Línies de recerca del Doctorat d'Humanitats i Comunicació

Aquesta línia de recerca se centra en l'estudi de la construcció de discursos sobre la ciutat i/o la ciutadania en l'era digital. Aquest enfocament sorgeix de l'interès per analitzar la construcció de l'esfera pública en l'àmbit urbà i el dret a la ciutat. En aquest marc tenen cabuda les tesis doctorals sobre el paper de la comunicació en els següents àmbits:

•  Veus subalternes i marges urbans.
•  Xarxes de cura a la ciutat.
•  L'acció comunicativa com a activisme social en el context urbà.
•  Narratives audiovisuals i ciutat.
•  Les dones i el dret a la ciutat.
•  Metodologies participatives i estudis urbans.

Les empreses i institucions són cada vegada més conscients de la importància d'establir bones relacions i una comunicació eficaç amb tots els seus públics i grups d'interès. Per això, l'organització d'esdeveniments i el protocol són eines clau per a gestionar la comunicació i contribuir a l'èxit de la missió i visió de cada organització.

Des d'un enfocament acadèmic, aquesta línia de recerca aborda la conceptualització del protocol i la seva implementació a partir de les normes existents, tant des d'un punt de vista teòric com aplicat. L'estudi també se centra en els aspectes cerimonials i organitzatius dels esdeveniments corporatius, tenint en compte els diferents tipus d'ocasions, que abasten actes oficials, conferències, sessions de portes obertes, fires comercials, entre altres, i les noves tendències que s'estan adoptant en aquest sector en creixement.

En l'actualitat, les organitzacions necessiten establir, mantenir i consolidar relacions fluides, positives i productives amb aquelles empreses públiques i privades capaces d'influir en les seves activitats i/o sobre les quals pretenen tenir algun tipus d'influència per a afavorir els seus propis interessos. Aquest és el camp de les relacions institucionals, que és un dels eixos temàtics d'aquesta línia de recerca.

Amb el desenvolupament eficaç d'aquestes relacions institucionals i altres estratègies de comunicació, les organitzacions tenen la possibilitat de reforçar la seva reputació, definida com una construcció mental col·lectiva entorn de la seva trajectòria i a la capacitat de complir amb les expectatives del seu públic estratègic i/o dels seus grups d'interès. La reputació i les seves implicacions són el segon eix d'aquesta línia de recerca.

Finalment, avui dia no es pot concebre la reputació sense prestar la deguda atenció a la responsabilitat social de les empreses (RSE). Atès que el públic exigeix cada vegada més transparència i compromís amb les qüestions mediambientals i socials, les organitzacions han de treballar en les seves estratègies de comunicació per a demostrar aquesta responsabilitat i l'adopció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) definits per l'ONU. Així, la RSC, vista des del punt de vista de la comunicació, pot ser també objecte d'estudi dins d'aquesta línia de recerca.

Com a nou paradigma científic, la ciència oberta necessita entendre com evolucionaran les formes tradicionals de comunicació de la ciència per a arribar al públic en general i també per a permetre-li participar en el disseny de la pròpia recerca. La comunicació de la ciència pot aportar noves narratives i eines que ajudin al fet que el coneixement, principalment en forma de monografies i articles acadèmics, arribi a les diferents capes de la societat. A més, pot incloure treballs sobre bibliometria alternativa a les cites, sovint basats en mètriques de xarxes socials, així com formes de comunicació científica que promoguin noves maneres d'avaluar l'impacte social de la recerca.

Mediaccions és un grup de recerca interdisciplinària dedicat a l'estudi de la cultura i la comunicació digital. La nostra visió implica una presa crítica de la creació col·lectiva i les pràctiques quotidianes en línia com a font de coneixement transformador que contribueix a la comprensió de les formes de comunicació actuals.

Duem a terme una aproximació metodològica diversa i innovadora que pren com a base l'etnografia i que inclou tant mètodes digitals com altres basats en l'acció i la participació ciutadana. Des d'una perspectiva més àmplia, els candidats poden dedicar-se a l'estudi de:

•  Pràctiques creatives participatives i col·lectives, els seus processos i estructures tant dins com fora de les indústries culturals i creatives.
•  Laboratoris ciutadans, comunitats, creativitat DIY i processos autogestionats d'acció cultural.

La nostra principal línia de recerca és:

Sostenibilitat, storytelling i disseny: estudiem el paper del storytelling i de les accions de disseny com a manera d'expressar i comunicar qüestions mediambientals i de sostenibilitat, des de l'activisme quotidià a través dels mitjans socials, els imaginaris de futur sobre el canvi climàtic i la sostenibilitat, el gir narratiu en la comunicació mediambiental, les metodologies creatives per a fomentar la imaginació col·lectiva sobre futurs possibles i per a crear nous espais de debat i acció pública a través del storytelling, la construcció de mons, les històries de ficció ("what if"), la reimaginació de ciutats i zones rurals, etc.

Investiguem els límits disciplinaris del disseny i la seva expansió a altres camps del coneixement, i ens endinsem en els canvis metodològics, els processos de recerca i el pols polític de la pràctica del disseny en el segle XXI. Estudiem l'impacte d'Internet en el disseny i com ha canviat la forma de producció, distribució, perfils professionals i recerca en una societat interconnectada i interdependent. Es convida als candidats a explorar els següents temes:

•  Disseny obert.
•  Tecnologia i disseny.
•  Ensenyament del disseny.
•  Mètodes de disseny.
•  Innovació en el disseny de marques.

Investiguem el paper de les històries, els nous formats narratius i les formes col·lectives de contar històries a nivell de conceptualització, disseny, desenvolupament i experiència. Volem observar la centralitat de les narratives des d'una perspectiva social, en diferents àmbits creatius i professionals, ja que articulen formes expressives i personals, la seva interrelació amb els seus públics, així com el seu potencial per a generar imaginaris alternatius i futurs possibles.

•  Projectes transmedials i transmodals, narratives digitals (històries ambientades en llocs de mitjans socials)
•  Personatges de ficció en Twitter
•  Projectes de mitjans híbrids
•  Realitat alternativa i experiències narratives immersives
•  Jocs de narració, podcasting, etc.

La present proposta convida als candidats al doctorat interessats a explorar les múltiples dimensions de la diversitat -incloent els processos de visibilitat i invisibilitat, inclusió i exclusió social- i com es configuren en les dinàmiques de comunicació contemporànies. Es convida als candidats a explorar, entre altres temes:

•  Representacions discursives i visuals de la diferència i la diversitat.
•  Gènere i comunicació.
•  Alfabetització emergent i inclusió social.
•  Pedagogia crítica i comunicació inclusiva.

La comunicació entre especialistes en un camp i receptors no experts sempre ha estat una qüestió complexa i no exempta de problemes. Els dominis cognitius dels dos interlocutors són diferents i l'emissor ha de ser capaç d'adaptar el seu discurs per a fer-lo comprensible al receptor no especialitzat.

Amb aquest tema de recerca es pretén analitzar, des de la perspectiva de la lingüística, els factors que els especialistes han de tenir en compte a l'hora d'elaborar textos escrits des del seu camp d'especialització però dirigits a persones no expertes. L'objectiu és detectar aquelles estratègies lingüístiques que han d'aplicar-se per a evitar problemes de comprensió que dificultin una comunicació eficaç. Encara que l'estudi es realitza des d'una perspectiva lingüística, també es té en compte la dimensió cognitiva de la comunicació especialitzada.

Els àmbits especialitzats que es proposen per a la recerca són els del dret i la medicina, atès que és fonamental que els destinataris comprenguin bé els textos que reben en aquests àmbits. No obstant això, és possible que s'acordi treballar en altres camps especialitzats.

Recerca sobre comunicació medioambiental orientada a la participació de la ciutadadania. Projectes en dues línies:

1) Mètodes participatius, gamificació i co-disseny d'experiències sobre aquest tema.

2) Storytelling a les xarxes socials a partir de les narratives personals i perfils emergents d'activisme.

Estem oberts a desenvolupar tesis en altres línies que aprofundeixin aquestes temàtiques i tinguin impacte social.

Explorem com les indústries creatives (incloent-hi el cinema, l’audiovisual, la música i els mitjans sonors) estan reconfigurant els seus models de producció, distribució i consum en un context de disrupció tecnològica. També examina com les pràctiques culturals emergents i les noves formes de consum cultural (com l’streaming i les plataformes digitals) estan transformant la cultura contemporània. Alguns temes clau són: cultures de producció; pràctiques culturals emergents i audiències digitals; economia política de les indústries creatives; impacte de la tecnologia en la creació i el consum; i diversitat, accessibilitat i inclusió en les indústries creatives.

