Xavier Prats Monné, president del Patronat de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i membre del Consell Assessor de l'eHealth Center
Teresa Bau
Xavier Prats Monné ha desenvolupat una gran part de la seva trajectòria professional en institucions europees, tant en l'àmbit de l'educació com en el de la salut pública. Del 2015 al 2018 va ser director general de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea i responsable dels programes de salut i seguretat alimentària de la Unió Europea. Prats Monné és un dels membres del Consell Assessor de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que integra professionals reconeguts i de prestigi en l'àmbit de la salut. També és president del Patronat de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En aquesta entrevista ens parla de les oportunitats i els reptes de la salut digital i de com veu el futur de la innovació en salut.
Quines oportunitats veu en el desenvolupament i la implementació de solucions digitals en el món de la salut?
No es tracta d'oportunitats, sinó de necessitat: si no desenvolupem radicalment la digitalització, els nostres sistemes sanitaris no podran respondre a les necessitats de la ciutadania. Potser l'àmbit de progrés més rellevant és la personalització de la medicina i la millora en la qualitat de l'atenció basada en les dades específiques del pacient. També ho són la millora de l'accés a la salut i la descongestió del sistema assistencial mitjançant la telemedicina i la implicació del pacient; eines com les aplicacions de salut mòbil i els dispositius portàtils ajuden les persones a gestionar la seva pròpia salut de manera més eficaç, proporcionant dades en temps real sobre la seva condició física i els seus hàbits de vida.
L'agregació i l'anàlisi de grans volums de dades de salut permetran una millor investigació mèdica, millors mesures de salut pública i una identificació més ràpida de les tendències de la malaltia. I en països com el nostre, particularment, amb poblacions que envelleixen i una demanda inesgotable de serveis de salut, les solucions digitals poden millorar la sostenibilitat del sistema sanitari i reduir costos automatitzant els processos administratius.
Quins són els principals reptes a què cal fer front?
En veig tres de particularment importants. El més obvi, que preocupa tant als ciutadans com als legisladors —amb raó—, és la privacitat i la seguretat de les dades: l'altra cara de la personalització. El maneig d'informació sensible i la garantia de privacitat, sobretot quan es comparteixen dades entre sistemes, són un risc real i han de ser una prioritat tant per al regulador com per a la indústria.
La integració i la interoperabilitat també són reptes importants: la majoria dels sistemes i les tecnologies de salut no estan dissenyats per ser compatibles. Al mateix temps, els reguladors nacionals tampoc estan integrats ni coordinats entre ells; això és una limitació per a les empreses del sector i pot provocar ineficiències i errors en l'atenció al pacient.
I, finalment, la bretxa digital: les disparitats en l'accés a la tecnologia en funció de la geografia, l'estatus socioeconòmic i l'edat poden agreujar dramàticament les desigualtats en salut. Això representa un risc no sols per al sistema sanitari, sinó també per a la inclusió social i la legitimitat democràtica.
Creu que la ciutadania està preparada per a un món sanitari i assistencial més digital?
En les societats europees, les persones solen tenir interès per les eines de salut digital, com ara els dispositius portàtils i les aplicacions de salut, impulsat per una conscienciació creixent sobre la gestió de la salut personal. Una part substancial dels europeus està oberta a utilitzar els serveis de telemedicina, cosa que reflecteix una acceptació creixent. També crec que la consciència de les implicacions i els riscos inherents a l'ús de les dades personals és menor, i en alguns països com el nostre és menys present en el debat públic que en altres, com per exemple Alemanya.
Però, al meu parer, el fet més rellevant per a les polítiques públiques és la bretxa digital: la preparació de la ciutadania per a un sistema de salut més digital varia dramàticament, perquè no tots els individus tenen el mateix accés a la tecnologia necessària, a causa de les diferències d'estatus socioeconòmic, de condicions de vida rurals i urbanes, i, naturalment, d'edat. Paradoxalment, les persones grans són les que es poden beneficiar més de la digitalització de la salut i del progrés de la medicina, i són les que tenen més risc de ser-ne excloses. La preparació ciutadana per a la salut digital ha de ser una prioritat, no només en l'àmbit sanitari, sinó també en les polítiques educatives.
I els governs i els legisladors hi estan oberts? Una de les principals queixes de les persones emprenedores és que és difícil que els sistemes sanitaris adoptin les seves innovacions.
Sí, la tecnologia evoluciona més fàcilment que les administracions, i la innovació creix més ràpidament que la regulació. Sovint hi ha lentituds burocràtiques injustificades i, sobretot, falta de coordinació entre administracions i reguladors. Però no oblidem que la funció principal del legislador és la seguretat, que és encara més important que la innovació, sobretot en el sector de la salut.
Els emprenedors es queixen de l'adopció lenta de les innovacions i de la poca interoperabilitat dels sistemes. Però al mateix temps insisteixen en l'exclusivitat dels seus productes i serveis, i rarament fan un esforç per desenvolupar tecnologies compatibles. Promoure la salut digital de manera ràpida i segura és una responsabilitat compartida; per tant, les solucions han de venir d'una aliança estratègica entre sistema sanitari, productors i societat civil.
Introduir en el mercat un nou implant cardíac és més urgent que un nou producte de decoració, però també és més perillós si no es respecten les normes de qualitat: necessitem procediments diferenciats per a la salut: més ràpids i més segurs a la vegada.
Quin creu que ha de ser el rol de l'eHealth Center de la UOC en el món de les solucions digitals de salut?
La digitalització afecta tots els àmbits de la salut; en conseqüència, el potencial i la missió de l'eHealth Center són també molt amplis: generar coneixement per al desenvolupament, la implementació i l'avaluació de solucions digitals per a la promoció i la millora de la salut.
Però crec que l'eHealth Center pot fer una aportació especialment en l'empoderament de la ciutadania. Les solucions digitals són un instrument per augmentar la salut, el benestar i la qualitat de vida de la gent. L'eHealth Center, de naturalesa digital i pluridisciplinària, unit a l'experiència de la UOC en la recerca de l'impacte de la tecnologia en la societat, pot fer que la digitalització de la salut sigui un factor d'inclusió i no una font de desigualtats sanitàries i socials.
És president del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Quines iniciatives digitals s'estan implementant a l'hospital i quin impacte estan tenint?
L'Hospital Sant Pau està modernitzant els sistemes d'informació i la infraestructura tècnica per a la qualificació i la reutilització de les dades clíniques. Aquesta tasca facilitarà aplicar-hi algoritmes d'intel·ligència artificial i donar suport a les decisions clíniques. Hem creat un centre de validació clínica de solucions digitals per generar evidència que avali la incorporació de solucions digitals en la pràctica clínica.
Paral·lelament, estem acompanyant una cinquantena de projectes de salut digital destinats a incorporar programes de telemedicina per al control de patologies, la millora de la coordinació interterritorial i la reducció de les urgències, les hospitalitzacions i els efectes negatius de la medicació. Estem treballant en la telemonitorització i incorporant la mirada del pacient en àmbits tan amplis com el trasplantament cardíac i de moll d'os, la salut de la dona, les malalties neurològiques, els processos oncològics i les malalties reumàtiques.
Estem avançats en salut digital al nostre país?
L'Índex d'Economia i Societat Digitals (DESI) de la Unió Europea mostra que els països estan adoptant tecnologies digitals a diferents ritmes i que els països nòrdics solen liderar els esforços de digitalització, inclosos els de l'àmbit sanitari.
En aquest context, Espanya i Catalunya tenen uns resultats en salut significativament superiors a la mitjana europea i han assolit en els darrers anys una millora considerable en els serveis públics digitals, inclosa la sanitat. Ocupem una bona posició en el context europeu, especialment pel que fa a la connectivitat i els serveis públics digitals, que són crucials per a la digitalització dels hospitals. Això es reflecteix en el fort rendiment del nostre país en el desplegament de xarxes d'alta capacitat, que són essencials per donar suport als hospitals digitals moderns. La UE aspira a una digitalització integral de tots els sectors públics per al 2030, inclosos els hospitals, i això serà també un incentiu per a la interoperabilitat.
Quins aprenentatges es va emportar del seu càrrec de director general de Salut i Seguretat Alimentària de la UE del 2015 al 2018? Hi va haver decepcions?
La llista del que vaig aprendre seria massa llarga per a qualsevol lector, però en destacaria una paradoxa. D'una banda, vaig ser testimoni del progrés vertiginós de la ciència i de la medicina: en els darrers vint anys, per exemple, hem transformat pràcticament tots els càncers en malalties cròniques en lloc de mortals. De l'altra, vaig veure l'augment de l'escepticisme sobre aquest mateix progrés tan evident: encara avui, després de la pandèmia, moltíssims ciutadans dubten de l'eficàcia de les vacunes o creuen en les propietats terapèutiques de l'homeopatia, que seria en la medicina el que l'astrologia és respecte de l'astronomia. Si tantes persones confien més en un vídeo de YouTube que en les institucions sanitàries, vol dir que el món científic i els poders públics han de fer un esforç més important per apropar-se a la ciutadania.
També vaig aprendre una lliçó que la covid-19 ha confirmat brutalment: la zoonosi és una realitat que ens ha de portar a reduir les fronteres entre salut humana, benestar animal i sostenibilitat planetària. La resistència als antibiòtics és l'exemple perfecte d'un repte greu i urgent que només podrem afrontar amb una estratègia conjunta que ignori les fronteres entre sectors i disciplines.
Les meves decepcions eren les de qualsevol persona que cregui en la salut pública i en el projecte europeu: sempre penses que la cooperació entre països i les polítiques comunes haurien d'avançar més de pressa, perquè les economies d'escala i el valor afegit a llarg termini de la cooperació són evidents.
Quines innovacions creu que veurem a curt o mitjà termini en l'àmbit de la salut i el món sanitari?
No tinc prou coneixements mèdics per donar una bona resposta, però ja estem veient les innovacions, principalment digitals, que transformaran l'àmbit de la salut. Acabo d'esmentar la intel·ligència artificial i l'aprenentatge automàtic i la telemedicina; la realitat augmentada i virtual transformarà la formació dels professionals sanitaris a través de simulacions d'alta fidelitat.
Junt amb la digitalització, a mitjà termini veurem l'impacte dels avanços en la teràpia gènica: per exemple, per oferir cures per a condicions que ara no es tracten i millorar l'eficàcia i la seguretat dels fàrmacs, preveient com respondran diferents persones als medicaments en funció de la seva composició genètica.
La immunoteràpia serà un enfocament transformador en l'assistència sanitària. Ja s'ha demostrat eficaç en el tractament de diversos càncers d'altra manera difícils de combatre, i aviat tractarà malalties autoimmunes, al·lèrgies i fins i tot malalties infeccioses com el VIH, cosa que indica un gran impacte potencial en el món sanitari. És molt probable que la immunoteràpia es converteixi en una pedra angular de la pràctica mèdica i canviï la manera com es tracten moltes malalties.
És interessant que l'element comú de tots aquests canvis és la interdisciplinarietat, que en la meva opinió és el motor i l'origen de la major part de les innovacions científiques que ens esperen.