La formació en IA afavoreix un ús més crític i ètic entre l'estudiantat

La intel·ligència artificial generativa (IAG) ha deixat de ser una novetat tecnològica i s'ha convertit en una eina d'ús comú entre la comunitat universitària per dur a terme tasques acadèmiques quotidianes. En aquest context, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha impulsat una recerca per determinar fins a quin punt una formació específica en aquesta tecnologia pot ajudar a aconseguir que l'estudiantat en faci un ús més responsable i crític. El treball, liderat per investigadors del grup d'Educació i TIC (Edul@b), ha determinat que el desenvolupament d'activitats reflexives i d'ús d'IAG en assignatures de competències digitals promou una utilització molt més conscient i rigorosa d'aquestes tecnologies.

L'estudi, publicat en obert a la Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, ha implicat gairebé un miler d'estudiants de la UOC i ha estat dirigit per Teresa Romeu i Marc Romero, professors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, per la catedràtica Montse Guitert i per Pablo Baztán, tots ells integrants del grup de recerca Edul@b. "Els resultats mostren que les formacions específiques en IAG augmenten significativament el coneixement percebut i la consciència crítica de l'estudiantat, especialment pel que fa a l'honestedat acadèmica i al fet de contrastar la informació que generen aquests models de llenguatge", expliquen els investigadors.

L'equip acadèmic va plantejar un qüestionari a l'alumnat inscrit en el primer semestre en l'assignatura Iniciació a les competències TIC (CTIC), transversal en els programes de grau de la UOC. Posteriorment, el qüestionari es va aplicar a l'estudiantat matriculat en la mateixa assignatura, però durant el segon semestre, quan a més se'l va implicar en el programa de formació i debat. D'aquesta manera, es van obtenir dades de 929 alumnes que van permetre dur a terme l'estudi comparatiu i concloure que l'exposició a informació clara sobre el funcionament d'aquestes tecnologies, combinada amb un espai de diàleg guiat, incrementa la percepció de coneixement de l'alumnat i la seva capacitat per prendre decisions informades.

Informació i reflexió, un binomi d'èxit

Segons explica la investigadora principal, Teresa Romeu, la millora de l'estudiantat s'ha d'atribuir tant a la formació especialitzada com al debat crític. "La clau és la combinació. El recurs didàctic ofereix exemples clars d'aplicacions i funcionament d'aquestes eines d'IAG, mentre que el debat permet posar en pràctica el pensament crític i analitzar els dilemes que poden sorgir", analitza. Per tant, els autors no veuen les dues parts com a independents, sinó integrades i complementàries en un mateix procés. Els resultats indiquen que, després de la intervenció, l'alumnat és més conscient de la importància de mantenir l'honestedat acadèmica, de no delegar la totalitat de les tasques en la tecnologia i de contrastar les informacions que genera la intel·ligència artificial.

Gràcies a aquest treball de la UOC, l'estudiantat percep que les eines generatives poden ajudar a completar les tasques de manera més eficient, però també comprèn que s'han d'emprar com a suport al seu aprenentatge i no com un substitut del seu criteri. Tot i això, la recerca també posa de manifest que hi ha alguns aspectes, com la protecció de dades personals i la regulació legal, que encara no preocupen prou l'alumnat. L'equip investigador ho atribueix al desconeixement generalitzat sobre les implicacions d'aquestes tecnologies i a una percepció errònia que els riscos no afecten directament l'usuari. Així, aquest punt es planteja com una oportunitat de millora en la formació i com un element que cal reforçar en estudis i intervencions futurs.

Factors que determinen el coneixement sobre la IAG

Un altre aspecte rellevant de la recerca és que el coneixement que l'alumnat diu tenir sobre la IAG no sembla estar directament condicionat per l'edat, però sí per la disciplina d'estudi que es cursa. "Ens ha sorprès que el context acadèmic influeix més que no pas l'edat en el grau d'exposició a la IAG i de familiaritat amb aquesta tecnologia", admet el grup de recerca, que està adscrit al Centre de Recerca en els Futurs de l'Educació en l'Era Digital (UOC-FuturEd). A partir d'aquest resultat, s'ha plantejat la necessitat d'adaptar la formació a cada àmbit disciplinari, de manera que els continguts i els exemples siguin rellevants per als futurs itineraris professionals de l'estudiantat.

Un model formatiu amb impacte real i projecció de futur

L'estudi ja ha tingut un impacte directe en la docència de la UOC. L'assignatura de CTIC ha incorporat activitats en què l'estudiantat utilitza explícitament eines d'IAG, compara resultats i reflexiona sobre com afecten el seu aprenentatge, tant en tasques individuals com en equip. Aquestes activitats busquen fer visible l'ús de la tecnologia, fomentar la reflexió compartida i establir criteris clars sobre què significa fer-ne un ús responsable. Paral·lelament, la Universitat treballa en l'acompanyament del professorat per garantir que la incorporació d'aquestes tecnologies a l'aula vagi acompanyada d'una orientació pedagògica sòlida.

A més, segons els investigadors, aquesta recerca i aquesta metodologia d'aproximació a la IAG "són perfectament transferibles a altres contextos educatius perquè combinen formació i reflexió crítica, elements aplicables a qualsevol nivell". De fet, el grup ja ha rebut una sol·licitud des de l'educació secundària per començar a adaptar aquest programa a les necessitats del professorat i de l'alumnat d'aquest nivell. "Les direccions dels centres estan preocupades per com ho poden abordar, i des de la Universitat hem de donar-hi resposta", afirma Romeu.

Noves recerques per a un futur amb IA

La validació del model formatiu mitjançant aquest estudi permetrà, a banda de traslladar-lo a l'educació secundària, obrir noves línies d'investigació. Entre les principals qüestions de futur hi ha analitzar com influeix la IAG en els processos d'avaluació i en la transformació de les estratègies d'ensenyament i aprenentatge. Segons la catedràtica Montse Guitert, "la IAG ha arribat per quedar-se i la nostra responsabilitat és formar ciutadans digitals que la facin servir de manera crítica i ètica".

Aquest estudi s'emmarca dins la missió de recerca de la UOC L'educació del futur i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU, especialment els números 4, educació de qualitat, i 10, reducció de les desigualtats.

Article de referència

Romeu Fontanillas, T., Romero Carbonell, M., Guitert Catasús, M. i Baztán Quemada, P. (2025). Desafíos de la inteligencia artificial generativa en educación superior: fomentando su uso crítico en el estudiantado. RIED-Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 28(2), 209–231. https://doi.org/10.5944/ried.28.2.43535

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca