Winterson: "Fem servir el nostre privilegi des de la universitat per fer un món del qual puguem estar orgullosos en el futur"

Jeanette Winterson (Manchester, 1959), una de les autores britàniques més influents del segle XXI, ha estat investida doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en una gala celebrada aquest dijous, 26 de febrer, al campus de la institució a Barcelona. L'acte s'ha convertit en una defensa dels valors de la Universitat, com ara la imaginació i la possibilitat de canvi a partir d'una tecnologia que estigui al servei del futur i d'un món millor, allunyada d'interessos espuris. Winterson s'ha adreçat a l'auditori per reivindicar que "tot comença com un acte d'imaginació humana" i amb "una visió d'algun tipus" sobre la realitat, que es pot transformar "per progressar". Com a exemple, ha esmentat la seu de la UOC al Poblenou: "un espai amb un passat industrial que ara és una edificació per al futur, on els estudiants es poden trobar en línia", un fet que demostra com la tecnologia pot "fer avançar el món".

Winterson ha remarcat quins són, per a ella, els valors que representa la Universitat i que considera que cal protegir davant de la "gent equivocada" que vol imposar les seves visions, com ara la voluntat de monetitzar-ho tot. "No volem que tot sigui monetitzat", ha advertit la nova doctora honoris causa. A més a més, ha posat en relleu la necessitat de promoure entre l'estudiantat, des de la universitat, "la idea d'aprendre, d'imaginar, de fer comunitat i de debatre de manera constructiva", tenint en compte que "l'única cosa que no podem canviar és la nostra data naixement".

Winterson ha afirmat que les persones que participen de la universitat tenen el privilegi d'accedir a l'educació i d'aprendre en un entorn lliure, "i aquests són aspectes que cal protegir des d'aquí, perquè les persones necessiten un lloc per respirar i on l'energia es pugui transmetre". La novel·lista ha incidit que hi ha "la possibilitat de construir un món millor" des de les universitats, i ha demanat: "feu servir tot el que teniu, tot allò que apreneu i el vostre privilegi per fer un món del qual puguem estar orgullosos, no només ara, sinó també en el futur."

El Consell de Govern de la UOC va decidir per unanimitat distingir la novel·lista britànica per la seva trajectòria literària d'excel·lència i el seu renom internacional a l'hora d'abordar les "profundes complexitats" en la "intersecció entre la literatura, el pensament crític i l'impacte de les tecnologies, especialment de la intel·ligència artificial", segons ha explicat el secretari general, Pere Fabra, encarregat de llegir el dictamen que acordava distingir Winterson. Fabra també ha destacat el compromís de l'autora amb la "defensa de la diversitat i la inclusió", així com la seva "mirada empàtica, que desafia les convencions establertes i promou una reflexió ètica indispensable sobre la identitat i el gènere en la societat contemporània".

Winterson ocupa "un lloc central en el cànon literari" actual

La figura de Winterson també ha estat glossada per la doctora Antònia Huertas, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, experta en lògica, intel·ligència artificial i en la intersecció entre gènere i tecnologia. Huertas ha destacat que la de Winterson és "una veu singular de la literatura en anglès" que, al llarg de quatre dècades i des de múltiples vessants, ha aconseguit establir "un diàleg entre l'art, la filosofia, la tecnologia i les ciències socials que desafia els límits amb una capacitat extraordinària per plantejar interrogants" per mitjà de la seva producció literària. Segons Huertas, Winterson mereix la distinció perquè la seva "veu original" ocupa "un lloc central en el cànon literari contemporani" i la seva influència "s'estén en els estudis de gènere i tecnologia".

La professora de la UOC ha repassat algunes de les obres de l'autora i personatges que ha creat, com a exemples d'exploració de la identitat des de la literatura, i ha mostrat que el llenguatge és "un espai per a una realitat possible". En aquestes obres, Winterson combina la ciència-ficció amb la filosofia moderna i obre debats sobre qüestions com la sostenibilitat i el canvi climàtic. L'obra de Winterson encaixa amb la UOC, en el sentit que es produeix una "intersecció entre la tecnologia i les humanitats", i és "un clar reflex dels seus valors i la seva missió". "És una manera de pensar que ens interpel·la a travessar desafiaments i en la qual la imaginació esdevé fonamental per al futur de la humanitat", ha afegit Huertas.

L'acte l'ha tancat la rectora de la UOC, Àngels Fitó, amb un discurs en què ha remarcat els punts de connexió entre Winterson i els objectius de la institució. "Som una universitat nascuda de la disrupció, com l'obra de Winterson, el perfil de la qual reflecteix l'essència de la UOC per la seva capacitat de navegar entre diverses disciplines i fusionar-les", ha subratllat. La rectora també ha fet referència al context actual per denunciar "l'ascens d'un complex tecnològic autoritari, en què la sobirania corre el risc de privatitzar-se i el coneixement està amenaçat per interessos espuris". Davant dels discursos que sostenen que la llibertat i la democràcia ja no són compatibles, "reivindiquem una tecnologia conscient i que la universitat sigui un espai on la ciutadania la cultivem per mitjà de l'esperit crític", tal com fa la nova doctora honoris causa de la UOC en la seva obra. Fitó ha destacat la idea de la "ment rusc" de Winterson, concebuda "no com la pèrdua d'individualitat, sinó com una oportunitat de col·lectivitat humana. La tecnologia no és un destí inevitable, és una eina a les vostres mans, per això tenim el poder i el deure de posar aquesta 'ment rusc' al servei d'un món més empàtic i inclusiu, perquè ni l'empatia ni la compassió es poden programar."

Àlbum de fotos de l'acte.