Entrenar l'autocontrol emocional amb neurofeedback pot millorar el rendiment esportiu

En una competició, quan sona el xiulet, els músculs del cos es tiben i es produeix una xutada d'adrenalina per preparar l'esportista per aconseguir el màxim rendiment. Però la pressió competitiva i l'exigència de resultats immediats poden provocar també descontrol emocional i augmentar l'ansietat davant de l'error o el fracàs, cosa que acaba repercutint negativament en els resultats esportius.

En aquest sentit, l'estudi liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha demostrat que integrar el neurofeedback en els entrenaments, incorporant per fer-lo més atractiu, enforteix l'autocontrol i la capacitat de gestió emocional dels esportistes, la qual cosa podria traduir-se en una millora significativa de l'acompliment esportiu.

"Els nostres resultats recolzen l'eficàcia d'aplicar aquesta tècnica d'autoregulació cerebral, combinada amb el joc basat en tecnologia digital, com una estratègia innovadora de preparació mental", assenyalen les autores de l'estudi, Lourdes Carrascón i Mercè Boixadós.

El treball, publicat en Cuadernos de Psicología del Deporte, conclou que incloure aquest tipus de tècniques d'entrenament mental com a complement dels entrenaments físics podria afavorir la concentració dels esportistes i el control motor en situacions crítiques.

Motivat per l'experiència personal

La idea d'aquest estudi neix de la trajectòria professional de Lourdes Carrascón, psicòloga clínica i de l'esport, acostumada a acompanyar esportistes professionals en la consecució de les seves metes. Després d'observar centenars de sessions d'entrenament, Carrascón va detectar un patró clar: l'ansietat i el nerviosisme previs a la competició deterioraven el rendiment, fins i tot en atletes altament experimentats. A partir d'aquesta constatació, va sorgir la seva inquietud científica: com es pot mostrar de manera objectiva l'impacte del descontrol emocional sobre l'acompliment esportiu? I, sobretot, com es pot ajudar a reduir-lo?

"Volia ensenyar-los que el nerviosisme els bloquejava, mentre que quan estaven tranquils eren capaços d'executar la seva rutina", explica Carrascón, que ha realitzat aquesta recerca en el marc del seu doctorat sota la direcció de la investigadora i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Mercè Boixadós, del grup BDLab (Behavioural Design Lab), adscrit a l'eHealth Centre. 

Entrenament cerebral amb neurofeedback

Per dur a terme l'estudi, Carrascón va reclutar 60 arquers i arqueres d'entre 18 i 70 anys, procedents de diferents clubs de tir amb arc de Catalunya. Tots ells van participar en 20 sessions de neurofeedback dividides en dues fases.

Durant les primeres deu, els participants van portar una diadema amb sensors que registraven en temps real l'activitat cerebral alfa, un tipus d'ona associada a estats de relaxació, benestar i menys estrès. Aquesta activitat es representava mitjançant una gràfica en un monitor, i Carrascón va entrenar en aquestes sessions els esportistes perquè aprenguessin a regular voluntàriament els seus nivells d'ones alfa. D'aquesta manera, els participants podien observar com el seu propi estat mental canviava en temps real.

En la segona tanda d'entrenaments, la pantalla es va substituir per un cotxe en miniatura controlat per una placa d'Arduino. El vehicle es movia en cercles únicament quan els arquers aconseguien assolir nivells òptims de relaxació i augmentaven la seva activitat alfa.

"Aprenem jugant", assenyala Carrascón, que afegeix que "vam introduir un component de ludificació per millorar la motivació i afavorir l'adherència. Per als participants, veure que podien controlar la seva activitat cerebral i que això feia que el cotxe es desplacés era una recompensa immediata i molt estimulant".

Menys estrès i una via oberta per continuar investigant l'ansietat

Les investigadores van comprovar que la intervenció va millorar l'autocontrol emocional i l'experiència subjectiva dels esportistes durant els tirs. Els preparadors físics també van detectar canvis: els atletes es mostraven menys tensos, cometien menys errors típicament associats a l'ansietat —com ara tirs precipitats o ajustos repetits de la postura— i gestionaven millor els moments previs al tir.

No obstant això, l'entrenament mental amb neurofeedback no va aconseguir rebaixar significativament els nivells d'ansietat que experimentaven els arquers. "Les dades apunten una tendència clara de millora; amb una mostra més gran de participants o programes d'entrenament més prolongats, probablement podríem observar reduccions significatives de l'ansietat", considera Carrascón.

Aplicacions més enllà de l'esport

Encara que aquest estudi es va centrar en esportistes d'alt rendiment, les investigadores consideren que aquest tipus d'entrenament basat en l'autoregulació emocional i la ludificació té un enorme potencial en altres àmbits. Les autores afirmen que "podria ser molt útil per gestionar l'ansietat i l'estrès laboral, i millorar el benestar en entorns professionals exigents".

Article de referència

Carrascón, L., & Boixadós, M. (2025). Efectos de una intervención de neurofeedback α con refuerzo mediante gamificación en el control de la ansiedad estado. Cuadernos de Psicología del Deporte, 25(3), 194-210.

Aquesta recerca s'emmarca en la missió de la UOC de salut i benestar planetari. A més, aquest treball afavoreix l'objectiu número 3 de desenvolupament sostenible (ODS) de salut i benestar.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca