Divorciats de les xarxes

  Foto: Crew / Unsplash

Foto: Crew / Unsplash

05/12/2016
Nria Bigas Formatj

Justin Bieber ja no hi s i Kim Kardashian i Selena Gmez han passat llargues temporades desintoxicant-se de Facebook, Twitter o Instagram. La llista de celebritats que s’ha desconnectat de les xarxes de manera permanent o temporal s llarga. L’esgotament virtual guanya adeptes, tamb entre la societat. «Cada cop hi ha ms gent que s’adona que internet no s la soluci als problemes, sin que en molts casos s un problema ms», afirma Enric Puig, professor de Filosofia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i autor del llibre La gran adiccin. Cmo sobrevivir sin internet y no aislarse del mundo. «Ja no perdo el temps en coses que no m’interessen, em concentro ms, no tinc interrupcions i gestiono millor la meva vida privada i professional», afirma Puig, que ja s un desconnectat ms.

A Frana, un 20% de la poblaci viu desconnectat i d’aquest, gaireb un 4% ho fa voluntriament, segons dades de 2012, les ltimes publicades. Ho fan per dos motius: per qestions de privacitat i per esgotament de la seva vida virtual. «Molta gent se sent saturada. Comena a haver-hi una preocupaci sobre l’s i l’abs de les dades prpies i la necessitat de mantenir espais d’intimitat i privacitat que cada cop queden ms reduts amb l’s de les xarxes», explica Manuel Armayones, professor de psicologia de la UOC.

 

Desconnectar ens fa ms felios

Al cap de noms una setmana, les persones que deixen d’utilitzar Facebook se senten ms felices i menys preocupades, segons conclou un estudi del Happiness Research Institute. Un 34% dels que continuaven utilitzant la xarxa se sentien tristos i depressius i un 25%, sols. Entre els desconnectats aquests percentatges baixaven a un 22% (tristesa) i un 16% (solitud), respectivament. «L’avorriment per manca d’inters, l’ansietat per controlar tot el que passa i la solitud, tot i la falsa aparena de felicitat que s’escenifica, generen una desconnexi emocional i fan que l’individu no trobi el sentit a estar connectat», afirma Mireia Cabero, professora de psicologia de la UOC.

Desprs de l’experiment, un 84% dels desconnectats gaudia ms de la seva vida enfront del 75% dels que continuaven a Facebook. Els desconnectats tamb havien augmentat la seva activitat social cara a cara, tenien menys dificultat per a concentrar-se i sentien que aprofitaven ms el temps. «Si les xarxes socials no aconsegueixen generar les emocions positives que calen per a fidelitzar certs usuaris, aniran perdent-ne, perqu la vessant emocional t ms pes que la racional», afirma Cabero.

 

Classe alta i amb estudis: el perfil del desconnectat

«La comunicaci per internet est basada en el llenguatge, s’hi menyspreen les mirades i la proximitat fsica», considera Puig. Per a Armayones, vivim en una poca de sobreinformaci i per a molts tamb sobrerrelacional: «Qualsevol persona entra a la teva vida amb un cop de Whatsapp i la reiteraci i exigncia d’immediatesa en la resposta per part dels altres ha fet que l’opini sobre les TIC hagi canviat». «En realitat, si analitzem aquestes relacions i informacions pel que fa a qualitat estem davant de la infrarrelaci i la infracomunicaci», coincideixen Cabero i Puig.

Segons l’enquesta feta a Frana per la consultora Havas Media, la majoria de desconnectats eren persones entre els 25 i els 49 anys, de classe alta, universitries i amb altes competncies digitals. La desconnexi s tamb, una qesti d’edat. «Per un mil·lennial s molt ms complicat, seria un canvi ms radical que per una persona que no s nativa digital, que recorda una vida anterior sense la xarxa» afirma Armayones.

 

Treballadors obligats a desconnectar


La desintoxicaci digital no noms s’est imposant en l’mbit personal sin tamb en el laboral. Una de les patronals ms importants de Frana i els principals sindicats han arribat a un acord de llei per a obligar els treballadors a apagar els seus telfons mbils corporatius. La mesura pretn suprimir trucades del cap fora de l’horari laboral i permetre que els empleats desconnectin dels missatges de feina. Per a Puig, la societat comena a ser ms conscient d’aquests problemes i acabar practicant, en major o menor grau, la desconnexi.

«A poc a poc, la tendncia ser fer un s ms racional i selectiu de les xarxes, estem en un procs d’aprenentatge i racionalitzaci, perqu ens fem conscients que s insostenible», conclou San Cornelio.

#expertsUOC

Foto del professor Manuel Armayones Ruiz

Manuel Armayones Ruiz

Professor dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci
Director de desenvolupament de l'eHealth Center i director del programa de Psicologia General Sanitria

Expert/a en: Salut electrnica (e-salut), internet i salut, e-pacients, salut en el futur, efecte psicolgic de les TIC, xarxes socials de pacients, addicci, internet i noves tecnologies, psicologia i robtica, malalties rares i internet, estratgies d'intervenci psicolgica en lnia i malalties rares i TIC.

Àmbit de coneixement: eHealth, eSalut, salut i xarxa.

Veure fitxa
Foto de la professora Gemma San Cornelio Esquerdo

Gemma San Cornelio Esquerdo

Expert/a en: Esttica dels nous mitjans, identitat a internet, continguts generats per usuaris, transmdia, cocreaci i disseny participatiu, treball creatiu, innovaci social, locative media.

Àmbit de coneixement: Comunicaci audiovisual.

Veure fitxa
Foto d'Enric Puig

Enric Puig Punyet

Professor collaborador dels Estudis d'Arts i Humanitats

Expert/a en: Filosofia contempornia, teoria de la cultura, teoria dels mitjans de comunicaci, teoria de les tecnologies digitals.

Àmbit de coneixement: Filosofia, teoria de la cultura i de la tecnologia.

Veure fitxa

Mireia Cabero

Professora dels Estudis de Psicologia de la UOC.

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Filosofia, teoria de la cultura i de la tecnologia.