El 96 % de graduats en Llengua i Literatura Catalanes per la UOC troben feina

Els últims anys, s'ha posat en relleu la manca de graduats en Filologia Catalana. Falten experts en llengua en l'àmbit docent, als mitjans de comunicació, al sector de la cultura i a la indústria cultural. La mancança és especialment evident en l'ensenyament, àmbit en què la jubilació dels professors del baby-boom fa que no hi hagi un relleu garantit a les aules de secundària i batxillerat. Arran d'això, els estudis universitaris de català tornen a estar en un bon moment: ha augmentat de manera considerable el nombre d'estudiants que trien aquesta opció perquè tenen garantida una bona inserció laboral. Les dades ho demostren: enguany han començat Filologia Catalana 354 estudiants a les universitats que ofereixen aquest grau, entre les quals hi ha la UOC, que és, de bon tros, la universitat amb més matriculats a Catalunya.

Així, en el grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el nombre de matriculats s'ha més que doblat els últims deu anys. Si durant el curs 2015-2016 hi havia 88 estudiants, aquest curs (2024-2025) el nombre de matriculats ha augmentat a 183, xifra que gairebé iguala el rècord de 189, assolit després de la pandèmia. "Les dades de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) són molt engrescadores. Mostren que els nostres graduats tenen una inserció laboral del 96 %, i un índex de satisfacció amb la feina del 8,2, fet que els converteix en un dels col·lectius de graduats amb un nivell d'ocupació més alt entre les titulacions universitàries", explica Teresa Iribarren, catedràtica i directora del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. El sector que ofereix més llocs de treball a aquests graduats és el de l'ensenyament, però també destaquen l'àmbit editorial i la indústria periodística i cultural.

Reorientació professional, una opció habitual dels estudiants de la UOC

És força habitual que una part important dels estudiants d'aquest grau de la UOC provinguin d'altres sectors professionals i decideixin fer aquests estudis per reorientar la seva vida laboral. És el cas de Laia Terricabras, una arquitecta reconvertida en filòloga que actualment treballa en un setmanari comarcal com a correctora i periodista: "Treballava com a arquitecta, però no em veia exercint aquesta professió tota la vida. En canvi, m'atreia molt l'estudi de la meva llengua i m'imaginava treballant en el món editorial. Per la meva situació familiar —visc a Olot i aleshores tenia tres fills petits—, no m'era possible estudiar de manera presencial, i el grau de la UOC va ser la millor opció", explica. Per a Terricabras, aquest és un grau molt interessant: "Més enllà de les expectatives professionals, el trobo molt enriquidor i ben estructurat. Pel que fa a l'aspecte laboral, et permet treballar en àmbits molt diversos (ensenyament, àmbit editorial, comunicació en general, etc.)", assenyala.

Si Terricabras ha acabat treballant en el món del periodisme, altres titulats en el grau de la UOC s'han inclinat per la docència i la recerca acadèmica. És el cas de Carles Royo, professor de la Universitat Pompeu Fabra, i d'Anna Tudela, que treballa a la Universitat Autònoma de Madrid, després d'haver estat professora de català a diversos països, com ara el Regne Unit i la Xina. Royo explica que li agrada la seva feina i considera que està "ben valorada i remunerada". "Després de fer el grau a la UOC, la meva orientació professional ha canviat radicalment. Ara soc professor universitari, un àmbit que em permet fer recerca i docència alhora. La UOC em va permetre estudiar en un moment en què vivia en una ciutat on no podia fer aquests estudis de manera presencial", explica.

Anna Tudela és professora de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Madrid i va cursar el grau a la UOC mentre vivia a l'estranger. Recomana cursar aquests estudis perquè "s'hi toquen temes diversos, des de la literatura fins a la lingüística o l'ensenyament de llengües", i també perquè "obren moltes portes laborals". "He treballat com a correctora, traductora, investigadora i professora de català, a Catalunya, Espanya, el Regne Unit i la Xina", explica. Una de les opcions que proporciona aquest grau és, de fet, poder ensenyar llengua i cultura catalanes en universitats estrangeres que tenen conveni amb l'Institut Ramon Llull.

La UOC, una estructura clau de país en formació de llengua catalana

La UOC és la universitat de Catalunya que forma més estudiants de Llengua i Literatura Catalanes. Iribarren explica el paper clau de la Universitat en aquest aspecte. "A més de ser la institució universitària amb més estudiants de Filologia Catalana, també impartim formació al Centre d'Idiomes Moderns (CIM), on formem els estudiants que no pot absorbir el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL): té 8.000 persones en llista d'espera per rebre classes de català. Les xifres demostren que la UOC ha esdevingut una estructura clau del país quant a la llengua i la literatura catalanes. Tanmateix, ens calen més estudiants: falten professors, tècnics lingüístics, sociolingüistes, correctors, etc.", assegura Iribarren.

Eloi Planas era mestre de primària quan va decidir cursar el grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC. Després d'acabar els estudis, va treballar com a professor al CPNL i actualment és assessor al Departament d'Educació, a més de professor col·laborador de la UOC. "He pujat de nivell en la meva carrera professional: he passat de docent d'aula (una feina que he exercit amb passió i que a vegades trobo a faltar) a assessor i formador de docents i equips directius, una ocupació que m'encanta i que està més ben remunerada que l'anterior", diu. Planas afirma que "és una de les titulacions universitàries amb més sortides laborals actualment". "Per a un apassionat de la llengua, poder treballar en aquest àmbit és fantàstic", assenyala.

Paolo Bernardi va cursar el grau a la UOC motivat per la seva profunda passió per la literatura, i perquè l'educació en línia era ideal per les seves circumstàncies familiars. Va ser el segon grau universitari que va cursar, i ara és docent de literatura, després d'haver superat les oposicions. "He pogut orientar-me cap a l'àmbit de l'ensenyament que m'interessa més, i puc afirmar que aquesta formació ha millorat el meu recorregut professional", assenyala. Amb tot, Bernardi creu que la tasca del docent de secundària "hauria de rebre una valoració econòmica més ajustada a la importància que té".

Així doncs, estudiar Llengua i Literatura Catalanes ha esdevingut una opció amb un futur professional assegurat, amb una alta ocupació laboral i, en general, amb una elevada satisfacció dels professionals amb la seva feina. Per a Iribarren, no només és una qüestió de sortides professionals. "Estudiar Llengua i Literatura Catalanes és una manera de contribuir a la preservació i la promoció d'una llengua i un patrimoni literari amb diversos segles d'història. Davant de l'actual reculada d'usos lingüístics del català, és primordial que més jovent s'impliqui en aquests estudis", conclou.