La Fundació Caixa Enginyers, la UOC i l'Institut d'Estudis Financers creen una càtedra per educar la població en la gestió de les seves finances

Està demostrat que tenir un baix nivell d'educació financera pot repercutir negativament en la salut i el benestar d'una persona. Saber gestionar les finances pròpies de manera eficient, en canvi, ajuda a reduir les desigualtats socials i empodera la ciutadania per poder prendre decisions econòmiques responsables. Amb tot, Espanya és un dels països de l'OCDE amb un nivell d'educació financera més baix, tant en la població adulta com en la jove, segons l'OCDE i l'agència S&PGlobal. Amb l'objectiu de contribuir a millorar aquesta situació, la Fundació Caixa Enginyers, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l'Institut d'Estudis Financers han creat la primera Càtedra de Salut i Educació Financera, codirigida pels professors dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Elisabet Ruiz i Josep Lladós.

La nova càtedra s'ha presentat oficialment el 14 d'octubre al campus UOC, al Poblenou de Barcelona, en un acte presidit per la consellera d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, i en el qual també hi ha hagut la participació institucional de la rectora de la UOC, Àngels Fitó; el director general del Grup Caixa Enginyers, Juanjo Llopis; el president de la Fundació i del Grup Caixa Enginyers, Félix Masjuan; i el director executiu de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), Ferran Teixes. També han participat en una taula rodona els codirectors de la càtedra; el director d'Educació Financera de l'IEF, Jordi Martínez; i el director de la Fundació Caixa Enginyers, Iñaki Irisarri.

Durant la seva intervenció, la consellera d'Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, ha subratllat la importància d'aquesta iniciativa que neix amb l'objectiu "d'ajudar la ciutadania a empoderar-se gràcies a una educació financera que els permeti ser més lliures i prendre millors decisions". Per a Romero, "l'educació en matèria de finances és un element d'igualtat molt important, si volem una societat més justa", motiu pel qual "s'ha convertit en una de les prioritats del Govern" en aquesta legislatura. La màxima responsable del Govern català en l'àmbit econòmic també ha destacat el fet que la nova càtedra sigui el fruit d'una "aliança molt valuosa" entre tres institucions: "La UOC, que posa el coneixement, el rigor científic i acadèmic; Caixa Enginyers, que aporta els valors del cooperativisme; i l'IEF, amb la seva expertesa", ha conclòs.

Per a la rectora de la UOC, Àngels Fitó, la càtedra "enforteix el nostre perímetre d'aliances gràcies a aquesta complicitat —d'interessos i d'ambicions— amb la Fundació Caixa Enginyers i l'Institut d'Estudis Financers". I afegeix: "Que tres institucions amb una vocació pública i social tan clara hagin decidit unir esforços per abordar un repte d'un impacte tan profund com és l'educació financera de la ciutadania és, sens dubte, una magnífica notícia". Un altre valor de la càtedra és la "doble ambició pel que fa al coneixement: fomenta la recerca especialitzada en àmbits decisius i en fa divulgació per garantir el retorn social", explica. I el darrer element distintiu d'aquesta càtedra és "comprendre la tecnologia com una aliada per als nostres objectius".

Segons Félix Masjuan Teixidó, president de la Fundació i del Grup Caixa Enginyers: "Avui hem fet un pas més en la trajectòria de la nostra fundació i en el nostre objectiu d'impulsar la salut i la cultura financera cap a la societat iniciant, de la mà de la UOC i de l'IEF, un projecte que, sens dubte, serà un referent a escala estatal i que exemplifica com la Fundació Caixa Enginyers combina responsabilitat social, innovació i compromís amb l'educació financera. És un projecte que, més enllà d'educar les persones en aquest àmbit, també busca empoderar-les per prendre les millors decisions al llarg de la seva vida, i que, alhora, reforça els valors cooperatius que defineixen la nostra entitat".

En paraules d'Iñaki Irisarri, director de la Fundació Caixa Enginyers: "A la Fundació Caixa Enginyers estem en un moment de transformació que reafirma el nostre compromís amb la societat i amb els nostres socis i sòcies. Un moment en el qual posem el focus precisament en la importància del valor de cooperar, exemplificat en la presentació d'aquesta càtedra juntament amb la UOC i l'IEF, que resumeix el treball conjunt i la col·laboració com a palanques per generar un veritable impacte en la societat, i que ja és la segona càtedra impulsada des d'aquesta fundació".

Per la seva banda, Jordi Martínez, director d'educació financera de l'IEF, explica que "la manca de salut financera té afectacions en la salut física i emocional de la ciutadania. De la mateixa manera que ens cuidem físicament i emocionalment, és important que cuidem la nostra salut financera. Quan falla una de les tres, això té afectacions sobre les altres dues". 

Estrès i menys benestar social: conseqüències de l'analfabetització financera

L'alfabetització financera d'una societat és clau, no només per a la salut financera d'un país, sinó també perquè és una eina important per lluitar contra la desigualtat i la pobresa. Els problemes financers causen alts nivells d'estrès en la persona, i sovint es tradueixen en baixa productivitat i absentisme laboral, a més d'una disminució del benestar social, que també impacta negativament en la salut. De fet, el factor socioeconòmic està reconegut com un dels condicionants més importants de la salut d'una persona, juntament amb la seva genètica i els seus hàbits d'estil de vida.

"Tenir poca educació financera implicarà, probablement, que no planifiquem bé els nostres diners i que, davant d'un imprevist econòmic, no tinguem estalvis per fer-hi front. Això portarà a haver de prendre males decisions, per la necessitat, fet que derivarà en un estrès financer i un nivell d'insatisfacció vital. Tot plegat provoca un fort estrès i un impacte negatiu en la salut", explica Elisabet Ruiz.

Les causes d'aquesta manca d'educació financera són diverses, expliquen des de la UOC: "Sovint, ni les famílies ni els educadors tenen les eines i els coneixements adequats per educar financerament. Tampoc ajuda a tenir una bona salut financera el fet de viure en una societat cada vegada més consumista i basada en la immediatesa. Vivim en un món cada vegada més semblant al model americà, on pots comprar sense tenir diners, endeutant-te, i on les xarxes socials creen necessitats fora del nostre abast", assegura la professora de la UOC.

Primers passos: diagnòstic de la situació

Diversos estudis internacionals han mostrat que l'analfabetització financera afecta alguns col·lectius més que d'altres: les dones més que els homes —per un tema cultural i de motivació o interès, tot i que no se'n coneixen bé les causes—, la població amb rendes baixes, la gent gran i les persones amb un nivell educatiu baix. Els primers passos de la càtedra consistiran a portar a terme una anàlisi per diagnosticar el nivell d'educació financera de la ciutadania i establir la definició d'un índex de salut i benestar financer a Catalunya que permeti dur a terme un estudi de la seva evolució.

Es treballarà per detectar les necessitats dels grups socials més vulnerables, amb la finalitat de proporcionar eines i recursos que els ajudin a capacitar-se financerament. "Amb aquest treball de diagnòstic volem veure quina influència tenen factors com l'entorn familiar i social, el comportament i els hàbits individuals, les xarxes socials i els coneixements en el nivell de salut financera. El nostre objectiu final és millorar l'educació financera per tal d'incidir en la salut i el benestar financer de la població", diu Ruiz.

De cara al segon i el tercer any, la càtedra es planteja noves activitats de recerca, docència i transferència de coneixements, entre les quals destaca l'elaboració d'un itinerari de formació i alfabetització financera per als educadors i educadores. També es preveu la implantació de proves pilot en col·lectius de més vulnerabilitat, amb l'objectiu d'augmentar el seu nivell de formació en la gestió de les seves finances. La recerca la portarà a terme personal investigador dels Estudis d'Economia i Empresa, juntament amb la Fundació Caixa Enginyers i l'Institut d'Estudis Financers.