"La IA pot proporcionar una base per jugar, però no podrà substituir els traductors"

Si la nostra literatura arriba a lectors d'arreu del món, és gràcies a professionals com Samantha Mateo, traductora de literatura catalana a l'anglès nascuda a Chicago i graduada per la Universitat de Colúmbia de Nova York. Mateo va ser una de les escollides per formar part de l'Emerging Mentorship Program (programa de traductors emergents) de l'Associació Americana de Traductors Literaris (ALTA) i ha traduït autores com Najat El Hachmi, Irene Solà i Mercè Rodoreda. Com a part de la seva formació, ha cursat l'assignatura de Literatura catalana contemporània del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC becada per la UOC i l'Institut Ramon Llull. Hem parlat amb ella de la seva experiència professional i del que va aprendre en el seu pas per la UOC, així com de l'estat actual de la feina de traductor, que tant està canviant amb les noves eines d'intel·ligència artificial (IA).

Per què vas inclinar-te per estudiar traducció?

Sempre m'ha interessat la literatura com una manera d'entrar en mons nous i conèixer cultures diferents. Penso que la traducció és la millor eina per accedir a aquests mons i cultures. A banda d'això, pel fet d'haver crescut en una família llatinoamericana, la traducció ha estat una constant a la meva vida.

Sempre t'has interessat per les llengües minoritàries. Per què?

No n'estic segura. Vaig estudiar lingüística a la universitat i em vaig interessar molt per l'activisme i la documentació lingüística. Mentre estudiava a la universitat, vaig treballar amb l'Aliança de Llengües en Perill (Endangered Languages Alliance) i vaig ajudar a documentar alguns contes populars del zazaki, una llengua indoirànica parlada a Turquia oriental. Crec que el meu interès pel català va sorgir de manera natural a partir del meu interès per la defensa de les llengües en general.

Com vas descobrir el català i d'on ve el teu interès per aquesta llengua i la seva literatura?

No recordo la primera vegada que vaig aprendre sobre el poble o la llengua catalana, però d'alguna manera en coneixia la situació lingüística. El darrer semestre de l'últim any d'universitat tenia una mica de temps lliure, així que vaig decidir fer un curs de català i em vaig enamorar de la llengua i la cultura. Vaig tenir una professora absolutament meravellosa, la qual cosa crec que va ajudar molt. Després vaig continuar estudiant a l'Institut Català d'Amèrica. Vaig explorar encara més la literatura catalana durant els meus estudis de postgrau i també en un club de lectura en català que els alumnes vam començar durant la pandèmia.

Com el vas aprendre? 

En el curs que vaig fer el meu darrer any a la Universitat de Colúmbia de Nova York. Em va encantar, així que vaig continuar els estudis de català a través de classes privades. Durant el programa de màster a la Universitat de Chicago, vaig fer classes d'història i literatura catalanes.

Quins autors o autores has traduït al català i per quins tens més predilecció?

Fins ara, he publicat traduccions de diversos autors i autores: Xavier Bosch, Marta Orriols, Tina Vallès i Antònia Vicens. Com a dona, crec que gravito cap a veus i històries femenines. Crec que també és important donar a conèixer aquests relats que, històricament, han estat ignorats.

A banda de la teva activitat professional, ets lectora de literatura catalana? Què t'agrada llegir?

Soc lectora habitual de literatura catalana. Quan era a la Universitat de Chicago, vam formar un club de lectura en el qual vam llegir des de Mirall trencat fins a Mecanoscrit del segon origen. M'intento mantenir al dia de l'escena literària catalana. Alguns dels meus autors preferits són Irene Solà, Marta Rojals i Jaume Cabré.

Ens pots explicar en què consisteix l'Emerging Mentorship Program i en quin projecte vas treballar?

Emerging Mentorship és un programa de l'Associació Americana de Traductors Literaris (ALTA) d'un any de durada que aparella traductors novells amb professionals amb experiència. Els traductors novells treballen en un projecte de traducció durant tot un any sota l'orientació del traductor que els fa de mentor. El 2022 vaig treballar en la traducció de 39° a l'ombra, d'Antònia Vicens, amb l'ajuda de Mara Faye Lethem. És un projecte al qual m'encantaria tornar en un futur.

Parlem ara de la teva experiència a la UOC com a estudiant d'una assignatura del grau de Llengua i Literatura Catalanes. Què valores més del que vas aprendre?

Hi vaig aprendre molt sobre literatura catalana contemporània, especialment sobre la història de la literatura catalana i sobre teoria literària. Tot i haver llegit algunes obres catalanes abans d'estudiar l'assignatura, a la UOC em van donar més context i punts de referència d'aquesta literatura. Per exemple, vaig poder entendre millor com Mercè Rodoreda podria haver influït en algú com Najat El Hachmi. Crec que els debats sobre teories al voltant de l'evolució literària i el lloc d'identitat dins de la literatura eren la meva part preferida de la classe. Són idees sobre les quals continuo reflexionant.

Com creus que podràs aplicar els coneixements que has adquirit?

Com he esmentat, continuo tornant a moltes de les coses que vaig aprendre durant els meus estudis a la UOC. També vaig portar molts dels textos que vaig llegir a les altres classes que vaig fer a la Universitat de Chicago. El curs també em va proporcionar moltes recomanacions de lectura. Encara tinc tots els materials guardats a l'ordinador per poder recuperar-los i buscar els noms dels autors quan compro llibres.

Quins són els teus plans professionals de futur a partir d'ara?

Ara mateix treballo per a una editorial universitària com a editora col·laboradora. M'agradaria continuar treballant en el món editorial. D'aquesta manera, espero contribuir a portar més obres de la literatura internacional a l'anglès, no només les meves traduccions, sinó també traduccions d'altres autors.

I, finalment, com creus que afectaran la IA generativa i els traductors automàtics el món de la traducció? Ho veus com una amenaça o com una oportunitat?

Crec que la IA no podrà substituir els traductors humans mai, especialment en el cas de la traducció literària. Com a humans, portem les nostres experiències i veus a un text. Cada persona arriba a un text des d'una situació singular i el tradueix d'una manera diferent. Penso que són aquests matisos els que faran que la traducció literària sigui una activitat humana per sempre. Dit això, la IA pot ser una eina molt útil. Conec alguns traductors que la fan servir com ajuda per a la consistència i la repetició. La IA pot proporcionar una base per jugar. De fet, estic molt interessada a veure com aquestes tecnologies ajudaran encara més els traductors en un futur.