Ordenació alfabètica

1. No figuren a la llista els dígrafs ll, ny i rr, pel fet que es consideren seqüències de dues grafies i no pas lletres independents, igual que els dígrafs castellans ch i ll.

2. En la classificació no es té en compte la ela geminada com a diferent de la ela doble, sinó que la seqüència l·l hi és considerada com si fos ll. En el cas de dos mots que només es distingeixin perquè on un té ll l'altre té l·l, es col·loca primer el que té ll. Per tant:

cella
cel·la

3. La ç es considera a l'efecte de classificació com una c. En el cas de dos mots que només es distingeixin perquè un s'escriu amb c i l'altre amb ç, correspon el primer lloc al que s'escriu amb c. Per tant:

placa
plaça

4. Els mots amb guionet es classifiquen com si no en tinguessin. En el cas de mots que només es distingeixin perquè l'un té guionet i l'altre no, aquest va en primer lloc.

5. Els mots que porten accent gràfic o dièresi es classifiquen com si no en portessin. En el cas de mots que només es distingeixin per l'accent o la dièresi (sigui perquè un duu algun d'aquests signes i l'altre no, sigui perquè en duen de diferents), l'ordre de classificació és el següent:

1r.: sense accent
2n.: accent agut (tancat, ´)
3r.: accent greu (obert, `)
4t.: dièresi
5è.: accent circumflex

Per tant:  

sol   airada   suí
sòl   aïrada   suï

6. Les majúscules i minúscules s'igualen. En cas que dos mots coincideixin en els seus caràcters excepte en el fet de tenir l'un la primera lletra minúscula i l'altre majúscula, aquest s'ordena després d'aquell. Per tant:

amfitrió
Amfitrió

7. En cas de concurrència de més d'una d'aquestes diferències en un mateix mot, l'ordre de preferència és aquell en què han estat esmentades en aquest document. Per tant:

cella
cel·la
Cella

8. En cas de dos o més mots que es diferencien només per la posició relativa d'una mateixa diferència, s'apliquen els criteris establerts tenint en compte només la primera posició diferencial a partir del començament del mot. Per tant:

consciencià
consciència

9. A més, en el cas de la bibliografia, en ordenar alfabèticament el nom dels autors, no es tenen en compte les preposicions –ni catalanes ni estrangeres–, com ara de, von, van, etc., que es posen darrere el cognom, a continuació del nom de pila o de la seva inicial.

Mozos, S. de los [i no: De los Mozos, S.]
Ors, Eugeni d' [i no: D'Ors, Eugeni]
Riemsdijk, H. van [i no: Van Riemsdijk, H.

10. En cas d'ordenació alfabètica de termes complexos, és a dir, de més d'un mot, s'aplica l'ordenació discontínua. Aquest tipus de classificació té en compte, en primer lloc, el primer component del sintagma, després el mot ple (substantiu, adjectiu...) o el nexe que apareix en segon lloc (preposició, conjunció, article...); i així successivament. Per exemple:

Aquest tipus d'ordenació ofereix un gran avantatge des del punt de vista terminològic, ja que, com que té en compte els espais en blanc i els caràcters no alfabètics (guionets, apòstrofs, accents, etc.) que es troben en els components d'un sintagma, permet agrupar els termes que pertanyen a una mateixa sèrie lèxica sense les interrupcions que provoca l'ordenació contínua, com es pot veure a continuació: