Joan Antoni Guerrero
El 12 de setembre la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va ser l'escenari de la segona jornada del X Congrés Internacional de Salut Digital, organitzat per l'Associació de Salut Digital (ASD) i la Fundación Signo. Amb una primera sessió a Madrid, el dia 11, el congrés va oferir després dues sessions més, fins al dia 15, a Sant Sebastià. La jornada celebrada a Barcelona, en col·laboració amb l'eHealth Center de la UOC i la Societat Catalana de Salut Digital, es va centrar en dos aspectes de gran actualitat al voltant de la salut digital: per una banda, la ciberseguretat en l'àmbit sanitari i, per l'altra, l'impacte de la intel·ligència artificial en la promoció de la salut.
Marta Aymerich, directora de l'eHealth Center de la UOC, va donar la benvinguda als participants i va expressar la gratitud als organitzadors del congrés pel seu compromís "amb l'avenç de la salut digital". Sobre els temes a abordar en la sessió que va presentar la UOC, Aymerich va destacar que la ciberseguretat és primordial, tenint en compte que les dades "són fonamentals en la salut digital" i, d'altra banda, també és rellevant "l'impacte que les intel·ligències artificials tenen en la salut". "Quan la IA ho està revolucionant tot, entendre els matisos i les preocupacions és clau per poder avançar i fer que la salut sigui un bé comú per a tothom." Aymerich va reiterar el compromís de l'eHealth Center amb "el benestar de la població" i es va mostrar convençuda que el congrés seria un "catalitzador d'avenços en benefici del conjunt de la societat".
Per la seva banda, el president de la Societat Catalana de Salut Digital, Jordi Martínez, va agrair a la UOC l'organització "impecable" de la jornada i va presentar l'objectiu de l'entitat que presideix, que no és cap altre que promoure "el pensament digital" a l'hora d'afrontar els reptes plantejats als professionals en l'entorn de la salut. L'entitat està integrada per diversos professionals del món de la salut, més enllà de personal mèdic i d'infermeria, per tal de tenir "una visió polièdrica" sobre la matèria, i inclou fins i tot economistes o enginyers.
Ciberseguretat: un ciberatac important cada vuit hores
Mònica Espinosa, de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, va ser l'encarregada d'obrir la primera sessió amb una ponència en la qual es va exposar la feina d'aquesta institució en el vessant de ciberseguretat i salut digital. Espinosa, al capdavant del Centre d'Innovació i Competència en Seguretat de l'ACC, va explicar que l'agència s'encarrega de garantir la seguretat de 68 centres hospitalaris públics catalans, a banda de la resta de l'administració pública. Actualment, va advertir, els hospitals reben un ciberatac important cada vuit hores i la majoria es poden aturar.
Espinosa va assenyalar que els ciberatacs amb codis maliciosos, com ransomware, són els que més augmenten i representen un perill per als hospitals, tenint en compte que les dades de l'usuari estan cada vegada més exposades amb l'ús de nous dispositius. Aquests ciberatacs van a càrrec de "ciberdelinqüents" organitzats en bandes que volen atacar hospitals perquè hi ha vides en joc i disposen de dades molt sensibles, de manera que, quan demanen un rescat, creuen tenir més possibilitats de cobrar-lo, va explicar Espinosa. Els atacs tenen un impacte considerable en la salut de les persones. Segons dades en l'àmbit d'Espanya exposades per l'experta, en un de cada quatre hospitals que ha patit un ciberatac la mortalitat ha augmentat, una dada que va sorprendre uns quants participants en la jornada.
Cuidar la ciberseguretat dels dispositius connectats a les organitzacions
Enrique Soto, arquitecte en ciberseguretat de Telefónica Tech, va exposar en la mateixa sessió la importància que té el control de la ciberseguretat dels dispositius a les organitzacions, especialment les sanitàries. Cal tenir en compte que hi pot haver conseqüències, com per exemple la suspensió de serveis o la interrupció dels dispositius connectats a pacients. "Disposem de molts dispositius, que generen molta informació amb enormes possibilitats per fer diagnòstics, però, al mateix temps, omplim les xarxes amb molts dispositius connectats que el que fan, en termes de ciberseguretat, és augmentar la superfície d'atac, els vectors d'entrada", va avisar.
Soto va explicar quines són les mesures que han de prendre els centres hospitalaris per protegir els dispositius. Entre les mesures que cal aplicar es pot esmentar l'elaboració d'un inventari dels dispositius que hi ha a fi de quantificar el volum de "vulnerabilitats". Així es poden identificar els punts clau i tancar les bretxes de seguretat, una millora que també pot augmentar l'eficiència del manteniment dels dispositius.
Els reptes que planteja la IA en la promoció de la salut digital
Eulàlia Hernández, investigadora del BDLab i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, va ser l'encarregada d'obrir la taula rodona dedicada a la intel·ligència artificial i la promoció de la salut. Hernández, que treballa en un projecte sobre joves i salut mental, va explicar que la "IA hauria de ser molt intel·ligent per donar resposta" als joves perquè aquests "cerquen informació i suport d'una forma molt aleatòria i diversa". Pel que fa a l'alfabetització de pacients crònics en salut digital, el repte, segons Hernández, és "fer que la IA no deixi ningú fora de l'algoritme" i que els professionals de la salut aclareixin als pacients què pot i què no pot fer la IA per ells. A més a més, l'experta de la UOC va advertir que els professionals encara no estan degudament entrenats per integrar la IA en la seva activitat. "És una competència que encara no estem entrenant", va subratllar.
Imma Grau, responsable de l'Observatori mHealth & Digital Health CLINIC de l'Hospital Clínic de Barcelona, va explicar, durant la jornada, l'experiència que ha representat el desenvolupament d'una plataforma digital per ajudar pacients amb càncer de mama. Es tracta d'una plataforma que disposa d'informació actualitzada a partir d'evidència científica i l'editora de la qual és una oncòloga. La iniciativa consta d'un web i una aplicació per a mòbil que permet fer seguiments per registrar efectes secundaris dels tractaments. A través d'aquest instrument s'obté informació important per tractar de manera individualitzada cada pacient segons el seu perfil.
Precisament Yasmina Okan, doctora en psicologia, investigadora sènior Ramon y Cajal i experta en decision research, va parlar dels reptes en "personalització" que planteja la IA, tenint en compte les dificultats que poden sorgir a l'hora de comunicar riscos i beneficis pel que fa a salut. "Fa anys que treballem en com podem personalitzar la comunicació, perquè a l'hora de transmetre riscos i beneficis ens trobem molt sovint que la informació costa d'entendre", va comentar Okan, que ha col·laborat en el disseny de suports visuals senzills que permetin a les persones entendre millor tota mena d'informació per prendre decisions més informades sobre la seva salut.
Competències digitals dels professionals de la salut
Per la seva banda, Antoni Sisó, metge de família i president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), va assegurar en la mateixa sessió que la IA ja està impactant en l'àmbit sanitari, "tot i que hi ha professionals que no en són conscients". Advertint dels perills que les qüestions de ciberseguretat puguin derivar en "cibernegoci" i, en conseqüència, "suscitar desconfiança", Sisó va afirmar que un dels primers problemes és el del "llenguatge" i la literacy del mateix professional pel que fa a la IA. En aquest sentit, Sisó va defensar que cal tenir "un nivell de competències digitals determinat" perquè "és molt necessari que el metge de família sigui qui acompanyi el ciutadà i el facilitador d'aquest llenguatge, aclarint dubtes". "Ja estem immersos en instruments d'IA sense que ho sapiguem", va insistir Sisó, que va fer referència a un estudi canadenc que identifica els àmbits en què la IA pot ajudar l'atenció primària: en el processament del llenguatge natural (per introduir històries clíniques); en el triatge per prioritzar segons el nivell d'atenció, i en l'accessibilitat, muntant agendes amb IA que marquin prioritat de cita segons els criteris de més vulnerabilitat i risc d'hospitalització i mortalitat de pacient. "Hi ha moltes iniciatives i el repte és harmonitzar-les, cosa que hauria d'anar a càrrec d'una entitat pública", va concloure.
Manuel Armayones, expert en disseny del comportament en l'àmbit de la salut i la promoció de la salut i coordinador del Behavioural Design Lab de l'eHealth Center de la UOC, ha sigut el coordinador científic de la jornada organitzada a la UOC. Armayones va conduir l'acte i va moderar la taula rodona que reflexionava entorn de les intel·ligències artificials generatives i la promoció de la salut. Podeu recuperar l'enregistrament íntegre de la sessió en aquest enllaç.