Campus

Verbs

Interrogatiu (o relatiu) + infinitiu (què dir, com fer)

En registres formals es pot usar la construcció d'interrogatiu (o relatiu) + infinitiu quan el subjecte és animat i el comparteix amb el verb de l'oració de la qual depèn.

No sap com fer-ho per arribar a temps.

S'ha quedat sense saber què dir després de tot el que li han explicat.

Li agradaria saber amb qui anar que sigui digne de confiança.

Però quan l'infinitiu no té un subjecte clar és preferible substituir la construcció d'interrogatiu (o relatiu) + infinitiu per un verb conjugat, o posar-hi un auxiliar modal (poder, haver de, etc., segons el sentit).

Cal saber per on es passa per arribar al cim i amb què es va fins al refugi [millor que per on passar ... amb què anar].

Dona informació de com es pot utilitzar [o com s'utilitza] internet per... [millor que com utilitzar].

Us enviarem una guia hipertextual sobre com s'escriuen informes [millor que com escriure].

Es treballarà en un espai específic on es pugui informar del grau de servei i de les possibles disfuncions [millor que on poder].

Amb tot, aquesta construcció (interrogatiu o relatiu + infinitiu) es pot usar en enunciats no oracionals (sense verb principal), com ara en títols i en altres contextos en què la manca d'espai o la necessitat de concisió puguin ser determinants.

El títol de la conferència és "Com definir una estratègia guanyadora".

Què visitar / On dormir / Com arribar-hi [pestanyes de pàgina web].

En + infinitiu i al + infinitiu amb valors temporal i causal

En registres formals la construcció més adequada amb tots dos valors (temporal i causal) és en + infinitiu.

En arribar al despatx escriuré a la Conselleria d'Educació ['quan arribi', valor temporal].

En no complir tots els requisits la seva candidatura va ser desestimada ['com que no complia', valor causal].

En valencià, en + infinitiu i al + infinitiu tenen dos valors temporals diferenciats:

En entrar la professora tothom es va alçar ['tan bon punt'].

Al sentir l'himne nacional es va emocionar ['mentre sentia', amb sentit duratiu].

En registres de formalitat baixa la construcció al + infinitiu és acceptable, però només amb valor temporal.

A l'arribar nosaltres, tots ja hi eren.

Com que estava malalt, no es va presentar a l'examen [i no A l'estar, perquè el valor és causal].

El verb haver-hi

Tot i que en registres informals el verb haver-hi se sol fer concordar (en els dialectes central i valencià) amb el nom que duu posposat, en registres formals es manté invariable. Aquesta invariabilitat afecta també les perífrasis de què forma part.

No hi ha prou cadires per a tot aquest públic [i no pas hi han].

Hi deu haver molts llibres, en aquesta biblioteca [i no pas Hi deuen haver].

Els dijous a la tarda sol haver-hi molts estudiants a la biblioteca [i no pas solen haver-hi].

No es pot eliminar el pronom hi del verb haver-hi.

Van dir que no hi havia crisi al sector [i no pas havia].

Hi podria haver algú que atengués les queixes dels estudiants [i no pas Podria haver].

Sembla que hi haurà molta gent a la inauguració [i no pas haurà].

Ser i estar (i verbs que hi estan relacionats: estar-se, haver-hi, existir, trobar-se i romandre)

Associem el verb ser a la noció de simple localització i a les qualitats permanents, i el verb estar (estar-se) a les localitzacions marcades aspectualment (és a dir, considerant la durada d'una situació, la freqüència amb què es repeteix o la fase de desenvolupament en què es troba), els resultats de processos i les qualitats circumstancials.

Ser i estar en expressions de lloc

  • Usos exclusius de ser tant amb subjectes animats com inanimats

Per expressar la simple localització en l'espai o en el temps de manera neutra, sense altres matisos. En aquestes construccions, l'ús de estar és incorrecte i l'ús de trobar-se, sovint artificiós.

[En un plànol] Sou aquí [i no pas Esteu aquí ni Us trobeu aquí].

Ara els professors són a dalt, a la sala de reunions [i no pas estan ni es troben].

La biblioteca és a la planta baixa [i no pas està ni es troba].

Aquests programes permeten que estudiants que són més enllà de les nostres fronteres no estiguin deslligats del país [i no pas estan ni es troben ('es troben' pot tenir el sentit de 'es reuneixen')].

Encara que no ho sembli, ja som a mig curs [i no pas estem ni ens trobem].

Ja som a dimecres i encara no se sap si divendres hi ha classe [i no pas estem a ni ens trobem a].

Sovint, per expressar aquesta mera localització també s'utilitza el verb haver-hi, que pot tenir un significat existencial semblant al del verb ser.

[Per telèfon] Que hi ha [i també hi és] la Joana? / No, no hi és [i no pas Que està la Joana? / No, no està ni No, no es troba].

Els arxius que hi ha [i també són] a la xarxa interna serveixen per ajudar-vos [i no pas estan ni es troben].

Entre els escultors catalans que durant aquest període van assolir l'estatus d'acadèmic hi ha Carles Salas i Lluís Bonifaç [i no pas estan ni es troben].

Entre les dades obtingudes hi ha la de l'absentisme laboral [i no pas està ni es troba ni existeix].

A més de les esmentades, encara hi ha una altra possibilitat per resoldre el conflicte competencial: l'arbitratge [i no pas està ni es troba ni existeix].

  • Usos exclusius de estar tant amb subjectes animats com inanimats

Quan a la localització s'hi suma un sentit de durada o permanència. En aquestes construccions, estar pot anar acompanyat d'un participi (situat, col·locat, instal·lat, emplaçat, ubicat, etc.). L'ús de romandre en aquests casos és correcte, però és artificiós i arcaïtzant.

Si no trobes l'informe trimestral sobre la meva taula mira que per error no estigui amb les avaluacions finals [amb el sentit de durada].

Però: Si no trobes l'informe trimestral sobre la meva taula mira que no sigui al primer calaix [fent èmfasi en la simple localització].

Divendres vam visitar l'Aula Magna, però només (ens) hi vam estar un quart d'hora [amb el sentit de durada].

(M')estaré a la biblioteca fins que em vinguis a buscar [amb el sentit de permanència, i no pas Romandré].

Però: Seré a la biblioteca tota la tarda [fent èmfasi en la simple localització].

L'estació de tren de la UAB està situada a tocar de la plaça Cívica.

Les orles dels graduats estan penjades a les parets del claustre.

Per expressar la residència o l'allotjament (també estar-se), la feina o la responsabilitat, i també el temps que es triga a dur a terme una acció.

Abans vivia a Barcelona, però ara (m')estic a Brussel·les, amb la meva filla [residència].

Quan pujo a Girona a fer classe (m')estic a l'Hotel Ultonia [allotjament].

Ja no treballo amb el meu pare, ara estic al bufet d'advocats Puigdellívol [feina].

En Bartomeu està de cap d'estudis a la UOC [responsabilitat].

Vaig estar una hora per anar de Tarragona a Reus [temps que es triga a fer una acció].

En les localitzacions figurades. També cal defugir l'ús de trobar-se per sobrer i artificiós.

No puc accedir a la petició dels estudiants perquè el que em demanen no està a les meves mans [i no pas és ni es troba].

Les negociacions estan en un atzucac [i no pas són ni es troben].

La demoscòpia no està entre els meus interessos pel que fa a la sociologia [i no pas és ni es troba].

Els estudiants fa temps que es queixen que els preus de reprografia estan pels núvols [i no pas són ni es troben].

Això que dius està fora de lloc [i no és ni es troba].

Amb el sentit de 'consistir'. Aquí, trobar-se és, novament, artificiós.

El problema està en l'enorme resistència al canvi d'alguns membres de la comunitat [millor que es troba].

De vegades, en una mateixa oració coincideixen, d'una banda, un locatiu, i de l'altra, un sintagma preposicional, un adjectiu o un participi que expressa una propietat circumstancial del subjecte.

Si el locatiu és l'element més acostat, se segueix la distinció general entre ser i estar: s'utilitza ser si es vol remarcar la simple localització i estar si es vol remarcar la permanència. El verb trobar-se torna a ser sobrer en tots els casos.

L'Elga és a Chicago de viatge.

L'Elga està a Chicago de viatge.

Però si el locatiu és l'element més allunyat del verb, s'utilitza estar.

L'Elga està de viatge a Chicago.

L'Elga està integrada a Chicago.

Accediu a la GBU per consultar el quadre resum dels usos de ser, haver-hi i estar en expressions de lloc.

Ser i estar en oracions que no expressen lloc

  • Usos exclusius de estar tant amb subjectes animats com inanimats

Amb sintagmes preposicionals que expressen un estat que resulta d'un canvi o procés. En alguns casos també és possible el verb haver-hi. Novament, els verbs romandre i trobar-se produeixen expressions forçades.

El semestre està a punt de començar i els estudiants encara no han rebut les trameses de material.

La centrifugadora del laboratori de Física estarà fora d'ús fins a nou avís [i no pas romandrà ni es trobarà].

El que està en joc és la premissa bàsica de la teoria de vectors [i també hi ha].

Les teories de Jacques Derrida no estan a l'abast dels estudiants novells.

  • Usos exclusius de estar amb subjectes animats

Amb adjectius i participis que designen sempre un estat assolit, com ara ample ('no atapeït'), còmode, immòbil, bo ('sa').

A l'aula 3 estarem més amples.

Amb la doctora Guirau com a directora de tesi estic molt còmode.

Amb el sentit de 'plegar, haver acabat'.

Ja ens veurem més tard perquè encara no estic ['no he acabat'].

La Maria ja està [no s'ha de confondre amb 'La Maria ja hi és' ('Ja ha arribat')].

  • Ser o estar amb subjectes animats

Hi ha adjectius i participis que poden expressar qualitats inherents (amb ser) o propietats resultants d'un canvi d'estat (amb estar), com ara animat, alegre, avorrit, fred, fresc, gras, inquiet, nerviós, prim, quiet, serè, tranquil, trist, etc.

La professora de Dret mercantil és nerviosa ['de caràcter nerviós'].

La professora de Dret mercantil està nerviosa ['en aquest moment'].

El professor d'Història de la sociologia és avorrit ['produeix avorriment'].

Només obrir la porta de l'aula he vist que els alumnes estaven avorrits ['en aquest moment'].

S'utilitza ser amb una sèrie d'adjectius que expressen qualitats inherents, com ara amable, boig, bonic, comunicatiu, condescendent, corpulent, diferent, dòcil, enigmàtic, feliç, genial, gras, gros ('corpulent'), jovial, lleig, maco, optimista, sarcàstic, violent o xerraire. Amb tot, alguns d'aquests adjectius poden expressar molt excepcionalment qualitats transitòries, amb estar.

El Younes és amable / comunicatiu / corpulent / feliç / genial / optimista / xerraire.

Avui la Marta està comunicativa / feliç / optimista / xerraire.

Amb els adjectius que fan referència a l'estat civil casat i solter, i amb altres de semblants com jubilat, mort, viu, calb, cec, coix i sord, el verb preferible en registres formals és ser. Amb tot, com que els adjectius separat i divorciat remeten a un canvi d'estat, el verb més usual és estar. Finalment, en alguns casos la presència d'un complement o d'adverbis com encara o ja reforça el sentit de canvi d'estat i fan que el verb més adequat sigui estar.

La major part dels seus companys són casats [i no pas estan].

La vicerectora és casada.

Però: La vicerectora estava casada amb un prohom de la ciutat.

Avui he sabut que el doctor Oriol és mort [i no pas està].

Fa dos anys que estic divorciat, de manera que ens podríem casar demà mateix [s'expressa un canvi d'estat].

Va treballar fins al maig, però ara ja està jubilat [s'expressa un canvi d'estat].

  • Ser o estar amb subjectes inanimats

Amb alguns adjectius (com ara brut, buit, calent, clar, cru, dur, eixut, espès, flonjo, fluix, fosc, fred, humit, madur, moll, net, pla, ple, ras, relliscós, roent, salat, sec, solitari, tendre i tèrbol) utilitzem ser per expressar propietats inherents o merament descriptives i estar, propietats circumstancials o resultat d'un canvi o procés. Sovint, la presència d'un adverbi com encara o ja reforcen l'ús de estar.

El treball és bastant fluix, em penso que no li posaré gaire bona nota.

El connector estava fluix, potser per això no funcionava el projector.

El Pla de la Calma és un indret solitari.

Els divendres a la tarda el campus està solitari.

Aquest poble és ple d'artistes desconeguts ['hi viuen'].

Aquest poble està ple d'artistes desconeguts per culpa del congrés ['circumstancialment'].

El soterrani és massa humit, jo no hi destinaria pas el nou arxiu [descripció].

La pista d'atletisme està humida, ja entrenarem a la tarda que hi haurà tocat el sol ['s'ha humitejat'].

Trobo que l'assumpte ja està prou madur perquè el sotmetem a la consideració de la rectora ['ha patit un procés de maduració'].

El fornet encara no està calent i l'experiment no ens sortirà bé ['en procés d'escalfament'].

  • Estar amb participis

S'utilitza estar amb la majoria de participis, com ara acabat, amagat, apagat, cobert, col·locat, construït, cuit, disposat, dit, doblegat, encès, escrit, espatllat, estès, explicat, glaçat, instal·lat, mullat, nevat, obert, ocupat, situat, sobreentès, tancat, trencat i usat. Tot i que en alguns parlars sovinteja també ser, és preferible no apartar-se de l'ús general, ni recórrer a romandre o a trobar-se.

La secretaria estarà tancada del 30 de juliol a l'1 de setembre [i no pas romandrà ni es trobarà].

El període de matriculació del segon semestre estarà obert del 28 d'agost al 10 de setembre [i no pas romandrà ni es trobarà].

La manera de reiniciar l'ordinador està explicada amb detall a la pàgina 30 del manual [i no pas es troba].

En aquesta oració el gerundi està mal usat.

Accediu a la GBU per consultar el quadre resum dels usos de ser i estar.

Ser com a auxiliar de la passiva

En les oracions passives perifràstiques, el verb auxiliar és ser.

La manifestació d'estudiants va ser dissolta pels antidisturbis [els antidisturbis són el complement agent, introduït per la preposició per].

Els estudiants que obtinguin matrícula d'honor seran distingits públicament en l'acte de graduació [amb complement agent elidit].

Amb tot, amb els verbs establir, determinar, marcar, seguir, donar, etc., s'utilitzen estar, anar o venir com a verb auxiliar en oracions semblants a la passiva pel que fa a l'estructura (amb un complement introduït per per) però que no tenen complement agent.

L'horari del nou semestre estarà determinat per la disponibilitat del professorat.

La durada final de la sessió vindrà marcada pel nombre d'intervencions que facin els ponents.

El seu sou ve donat pel lloc que ocupa el càrrec a l'escala salarial.

La cerimònia de comiat del doctor Puigdellívol anirà seguida per un senzill sopar.

Accediu a la GBU per consultar els diferents tipus de construccions passives.

Transitius o intransitius

Són transitius, entre d'altres, els verbs afectar, agrair, ajudar, amenaçar, anomenar, apassionar, autoritzar, concernir, delegar, emprenyar, encertar, entusiasmar, esperar, excedir, informar, instar, necessitar, pagar (tant amb complements animats com inanimats) i requerir; per tant, porten un complement directe, normalment introduït sense preposició, o, si és un pronom de tercera persona del singular, presenta les formes el o la i no pas li.

Aquesta qüestió afecta el cap d'estudis [i no pas afecta al cap d'estudis].

Us agraïm la col·laboració [i no pas Us agraïm per haver col·laborat].

Ho has encertat de ple decidint-te per aquests estudis [i no pas Has encertat].

Aquesta pròrroga no podrà excedir el termini de sis mesos des de la data de rescissió [i no pas excedir del].

Cal que informem els receptors del butlletí dels canvis que hi haurà a partir del 10 de març [i no pas informem als receptors].

El canvi que heu sol·licitat necessita l'aprovació del PRA [i no pas necessita de l'aprovació].

Hem pagat les obres al contractista i no tenim diners per pagar els treballadors [i no pas als treballadors].

Són intransitius, entre d'altres, els verbs dels àpats (esmorzar, dinar, berenar, sopar), agradar, desagradar, cessar ('un càrrec'), contactar ('posar-se en contacte'), deixar ('permetre'), importar ('ésser d'importància'), incumbir, parlar ('conversar'), pegar ('donar cops a algú'), preguntar, recórrer ('acudir a una autoritat amb una petició'), repugnar, ressaltar, telefonar i trucar; per tant, tots aquests verbs no porten complement directe.

Abans de començar el tractament volen saber què menges per sopar [i no pas què sopes].

Pràcticum és una de les assignatures que més agrada als estudiants de tercer [i no pas agrada els estudiants].

L'alcalde demana disculpes pel caos que aquest fet ha originat i proposa que aquestes persones cessin com a responsables d'aquest servei [i no pas cessa els responsables].

Si vols més informació, contacta amb nosaltres [i no pas contacta'ns].

Encara que voldria viure sola, no li deixen fer-ho [i no pas no la deixen].

A la trobada hem parlat del que importa als estudiants [i no pas els estudiants].

Ja han sortit les beques i a la reunió de demà en parlarem [i no pas ho parlarem].

Hem preguntat al responsable de l'assignatura sobre el canvi d'horari [i no pas el responsable].

Els verbs interessar ('suscitar interès'), encantar ('agradar en alt grau') i respondre o contestar ('a algú' o 'a alguna pregunta') tant poden ser transitius com intransitius amb el mateix sentit.

L'interessa molt la semàntica [i també Li interessa].

L'encanten els problemes de lògica [i també Li encanten].

Sempre respon a les preguntes amb claredat [i també respon les preguntes].

Els verbs preocupar i molestar són transitius.

Al Toni el va preocupar saber que la professora Hermínia Garcia no faria Programació II el semestre vinent [va passar de no estar preocupat a estar-ho].

A la professora Hermínia Garcia la va molestar que li diguessin que el semestre vinent no faria Programació II [va passar de no estar molesta a estar-ho].

Ara bé, quan expressen l'estat psicològic que experimenta la persona afectada també poden ser intransitius.

El/Li preocupa la situació de l'ensenyament a Catalunya [sempre està preocupat].

La/Li molesta molt haver de donar comptes de tot el que fa [sempre està molesta].

Pronominals i no pronominals

Hi ha verbs que tenen un significat quan són usats pronominalment (és a dir, amb un pronom: em, et, es, ens, us, es) i un altre significat quan no són pronominals. Per exemple, arribar ('venir a trobar-se en un indret') i arribar-se ('algú fer cap a algun lloc circumstancialment'); recordar ('representar-se en la ment alguna cosa passada') i recordar-se ('venir algú o alguna cosa a la memòria').

Els participants arribaran a la sala de reunions a les 16 h.

Ens arribarem al seu despatx i li donarem la documentació de seguida.

El rector va recordar els seus anys de professor en el discurs.

Demà s'acaba el termini de lliurament: recordeu-vos-en.

Molts verbs de moviment no són pronominals (caure, sortir, passar, pujar, baixar, etc.). El verb callar tampoc ho és.

Si voleu solucionar aquest assumpte, passeu pel centre de suport que tingueu més a la vora [i no pas passeu-vos].

Han pujat al taxi que els esperava per dur-los a l'aeroport [i no pas S'han pujat].

Han dut a l'hospital un alumne que ha caigut [i no pas s'ha caigut].

Quan té migranya no li passa amb res [i no pas se li passa].

El camió ha sortit de la carretera i ha perdut tota la càrrega [i no pas s'ha sortit].

Quan no se sap què dir el millor és callar [i no pas callar-se].

Amb el sentit de 'fugir' cal fer servir el verb pronominal escapar-se i no escapar.

En un moment de distracció del professor em vaig escapar de classe [i no pas vaig escapar].

En les frases fetes fer l'orni, fer el distret, fer el sord i fer el desentès el verb fer no és pronominal.

Quan es tracta de prendre iniciatives sempre fa el desentès [i no pas es fa el desentès].

Coordinació de verbs amb règim distint

Hi ha verbs que regeixen un complement que comença per una determinada preposició i no una altra (per exemple, gaudir de i participar en). Quan aquests verbs es coordinen, s'ha de construir la frase de manera que cadascun mantingui el seu complement amb la preposició que hi pertoca.

Us animem a gaudir dels diversos espais i serveis que us ofereix la nostra pàgina web i a participar-hi [i no pas gaudir i participar en els diversos espais i serveis que us ofereix la nostra pàgina web].

Ara us explicarem els passos per buscar documents electrònics interessants i tenir-hi accés [i no pas buscar i tenir accés a documents electrònics interessants].

Una tasca molt important és detectar programes de doctorat internacionals i contactar-hi [i no pas detectar i contactar amb programes de doctorat internacionals].

Aporten rapidesa a l'hora de visualitzar pàgines estàtiques i navegar-hi [i no pas visualitzar i navegar amb planes estàtiques].

Amb tot, hi ha moltes parelles coordinades que ja estan lexicalitzades, i llavors s'admet que regeixin una mateixa preposició: pujar i baixar, anar i tornar, anar i venir, entrar i sortir...

Sempre hi ha molta gent pujant i baixant de l'autobús [i no necessàriament pujant a l'autobús i baixant-ne].

En el cas de la coordinació poder i haver de, o bé poder i deure, l'ordre ha de ser aquest i no el contrari.

Els tutors poden i han d'ajudar / poden i deuen ajudar els estudiants amb dificultats d'orientació [i no pas han de i poden ajudar els estudiants ni han de i deuen ajudar].

Ús impropi de la preposició amb amb alguns verbs

Hi ha una sèrie de verbs als quals s'afegeix impròpiament la preposició amb, bé a causa d'un calc (poder amb + substantiu, atrevir-se amb + substantiu) o bé perquè hi ha un canvi de sentit erroni o inadequat, com fer-se amb amb el sentit de 'aconseguir', 'apoderar-se'; quedar-se amb amb el sentit de 'apoderar-se', o acabar amb amb el sentit de 'posar fi'.

El president ha dimitit perquè no aguantava la pressió del càrrec [i no pas podia amb].

No s'atreveix a repassar tanta bibliografia [i no pas no s'atreveix amb tanta bibliografia].

Si voleu seguir aquest curs, serà necessari que us proveïu d'un recull de jurisprudència [i no pas us feu amb un recull. 'Fer-se amb algú' vol dir 'tractar-s'hi'].

S'ha apoderat del control de la companyia [i no pas s'ha fet amb el control].

La Mireia va aconseguir l'única matrícula d'honor de la classe [i no pas es va fer amb l'única matrícula d'honor].

Vosaltres us quedeu [o també us encarregueu de] la part teòrica i nosaltres la part pràctica [i no pas us quedeu amb. 'Quedar-se amb' és adequat quan amb introdueix un complement de companyia: Es queda amb els companys].

Només la compensació de les hores treballades pot posar fi al descontentament dels treballadors [i no pas acabar amb el descontentament].

Perífrasis verbals

Les perífrasis verbals estan formades per un verb principal i un infinitiu, gerundi o participi.

Accediu a la GBU per consultar el quadre de les principals perífrasis aspectuals i modals.

Només tractem les que solen presentar dificultats i també les que són incorrectes (marcades amb un asterisc):

Estar + gerundi i anar + gerundi

Les perífrasis estar + gerundi i anar + gerundi tenen un valor progressiu i s'utilitzen per destacar la reiteració o duració d'una acció. Cal no abusar-ne fent-les servir sistemàticament amb verbs el sentit dels quals ja és progressiu, reiteratiu o durador, com ara canviar, fer, parlar, pensar i molts d'altres, ni amb verbs de moviment, com ara anar, venir, tornar, etc. A causa del seu caràcter progressiu, doncs, no és possible fer-les servir amb verbs que expressen un estat, com ara ser, estar, tenir, odiar, estimar, enyorar, etc.

Han estat valorant els pros i els contres per prendre la millor decisió [volem remarcar la duració de l'acció].

Anava demanant l'opinió de tothom per tot el campus però ningú li feia cas [volem remarcar la reiteració de l'acció].

Ja sabem que el món canvia [millor que està canviant].

Quan defensem aquest model d'aprenentatge, ja sabem de què parlem [millor que estem parlant].

La nostra universitat dedica tots els esforços a la formació d'una comunitat [millor que està dedicant].

M'ha fet saber que la seva feina augmenta cada dia [millor que està augmentant].

El Toni m'ha confirmat que ve cap aquí [millor que està venint].

Aquesta setmana el director té molta feina i no els podrà rebre [i no pas està tenint].

Estan satisfetes de la seva proposta, que ara s'estudia al departament directiu [i no pas està essent estudiada].

Venir + gerundi

La perífrasi venir + gerundi per expressar durada o reiteració és incorrecta. N'hi ha prou amb posar el verb principal conjugat.

Es tracta d'una nova concepció del que fins ara era una secretaria acadèmica [i no pas venia essent].

És un premi que es concedeix des de fa deu anys [i no pas es ve concedint].

Això només és una mostra del que succeeix des que va entrar en vigor la nova llei [i no pas ve succeint].

Venir a + infinitiu

Amb valor aproximatiu o culminatiu podem fer servir la perífrasi venir a + infinitiu.

Més que una justificació, el que ens esteu exposant més aviat ve a ser una excusa [valor aproximatiu].

Aquest treball ve a omplir un buit molt important en la teoria econòmica [valor culminatiu].

Anar a + infinitiu

Amb valor d'imminència, la perífrasi anar a + infinitiu només és correcta en imperfet i en contextos de passat: expressa una acció que estava a punt d'esdevenir-se i finalment no es va esdevenir.

El ponent anava a cloure la conferència quan el van interrompre.

Per expressar imminència en passat, així com en present i futur, també tenim les construccions estar a punt de + infinitiu i estar per + infinitiu (aquesta última incorpora la idea que alguna cosa està pendent de realització o que algú és partidari de realitzar-la).

Si la vols veure afanya't, que està a punt de marxar [i no pas va a marxar].

Estic per parlar amb el Joan i que ens ho solucioni d'una vegada per totes ['Soc partidari de parlar'].

Finalment, també podem expressar imminència en futur amb construccions que incloguin un verb conjugat.

La junta es reunirà tot seguit [i no pas va a reunir-se tot seguit].

Com ho puc fer / com ho faré si no m'hi ajuda ningú [i no pas vaig a fer-ho]?

No és correcte fer servir la perífrasi anar a + infinitiu amb el valor de poder + infinitiu, ni en comptes d'un condicional.

Aquesta vegada no podíem deixar de felicitar-te per l'èxit que has tingut [i no pas anàvem a deixar].

Va dir que, després de tot el que havia vist, no els creuria més [i no pas anava a creure].

La vídua del cantant assassinat havia marxat cap a Xile el dia abans de la detenció sense sospitar què passaria [i no pas anava a passar].

Haver de + infinitiu i caldre + infinitiu

Aquestes perífrasis expressen obligació o necessitat. No són correctes amb aquest valor *tenir que + infinitiu i *haver-hi que + infinitiu. També és incorrecta amb el valor d'obligació o necessitat la construcció ser precís, en comptes de la qual podem fer servir ser necessari o caldre.

Qui vulgui seguir aquest curs ha de tenir un ordinador potent [i no pas té que tenir].

S'ha de tenir en compte que aquest terreny és molt àrid [i no pas Hi ha que tenir].

Per poder entrar al web esmentat cal / és necessari tenir una contrasenya [i no pas és precís].

Deure + infinitiu

Per expressar probabilitat podem fer servir la perífrasi deure + infinitiu (en tots els contextos temporals: passat, present i futur). No és adequat fer servir el verb conjugat en futur ni en condicional amb aquest valor.

Aleshores, com deveu recordar, van posar el crit al cel [i no pas recordareu].

Anem-hi, que ja deuen haver acabat de sopar [i no pas hauran acabat].

Aquest tema el devien començar l'any passat [i no pas començarien ni deurien començar].

Gerundis

El gerundi pot expressar una acció anterior o simultània a la del verb principal.

