"Tot i que els procediments d'avaluació puguin variar, els principis de qualitat són internacionals"

Nati Cabrera és professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i directora del màster universitari d'Avaluació i Gestió de la Qualitat en l'Educació Superior de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquesta entrevista ens parla de l'evolució dels criteris de qualitat en l'educació en línia, del nou model centrat en l'estudiantat i de com la intel·ligència artificial canviarà el rol d'estudiants i professors i serà una de les transformacions educatives més revolucionàries de les últimes dècades.

Com definiries el panorama actual de l'educació superior en línia i quina importància té en la societat actual?

Per poder valorar la importància que l'educació en línia té actualment, cal mirar enrere i veure d'on ve l'educació a distància. Els historiadors en situen els orígens al segle xviii, amb la formació per correspondència. La característica fonamental de l'educació a distància era precisament la separació entre l'estudiant i el professor. I és justament aquesta distància la que continua sent objecte de recerca i innovació, amb l'objectiu que no afecti negativament el procés d'aprenentatge de l'estudiantat. Progressivament, ha anat incorporant les noves tecnologies: la ràdio, el telèfon, la televisió, internet i, ara, la intel·ligència artificial generativa. Però l'objectiu continua sent el mateix: acostar l'estudiant al professor i augmentar la seva autonomia en el procés d'aprenentatge. Aquí, l'educació en línia té un potencial enorme.

La pandèmia de la COVID-19 va marcar un abans i un després en l'educació en línia.

Sí, hem pres consciència del seu potencial, tant per als estudiants com per als docents i, de retruc, ens ha fet més crítics o exigents amb l'ensenyament presencial. El model d'anar a classe, escoltar i prendre apunts ha quedat obsolet; els mateixos estudiants hi han reaccionat en contra perquè no el consideren útil. Actualment, la majoria dels centres educatius ofereixen models híbrids amb l'objectiu de proporcionar més flexibilitat, adaptabilitat i, en definitiva, qualitat. S'ha fet palès el gran potencial que té l'educació en línia. 

Quin potencial té en un futur?

La flexibilitat és la característica més important de l'educació en línia, ja que permet ajustar l'aprenentatge a les necessitats i preferències de la persona. Fins fa poc, estàvem acostumats a adaptar-nos a la manera d'ensenyament del centre, que habitualment era la mateixa per a tothom. L'esforç d'adequació requeia totalment en l'estudiant. L'educació en línia té el potencial de poder promoure l'educació inclusiva i adaptar-la a cada classe d'estudiant. Si les institucions tenen en compte aquests factors, el potencial és immens. És un tipus d'educació que va i anirà in crescendo.

Quins mecanismes hi ha per garantir que l'educació superior en línia sigui de qualitat?

S'ha aconseguit establir uns marcs de qualitat internacionals que són fruit del consens i del diàleg dels diferents actors de l'educació en línia —universitats, agències de qualitat, etcètera. Inicialment, els marcs de qualitat eren molt locals. En els darrers temps, han evolucionat i són més amplis i transparents, atès que ens trobem en un context global i de mobilitat internacional: les persones es mouen per diferents països per motius de feina i d'estudis. Aquests marcs ens ajuden a entendre'ns i consensuen uns estàndards compartits. Estableixen què volem avaluar i per quins procediments. És important que l'estudiantat pugui confiar en la qualitat de la formació a escala internacional. Tot i que els procediments d'avaluació puguin variar, els principis de qualitat són internacionals. Això és fonamental.

Els models d'avaluació varien molt en els diferents sistemes d'educació superior? 

Durant el segle xx havíem assumit que l'ensenyament universitari era ja garantia de qualitat pel simple fet d'impartir-se en el context universitari, malgrat que no sempre fos així. Als anys vuitanta, amb la massificació de les universitats, els països i les mateixes institucions universitàries es comencen a plantejar que cal avaluar la qualitat de les universitats, i que cal fer-ho amb uns principis consensuats. Entre els diversos sistemes educatius hi ha diferències de concepte que són rellevants: per exemple, a Europa, es considera que la qualitat és responsabilitat de cada universitat i les agències que vetllen perquè els marcs de qualitat s'apliquin correctament han de ser organismes públics, sense dependències ni interessos econòmics. Als Estats Units i a alguns països d'Amèrica Llatina no és exactament així. Les agències privades d'acreditació hi tenen un paper destacat i els segells que atorguen són apreciats per les universitats i la societat. El concepte de qualitat de l'educació és diferent i això afecta la manera com l'avaluem.

Parlem ara dels factors que defineixen la qualitat del món universitari. Quins són els pilars pels quals es regeix la qualitat universitària a la UOC?

Tant la UOC com la resta d'universitats europees es regeixen pels estàndards europeus que publica l'ENQA, l'Associació Europea per a l'Assegurament de la Qualitat en l'Educació Superior. És un marc sòlid que funciona des de fa anys i que ha influït en la qualitat universitària educativa d'altres zones com ara LATAM o alguns països africans. Aquest marc també és útil per fixar competències per al mercat laboral. 

Hi ha alguns elements que tradicionalment s'han considerat essencials en un marc de qualitat i que cal garantir: la qualitat del professorat —el seu grau de coneixement i perfil acadèmic—, el perfil competencial dels programes, les competències que es treballen, la metodologia d'ensenyament i aprenentatge, els recursos que s'inverteixen, el grau d'internacionalització del programa, els resultats que se n'obtenen i la capacitat per identificar i implementar millores, entre d'altres.

Actualment, s'ha fet un gir important i s'ha passat a valorar la implicació de l'estudiantat en la definició i l'avaluació de la qualitat. Parlem de models inclusius que tenen en compte la diversitat, que són personalitzables, etc. En realitat, ens centrem en l'experiència de l'estudiant, des del moment en què s'informa sobre les opcions acadèmiques fins que es titula i s'insereix en el mercat laboral.

La UOC va superar el procés de certificació del sistema de garantia interna de la qualitat de l'AQU el 2021, que té una vigència de sis anys. El 2022 va rebre l'acreditació institucional del Consell d'Universitats, que comporta l'acreditació de tots els títols universitaris oficials de nivell de grau i màsters per un període de sis anys també. En aquest web es pot trobar més informació sobre el sistema de garantia interna de la qualitat de la UOC i el Mapa de processos del Marc VSMA.

Les aplicacions d'intel·ligència artificial (IA) com ChatGPT i altres programes estan afectant l'educació i l'aprenentatge. Quines són les conseqüències de la irrupció d'aquestes eines noves en l'entorn educatiu?

La IA generativa està transformant la manera d'ensenyar i d'aprendre, també en l'educació en línia. Aspectes com la integritat acadèmica i tot el que té a veure amb l'avaluació de l'estudiantat ens preocupen, especialment l'avaluació de l'aprenentatge. Però, a l'hora de la veritat, no ens plantegem un veritable canvi en com aprenem i avaluem l'aprenentatge. No obstant això, penso que avançarem cap a altres maneres d'ensenyar i aprendre, en què no tindrà sentit preocupar-se per coses com el plagi.

La IA influirà —ja ho està fent— en els mètodes d'aprenentatge i l'experiència de l'estudiant i també en la tasca del professorat i les seves competències docents. És un escenari nou que dibuixa la IA i que replanteja aquests dos rols. Hem d'estar oberts a aquesta transformació, que serà una de les més importants de les últimes dècades.

En quin sentit cal repensar la manera de fer les coses?

Crec que si la IA s'està integrant a les nostres vides, cal integrar-la també en l'educació. Les universitats haurien de contribuir al fet que l'estudiantat desenvolupi les capacitats necessàries per fer un bon ús d'aquesta tecnologia, és a dir, que sigui beneficiosa per al seu creixement, però també ètica, responsable, sostenible, respectuosa, crítica, inclusiva, etc. Hi ha una gran diferència entre saber utilitzar tècnicament la IA i saber fer-ne un bon ús.

Per acabar, quines són les competències principals i les sortides professionals que pot aportar aquest màster als professionals que el cursin?

Aquest és un màster que dona moltes eines per entendre les claus de l'educació superior i de la qualitat tant en l'àmbit estatal com internacional. És l'únic programa de la UOC que té la Menció d'Acreditació en Excel·lència, un certificat molt difícil d'obtenir, així que des d'un punt de vista del perfil professional, de les metodologies d'aprenentatge i del professorat que l'imparteix, el nivell de qualitat és molt elevat.

Quan l'estudiant acaba el màster és capaç d'interpretar les polítiques d'educació superior, així com les diferents perspectives de la qualitat educativa i la seva repercussió en els d'educació superior. També sap seleccionar i dissenyar models d'avaluació de la qualitat per aplicar-los a diferents contexts, i té habilitats per identificar el rol, les funcions i l'àmbit d'influència dels organismes responsables de la qualitat de l'educació superior a escala local i internacional.

Entre les sortides professionals, destacaria la de tècnic o expert de qualitat en agències de qualitat o en universitats i departaments governamentals; coordinador de polítiques educatives; director de programes i cursos; avaluador expert de programes, institucions i polítiques educatives; investigador en qualitat d'educació superior… L'estudiantat podrà treballar tant en l'àmbit local i estatal com en l'internacional. De fet, tenim un nombre elevat d'alumnes internacionals i en algunes edicions hem arribat fins al 40 %.