Com les literatures iberoamericanes han estat claus en la construcció de la modernitat cultural

El relat oficial situa a Europa el naixement de la Modernitat, el moviment filosòfic i artístic aparegut arran de les transformacions de la societat occidental a finals del segle xix i primera meitat del xx, i estableix les llengües anglesa, francesa i alemanya com les que van dominar el discurs cultural de l'època. En els últims temps, diversos estudis qüestionen i reescriuen aquest relat, nascut a l'acadèmia anglosaxona, i posen en valor l'avantguarda d'altres territoris i cultures, sovint considerades perifèriques, com a bressol també de la modernitat.

El projecte Xarxes Socials del Passat. Cartografia de la Modernitat Literària Hispànica i Lusòfona, 1898-1959, liderat per Diana Roig-Sanz, investigadora ICREA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), contribueix a descentralitzar la història cultural de la primera meitat del segle xx i mostra el paper clau d'Iberoamèrica en la construcció de la modernitat. "El Regne Unit, França, Alemanya i els EUA van ser els espais culturals que van configurar l'ordre internacional de la primera meitat del segle xx i això va determinar la seva hegemonia en la producció del coneixement científic, mentre que els relats que provenien del sud d'Europa o l'Amèrica Llatina es van relegar a la perifèria. En els darrers vint anys estem veient un canvi de direcció, amb l'emergència de la història global i la història connectada que busca, justament, reescriure-la amb una mirada menys eurocèntrica i més inclusiva", explica Roig-Sanz, experta en perspectives globals als estudis literaris, sociologia de la traducció i humanitats digitals, i professora dels Estudis d'Arts i Humanitats.

Recuperant la història perduda dels actors culturals iberoamericans

El projecte Xarxes Socials del Passat, finançat amb una de les beques més prestigioses que s'atorguen, la Starting Grant del Consell Europeu de Recerca, amb 1,5 milions d'euros, s'ha enfocat a recuperar la història perduda dels mediadors iberoamericans en les xarxes interculturals i multilingües modernistes i a mostrar la importància del seu paper clau entre el 1898 i el 1959. També ha contribuït a augmentar el nombre de dades disponibles que permetin visibilitzar el patrimoni cultural d'Iberoamèrica, i ha dissenyat un model metodològic innovador aplicable a l'estudi de fenòmens culturals transfronterers infraexaminats en altres territoris, períodes, llengües i disciplines.

La recerca ha tingut una durada de quasi sis anys i ha estudiat quatre processos clau de transformació cultural distintius de les societats modernes en l'àmbit iberoamericà: la institucionalització de les cultures iberoamericanes a l'espai internacional; la literatura traduïda en revistes iberoamericanes d'avantguarda; el paper de les dones (escriptores, editores, traductores o creadores de cineclubs) en l'àmbit cultural, i el paper dels crítics cinematogràfics en les noves formes de mitjans de comunicació de masses.

Del projecte n'ha sorgit un nombre molt important d'articles científics i llibres que aborden temes rellevants com ara la traducció i el seu paper clau en la construcció de la modernitat, en la qual es va instituir, de manera progressiva, com a activitat professional; el paper de la literatura traduïda en revistes culturals iberoamericanes com a accelerador de la modernitat literària i la importació d'idees, autors i textos; i la participació activa de les dones en l'àmbit cultural, en concret, en els primers cineclubs d'Iberoamèrica, contràriament al que suggeria la bibliografia anterior, tot introduint una perspectiva de recerca feminista que ha donat com a resultat la publicació de conjunts de dades sobre la dona i la cultura cinematogràfica, fins ara inexistent.

La traducció i el cinema, determinants en la construcció de la Modernitat

"Durant molts anys, l'estatus professional dels traductors no estava regulat, i els seus drets, condicions laborals i capital simbòlic no estaven establerts. De fet, els traductors i les traductores continuen bastant invisibilitzats encara avui, i en molts indrets no hi ha una política sistemàtica d'incloure, per exemple, els seus noms en les obres que tradueixen. El fet que històricament moltes traduccions les hagin fet dones ha afavorit que no estiguessin presents en la història literària", explica la investigadora, que coordina el Laboratori d'Estudis Literaris Globals (GlobaLS), adscrit al centre UOC-TRÀNSIC.

Exemples concrets que demostren el paper clau de la cultura iberoamericana en la construcció de la Modernitat són, per exemple, la traducció per Luis López Ballesteros de les obres completes de Freud al castellà ja el 1922, que va convertir aquesta llengua en la primera llengua a la qual es traduïen, mentre que la traducció a l'anglès no va arribar fins el 1955; la traducció de treballs de James Joyce en diverses publicacions d'Espanya, Catalunya, Galícia i Argentina durant els anys vint, que no han estat considerades pels estudis i la recerca acadèmica; la fundació del PEN català l'any 1922, fet que la va convertir en la segona delegació d'aquesta organització internacional d'escriptors, per davant, fins i tot, del PEN francès, creat el 1924 —el PEN Internacional es va fundar a Londres el 1921—; i la creació, el 1923, del primer club cinematogràfic amateur a Horta (Barcelona), que precedia el de Bloomsbury (Londres) —fundat el 1925—, i que es va constituir molt abans que la majoria dels clubs cinematogràfics europeus, apareguts després del 1945. "Vaig voler proposar una recerca sistemàtica i a gran escala que em permetés comprovar aquests indicis i contribuir a descentralitzar la història cultural de la primera meitat del segle xx, amb l'objectiu de fer visible el que sovint s'ha considerat com una perifèria, el sud d'Europa o l'Amèrica Llatina", assegura Roig-Sanz.

Una metodologia innovadora per a una història mundial descentralitzada

El projecte estableix un pont entre els estudis de traducció i la història del cinema, tot prenent un enfocament global que defensa la necessitat d'estudiar la traducció de la literatura en revistes i el paper dels traductors com a objecte de recerca independent. Un altre punt clau del projecte ha estat la metodologia, que ha combinat perspectives qualitatives i quantitatives utilitzant mètodes computacionals, mineria de dades i intel·ligència artificial per analitzar un vast nombre de dades i que s'erigeix en una nova metodologia per estudiar una història cultural global descentralitzada, allunyada d'un relat històric esbiaixat i que privilegia el centre d'Europa i el món occidental per davant d'altres cultures.

Els altres investigadors de la UOC que han participat en la recerca són Elisabet Carbó-Catalán, Ainamar Clariana-Rodagut, Laura Fólica, Ventsi Ikoff, Alessio Cardillo, Rubén Rodríguez i Pablo Suárez-Mansilla. "Creiem que un dels assoliments més importants ha estat promoure un enfocament veritablement multidisciplinari, tot unint els estudiosos que treballen en humanitats amb els que treballen en ciència de dades, la qual cosa ha permès una col·laboració en la qual hem compartit coneixement, preguntes i perspectives, amb el resultat d'un treball d'enorme potencial".

Per motius ètics i d'un cert activisme, l'equip d'investigadors ha consultat arxius conservats a l'Amèrica Llatina i l'arxiu iberoamericà de Berlín, en lloc d'utilitzar només els arxius localitzats a les capitals de l'imperi (Londres, París, Berlín) o a les universitats nord-americanes, on es preserva un nombre important d'arxius llatinoamericans. "Això ha representat un repte, perquè la situació material dels arxius és precària en el cas de l'Amèrica Llatina, i la majoria d'arxius no estan digitalitzats ni ben estructurats per poder permetre la recerca amb metodologies de les humanitats digitals", explica Roig-Sanz.

Aquest estudi s'emmarca en la missió de recerca de la UOC sobre Cultura per a una societat crítica i afavoreix els objectius del desenvolupament sostenible 5, d'igualtat de gènere; i 17, d'aliances per obtenir els objectius.

Articles relacionats

Fólica L., D. Roig-Sanz i S. Caristia. Literary Translation in Periodicals (John Benjamins, 2020): https://doi.org/10.1075/btl.155

Roig-Sanz (2022). The Global Minor: A Transnational Space for Decentering Literary and Translation History. Comparative Literature Studies: https://doi.org/10.5325/complitstudies.59.4.0631

Roig-Sanz (2022). Global translation history. Some theoretical and methodological insights.Translation in Society. https://doi.org/10.1075/tris.22010.roi

Carbó-Catalan E, i Roig-Sanz, D. (2022). Culture as Soft Power (De Gruyter): https://library.oapen.org/handle/20.500.12657/59456

Hagener M., Roig-Sanz (2024). Digital Film Historiography: Challenge of/and Interdisciplinarity. Journal of Cultural Analytics: https://doi.org/10.22148/001c.120944

Ainamar Clariana-Rodagut, Alessio Cardillo (2024). Quantifying Women's Marginalization in Ibero-American Film Culture During the First Half of the Twentieth Century: A Network-Science Proposal. Journal of Cultural Analytics:  https:/​/​doi.org/​10.22148/​001c.118589

Pablo Suárez-Mansilla, Ventsislav Ikoff (2024). Intercultural Transfers in Cinema Dynamics: A Global and Digital Approach to Early Writings on Cinema through the Uruguayan Periodicals Archive: https://doi.org/10.1007/978-3-031-38789-0_20

Rodríguez-Casañ, R., Carbó-Catalan, E., Solé-Ribalta, A., D. Roig-Sanz, J. Borge, i A. Cardillo (2024). Analysing inter-state communication dynamics and roles in the networks of the International Institute of Intellectual Cooperation. Humanities and Social Sciences Communications: https://doi.org/10.1057/s41599-024-03829-1

Roig-Sanz D., Campanella L., Carbó-Catalán E (2025). Translation as a soft power resource: exploring the possibilities, scope, and challenges of an interdisciplinary approach. Perspectives: https://doi.org/10.1080/0907676X.2025.2447143

Bases de dades obertes

Fólica L., Ikoff, Ventsislav I., Roig-Sanz D., 2018. Translations and Reviews in Iberoamerican Modernist Periodicals (dataset). https://hdl.handle.net/10609/86485

Clariana Rodagut, Ainamar; Cardillo, Alessio; Ikoff, Ventsislav; del Solar-Escardó, Jimena; Roig-Sanz, Diana, 2023, "Social networks in Ibero-American film culture during the first half of the twentieth century: Lola Álvarez Bravo, Victoria Ocampo, María Luz Morales, and the relations between Ibero-American film clubs", https://doi.org/10.34810/data977, CORA.Repositori de Dades de Recerca.

Rodríguez-Casañ, Rubén; Carbó-Catalan, Elisabet; del Solar-Escardó, Jimena; Cardillo, Alessio; Ikoff, Ventislav; Roig-Sanz, Diana, 2024, "People, Places, and Languages in the correspondence preserved in the archive of the International Institute of Intellectual Cooperation", https://doi.org/10.34810/data985, CORA.Repositori de Dades de Recerca.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca