Winterson: “Fem servir el nostre privilegi des de la universitat per fer un món del que puguem estar orgullosos en el futur”

Jeanette Winterson (Manchester, 1959), una de les autores britàniques més influents del segle XXI, ha estat investida doctora honoris causa per la UOC en una gala celebrada aquest dijous, 26 de febrer, al Campus de la institució a Barcelona. L'acte s’ha convertit en una defensa dels valors de la universitat com són el de la imaginació i la possibilitat de canvi a partir d’una tecnologia que estigui al servei del futur i d’un món millor, allunyant d’interessos espuris. Winterson s’ha dirigit a l’auditori per reivindicar que “tot comença com un acte d’imaginació” humana i a “una visió d’algun tipus” sobre la realitat, que pot ser canviada “per progressar”. Com a exemple ha posat la seu de la UOC al Poblenou, “un lloc amb un passat industrial que ara és una edificació pel futur, on els estudiants poden trobar-se en línia”, demostrant com la tecnologia pot “fer avançar el món”.

Winterson ha remarcat quins són per a ella els valors que representa la universitat i que considera que cal protegir davant de la “gent errònia” que vol imposar les seves visions, com per exemple la voluntat de monetitzar-ho tot. “No volem que tot sigui monetitzat”, ha advertit la nova doctora honoris causa, posant en relleu la necessitat de promoure entre l’estudiantat des de la universitat “la idea d’aprendre, d’imaginar, de fer comunitat, debatent de manera constructiva”, tenint en compte que “l’única cosa que no podem canviar és la nostra data naixement”.

Winterson ha afirmat que les persones que participen de la universitat tenen el privilegi d’accés a l’educació, d’aprendre en un entorn lliure, “i això són aspectes que cal que es protegeixin des d’aquí perquè les persones necessiten un lloc per respirar i en el qual l’energia pugui ser transmesa”. Des de les universitats, ha incidit la novel·lista, hi ha “la possibilitat de construir un món millor” i ha demanat: “Feu servir tot el que teniu, tot allò que apreneu i el vostre privilegi per fer un món del que puguem estar orgullosos, no només ara, sinó també en el futur”.

El consell de govern de la UOC va decidir per unanimitat distingir la novel·lista britànica per la seva trajectòria literària d’excel·lència i el seu renom internacional a l’hora d’abordar les “profundes complexitats” en la “intersecció de la literatura, el pensament crític i l’impacte de les tecnologies i especialment de la IA”, ha dit el secretari general, Pere Fabra, encarregat de llegir el dictamen del consell de govern que va acordar distingir Winterson. Fabra també ha destacat el compromís de l’autora en la “defensa de la diversitat, la inclusió” i la seva “mirada empàtica, que desafia les convencions establertes i promou una reflexió ètica indispensable sobre la identitat i el gènere en la societat contemporània”.

Winterson ocupa “un lloc central en el canon literari” actual

La figura de Winterson ha estat també glossada per la doctora Antònia Huertas, professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, experta en lògica, IA i en el pont entre el gènere i la tecnologia. Huertas ha destacat que la de Winterson és “una veu singular de la literatura en anglès” que en múltiples facetes al llarg de quatre dècades ha aconseguit establir “un diàleg entre l’art, la filosofia, la tecnologia i les ciències socials que desafia els límits amb una capacitat extraordinària per plantejar interrogants” a través de la seva producció literària. Per a Huertas, Winterson mereix la distinció perquè la seva “veu original” ocupa “un lloc central en el cànon literari contemporani” i la seva influència “s’estén en els estudis de gènere i tecnologia”.

La professora de la UOC ha repassat algunes de les obres de l’autora i personatges de la seva creació, exemples d’exploració de la identitat des de la literatura, demostrant que el llenguatge és “un espai per una realitat possible”, combinant ciència ficció i filosofia moderna, obrint debats sobre qüestions com la sostenibilitat i el canvi climàtic. L’obra de Winterson encaixa amb la UOC, en el sentit que es produeix una “intersecció entre la tecnologia i les humanitats” i és “un clar reflex dels seus valors i missions”. “És una forma de pensar que ens reclama travessar desafiaments i en la qual la imaginació esdevé fonamental per al futur de la humanitat”, ha afegit Huertas.

L’acte l’ha tancat la rectora de la UOC, Àngels Fitó, amb un discurs on ha remarcat els punts de connexió de Winterson amb els objectius de la institució. “Som una universitat nascuda de la disrupció, com l’obra de Winterson, el perfil de la qual és l’essència de la UOC, per la seva capacitat de navegar i fusionar diverses disciplines”, ha subratllat. La rectora ha fet referència al context actual per denunciar “l’ascens d’un complex tecnològic autoritari, on la sobirania corre el risc de privatitzar-se i el coneixement està amenaçat per interessos espuris”. Davant dels discursos que sostenen que la llibertat i la democràcia ja no són compatibles, “reivindiquem una tecnologia conscient, que la universitat sigui un espai on la ciutadania la cultivem a través de l’esperit crític”, tal com fa la nova doctora honoris causa de la UOC en la seva obra. Fitó ha destacat la idea de la “ment rusc” de Winterson, concebuda “no com la pèrdua d’individualitat, sinó com una oportunitat de col·lectivitat humana: la tecnologia no és un destí inevitable, és una eina a les vostres mans, per això tenim el poder i el deure de posar aquesta ‘ment rusc’ al servei d’un món més empàtic i inclusiu, perquè ni l’empatia ni la compassió es poden programar”.