Els estudis de joc (Game Studies) tenen per objecte examinar els aspectes culturals, socials, psicològics, estètics, econòmics i tècnics dels jocs (digitals o no), el seu disseny i el seu impacte en la societat. Ens interessa aprofundir en temes relacionats amb la teoria del joc, els estudis narratius, la Ludologia vs. Narratologia, l’anàlisi de l'impacte cultural dels jocs (identitats, cultures, ideologies), el disseny de jocs o l'economia i la indústria del videojoc (microtransaccions, models freemium, etc.). També es contemplen els fenòmens inclosos en la “Ludificació de la Cultura”, com la gamificació, els jocs seriosos, el “game thinking”, el “playful design”, les simulacions o els “pervasive games”, entre altres, en qualsevol de les seves aplicacions (e.g. entreteniment, aprenentatge, persuasió o motivació, conscienciació, benestar físic o mental, etc.). Aquesta perspectiva s’aborda tant des de la visió tecnològica com des de la seva mirada en l'impacte en la societat, considerant tots els aspectes relacionats amb l'alfabetització lúdica (“ludoliteracy”).

Abordem diversos aspectes relacionats amb la interacció de la ciutadania amb els mitjans de comunicació i les plataformes d’interacció social, incloent-hi les formes d’accés a la informació i al coneixement, posant èmfasi en les necessitats emergents d’alfabetitzacions mediàtiques, així com els diferents tipus d’activismes socials i polítics que es desenvolupen en aquests mitjans i plataformes. Les noves formes d’accedir i difondre informació plantegen reptes tant per als professionals de la informació i la comunicació com per a la ciutadania que utilitza aquests mitjans i plataformes, destacant fenòmens com la desinformació, la propaganda geopolítica (s’inclouen aspectes com la difusió de missatges d’odi, l’activisme climàtic i l’activisme de gènere). 

Investiguem el desenvolupament de la comunicació corporativa i publicitària des d'una perspectiva tant estratègica com creativa, explorant com les organitzacions i les marques estructuren els seus missatges i quin és el seu impacte en termes reputacionals i en la percepció, el comportament i els efectes en els diversos públics (consumidors, empleats, ciutadania, etc.), amb una atenció especial als més vulnerables. Un dels seus enfocaments és la sostenibilitat i la comunicació en ESG, tant en la creació de contingut com en les pràctiques comunicatives, analitzant com les organitzacions integren la RSC en la seva narrativa. Un altre enfocament és l'impacte d'aquestes pràctiques comunicatives en el benestar dels seus públics, especialment en la seva salut mental. Temes clau: comunicació interna, comunicació digital, comunicació institucional, comunicació en ESG i sostenibilitat, joves, diversitat, benestar digital.

Ens proposem aprofundir en l’anàlisi de l'articulació entre mitjans, societat i cultura atenent els processos de construcció de subjectivitats, identitats i relacions de poder en la cultura visual contemporània. Des d'una aproximació interseccional i transdisciplinària, examinem les dinàmiques i fenòmens de la cultura visual per estudiar-ne les configuracions i xarxes de relacions. Alguns temes clau són: el paper de la cultura visual en les societats contemporànies; crítica i representació visual; estudis de gènere, raça i sexualitat en la cultura visual; cultura visual i identitat; història cultural de la imatge; estètica i ètica de les imatges.

La investigació a través del disseny és un enfocament de recerca en què la pràctica del disseny esdevé una via d’indagació, un enfocament per explorar i generar coneixement. Se centra en la creació i reflexió sobre artefactes de disseny, utilitzant aquests artefactes per explorar idees i generar coneixements.

Aquesta proposta de recerca convida els candidats a doctorands a implicar-se en una investigació transdisciplinària i aplicada que abordi els reptes socials, culturals i tecnològics actuals a través del valor intrínsec del fer. Des d’una perspectiva àmplia, els candidats poden treballar en: 1) El disseny com a indagació, creant artefactes no només com a productes funcionals, sinó també per generar coneixement, conceptes o crítiques. 2) Fer èmfasi en els artefactes, que no només són solucions pràctiques, sinó també parts essencials de la recerca que proporcionen coneixements i generen savieses segons com estan dissenyats. 3) Produir coneixement no limitat a casos individuals; aquest coneixement de nivell intermedi inclou conceptes sòlids, patrons o marcs de disseny.

El progrés tecnològic ha transformat profundament la manera en què la informació es produeix, es distribueix i es consumeix. La digitalització dels mitjans de comunicació, l'automatització dels processos de comunicació i la mediació algorítmica han modelat un ecosistema informatiu caracteritzat per la immediatesa, la sobreabundància i la vulnerabilitat davant la desinformació.

Els biaixos de gènere incorporats als algorismes, el desafiament que planteja la intel·ligència artificial, les estructures mediàtiques i els continguts periodístics reprodueixen les desigualtats i reforcen els estereotips, la qual cosa posa l'estabilitat dels drets humans en una situació delicada.

Aquesta proposta es basa en la premissa que analitzar la desinformació des d'una perspectiva de gènere és essencial per comprendre els reptes ètics, polítics i tecnològics de la comunicació contemporània. L'objectiu és contribuir al desenvolupament del pensament crític i la pràctica periodística, que poden fer front a la manipulació informativa, i promoure, alhora, una esfera pública més inclusiva, equitativa i veraç.

Habitualment, les recerques sobre comunicació es duen a terme sobre les persones, els seus rols i les seves funcions socials. La línia "Comunicació de frontera" s'endinsa en els fenòmens comunicatius que van més enllà d'aquest paradigma. "Comunicació de frontera" estudia i investiga les tècniques de comunicació intuïtiva (deutores dels avenços en psicologia social i cognitiva sobre regles heurístiques) i les suposades comunicacions entre testimonis vius i difunts.

Investiguem la intel·ligència artificial com un mitjà sociotècnic controvertit en el qual es negocien el poder, la cultura i la creació de significat. El nostre enfocament combina la teoria crítica, l'anàlisi cultural i la pràctica creativa per qüestionar el paper de la IA en la vida quotidiana dels mitjans de comunicació, i va cap a perspectives emancipadores i especulatives més enllà del tecnosolucionisme. Es convida les persones candidates a explorar les línies de recerca següents:

- Corrent algorítmic: examen crític de com es converteixen els sistemes d'IA en una infraestructura de mediació normalitzada. Estudiem el biaix i la discriminació algorítmica, el capitalisme de vigilància, el tecnocolonialisme, els sistemes predictius i la classificació social, el fandom i la cultura algorítmica, i els mecanismes de viralitat i de tendències dels continguts.

- Arts i mitjans de la IA: exploració de la IA com a eina creativa i com a objecte de recerca artística. Investiguem com utilitzen, subverteixen i reimaginen els artistes i creadors les tecnologies d'IA. Les àrees de recerca inclouen: art generatiu i creativitat algorítmica, pràctiques de deep fake i mitjans sintètics, estètica de la IA i cultura postdigital, i creació clau amb aprenentatge automàtic.

- Guerrilla semiològica: recerca centrada en pràctiques contrahegemòniques que desvien la IA i resisteixen davant els sistemes d'aquesta tecnologia. Inspirats pel concepte d'Umberto Eco, treballem amb comunitats minoritàries per desenvolupar mètodes de dissidència semiòtica contra l'homogeneïtzació algorítmica. Els temes inclouen l'apropiació clau de la IA a través de la recerca i l'acció participativa, les pràctiques adversàries, la creació de conjunts de dades impulsats per la comunitat i les metodologies experimentals col·lectives per a imaginaris alternatius.

En un context de transformació cultural i d'emergència climàtica, el cinema i les pràctiques audiovisuals esdevenen espais privilegiats per repensar la relació entre les persones, les comunitats i el planeta. Aquesta línia de recerca explora el paper del cinema i dels mitjans audiovisuals en la construcció d'imaginaris de sostenibilitat. Tanmateix, cal entendre-la en un sentit ampli, atès que integra les dimensions ecològica, social i econòmica, així com el desenvolupament de pràctiques de producció audiovisual més sostenibles i responsables. La proposta combina anàlisi crítica i pràctica creativa per abordar com les narratives mediàtiques representen la sostenibilitat i la justícia ambiental i social, i com els processos de creació poden contribuir a transformar les maneres de produir i consumir cultura. Ofereix un marc interdisciplinari per a investigadors i creadors interessats a articular teoria, pràctica audiovisual i compromís social, amb l'objectiu de generar coneixement i projectes orientats a imaginar futurs sostenibles, equitatius i inclusius.

Possibles línies de treball:

•  Anàlisi crítica de representacions de la sostenibilitat, l'ecologia i la justícia social en el cinema i els mitjans audiovisuals.
•  Estudi i implementació de pràctiques de producció audiovisual sostenibles (ecològiques, econòmiques i socials).
•  Desenvolupament de narratives sobre sostenibilitat, cures i transformació ecosocial.
•  Recerca sobre formes col·lectives i participatives de producció i recepció d'imaginaris sostenibles.

Aquesta línia ofereix múltiples possibilitats de desenvolupament: des de la recerca acadèmica fins a la creació de projectes audiovisuals i artístics amb impacte social. Pretén consolidar un espai de treball crític, interdisciplinari i compromès amb la transició sostenible, a més de situar l'ecocinema i la comunicació com a eixos centrals per repensar la cultura, l'economia i la societat del futur.

Aquesta línia de recerca se centra en l’estudi de l’accessibilitat digital en entorns multilingües, entesa com el conjunt de pràctiques, tecnologies i estratègies lingüístiques i tècniques que permeten garantir un accés equitatiu a la informació i als serveis digitals per a totes les persones, incloses aquelles amb discapacitats sensorials, cognitives o motores, així com amb diferents perfils lingüístics. Des d’una perspectiva interdisciplinària, la recerca integra estudis de traducció, lingüística aplicada, interacció persona-ordinador (IPO) i tecnologies del llenguatge per analitzar com es produeix, es localitza, es tradueix i s’adapta el contingut digital accessible en contextos multilingües.

Els temes de recerca inclouen, entre d’altres:

•  l’accessibilitat lingüística i tècnica de llocs web i aplicacions multilingües
•  la Lectura Fàcil Web (LFW)
•  l’impacte de la traducció automàtica i la intel·ligència artificial en l’accessibilitat digital
•  el desenvolupament i l’avaluació d’eines de suport a la redacció i la traducció accessibles

L’estudi d’aquests temes es pot abordar des de diferents perspectives, com ara la lingüística i traductològica, l’ètica i social, la tecnològica i d’experiència d’usuari (UX/IPO) o la comunicativa, així com des d’enfocaments orientats a la integració educativa i laboral. Es fomenta especialment la recerca aplicada orientada a contextos públics i institucionals, d’acord amb els marcs normatius internacionals (WCAG, legislació europea) i els principis d’inclusió social i drets digitals.

Ens proposem realitzar una etnografia de les noves maneres i tàctiques de resistència política i social que sorgeixen en l'actualitat a través de la lent dels estudis d'esdeveniments (Getz; Richards; Quinn). Els moviments de resistència social i política poden caracteritzar-se com a innovadors quant a la seva retòrica i mobilització col·lectiva. En l'actualitat, produeixen una plètora de creacions amb representacions i exhibicions col·lectives basades en la sincronització de multituds per a aconseguir efectes visuals, emocionals i simbòlics específics. Es tracta de manifestacions amb formes acolorides; l'ocupació de grans infraestructures estratègiques; cadenes humanes de centenars de quilòmetres; petits desplegaments localitzats i en xarxa d'eslògans i missatges específics; festivals massius, i la saturació de paisatges amb colorit simbòlic. Atès que les autoritats nacionals poden haver optat per perseguir els líders polítics i socials, l'exigència d'anonimat ha portat a alguns moviments socials a organitzar i planificar esdeveniments de noves formes mitjançant noves dramatúrgies de celebració i resistència col·lectives. Alguns moviments també recorren a la tecnologia per a dissenyar i dirigir protestes.

Seran benvinguts els projectes de recerca que s'ocupin del que aquestes noves formes de resistència i desobediència, la seva retòrica, les seves narratives, el seu disseny, les seves accions i reaccions, i les seves apropiacions tecnològiques ens diuen sobre l'ús i l'apropiació de l'espai polític, simbòlic i públic més específicament.

Esdeveniments com a festivals, carnestoltes, congressos, esdeveniments esportius, manifestacions i rituals contemporanis s'analitzen en un camp de recerca denominat "Event Studies". En l'actualitat, aquest àmbit d'estudi s'amplia i passa dels negocis i la política als enfocaments de caràcter social, cultural i contextual (Getz; Richards; Quinn; Smith). Aquesta situació ofereix als acadèmics la possibilitat d'abordar els esdeveniments com a activitats socials contemporànies, amb efectes i accions, però també com a motors que modelen i transformen les societats. Hem treballat en diferents aspectes relacionats amb les tradicions, el gènere, la sostenibilitat, la inclusió, les relacions socials i les xarxes, així com la liminalidad.

Per tant, oferim orientació per a la recerca des d'una perspectiva crítica, relacionada amb els esdeveniments i les seves conseqüències o potencialitats per a la nostra societat. Esperem que els projectes de recerca es basin en la metodologia de les ciències socials. Les propostes han d'emprar una metodologia qualitativa, però també oferim la possibilitat de treballar amb mesures quantitatives. Animem, per tant, a aquells candidats que vulguin examinar el paper dels esdeveniments contemporanis en la nostra societat.

El candidat podrà unir-se al debat generat en el marc del recent projecte de recerca finançat per la UE HERA, titulat "Festivals, events and inclusive urban public spaces in Europe" (2019/2022)

Aquesta línia ofereix dues sublinies de recerca:

1. Obediència i desobediència en un context acadèmic i científic neoliberal des d'una perspectiva de gènere. Què signifiquen 'obeir' i 'desobeir' i què entenem per ells en aquest context? Com discuteixen l'obediència els acadèmics i investigadors? On estan els límits entre l'obediència i la protecció? Quines pràctiques de desobediència poden identificar-se, en quines circumstàncies i amb quines conseqüències? Podem apreciar alguna diferència des d'un punt de vista de gènere i/o generacional en els comportaments, discursos i conseqüències associats a aquestes pràctiques?
2. El neoliberalisme en l'"acadèmia de gènere": l'impacte de les tecnologies d'avaluació en la construcció de subjectivitats. Aquesta línia pretén estudiar els processos pels quals ha començat a regir un ethos de gestió en les institucions acadèmiques i científiques que, al seu torn, ha provocat l'entrada de competències i habilitats alienes a aquest àmbit. Quins impactes té aquesta "intrusió" en els processos de subjectivació i control dels acadèmics i investigadors, i en el disseny de les seves carreres acadèmiques, i quines conseqüències té des d'una perspectiva de gènere.

Pensar és entrenar la imaginació, produir imatges possibles del que no és aparent, obvi o immediat. En un present immediatista que anul·la tota imaginació, excepte l'apocalíptica, de quins imaginaris disposem, avui, per a possibilitar noves visions emancipadores del present, del passat i del futur? 

L'impacte de les polítiques i pràctiques neoliberals ha provocat la transformació més significativa de la ciència i el món acadèmic contemporanis des de mitjan segle XX. Les polítiques acadèmiques neoliberals han posat més èmfasi en la creació de valor comercial que en la consecució del benestar social o del coneixement; s'ha fomentat l'ús de patents més que la difusió oberta del coneixement i s'ha promogut la inversió privada en les universitats i en els projectes de recerca, per a fomentar aquelles línies de recerca amb major aplicació comercial i, per tant, perspectives de retorn financer. La literatura existent sobre aquestes qüestions se centra en les ciències naturals o "dures", com el camp biomèdic, mentre que àrees com les humanitats i les ciències socials han estat molt menys estudiades. En aquesta línia de recerca pretenem analitzar, en primer lloc, aquest terreny gairebé inexplorat, a partir de casos concrets com els de les "humanitats digitals" i, a més, identificar i estudiar iniciatives o experiències de resistència -tant en contingut com en organització- dins i fora de l'àmbit acadèmic.

La present proposta convida als candidats al doctorat interessats a explorar el paper de la cultura visual en la societat contemporània. Això inclou un examen de la fotografia, les arts visuals i escèniques, el cinema i el vídeo, i els mitjans electrònics, centrant-se en els fonaments històrics de la visualitat, així com en les teories de la cultura visual i l'estètica. Es convida als candidats a explorar el paper de la cultura visual en la societat en relació amb:

•  La construcció simbòlica de la raça, la classe i el gènere
•  Dimensions visuals de la vida social
•  Història visual de les pràctiques socials i els artefactes socials
•  Recerca basada en l'art i metodologies de recerca visual

El pensament i la ciència modernes van situar el dubte al centre del seu mètode d'accés a la veritat i al coneixement. Actualment, però, han emergit noves formes del dubte, sovint sistemàticament produïdes i amb actors poderosos al darrera, que van directament enfocades a generar confusió, polèmica o ignorància. En el cas del coneixement científic els estudis en agnotologia han analitzat i documentat nombrosos casos de producció sistemàtica del dubte, per tal de generar incertesa o ignorància sobre el que ja sabem (canvi climàtic, forat a la capa d’ozó, efectes del tabac, etc.), que es troben a l’arrel de l’anomenat negacionisme. Però fenòmens com les fakes news, l’apogeu de les teories conspiratòries, o el col·lapse de la imaginació, en són també exemples.

Des d’un enfocament filosòfic proposem investigar aquestes noves formes de dubte i ignorància, la seva casuística i les seves implicacions conceptuals i sociopolítiques. Volem analizar quina mena de transformacions s’estan donant actualment en els règims de veritat/falsedat i en les relacions entre coneixement, ignorància i veritat, a partir tant d’estudis teòrics, com d’anàlisi de casos o àmbits concrets.

Propostes de recerca per a estudiar com els espais d'interacció més homogenis o més mixtos impacten en la desigualtat i la subjectivitat.

Estudi de la desigualtat des del punt de vista de l'impacte de les interaccions, els vincles socials i el capital social. Aquesta proposta és dirigida a qui tingui o bé coneixements estadístics i/o d'anàlisi de xarxes, o bé domini les tècniques qualitatives com l’entrevista, la història de vida o l’etnografia, i vulguin incorporar-se a recerques en curs que exploren la rellevància dels vincles i capital social que es conformen diferencialment en funció dels espais d'interacció més homogenis o més diversos en diferents contextos institucionals (l’escola, la ciutat i el territori, els espais d'oci, lingüístics o culturals juvenils, etc) en la producció i modificació de fronteres simbòliques entre persones i grups i les posteriors trajectòries socials (desigualtats).

Projectes de recerca centrats en cultures i estils juvenils concrets o en la relació entre diferents estils, amb l'objectiu de comprendre com articulen fronteres i significats socials.

Les cultures juvenils poden estudiar-se mitjançant estratègies metodològiques tant quantitatives com qualitatives, i centrar-se en estils concrets o en la relació entre estils; en casos contemporanis o històrics; i en un únic lloc o amb un àmbit geogràfic més ampli. L’objectiu és estudiar els estils juvenils com a produccions culturals que generen significats i respostes simbòliques als contextos històrics i estructurals en els quals existeixen (les transformacions socials i les diferents formes de desigualtat).

Aquesta línia de recerca estudia de forma crítica la raó que governa el nostre temps actual: la raó tecnodigital. Entenem per raó tecnodigital la lògica econòmica, conductual i ideològica que centra el temps contemporani, marcada per la mutació de l'homo machina a homo data, fet que representa una segona etapa del denominat capitalisme big tech o capitalisme de dades (data capitalism). Des d’aquesta línia d’investigació es pretén crear un espai de pensament en el camp dels estudis de la governamentalitat (governmentality studies), aportant noves mirades crítiques a les aportacions d’autors fundacionals com Michel Foucault contemporanis com Mariana Mazzucato o Evgeny Morozov, centrant-nos en tot moment en les formes de control que la ideologia de les dades exerceix sobre el ser modern, l’homo sapiens.

La modernitat ha convertit el món en un lloc d'exploració i explotació, però la Terra i l'atmosfera, els oceans i la biosfera han deixat de ser només escenaris de la vida cultural i política humana: inundacions desbocades, megaincendis, onades de calor, etc., per esmentar només alguns desastres en curs, ja formen part de la quotidianitat d'una complexa xarxa de processos i transformacions que desborden les institucions culturals i les polítiques heretades. En aquest sentit, el que va començar com una hipòtesi formulada per la geologia (l'Antropocè) ha donat lloc a una de les transformacions culturals més importants que s'han conegut mai. Des de fa unes dècades, l'impacte d'aquesta transformació posa en crisi el repertori conceptual modern, particularment les nocions de política i territori. D'acord amb l'innovador treball de Bruno Latour, Isabelle Stengers, Donna Haraway, Vinciane Despret, Frédérique Aït-Touati, Emanuele Coccia i Baptiste Morizot, la contemporaneïtat sembla convocar-nos a la tasca de conrear unes noves "arts polítiques", és a dir, maneres de fer que posin al centre la pregunta de com habitar, de formes plurals i particularment no modernes, la catàstrofe planetària. Es tracta d'un al·legat a favor d'una pràctica de recerca duta a terme en col·lectius interdisciplinaris que indagui i experimenti amb la generació d'altres hàbits i pràctiques culturals i professionals, i que barregi els repertoris de les ciències naturals amb treballs artístics i comissarials o tècniques de recerca-acció de les ciències socials. En un moment d'auge d'aquesta mena d'iniciatives, voldríem acollir propostes d'estudi des de les humanitats ambientals sobre diferents casos, pràctiques i temptatives de reimaginar les arts polítiques per habitar un planeta en crisi. 

L'anàlisi del frau científic i les males conductes pot aportar llum sobre alguns aspectes fonamentals de la ciència. Per exemple, l'evolució històrica del fraud científic, des de la manipulació “epistemològica” tradicional —fabricació o falsificació de dades— fins a les varietats de “postproducció” actuals —destinades a potenciar l'impacte de les publicacions—, reflecteix canvis dramàtics en la forma com s'avalua i s'organitza la ciència. Busquem propostes de recerca disposades a analitzar alguns dels trets més distintius d'aquest nou estil emergent de mala conducta científica i vincular-los a canvis estructurals en l'organització, el finançament i l'avaluació de la ciència contemporània. Es poden utilitzar diferents mètodes: des d'estudis quantitatius sobre “retractions” fins a anàlisis qualitatives de casos concrets. Volem parar especial atenció a alguns casos recents notoris de presumptes males conductes en la ciència espanyola i la manera com han estat tractats per les institucions acadèmiques i governamentals, els mitjans de comunicació i els col·legues.

Els anomenats ‘estudis de ciència i tecnologia’ (en anglès, science & technology studies, STS) són un àmbit de recerca interdisciplinari, sorgit fa algunes dècades, que explora diferents aspectes socials al voltant de la ciència i la tecnologia. En la confluència de disciplines com la història, la sociologia o la filosofia de la ciència d’orientació post-kuhniana, promou estudis fonamentalment empírics (amb mètodes etnogràfics, historiogràfics o amb estudis de cas, entre d’altres) sobre pràctiques, iniciatives i episodis de la ciència i la tecnologia concrets, des d’un punt de vista situat i crític amb les perspectives tradicionals del determinisme tecnològic, el cientisme o la ideologia de la innovació. Hi tenen cabuda, particularment, anàlisis de la creació, el disseny o l’ús del coneixement científic i els artefactes tecnològics, parant especial atenció als seus contextos socials, culturals i polítics.

Anàlisi, d'una banda, de les desigualtats en les diferents dimensions dels drets culturals (participació, formació, creació, producció i governança). I de l’altra, estudi de les polítiques i projectes que donen resposta a aquestes desigualtats. S’aborden preguntes com ara: quins factors condicionen les desigualtats en l’exercici dels drets culturals? Com influeixen en l’accés i la creació cultural factors diversos com el territori de residència, l'origen de les persones o el gènere? Quin tipus de polítiques culturals i socials es desenvolupen per donar resposta a aquestes desigualtats? Com es construeix, en aquestes polítiques, el problema públic de la desigualtat? Quines implicacions i resultats té la promoció de l'equitat en la participació cultural a través de programes i projectes concrets?

En definitiva, s’analitza la cultura com a dimensió clau en la preocupació per les desigualtats socials i urbanes. Les persones que desenvolupin la seva tesi doctoral en aquesta línia es podran incorporar al projecte de recerca “DEPART. El derecho a participar en la vida cultural de la ciudad: desigualdades y políticas de equidad”, finançat per una convocatòria competitiva.

Anàlisi i avaluació del valor públic de les polítiques i els projectes culturals, estudiant el pas de la instrumentalització de la cultural amb objectius econòmics i socials cap a processos de transformació democràtica. Aquesta línia de recerca aborda preguntes com ara: fins a quin punt les polítiques i projectes cultural promouen identitats col·lectives i equitatives, generant sentit de pertinença a espais compartits i alhora socialment diversos? Com la cultura pot afavorir el desenvolupament autònom i creatiu de les persones, tot oferint oportunitats per formar-se, comprendre i intervenir en les societats actuals? Per què, com i amb quins resultats les institucions culturals incorporen l’acció comunitària entre els seus objectius i programes? Quines polítiques aconsegueixen impulsar la transformació territorial inclusiva i sostenible, amb la construcció de noves centralitats culturals i el reconeixement de les capacitats culturals de les persones? 

A nivell metodològic, s’aposta pel desenvolupament d’aproximacions innovadores per mesurar el valor i l’impacte dels projectes culturals, a través d’instruments quantitatius i qualitatius (indicadors, enquestes, frame analysis, etc.)

Projectes de tesi que busquin estudiar i comprendre com reaccionen les persones joves de contextos perifèrics a la desigualtat i la marginalitat, principalment des d'un enfocament qualitatiu i/o etnogràfic. 

En les últimes dècades, la societat, els mitjans, el món acadèmic i la política han posat un fort accent en observar les actituds i el discurs dels joves envers la democràcia i la seva implicació política, cercant mesurar fins a quin punt tenen idees reformistes, rupturistes o fins i tot reaccionàries. Aquest enfocament sovint ha derivat en visions estigmatitzadores i generalitzadores sobre la joventut, especialment en zones perifèriques o marginals. En aquests contextos els joves s’enfronten a problemàtiques estructurals com la falta d’ocupacions dignes, la segregació social o l’increment de la pobresa. Aquests problemes poden ser entesos com formes de violència estructural, i reconèixer-los ajuda a entendre les causes de la desigualtat i la marginalitat, així com els agents que hi intervenen: institucions, processos econòmics, dinàmiques socials, urbanisme, intervencions institucionals i xarxes de relacions. Els joves, front aquestes situacions, responen i resisteixen la violència estructural a través de diferents formes d’acció política: des de revoltes en barris desafavorits i mobilitzacions fins a esclats de violència o l’adopció de posicions d’extrema dreta, entre altres expressions. Aquesta línia de recerca busca profunditzar en la comprensió d'aquestes formes polítiques, allunyant-nos de mirades estigmatitzadores sobre les joventuts.

La IA va generar 15.000 milions d'imatges en el seu primer any, una fita que als fotògrafs els va costar 150 anys aconseguir. L'impacte en la societat encara no s'ha apreciat plenament.

Especialment preocupants són els biaixos de la IA. Aquests reforcen estereotips i perpetuen pràctiques discriminatòries en termes de raça, gènere o edat, entre d'altres. Principalment, perquè els models d'IA generativa no aconsegueixen captar la diversitat i complexitat de la nostra societat i es prioritzen certs discursos per sobre d'altres.

Aquesta línia de recerca té com a objectiu estudiar les diferents formes de producció, consum, apropiació o regulació de les tecnologies d'IA generativa en relació amb diferents formes de discriminació i exclusió.

El tema d'aquesta investigació és la rebel·lió global emergent contra l'opressió de la Intel·ligència Artificial (IA) i el paradigma d'IA dominant, amb les seves pràctiques, mites i discursos. Es basa en les experiències compartides de com la IA està afectant la societat i les diferents formes en què els usuaris lluiten per negociar la seva agència en les plataformes algorítmiques, que eventualment podrien convertir-se en accions d'agència algorítmica col·lectiva i impactar el desenvolupament de tecnologies.

La resistència a la IA sovint qüestiona les implicacions ètiques dels sistemes d'IA, el control del poder i l'equitat social. Pot operar dins o contra el sistema i podria incloure moviments socials i lluites legals, així com auditories algorítmiques o tècniques d'enginyeria inversa, entre altres estratègies.

Línia centrada en les transformacions culturals, comunicatives i vitals al litoral en l'Antropocè, amb recerca sobre coconeixement, cures comunitàries, justícia socioecològica i narratives per a la resiliència.

Aquesta línia de recerca forma part del camp de la filosofia contemporània, amb una orientació crítica cap a les tecnologies emergents que donen forma a les societats actuals: intel·ligència artificial, robòtica, biotecnologies i infraestructures digitals. L'objectiu principal és analitzar les implicacions epistemològiques, ontològiques, ètiques i polítiques d'aquestes tecnologies des d'una perspectiva filosòfica plural, situada i crítica. Es basa en la convicció que les tecnologies no són neutrals, sinó que incorporen maneres de poder, racionalitat i producció de coneixement que han de ser qüestionades. La recerca està vinculada a corrents com la filosofia de la tecnociència, la cosmopolítica, l'epistemologia crítica, la filosofia política contemporània i les teories posthumanistes. Promou una reflexió sobre les condicions materials i simbòliques que sustenten les infraestructures digitals, així com sobre les transformacions del subjecte, el cos i la vida en l'era de la intel·ligència artificial, la biotecnologia i la crisi ecològica. Aquesta línia pretén contribuir a una comprensió filosòfica profunda dels reptes que plantegen les tecnologies del segle xxi promovent el diàleg entre el pensament crític, les pràctiques científiques i les transformacions socials.

En aquesta línia de recerca s'inclouen les sublínies de recerca següents: cos, gènere i afectes en relació amb la construcció nacional; masculinitat i construcció nacional; cossos generitzats i possibilitats, afectes i efectes polítics; ús del cos i el discurs de gènere com a eina política; masculinitat i política; gènere i dretes extremes; cos, cultura popular, esport, influencers i política; feminismes i antifeminismes; misogínia, i girs afectius, gènere i política. 

Aquest és un projecte que tracta de la història de les relacions de la Xina amb altres països. Les propostes han de tenir un enfocament de història global i centrar-se en el període contemporani (segles XIX, XX, XXI). S'encoratgen especialment dues línies de recerca: 1) Les relacions Xina-Espanya durant la fi dels anys 30; 2) La Guerra Freda i els inicis de la reforma econòmica de la Xina a finals dels anys 70.

Són benvingudes les propostes de recerca sobre la història econòmica i empresarial de la Xina. El candidat ha de tenir competències en xinès i interès en desenvolupar una carrera de recerca centrada en la història econòmica i/o empresarial de la Xina. Les propostes poden abastar els segles XIX, XX o XXI i estendre's a l'àrea de la Gran Xina. El candidat ha de tenir interès en llegir fonts secundàries en diferents idiomes i examinar fonts primàries (d'arxius digitals o presencials, si és possible, a la Xina).

Són benvingudes les propostes de recerca entorn de l'art contemporani i estudis de comissariat que examinen conceptes d'història de l'art més enllà de l'eix euroamericà. Això implica un enfocament basat en l'art i la política, però també en els estudis postcolonials, examinant la persistència de la diferència colonial i les possibles estratègies de reparació. A més, donem la benvinguda a la recerca que, ja sigui en el camp de l'art o no, busca entendre com funciona el pensament epistemològic occidental per entendre la persistència de la colonialitat en el nostre àmbit acadèmic.

Esforços de recerca centrats en l'art a Llatinoamèrica i/o específicament en l'art brasiler respecte a la història social, colonial i política dels segles XIX, XX i XXI. Racisme i latència en les relacions de poder colonial. Art i dictadura. Art i comissariat, etc. 

Recerca sobre la configuració de discursos entorn a conceptes com alteritat, modernitat i interculturalitat en el món colonial i postcolonial de l'Àsia Oriental, particularment a la Xina i en l'àmbit sinòfon, des del punt de vista de la història moderna i/o contemporània.

La necessitat de modernitzar i obrir l'economia a l'Espanya franquista va ajudar a l'expansió d'una burocràcia especialitzada, capaç de desenvolupar els plans per estabilitzar la situació. Per assegurar que arribés a tot Espanya, es van fer esforços per involucrar les elits locals i regionals per aconseguir un cert nivell de capil·laritat, consens, col·laboració, comunicació i sinergia en termes dels seus interessos. La col·laboració estreta entre els líders locals i els membres de l'administració regional va conduir a xarxes relacionals sòlides que reforçaven, sovint gràcies a vincles familiars, tant els interessos socials, econòmics i polítics generals com particulars.

Aquestes noves elits van treballar com a agents implementant les directrius reformistes de la dictadura i, simultàniament, es van convertir en portaveus i missatgers de les necessitats i preocupacions provincials. Finalment, aquests grups van contribuir a captar talent, a professionalitzar el personal apolític, a reintegrar individus que havien estat castigats durant el període postguerra inicial i, en alguns casos, a portar tendències modernes i internacionals al règim. Això va conduir a una consolidació i expansió de les elits dirigents i, de la mateixa manera, va assegurar la supervivència del franquisme. L'objectiu d'aquesta proposta de tesi és identificar aquest tipus de relacions, descodificar els mecanismes darrere els enllaços entre els diferents sectors implicats, i reconstruir les xarxes relacionals que van sorgir durant el període de desenvolupisme.

L'educació ha estat un dels camps de batalla polítics i ideològics de la Catalunya i l'Espanya contemporànies, part de la confrontació entre models reformistes i conservadors. Des de l'escola primària fins a la universitat, hi ha hagut una successió de models oposats pel que fa a les polítiques educatives, teories d'ensenyament, currículums i l'organització dels mestres. Aquesta recerca pretén examinar alguns d'aquests episodis, que han afectat – i encara afecten – la nostra història educativa.

La recerca en societats actuals i passades ha mostrat com alts nivells de disparitat socioeconòmica dificulten els nivells de mobilitat social i fan que la desigualtat intergeneracional persisteixi entre generacions. Barcelona i el seu entorn durant els segles XIX i XX constitueixen un banc de proves extraordinari per a totes aquestes qüestions degut als seus significatius nivells de desigualtat econòmica. L'àrea de Barcelona va mostrar un procés de industrialització precoç des de finals del segle XVIII. A més, es va observar un reemplaçament de les elits, la noblesa va perdre la seva prominència, que va ser en gran part capitalitzada pels professionals liberals, els oficials de l'exèrcit i els titulars de càrrecs públics. Tanmateix, els grans comerciants van ser el grup que va mostrar una major acumulació de riquesa durant aquest període. A més, aquesta àrea va enfrontar un declivi precoç de la fertilitat dins de les regions del sud d'Europa i fins a finals del segle XIX el sistema d'herència es basava en la intransmissibilitat hereditària. Tots aquests factors contribuirien a reduir la desigualtat dins de la família i a augmentar la desigualtat entre famílies, ja que les famílies riques haurien pogut invertir més en els seus descendents per evitar la mobilitat cap avall i, per tant, aturar la mobilitat ascendent dels membres de famílies menys riques. Per tant, l'objectiu d'aquest projecte doctoral serà determinar els processos de transmissió intergeneracional a través de les generacions per a tot l'espectre social juntament amb la industrialització a l'àrea de Barcelona.

L'objectiu és explorar la continuïtat i influència de formes més o menys específiques de regionalisme dins dels marges de legalitat i permissivitat existents entre 1939 i 1975, basant-se en la constatació de la seva participació activa i continuada en la construcció de l'Estat espanyol. L'objectiu és analitzar la importància dels discursos i pràctiques regionalistes en el procés de reconstrucció político-cultural dels diferents territoris i en la configuració i desenvolupament d'Espanya durant la segona meitat del segle XX.

Després de la Guerra Civil Espanyola, el règim victoriós de Franco va construir una nova administració basada en la neteja política de les plantilles i oficines existents i en el nomenament de nou personal, per assegurar la lleialtat i l'execució dels seus mandats polítics. Aquesta transformació va abastar els ajuntaments de les ciutats i pobles del país, institucions clau de l'estat donada la seva proximitat al públic general, poders, personal i control social. Les futures recerques han de permetre'ns comprendre millor tant el procés de destrucció de les institucions i polítiques republicanes com la construcció (i les transformacions posteriors) del poder del nou règim a nivell local.

Els avanços en la recerca arqueològica i protohistòrica des del segle XX fins al segle XXI han estat molt positius, amb la incorporació de noves eines d'anàlisi i interpretació de dades. No obstant això, a la Península Ibèrica, la inclusió necessària d'una perspectiva de gènere en aquesta anàlisi ha estat molt més limitada.

En el cas del poblat protohistòric d'Alto de la Cruz (Cortes, Navarra), que ha estat i continua sent un referent històric i arqueològic tant a nivell nacional com internacional per entendre els canvis i desenvolupaments en la societat del primer mil·lenni abans de Crist en tota la Vall de l'Ebre i la Península Ibèrica, aquesta perspectiva de gènere és urgentment necessària i ha de proporcionar les claus per a entendre les interpretacions dels desenvolupaments en la protohistòria de la Península Ibèrica.

La recerca en el jaciment d'Alto de la Cruz va ser crucial en la posició de l'arqueologia espanyola a mitjans del segle XX. L'exposició permanent d'Alto de la Cruz, inaugurada a l'octubre de 2017, ofereix una instantània del treball realitzat entre les dècades de 1940 i 1990.

En el cas d'Alto de la Cruz, s'ha creat un equip de treball per tractar i analitzar el jaciment des d'una perspectiva de gènere.

http://altocruz.blogs.uoc.edu/

http://www.ub.edu/grap/index.php/linees-de-recerca/alto-de-la-cruz-las-claves-de-la-protohistoria-europea

Aquesta línia de recerca pretén abordar les diverses formes en les quals manifestacions relacionades amb la Modernitat (avantguardes, arquitectura moderna, cinema i diverses manifestacions de la cultura de masses) conviuen, resisteixen o són impulsades des dels òrgans del règim franquista. Aquesta línia proposa portar l'anàlisi històric cultural al context espanyol del franquisme en les seves diverses etapes socio-polítiques: autarquia, desenvolupisme i tardofranquisme. I a cronologies, artistes, perifèries i mitjans poc explorats per tal de visibilitzar problemàtiques lligades a binomis complexos com puguin ser la relació entre feixisme i modernisme; o modernitat i regionalisme, avantguarda i tradicionalisme o classicisme; o processos de ruptura i continuïtat en la modernitat artística entre la preguerra i la postguerra,... etc.

Aquesta línia de recerca explora de manera crítica els entrellaçaments entre la producció artística, el desenvolupament tecnocientífic i les transformacions socials en el context contemporani. Acull recerques que exploren les interrelacions entre l'art, la ciència, la tecnologia i la societat (ACTS) des de perspectives històriques, teòriques, metodològiques o pràctiques, o des d'una combinació d'aquestes perspectives. Es posa una atenció especial en els enfocaments de l'arqueologia dels mitjans de comunicació i dels estudis socials de la ciència i la tecnologia aplicats a les arts, així com en els enfocaments filosòfics dels nous materialismes. També es reforça la recerca sobre l'ecosistema ACTS en conjunt a fi de promoure una comprensió crítica de les infraestructures i els imaginaris tecnocientífics que el travessen. Aquesta línia de recerca aposta per una perspectiva transdisciplinària i situada, capaç d'analitzar com influeixen els mitjans de comunicació i les pràctiques creatives en els processos socials contemporanis i com obren nous horitzons de pensament, sensibilitat i acció.

Les pràctiques artístiques contemporànies es caracteritzen per transcendir les limitacions i classificacions de llenguatges artístics compartimentats. Adoptar una perspectiva post-mèdia permet integrar tant tècniques tradicionals com tecnologies digitals o mitjans més processuals i relacionals. Aquesta proposta de tesi doctoral promou projectes d'investigació artística que no posen els mitjans al centre, sinó que tenen en compte les implicacions d'una materialització o una altra. Així mateix, busca indagar en intervencions artístiques que se centren en els seus entorns situats, la seva capacitat de problematització i el seu compromís polític com a eixos principals de treball. Concebudes des d'un aproximació metodològica que entén l'art com a investigació, i des d'una mirada teòrica teconcritica i ecofeminista, les tesis d'aquesta línia poden concretar-se en els següents àmbits:

•  Producció artística amb formalització en una obra
•  Estudis teòrics, històrics i/o pràctics sobre nous mitjans
•  Processos curatorials, socials i pràctiques relacionals

L'art digital no només està idealment posicionat per explorar aquests nous espais, sinó que també és molt necessari per desenvolupar enfocaments, estratègies i respostes que vagin més enllà de les pràctiques establertes i mercantilitzades, oferint alternatives que busquin impulsar aquestes possibilitats no per obtenir beneficis comercials, sinó per fomentar la creativitat i tenir un impacte més positiu en la societat. Actualment, centrant-se en el territori liminal entre el virtual i el real creat per les tecnologies digitals, el grup de recerca DARTS està compromès, a través d'aquesta línia de recerca, a explorar el potencial de la recerca artística i basada en la pràctica.

Aquesta línia de recerca es basa en els conceptes de temps profund, topoi mediàtics i històries de l'art mediàtic per investigar les dimensions històriques i arqueològiques dels mitjans i les interseccions amb l'art, la tecnologia i la ciència al llarg de diversos períodes històrics i entorns culturals. Des d'una perspectiva descolonial, es posa l'accent en una visió no lineal de l'evolució temporal dels mitjans examinant-ne els contextos culturals i emfatitzant la recerca experimental i arxivística com a enfocaments metodològics. L'abast temàtic abasta des dels sistemes d'escriptura i les representacions numèriques fins als llenguatges de programació computacional, inclosos els dispositius analògics per projectar o captar la llum, així com la microfluídica i les noves formes tècniques de computació. Aquesta línia de recerca funciona com a complement i contrapunt a les històries canòniques del coneixement i la creativitat. Encara que hi ha un interès general, es posa èmfasi en l'Amèrica Llatina, el sud d'Europa i el sud global.

Aquesta línia de recerca se centra en la realització i l'estudi de pràctiques artístiques interdisciplinàries i transdisciplinàries. Utilitza les metodologies de recerca de processos denominades pràctica com a recerca (PaR) o recerca basada en la pràctica (PbR) per generar coneixement essencial i transformador. Aquesta línia explora la capacitat de les pràctiques artístiques, curatorials i de disseny per intervenir de manera crítica en contextos socials i generar nou coneixement. Aquestes pràctiques estan estretament relacionades amb altres àrees del coneixement i es nodreixen de conceptes, visions i enfocaments de les humanitats, les ciències i les tecnologies.
Els resultats de la PaR i la PbR inclouen el desenvolupament d'eines metodològiques i epistèmiques que exploren noves materialitats i processos, així com la creació d'objectes i experiències estètics. Aquesta línia fomenta diàlegs que permeten una crítica del present amb una perspectiva descolonial, la qual cosa connecta les pràctiques amb el desenvolupament de coneixements emmarcats en situacions concretes (coneixements situats) i socialment rellevants.

Aquesta línia de recerca aborda l’estudi de les societats que han habitat i interactuat a al voltant del Mar Mediterrani al llarg del temps, com ara grecs, fenicis, romans o ibers. Des de la prehistòria fins a l’antiguitat tardana, es poden analitzar els processos històrics, socials i culturals que han configurat la Mediterrània com un espai interconnectat, dinàmic i plural. Aquestes recerques poden combinar l’estudi de la cultura material amb fonts textuals, metodologies arqueològiques tradicionals i eines digitals, amb l’objectiu de comprendre els mecanismes de mobilitat, transformació social, econòmica i religiosa i la construcció identitària que han caracteritzat les comunitats mediterrànies.

Recerca en literatures xineses contemporànies i/o sinòfones, especialment (però no exclusivament) en relació amb la representació de l'alteritat, les tensions socials o les interaccions entre el món sinòfon i l'occidental. Enfocaments d'aquests aspectes des dels àmbits de la literatura comparada, els estudis de traducció, la teoria crítica, la teoria intel·lectual i el pensament.

Realitzem recerques sobre la Teoria de la Metàfora Conceptual i les seves aplicacions a l'anàlisi de conceptualitzacions o discursos en camps específics, especialment la salut i la salut mental. Els temes de recerca inclouen, però no es limiten als següents:

•  Metàfora en la comunicació de la salut / salut mental.
•  Metàfora en el discurs dels pacients.
•  Metàfora en el discurs professional o científic.
•  Metàfora als mitjans de comunicació.
•  Metodologies de detecció i codificació de metàfores.
•  Estudis aplicats de la metàfora.

El nostre projecte de recerca actual en aquesta àrea se centra en la salut mental. Podeu trobar més informació aquí: MOMENT Project.

Els sistemes de traducció automàtica neuronal han portat a una millora significativa en la qualitat dels resultats, però encara hi ha molts aspectes a investigar i millorar. Aquesta línia de doctorat és àmplia i inclou tant aspectes relacionats amb l'entrenament del sistema com la seva integració en entorns de traducció professional. També es poden incloure recerques relacionades amb el procés de post-edició i l'ús de la traducció automàtica neuronal en la traducció de textos creatius i traducció literària.

Aquesta és una proposta de recerca àmplia per explorar tècniques d'aprenentatge automàtic i intel·ligència artificial aplicades a l'extracció automàtica de terminologia i la cerca automàtica d'equivalents de traducció en un corpus paral·lel i comparable.

Aquesta línia de recerca, promoguda pel Laboratorio d’Estudis Literaris Globals, analitza la història literària i de la traducció des d’una perspectiva global, descentralitzada i interdisciplinària. Animem propostes de tesi que vulguin analitzar fenòmens culturals i literaris que transcendeixen els marcs nacionals i que es puguin estudiar en configuracions més àmplies. Des d’una perspectiva decolonial, sociològica, relacional, de gènere/interseccional i d’humanitats digitals, donem la benvinguda a doctorandes i doctorands que vulguin investigar en una d’aquestes cinc línies principals: fluxos globals de traducció, la novel·la global, entorns literaris globals i humanitats ecològiques, cinema global i imaginaris del futur.
Investigadores/es: Natàlia Cantó-Milà, Diana Roig-Sanz, Lucía Campanella, Takako Otsuki, Laura Fólica, Ainamar Clariana.

Fluxos globals de traducció:

•  Circulació del llibre, història editorial i agents i institucions de consagració (traductors/es, editorials, agents literaris, fires del llibre, programes de traducció, premis literaris, etc.). (Diana Roig-Sanz, Lucía Campanella i Laura Fólica)
•  Traducció, soft power i història cultural dels segles XX i XXI (Lucía Campanella i Diana Roig-Sanz)
•  Traducció literària i publicacions periòdiques, amb un enfocament específic a l’Amèrica Llatina (Lucía Campanella, Laura Fólica i Diana Roig-Sanz)
•  Traducció literària i anarquisme (Lucía Campanella)
•  Literatura japonesa contemporània en traducció (Takako Otsuki)

La novel·la global:

•  Estudis sobre la novel·la global, amb un focus específic en el món hispanoparlant i en llengües petites/menys traduïdes. (Diana Roig-Sanz, Lucía Campanella, Laura Fólica, Takako Otsuki)
•  Literatures de la diàspora negra amb una perspectiva interseccional. (Diana Roig-Sanz, Lucía Campanella)
•  Literatures indígenes en context global, particularment d’Abya Yala. (Diana Roig-Sanz)
•  Escriptors i, especialment, escriptores japoneses contemporànies. (Takako Otsuki)

Entorns literaris globals i humanitats ecològiques

•  Ús i representacions dels espais en la literatura. (Lucía Campanella, Natàlia Cantó-Milà, Diana Roig-Sanz)
•  Comprendre com els espais globals —com boscos, rius i oceans—, històricament construïts com a «territoris col·lectius», són configurats a través de la literatura, la filosofia i les ciències humanes. (Natàlia Cantó-Milà)
•  Ecologia i literatura. (Diana Roig-Sanz i Natàlia Cantó-Milà)

Cinema global:

•  Història sociocultural del cinema (Ainamar Clariana-Rodagut)
•  Dones i cinema (Ainamar Clariana-Rodagut)

Imaginaris del futur:

•  Imaginaris socials ecològics i imaginació radical (Natàlia Cantó-Milà)
•  Experiències i comprensions d’una època antropogènica per explorar com aquests nous temps configuren els espais i llocs que habitem (Natàlia Cantó-Milà)
•  Relacions amb l’entorn (humà i no humà) (Natàlia Cantó-Milà)

La comunicació entre especialistes en un camp i receptors no experts sempre ha estat una qüestió complexa i no exempta de problemes. Els dominis cognitius dels dos interlocutors són diferents i l'originador ha de ser capaç d'adaptar el seu discurs per fer-lo comprensible per al receptor no especialista.

Amb aquest tema de recerca, la idea és analitzar, des d'una perspectiva lingüística, els factors que els especialistes han de tenir en compte a l'hora de redactar textos escrits des del seu camp d'especialització però destinats a no experts. L'objectiu és detectar aquelles estratègies lingüístiques que cal implementar per evitar problemes de comprensió que impedeixin una comunicació efectiva. Encara que l'estudi sigui des d'una perspectiva lingüística, també es té en compte la dimensió cognitiva de la comunicació especialitzada.

Els camps especialitzats proposats per a la recerca són els de dret i medicina, donat que és vital que els receptors tinguin una bona comprensió dels textos que reben en aquests camps. No obstant això, es pot acordar treballar en altres camps especialitzats.

La revolució tècnica experimentada per la societat en les darreres dècades ha comportat transformacions profundes que han tingut un gran impacte sobre la llengua, especialment en el canvi lingüístic. Avui dia, la Web 3.0 fa possible que noves paraules circulin per la xarxa i es difonguin massivament entre milions d'usuaris, que sovint són particulars.

Donades aquestes circumstàncies, sembla lògic postular que l'ús de les xarxes socials està impactant tant els processos de formació de noves paraules com la taxa de canvi neològic en les llengües (en el sentit d'accelerar-lo o incrementar-lo).

Aquest tema de recerca busca validar o refutar aquestes afirmacions basant-se en l'anàlisi de neologismes presos de les xarxes socials, per determinar les línies actuals seguides per les llengües respecte als processos d'innovació lèxica. També és una línia oberta a l’estudi de la creativitat lèxica en general, tant des del punt de vista teòric, com des del punt de vista de l’estudi de casos concrets.

Els Estudis de Lexicografia Computacional se centren en la terminologia, els recursos lingüístics i les eines de processament de llenguatge natural des d'una perspectiva multilingüe i interdisciplinària. Els temes de recerca inclouen, però no es limiten als següents:

•  Terminologia computacional
•  Lingüística de corpus
•  Recursos lingüístics
•  Eines de processament de llenguatge natural
•  Lexicografia computacional: estudis teòrics
•  Lexicografia computacional: estudis aplicats

El grup de recerca GRESOL (Grup d'Estudis sobre Literatura) ofereix propostes de tesi sobre les àrees temàtiques següents:

•  Narratives contemporànies dels marges d'Europa. Neus Rotger.
•  Narrativa catalana contemporània. Teresa Iribarren, Adriana Nicolau.
•  Poesia catalana contemporània. Olívia Gassol, Roger Canadell.
•  Representacions literàries de les violències masclistes. Teresa Iribarren.
•  La institució literària catalana: editorials, traduccions i circulació nacional i internacional. Teresa Iribarren, Olívia Gassol.
•  Arts escèniques catalanes contemporànies (especialment des de la perspectiva del gènere i la sexualitat). Adriana Nicolau.
•  Història cultural, literària i intel·lectual sota règims dictatorials (especialment, el franquista) o en processos de transició cap a la democràcia. Olívia Gassol, Maria Lacueva Lorenz.
•  Memòria, política i literatura. Olívia Gassol, Neus Rotger.
•  Edició crítica de textos literaris catalans contemporanis. Olívia Gassol, Roger Canadell.
•  Literatura catalana del segle xix. Roger Canadell.
•  Didàctica de la literatura i educació literària. Maria Lacueva Lorenz, Roger Canadell.
•  Literatura catalana d'autora: textos, contextos i genealogia. Maria Lacueva Lorenz.

La Didàctica de la Llengua i la Literatura (DLL) és una disciplina que travessa tant els nivells educatius preuniversitaris (Infantil, Primària, ESO i Batxillerat), com la didàctica universitària (Grau, Màster, Postgrau) i l’ensenyament a adults reglat i no reglat (EOI, cursos per a persones migrades, formació continuada, etc.). 

Dins d’aquest marc multinivell, proposem les següents línies de recerca en DLL des d’una perspectiva no androcèntrica i compromesa amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible:

1. Didàctica de les llengües:

- ensenyament i aprenentatge de llengües en contextos multilingües (L1, L2)

- didàctica de les llengües estrangeres, com ara CLE o ELE.

2. Didàctica de la literatura: 

- educació literària en contextos multiculturals: teoria, metodologies, pràctiques.

- dimensió sociocultural de la literatura, cànon i currículum educatiu.

- interrelació de la literatura amb altres disciplines en la pràctica educativa.

3. Sociolingüística educativa: 

- didàctica de la sociolingüística

- actituds lingüístiques, creences, etc. de la comunitat educativa (professorat, alumnat, famílies, etc.).

4. Recursos per a la DLL: 

- anàlisi dels materials didàctics existents i elaboració de nous recursos, analògics o digitals.

- les humanitats digitals i les seues aplicacions a la DLL.

5. Intersecció entre llengua, literatura, cultura en la pràctica educativa.

6. La DLL des d’una perspectiva històrica, transnacional o comparada.

7. La DLL i el foment lector.

Estudis sobre narrativa literària contemporània amb enfocaments teòrics propis del comparatisme, la teoria crítica, els estudis sobre novel·la, la teoria narrativa, els estudis de gènere i els estudis sobre memòria. En el marc de l'actual projecte de recerca Narratives als marges d'Europa (NAME), donem la benvinguda a propostes de tesi sobre ficció narrativa i literatura de no-ficció dels anys noranta fins a l'actualitat, amb especial atenció a les cultures literàries del sud i de l'est europeus.

S'accepten propostes de tesi en l'àmbit del teatre català, en especial des de la perspectiva del gènere i la sexualitat.

El grup de recerca IdentiCat inclou un equip de sociolingüistes interessats en comprendre com la diversitat lingüística s'incardina en la producció i reproducció de desigualtats socials. Més específicament, ens preocupa com les desigualtats lligades a les llengües enllaça amb altres eixos de desigualtat, com el gènere, la sexualitat, la classe social, la raça, la diversitat funcional, etc…

En especial, ens preocupa desenvolupar el concepte de subjectivitat aplicat als usos lingüístics, així com les noves aportacions del post-materialisme i el post-humanisme per comprendre com es poden generar espais d'agentivitat per a subjectes subalterns, i també com les polítiques lingüístiques poden integrar-se a la resta de polítiques d'igualtat a tots els nivells.

Estudiar les tècniques d'entrenament i finetuning de models per a la traducció automàtica veu-text i veu-veu. Es pretén estudiar dues aplicacions concretes: la comunicació científica i acadèmica i les arts escèniques. A més d'estudiar aspectes tècnics sobre els models de traducció, es pretén també analitzar els possibles dispositius de sortida que permetin fer servir aquestes aplicacions: projectors, dispositius mòbils, ulleres intel·ligents, etc.

Aquesta línia de recerca aborda els estudis sociolingüístics centrant-se en el llenguatge no com un codi, sinó com una pràctica social (Halliday; Hymes; Gumperz) des d'una perspectiva conflictiva o crítica en la qual els individus competeixen per obtenir i mobilitzar recursos lingüístics segons els seus interessos (Bourdieu; Heller; Duchêne). Explorem què signifiquen les pràctiques lingüístiques per als individus en un món caracteritzat per la terciarització econòmica; l'augment de la mobilitat de persones, béns i imatges, i noves formes de governança. El nostre projecte actual Horizon Multistuali (MultiLX) té com a objectiu estudiar les pràctiques lingüístiques quotidianes (tant analògiques com digitals) i les ideologies lingüístiques entre els joves.

Aquesta línia de recerca se centra en l'anàlisi del discurs en entorns institucionals, tant de contextos supranacionals (UE, ONU, etc.) com nacionals (parlaments, cambres legislatives, organitzacions, etc.). L'objectiu és analitzar les relacions de poder, legitimitat i autoritat a través del llenguatge, així com les implicacions socials i polítiques de les pràctiques discursives que duen a terme les institucions públiques i privades.

La línia de recerca en Llenguatge Planer (LP) i comunicació clara es dedica a l'estudi i l'aplicació de models de comunicació clara i accessible per a la ciutadania, especialment en contextos administratius i jurídics. L'objectiu és simplificar la documentació institucional i identificar bones pràctiques per millorar la claredat del llenguatge administratiu. Col·laborem amb projectes com el de l'ús de l'eye tracking per millorar l'accessibilitat de l'Administració.

La traducció jurídica i institucional és un camp cabdal per a la comunicació intercultural. Són contextos en què la precisió i l'adequació terminològica són essencials per a garantir la seguretat jurídica de l'ordenament i els drets de la ciutadania. Aquesta línia de recerca ofereix als doctorands l'oportunitat d'investigar sobre la traducció en contextos juridicoadministratius supranacionals i nacionals. Una recerca d'aquesta mena permet abordar aspectes com la traducció de textos especialitzats (textos normatius, contractes, sentències judicials o documents institucionals, entre d'altres) que han de mantenir la precisió i, alhora, ser curosos amb les diferències culturals i normatives dels agents implicats.