Dels xatbots a les cadenes de muntatge: com impacta la IA en la seguretat laboral

Les eines d'intel·ligència artificial (IA), amb la IA generativa al capdavant, s'estan expandint en diferents esferes de la societat, entre elles, el mercat laboral. Una recerca en obert de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha analitzat les implicacions que té aquesta tecnologia en la seguretat i la salut en el treball.

"La intel·ligència artificial ja està prenent decisions que influeixen directament en com treballem i en com ens sentim en el treball, però moltes vegades això passa sense que hi hagi prou reflexió sobre les conseqüències que té per a les persones", assenyala Xavier Baraza, director dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i coautor de l'estudi, juntament amb el catedràtic Joan Torrent, tots dos investigadors del grup interdisciplinari sobre les TIC - Laboratori d'Intel·ligència Artificial (i2TIC-IA Lab), del qual Torrent és un dels coordinadors.

L'estudi, publicat a la revista Encyclopedia, té com a objectiu donar suport a la integració segura, ètica i sostenible de la IA en els entorns laborals, garantint que els avanços tecnològics es tradueixin en millores reals en la salut, la seguretat i el benestar del personal. "Aquest article neix de la necessitat de parar, mirar amb calma el que està passant i aportar una mirada preventiva i responsable, que ajudi a anticipar riscos i a situar les persones al centre de la transformació tecnològica", afirma Torrent.

La recerca inclou aplicacions actuals d'aquestes eines en el mercat laboral, com l'automatització de tasques en els sectors industrial i de serveis, en què aquests sistemes s'encarreguen d'activitats repetitives o d'alta precisió, augmentant l'eficiència i reduint l'error humà. Això és evident en les línies de muntatge, les operacions logístiques i l'atenció al client mitjançant xatbots, en què la IA gestiona les funcions rutinàries i permet al personal centrar-se en tasques de més valor.

La IA s'utilitza cada vegada més per recolzar la presa de decisions mitjançant algorismes capaços d'analitzar grans quantitats de dades en temps real. Per exemple, aquests sistemes ajuden en la planificació de recursos humans, i, quant a la prevenció de riscos laborals, els models predictius ja analitzen dades d'accidents, identificant patrons que permeten a les organitzacions implementar mesures preventives més eficaces. Respecte a entorns industrials avançats, la robòtica col·laborativa representa una altra àrea d'expansió de la IA. Aquestes aplicacions demostren que no és una tecnologia del futur, sinó una eina integrada en molts sectors.

Els riscos de la tecnologia

Hi ha precedents de tecnologies que també van revolucionar el treball, tot i que amb diferències. "La mecanització industrial o l'electricitat van canviar profundament la manera de treballar, però la intel·ligència artificial marca un punt d'inflexió diferent. Per primera vegada, una tecnologia no només automatitza tasques, sinó que comença a prendre decisions, a organitzar el treball i a avaluar les persones. Això suposa un veritable canvi de paradigma, ja que no només canvia com es treballa, sinó qui decideix, com es decideix i amb quins criteris. Per això el seu impacte és tan profund i tan ràpid, i ens obliga a replantejar-nos de soca-rel com protegim la salut, la seguretat i el benestar en el treball", puntualitza Baraza.

L'estudi també analitza els riscos d'aquests sistemes en l'àmbit laboral, com el tecnoestrès, que és la tensió que sorgeix quan el personal s'ha d'adaptar a eines digitals sense la formació ni el temps adequats. Un altre risc és la percepció de vigilància excessiva derivada dels sistemes de monitoratge basats en la IA. Les càmeres intel·ligents, els sensors biomètrics o els algorismes de productivitat poden augmentar la sensació de falta de privacitat, fomentar la desconfiança i deteriorar el clima laboral.

Un tercer risc psicosocial implica la desconfiança envers els sistemes opacs. Quan els treballadors no comprenen com els algorismes prenen decisions que afecten el seu rendiment, els seus horaris o la seva avaluació, sorgeix la incertesa. La incorporació de la IA en els entorns laborals també introdueix importants riscos ètics i legals, derivats de la manera amb què els algorismes processen la informació i prenen decisions que afecten directament els treballadors.

"Sovint la tecnologia s'implanta amb presses, pensant només en eficiència o control, i això augmenta els riscos. Anem en la direcció correcta, però encara queda recorregut: fa falta més cultura preventiva, més reflexió i més voluntat de posar les persones al centre de les decisions tecnològiques", planteja Torrent, director del centre de recerca UOC-DIGIT.

Adaptar el marc regulador

Segons la recerca, la ràpida incorporació de la IA en el món laboral ha superat, amb freqüència, l'adaptació dels marcs reguladors i ètics. Per això, cal establir sistemes sòlids de governança de la IA que en garanteixin l'ús responsable, transparent i centrat en l'ésser humà en la prevenció de riscos laborals.

"Hi ha un marc preventiu sòlid que protegeix les persones treballadores i que continua sent plenament vàlid. El repte no és tant crear lleis completament noves, sinó adaptar i interpretar aquest marc per a escenaris que abans no existien. La clau és anticipar-se, aplicar criteris preventius des del disseny de les tecnologies i no esperar que el mal ja estigui fet", proposa Baraza.

El següent pas de la recerca serà analitzar amb més detall com s'està utilitzant la intel·ligència artificial en contextos laborals concrets i quins efectes reals té sobre la salut, la seguretat i l'organització del treball.

"El nostre objectiu és generar evidència útil que ajudi les empreses, les institucions i els responsables públics a prendre millors decisions, perquè la IA no sigui només una innovació tecnològica, sinó una eina que contribueixi de debò a treballs més segurs, més saludables i més humans", conclou Torrent.

Aquest estudi s'emmarca en les missions de recerca de la UOC Transformació digital i sostenibilitat, Salut i benestar planetari i Tecnologia ètica i humana. A més, aquest treball afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) següents: el 3, salut i benestar; el 8, treball decent i creixement econòmic, i el 9, indústria, innovació i infraestructures.

Article de referència

Baraza, X., & Torrent-Sellens, J. (2024). Artificial intelligence and emerging risks in occupational safety and health. Encyclopedia, 6(1), Article 25. https://doi.org/10.3390/encyclopedia6010025

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca