Educació financera: com detectar les despeses invisibles i evitar que el Nadal dispari els deutes

Les festes de Nadal concentren, en poques setmanes, regals, àpats especials, desplaçaments i moltes compres impulsives. Segons un informe difós per KPMG y Appinio España, es preveu que, entre el Black Friday del novembre, Nadal i les rebaixes del gener —el que es coneix com a golden quarter—, els espanyols gastaran una mitjana de 969 euros per persona, un 1,6 % menys que el 2024. Aquestes despeses es produeixen, a més a més, quan es registren rècords d'inflació, amb un 3,1 % a l'octubre, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Com podem estalviar al màxim sense deixar de gaudir de les festes, dels regals i de les compres?

En aquest context, qualsevol desajust pesa. Per a Elisabet Ruiz Dotras, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i experta en finances personals i digitals, el problema no és només la inflació, sinó que "el que de debò desequilibra moltes famílies per Nadal és arribar al desembre sense pressupost ni planificació: no saber què es vol comprar ni quant es pot gastar".

L'experta en educació financera de la UOC vol ajudar a identificar tres tipus de "despeses invisibles" —formiga, vampir i fantasma— i a posar ordre en els comptes perquè les festes no es tradueixin en una llarga costa de gener.

Tres despeses invisibles que es disparen per Nadal

Ruiz Dotras distingeix tres categories que passen fàcilment inadvertides en el dia a dia: despeses formiga, despeses vampir i despeses fantasma.

Despeses formiga. Són petits desemborsaments diaris, "molt petitons i invisibles", que es colen en la rutina: des de deixar la televisió sempre en stand-by fins a subscripcions d'un o dos euros al mes o petits pagaments digitals que amb prou feines registrem. Per separat semblen irrellevants, però sumats cada mes poden suposar una quantitat considerable.

Despeses vampir. Són subscripcions d'un import més elevat que incorporem als nostres costos fixos: plataformes de contingut audiovisual, quotes de serveis que no aprofitem o filiacions que es renoven automàticament. "Encara que semblin només 10 euros al mes, al final són 120 euros a l'any, i si hi afegim una altra plataforma, una altra aplicació i un altre servei, podem acabar pagant 50 euros mensuals o més per coses que no necessitem", recorda l'experta.

Fins i tot el gimnàs pot arribar a ser una despesa vampir, però només si no s'utilitza o si el pressupost de la família és molt limitat. "Si es fa servir per salut i el pressupost ho permet, no el posaria en la mateixa categoria", matisa Ruiz Dotras.

Despeses fantasma. Són les que "no tenim gaire controlades" i reapareixen per sorpresa: un servei al qual ens vam donar d'alta i oblidem cancel·lar, comissions que no mirem o càrrecs que ni recordàvem. "A vegades no és una despesa mensual, pot ser puntual, però quan revises els comptes, penses: 'ja no recordava que m'havia donat d'alta aquí'", explica.

Aquests tres tipus de despesa no són un problema només per Nadal. "Són perillosos tot l'any", subratlla la professora. "Tothom sap quant ingressa, però molt poca gent sap realment com gasta els seus diners".

El risc augmenta en llars que no arriben a final de mes o que no poden estalviar de manera regular. "Qui pot estalviar un 20 % cada mes, es pot permetre gastar una mica més per Nadal. El problema el trobem en les famílies que viuen al dia, arriben justes a final de mes i no tenen marge d'estalvi", explica l'experta en finances.

El pressupost 50-30-20

La primera recomanació de Ruiz Dotras és tan simple com exigent: no començar el desembre sense números. En primer lloc, cal descarregar els moviments bancaris i saber cap a on han anat els diners: quant s'ha destinat a despeses bàsiques de llum, aigua, gas i habitatge, quines despeses són per a alimentació i quines altres despeses són realment imprescindibles, com l'escola dels fills.

A partir d'aquí, proposa classificar les despeses en tres blocs:

1. Despeses bàsiques: habitatge, subministraments, alimentació, educació, transport necessari.
2. Oci i despeses personals: roba, perruqueria, massatges, gimnàs, sortides, capritxos.
3. Estalvi.

Què són despeses innecessàries? Són aquelles despeses de les quals es prescindeix en cas de perdre la feina o els ingressos: bàsicament, oci i despeses personals. En aquest apartat s'inclouen perruqueria, sortides a restaurants i altres extres.

La regla de referència per tenir unes finances sanejades és el conegut esquema 50-30-20:

• Entorn d'un 50 % de l'ingrés mensual hauria d'anar a despeses bàsiques.
• Aproximadament un 30 %, a oci i despeses personals.
• I un 20 % es destinaria a estalvi.

En la pràctica, l'experta admet que les despeses bàsiques sovint superen el 50 % i s'acosten al 60 %. "En aquest cas, potser l'oci i l'apartat personal no poden arribar al 30 % i cal ajustar-los al 25 % per poder reservar, almenys, un 15 % per a estalvi", planteja. La clau és revisar sempre el bloc d'oci i despeses personals, perquè és aquí on solen amagar-se les despeses formiga, vampir i fantasma.

Revisar aquests percentatges és especialment important en el període nadalenc: si aquest terç de l'ingrés mensual se suma a uns comptes ja tensionats, la costa de gener es fa encara més àrdua.

Crèdit i compres a terminis: quan són un parany

En un context de compres online, ofertes de "compra ara i paga després" i pagament fraccionat gairebé per a qualsevol producte, Ruiz Dotras insisteix que el crèdit no és intrínsecament dolent, però sí que pot ser un problema si s'utilitza sense un pla i comporta interessos.

"Els pagaments a terminis poden ser una bona opció sempre que el cost que tinguin sigui mínim i tinguem una planificació clara per retornar-los. El problema és demanar crèdit sobre crèdit perquè ja no arribem a final de mes", adverteix. L'experta planteja una regla molt senzilla: "Si algú és capaç de pagar una compra a crèdit, també podria haver estalviat aquests diners abans i fer-la més tard sense crèdit, pagant-la més barata perquè s'estalvia els interessos".

El crèdit només estaria justificat en casos d'emergència real: per exemple, avaries i accidents imprevistos, i en cas que no hi hagi liquiditat disponible; i, així i tot, l'objectiu ha de ser disposar d'un fons d'emergència prèviament constituït des de l'inici de la vida laboral, precisament per cobrir aquestes situacions sense desequilibrar el mes. També està justificat si és per a una compra molt costosa, com un habitatge, i no es disposa dels diners, però sempre s'ha d'ajustar a les possibilitats econòmiques de cada persona.

Les recomanacions del Banc d'Espanya estan en la mateixa línia: planificar les finances, elaborar un pressupost amb límit de despesa, comparar ofertes i, si es fa servir targeta de crèdit, assegurar-se que es pot pagar la totalitat a final de mes per evitar interessos elevats.

De la cultura de la despesa a la cultura de l'estalvi

Més enllà de la campanya nadalenca, Ruiz Dotras situa el debat en un pla més profund: quin tipus de societat volem ser. "El que m'agradaria és que la gent fos conscient que ha d'estalviar primer, i no gastar primer. Avui, la majoria de les persones gasten i, si sobra alguna cosa, estalvien. Ens estem convertint en una societat orientada a la despesa, mentre que els nostres pares van ser gent estalviadora. Les noves generacions corren el risc de ser generacions endeutades i d'assemblar-se cada vegada més a la societat nord-americana", alerta.

L'experta connecta aquesta tendència amb la immediatesa, les xarxes socials i la facilitat de finançament: "Avui es pot finançar gairebé qualsevol compra. Als Estats Units es pot arribar a finançar, fins i tot, una hamburguesa d'un dòlar. Si algú necessita finançar això, no només té un problema econòmic: té un problema de consum excessiu".

Davant del carpe diem o el YOLO (acrònim de l'anglès you only live once), Ruiz Dotras defensa un missatge menys glamurós però essencial:

• Pensar a mitjà i llarg termini, especialment en la jubilació, quan ja hi ha poc marge de reacció.
• No justificar el consum impulsiu amb la precarietat del mercat laboral o immobiliari.
• Treballar el buit emocional i l'addicció a les xarxes no amb compres materials que no tenen sentit, sinó reforçant l'interior i la salut financera.

En aquesta transformació cultural s'emmarca la nova Càtedra, impulsada juntament amb la Fundació Caixa Enginyers i l'Institut d'Estudis Financers, que vol acostar eines de planificació i d'estalvi a la població, amb una atenció especial als joves i als col·lectius més vulnerables.

Aquesta iniciativa s'alinea amb els objectius del Pla d'Educació Financera del Banc d'Espanya i la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors), que busquen millorar la cultura financera de la ciutadania perquè pugui prendre decisions informades al llarg de la seva vida.

Com a conclusió, el missatge que deixa Ruiz Dotras per a aquestes festes és tan senzill com exigent: gaudir del Nadal és compatible amb uns comptes sanejats. Però exigeix fer números, revisar les despeses invisibles i assumir que l'estalvi no és allò que queda al final del mes, sinó una partida que es reserva al començament.

"Planificació, pressupost i consciència de la despesa són la millor vacuna perquè els regals, els sopars i els llums de Nadal no es converteixin en mesos de preocupació econòmica", conclou Ruiz Dotras.