La digitalització que inclou suport social pot millorar la salut dels treballadors indefinits

El treball digitalitzat ofereix grans avantatges als treballadors, com per exemple, la flexibilitat horària, però també planteja altres formes d'entendre les condicions laborals que comporten nous riscos per a la seva salut mental i física. Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) suggereix que la digitalització no té un impacte significatiu en el malestar psicològic ni en la salut percebuda dels treballadors, llevat que interactuï amb el suport social, com ara compartir experiències laborals i personals amb els companys o rebre elogis i reconeixements per la feina ben feta.

 "No hem trobat un vincle directe significatiu —ni positiu ni negatiu— entre la digitalització del treball i la mala salut laboral dels treballadors, però quan aquesta intensitat digital interacciona amb el suport social és capaç de generar efectes favorables en la salut dels treballadors. Així, quan aquest suport és alt, l'augment en intensitat digital redueix la probabilitat de percebre mala salut. En canvi, quan el suport és baix, l'augment en intensitat digital incrementa la probabilitat de considerar la seva salut com dolenta", explica el catedràtic Joan Torrent dels Estudis d'Economia i Empresa, i líder del Grup de recerca interdisciplinària sobre les TIC (i2TIC).

A més, segons la recerca, aquesta influència seria determinada per la situació de seguretat contractual dels enquestats. "És important fer notar que aquest vincle de reforç entre el suport social i la intensitat digital no es detecta en el cas dels treballadors temporals. En aquesta modalitat de treball, la capacitat que té el suport social de reduir la mala salut dels treballadors no es veu reforçada per la intensitat digital", subratlla Torrent, qui ha publicat la recerca amb Vicente Peñarroja i Pilar Ficapal, professors i investigadors dels mateixos estudis.

Una mostra de més de 800 treballadors

L'objectiu del treball ha estat esbrinar fins a quin punt el malestar psicològic i la mala salut dels treballadors estan relacionats amb el procés de digitalització, prenent com a base les dades de més de 800 treballadors de tots els sectors, obtingudes de l'enquesta de salut del Ministeri de Sanitat-INE del 2017 —la darrera disponible. La mancança d'indicadors directes de l'ús que fan els treballadors a la seva feina de les tecnologies —com ara maquinari, programari, internet o intel·ligència artificial— ha fet que els investigadors hagin utilitzat com a indicador indirecte la intensitat digital del sector d'activitat en què s'ubica el lloc de treball. "Això vol dir suposar que la utilització laboral de la tecnologia digital —considerada com un tot integrat— serà més alta en aquells empleats les empreses dels quals estan ubicades en sectors d'activitat més intensius en l'ús de les tecnologies digitals", explica Torrent.

L'impacte de la seguretat laboral

L'article també ha identificat condicions de salut laboral clarament diferenciades en funció de les condicions laborals, és a dir, si el lloc de treball és segur o insegur. En aquest context, l'investigador assenyala que, essent cautelosos per les limitacions de la seva recerca, les polítiques públiques laborals i de prevenció de riscos laborals vinculades amb la salut ocupacional haurien d'incentivar el suport social en el lloc de treball. "Això té molt a veure amb la seguretat —per la seva situació contractual— que els treballadors perceben de les seves feines. Però també està relacionat amb la seva capacitat d'autonomia i negociació", destaca.

En aquest sentit, el treball apunta que, a les feines contractualment més segures i protegides —és a dir, amb contractes indefinits—, els treballadors tindrien marge de maniobra per dirigir els usos de la digitalització cap a dimensions laborals, com ara la interacció amb el suport social, que acabarien afavorint el seu estat de salut. En canvi, en feines amb contractes més inestables, la capacitat dels treballadors per dirigir els usos de la tecnologia digital és molt més feble, de manera que no és possible buscar efectes favorables en la salut laboral. "Combinant ambdós resultats, és possible destacar també la necessitat de polítiques públiques orientades a redirigir els usos laborals de la tecnologia digital en funció també de la salut laboral, especialment en els casos dels treballadors menys protegits, com els treballadors temporals", explica. 

D'altra banda, aquestes mesures també haurien de tenir en compte que la caracterització de la mala salut dels treballadors determina perfils diferenciats en funció de si la feina és segura o insegura —fixa o temporal. Per exemple, els resultats de la recerca mostren que la percepció de mala salut dels treballadors indefinits s'associa amb els treballadors de més edat, menys educació, menor jornada laboral i més estrès, mentre que la percepció de mala salut dels treballadors temporals s'associa amb dones que viuen en parella i que pateixen més estrès. En aquest context, els investigadors subratllen la necessitat d'impulsar polítiques públiques i de prevenció de riscos de salut laboral "diferenciades en funció d'aquests perfils, tant entre els treballadors indefinits com entre els temporals".

L'impacte dels processos d'automatització i de control del treball

Quant a l'evolució futura de l'impacte de les tecnologies digitals sobre la salut dels treballadors, el catedràtic de la UOC apunta que els efectes negatius "continuaran creixent" mentre la seva principal orientació estigui vinculada amb processos d'automatització o de control del treball, com succeeix en tecnologies digitals avançades com la intel·ligència artificial. "Aquests efectes negatius coexistiran amb un gran conjunt d'efectes positius, com la creació de llocs de treball o l'augment de la qualitat del treball. Així que caldrà estar alerta perquè els riscos, com la capacitat creixent de substitució d'habilitats cognitives i no rutinàries de les persones de la nova onada digital, no s'esbiaixin cap al costat negatiu de la balança", reflexiona.

En aquest sentit, l'equip de la UOC continua aquesta línia de recerca ampliant la seva investigació a tota la mostra de l'INE, amb més de 8.000 treballadors per a tot Espanya. A més, també està treballant en anàlisis més específiques i detallades en funció del tipus concret de tecnologia digital (en especial, la intel·ligència artificial) i en un context temporal molt més llarg.

Aquesta investigació afavoreix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU 8 (treball decent i creixement econòmic) i 9 (indústria, innovació i infraestructura).

Article de referència

Torrent-Sellens, Joan; Peñarroja, Vicente i Ficapal-Cusí, Pilar. "Treballs digitalitzats, mala salut dels treballadors? Una primera aproximació per a Catalunya". Revista econòmica de Catalunya, núm. 90, 2024.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.