Article definit
- Norma general
- En contraccions
- En enumeracions
- Amb dies de la setmana
- Amb infinitiu
- Tots dos o els dos
- Tots/totes o els/les
- Article en comptes de demostratiu (aquell, aquella)
- Locucions sense article
- Amb topònims
| singular | plural | ||
|---|---|---|---|
| masculí | el | davant de consonant (també i i u consonants): el gos, el iogurt, el uombat | els |
| l' | davant de vocal (també precedida de h muda): l'indicador, l'enyor, l'hexàgon | ||
| femení | la | davant de consonant (també i i u consonants): la dona, la hiena | les |
| davant de i i u àtones: la universalitat, la intenció | |||
| davant de noms de lletra: la ema, la hac | |||
| davant de certs mots: la host, la una (hora), la ira | |||
| l' | davant de vocal, fora de i i u àtones (i els casos anteriors): l'alba, l'única | ||
L'article masculí (el + consonant i els) es contrau amb les preposicions a, de i per i el mot ca si el precedeixen.
Li agrada passejar pels jardins [però: Ho ha sabut per l'índex de publicacions].
Ha entrat al firal [però: Ho han dit a l'autor de l'obra].
Ve del palau de Pedralbes [però: Ve de l'antic Centre de Recursos].
Van a cal metge [però: Van a ca l'advocat].
En les enumeracions, si els substantius designen elements diferents (és a dir, quan el segon no és l'explicació del primer o no designa la mateixa cosa), es posa article davant de cada substantiu o no se'n posa cap.
S'hi van fer servir materials més resistents, com ara pedra, maons, teules, etc.
S'estudiaven a fons les lleis, els costums, el dret [i no pas les lleis, costums i dret].
Les necessitats de l'empresa o organització... [amb un sol article, perquè és un sol concepte].
Els dies de la setmana van sense article quan ens referim al dia immediatament anterior o posterior al moment de l'enunciació; és a dir, que es posa article quan fan de substantiu, però no pas quan fan d'adverbi.
Diumenge va venir / vindrà ('el diumenge passat' / 'el diumenge vinent').
El diumenge fa excursions o bé Els diumenges fa excursions ('cada diumenge').
El divendres 14 de febrer tindrà lloc la inauguració de la nova biblioteca.
No es posa article davant d'infinitiu amb valor verbal (és a dir, d'acció), tret d'alguns casos en què l'expressió està lexicalitzada o quasi lexicalitzada.
Nedar és l'únic que li agrada.
Beure tant no és bo per a ningú.
Però:
Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.
Mal m'està (el) dir-ho.
Davant de numerals amb sentit de totalitat, si s'han esmentat abans els termes que aquests numerals determinen i no porten altres determinants, se sol fer servir tots/totes en comptes de l'article.
Al segle xiv es destaquen les empreses de Jaume II i de Pere el Cerimoniós. Tots dos reis van afavorir... [millor que Els dos reis].
Hem vist els dos professors de la UPF i les tres professores de la UPC, i tots cinc... [millor que els cinc].
Es fa servir tots/totes sense article en certes expressions.
Hi ha polítics i dirigents de tots colors [i no pas de tots els colors].
La invasió comporta una profunda ruptura en tots sentits [i no pas en tots els sentits].
Article en comptes de demostratiu
S'ha d'evitar l'abús de demostratius en comptes d'articles, que són molt més usuals. Això a part, s'ha de tenir en compte que els demostratius impliquen proximitat (aquest) o llunyania (aquell), mentre que l'article és més neutre.
El missatge sobre les ONG va dirigit a totes les persones que hi estiguin interessades [i no pas aquelles].
Estem a la vostra disposició per a tots els aclariments que us calguin [i no pas aquells].
Tot seguit us explicarem els motius pels quals el treballador es pot absentar [i no pas aquells].
Amb això us volem donar la informació que pensem que us pot ser útil [i no pas aquella].
Conté un directori de totes les biblioteques públiques de la comarca, amb enllaços a les que tenen pàgina web [i no pas aquelles].
Algunes locucions van sense article.
Hi havia un munt de llibres apilats a terra [i no pas al terra].
Cada dia para taula [i no pas para la taula].
Jugar a escacs / a futbol / a bàdminton [i no pas als escacs / al futbol / al bàdminton].
Alguns topònims (totes les comarques llevat d'Osona, alguns països, poblacions, muntanyes, rius, etc.) van amb article quan són en un context redactat.
l'Urgell, el Baix Camp, el Segrià, el Baix Vinalopó, els Ports, la Garrotxa
la Xina, el Líban, el Iemen, la Gran Bretanya, l'Azerbaidjan, el Brasil, els Estats Units
la Pobla de Mafumet, l'Alguer, l'Hospitalet, els Hostalets de Balenyà, les Borges
el Montseny, el Canigó, el Puigmal, el Puigsacalm
la Muga, la Tordera, el Güell, l'Ebre, el Francolí, el Brogent, la Tet, el Xúquer
En enumeracions, quadres, mapes o quan es posen entre parèntesis es pot prescindir de l'article.