Tipus de lletra

• Instrument d'èmfasi, neutre semànticament, per destacar sense afegir connotació.

Lletres, mots i frases objecte de consideració metalingüística.

Paraules o fragments que es remarquen en el text perquè després se'n fa una explicació.

Mots clau i termes tècnics que convé destacar visualment, generalment quan apareixen per primer cop.

Símbols de magnituds i termes algèbrics en els textos científics i les fórmules en què s'utilitzen (però les lletres gregues, els símbols dels elements químics i les unitats de mesura s'escriuen en rodona).

• Reproducció exacta

Títols de llibres, obres teatrals, obres musicals, pel·lícules, publicacions periòdiques.

Paraules, frases, locucions d'altres llengües, tret de les que es troben al diccionari sense asterisc o sense indicació de procedència (segons la mena de diccionari) o han estat acceptades pel TERMCAT (Centre de Terminologia). Les locucions llatines s'escriuen sempre en cursiva.

No s'han d'escriure en cursiva els noms propis d'empreses o altres entitats (encara que siguin en una llengua estrangera).

Es fa servir la versaleta en els numerals romans que expressen els segles, tret dels segles en un text en cursiva, cas en què han d'anar amb majúscula.