Gerundi d'anterioritat

    Havent estat inaugurades pel rector, les XII Jornades de Física Quàntica van acollir dimecres les primeres ponències.

Gerundi de simultaneïtat

    El títol del TFG em va venir al cap sortint de classe ['al mateix temps que sortia de classe'].

La simultaneïtat es pot reforçar amb la partícula tot abans del gerundi, però cal no abusar-ne perquè sovint recarrega innecessàriament el text.

    El títol del TFG em va venir al cap tot sortint de classe.

En canvi, el gerundi no és adequat per expressar ni un esdeveniment posterior ni una conseqüència.

*S'han examinat, aprovant l'assignatura [primer s'han examinat i després han aprovat].

Alternativa correcta: S'han examinat i han aprovat l'assignatura.

*No hi havia quòrum, quedant desconvocada la reunió ['a conseqüència de la falta de quòrum es va desconvocar la reunió'].

Alternativa correcta: No hi havia quòrum, per la qual cosa es va desconvocar la reunió.

*La nova professora de Química ha fet classe molts anys a la Sorbona, sent una de les docents més estimades pels alumnes i gaudint de la consideració dels col·legues.

Alternativa correcta: La nova professora de Química ha fet classe molts anys a la Sorbona, on era una de les docents més estimades pels alumnes i gaudia de la consideració dels col·legues.

El gerundi, sense perdre el sentit bàsic d'anterioritat o simultaneïtat, pot expressar valor causal, condicional, concessiu, final i de manera o mitjà.

Valor causal

Suspenent dues proves com vaig suspendre, l'assignatura em va quedar suspesa ['com que vaig suspendre'].

Valor condicional

Suspenent dues proves l'assignatura em quedarà suspesa ['si suspenc'].

Valor concessiu

Tenint-ho tan a la vista i ningú va ser capaç de veure-ho! ['malgrat que ho tenien tan a la vista'].

El valor concessiu es pot reforçar amb les partícules tot i o bé i tot. Igualment, cal no abusar-ne per una qüestió estilística.

Tot i suspenent dues proves, l'assignatura em va quedar aprovada [i també Suspenent dues proves i tot].

Alternativa més habitual: Tot i haver suspès dues proves, l'assignatura em va quedar aprovada [i també Tot i que vaig suspendre].

Valor final

    Ens van trucar demanant més aclariments ['per demanar més aclariments'].

Valor de manera o mitjà

Podeu col·laborar en la millora de la universitat enviant les vostres idees a la bústia de suggeriments ['la manera o el mitjà per col·laborar'].

El gerundi també pot acompanyar un nom, però ho ha de fer amb un valor predicatiu (fent també d'adverbi del verb principal) i no especificatiu (fent d'adjectiu del nom que acompanya).

El gerundi predicatiu normalment depèn de verbs de percepció física o intel·lectual (veure, sentir, notar, imaginar-se, recordar, etc.), aparició (aparèixer), representació (dibuixar, descriure, filmar, gravar, representar, etc.), descoberta (trobar, descobrir, sorprendre, enxampar, etc.) i esforç psicològic (suportar, aguantar, sofrir, etc.), a més de haver-hi, voler, tenir, deixar, portar i quedar. En conseqüència, també podem trobar gerundis predicatius amb noms relacionats amb aquests verbs com arribada, filmació, enregistrament, gravació, dibuix, fotografia, imatge, etc.

De cop vam sentir la canalla xisclant al pati i vam comprendre que no estudiaríem més.

L'han sorprès plagiant, dubto que se'n surti.

Us gravarem explicant el treball i després us passarem el vídeo perquè vegeu on us equivoqueu.

En aquest moment hi ha dos informàtics treballant per recuperar el contingut del disc dur malmès.

Siguem optimistes: ara tenim un delegat negociant amb la Conselleria.

L'arribada dels estudiants proferint proclames va posar fi a la reunió.

L'últim que necessitem és una imatge dels docents barallant-se entre ells.

Com s'ha dit, el gerundi no és adequat quan acompanya un nom amb valor especificatiu. Tampoc ho és quan acompanya noms que designin canals de comunicació (escrit, carta, missatge, etc.). Les alternatives preferibles són una oració de relatiu especificativa, un sintagma preposicional amb la preposició amb o un adjectiu, segons el cas.

*La manifestació demanant la derogació de la llei va arribar al campus i es va dissoldre.

Alternativa correcta: La manifestació que demanava la derogació de la llei va arribar al campus i es va dissoldre.

*La vicerectora va redactar una carta detallant els motius de la seva renúncia.

Alternativa correcta: La vicerectora va redactar una carta en què detalla els motius de la seva renúncia.

*A secretaria trobareu un cartell informant sobre els horaris d'inscripció del segon semestre.

Alternatives correctes: A secretaria trobareu un cartell que informa sobre els horaris d'inscripció del segon semestre [també un cartell amb informació sobre els horaris o un cartell amb els horaris].

*Hi va haver una gran alegria quan es va saber la sentència anul·lant els dos polèmics articles de la Llei d'educació.

Alternativa correcta: Hi va haver una gran alegria quan es va saber la sentència que anul·lava els dos polèmics articles de la Llei d'educació.

Temps i modes verbals

S'han de fer servir amb propietat els temps i modes verbals. Aquí ens fixem en els que presenten més dificultats.

Imperfet d'indicatiu (cantava)

L'imperfet d'indicatiu (cantava) posa èmfasi en la continuïtat de l'acció en el passat, i no indica si l'acció és acabada; amb aquest valor de continuïtat no s'ha de fer servir el passat d'indicatiu (cantà, va cantar), que sí que indica acció acabada, ni el perfet d'indicatiu (ha cantat).

Quan les vam recollir, aquestes quatre mostres pesaven entre 950 grams i 1,300 quilos [i no pas van pesar].

L'autor recrea en la seva última obra el que podien pensar alguns dels personatges del temps de Jesús que no apareixen a la Bíblia [i no pas van poder pensar].

Va fer testament a favor del parent que li era més pròxim [i no pas va ser].

Actualment la paraula universitat ja no evoca, si és que alguna vegada ho ha fet, el mateix concepte en tots els membres de la comunitat universitària [i no pas va fer].

Plusquamperfet d'indicatiu (havia cantat)

El plusquamperfet d'indicatiu (havia cantat) expressa una acció anterior a una altra d'expressada en passat d'indicatiu (cantà, va cantar); amb aquest valor del plusquamperfet no s'ha de fer servir el passat.

A l'acte de graduació del juliol del 2017 també hi van ser presents els estudiants del curs que s'havien graduat el juny del 2016 [i no pas es van graduar].

Finalment van començar les obres que s'havien aprovat feia quatre anys [i no pas es van aprovar].

Futur (cantarà) i present d'indicatiu (canta)

No s'ha de fer servir el present d'indicatiu en comptes del futur quan es fa referència a una acció futura. Amb tot, aquest ús és també possible per referir-se a situacions molt pròximes en el calendari o fàcilment deduïbles partint de la situació actual.

Hauríem de solucionar aquest assumpte però encara tenim mesos per fer-ho; passat vacances hi pensarem [i no pas pensem].

Diuen que l'any vinent començarà una universitat nova [i no pas comença].

Sabent que tens aquest diccionari, un dia te'l demanaré [i no pas demano].

Avui és divendres? Doncs ens veiem dilluns [i també veurem].

Ara mateix estic enfeinadíssima, però de seguida que acabi li escric [i també escriuré].

Condicional compost (hauria cantat)

En l'oració principal d'una subordinada condicional, s'ha de fer servir el condicional compost (hauria cantat), i no el plusquamperfet de subjuntiu (hagués cantat), també quan la subordinada no és explícita.

Si hagués sabut que eren tants, no hauria vingut [i no pas hagués vingut].

No haurien aconseguit guanyar si haguessin estat sincers [i no pas haguessin aconseguit guanyar].

Com hauries contestat la pregunta abans d'estudiar això [i no pas haguessis contestat]?

Amb el temps que ens havien concedit no hauríem pogut exposar ni les idees més bàsiques [i no pas haguéssim pogut exposar].

Indicatiu i subjuntiu

No s'ha de fer servir el subjuntiu, que designa una acció o estat no real, en comptes de l'indicatiu, en frases independents que expressen dubte o suposició o que són exemplificadores.

És clar que hi has d'anar: probablement compta amb tu per enllestir-ho tot [i no pas compti].

Potser es quedaran fins més tard [i no pas es quedin].

Possiblement estrenaran la pel·lícula aviat [i no pas estrenin].

Infinitiu i imperatiu

No s'ha de fer servir l'infinitiu en comptes de l'imperatiu per expressar ordres ni en lloc del subjuntiu per a les ordres negatives.

Per a més informació sobre aquesta qüestió, vegeu l'apartat 5 [i no pas veure].

No us assegueu a l'herba [i no pas asseure's].

Feu clic a... / Accepteu / Aneu-hi / Cancel·leu.

Amb tot, es pot fer servir l'infinitiu per donar nom a les funcions d'un aparell i per als recordatoris.

Funcions de la plataforma: Apagar, Cancel·lar, Reiniciar.

Revisar documents [en una nota personal].

No s'ha de fer servir la construcció de / de no + infinitiu en comptes del condicional.

Si no teniu la documentació que es demana, ho heu d'indicar a la sol·licitud [i no pas De no tenir].

En cas que no s'hagués presentat a judici, la policia l'hauria anat a buscar [i no pas De no haver-se presentat].