Les colònies fan guanyar autonomia i responsabilitat als nens

Foto: Flickr / Denali National Park and Preserve (CC)
25/04/2017
Anna Torres
Enfortir les relacions amb els amics és un altre dels beneficis per als infants que van a convivències

Al mes de maig es concentren la gran majoria de les colònies escolars. Alguns nens marxaran per primera vegada i hauran d'afrontar la por de passar una o dues nits fora de casa; altres repetiran aquesta experiència amb molta il·lusió. En qualsevol dels casos, es tracta d'un «esdeveniment important» per a tota la família que aporta «beneficis significatius» per al nen, explica la psicòloga Amalia Gordóvil, del centre GRAT. «L'infant guanya autonomia en la cura d'ell mateix i en la gestió de les seves emocions i enforteix vincles amb companys de la seva edat», detalla la també professora col·laboradora de la UOC.

Quan l'infant es troba en un context diferent i més relaxat, com el que brinden les colònies, «mostra altres facetes de la seva manera de ser», alhora que descobreix aspectes nous dels companys d'aula. I així enforteix les relacions amb els amics, gràcies sobretot a les moltes activitats d'equip que comparteixen. «Són dies per a enfrontar-se a situacions noves, dies de posar-se límits i de guanyar autonomia», diu Gordóvil. De fet, molts pares tenen la sensació que el fill se'ls ha fet gran en tornar de colònies, comenta aquesta experta.


Els pares que mostren seguretat als fills els fan guanyar autonomia i seguretat

Aventura, descobriment, por, enyor, exaltació, neguit, coneixement dels altres... «Les reaccions són variables, però en general els nens gaudeixen de les colònies, sobretot si van alguns dies a llocs diferents d'on resideixen habitualment», explica el pedagog i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC Segundo Moyano.

Hi ha nens, però, a qui anar a colònies causa angoixa i por per haver-se de separar dels pares. Una manera de trencar aquests sentiments i que l'infant es mostri més receptiu és fer-li «invitacions progressives» a poder dormir fora de casa durant el curs, a casa de familiars o amics. Per tant, és bàsica l'actuació dels pares: «El secret és normalitzar la por (“Entenc que et sentis així”) i oferir seguretat davant la situació (“Confio que et sentiràs a gust i ho passaràs bé”)», aconsella Gordóvil. Si el nen veu que els pares estan tristos i angoixats, «no trobarà la seguretat emocional que necessita per a fer un pas més cap a la seva autonomia», afegeix aquesta doctora en Psicologia Clínica.

Moyano recomana que els pares visquin el moment amb normalitat. Per a fer-ho només cal que recordin com se sentien ells quan anaven a colònies. A més, «poden aprofitar l'avinentesa per a fer activitats que no poden dur a terme amb els nens», afegeix Martínez. I, si tenen altres fills, aquests dies també són una bona oportunitat per a fer «activitats diferents amb ells», diu Gordóvil.

La professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació Montserrat Martínez assegura que cal motivar els nens i explicar-los que pot ser divertit. «És necessari fer-los partícips de l'activitat que duran a terme fent-los ajudar a preparar la motxilla o les coses per a anar a excursió», exemplifica. Moyano afegeix que «de tant en tant» cal recordar-los, en cas que vagin a colònies, a quin lloc aniran, a quantes hores seran de casa, quantes nits dormiran fora de casa. «Cal incentivar-los l'interès», assenyala.

Un cop l'infant superi la frustració inicial i s'adapti a la nova circumstància, els nous sentiments es convertiran en una «injecció per a la seva autoestima» i serviran per a enfortir la seva «tolerància a la frustració», comenta aquesta psicòloga.


Hi ha una edat ideal per a començar a fer colònies?

Segons els experts, no es pot parlar «d'edats idònies». «El que s'ha de procurar és que els objectius i els continguts s'adiguin amb les edats dels nens i els seus interessos», explica Moyano. Martínez, però, apunta que els infants poden començar a anar als casals des de tres-quatre anys, perquè això els ajuda a compartir estones d'esbarjo amb companys i companyes de la seva edat. «Anar al casal de l'escola ajudarà un nen de P5 a sentir-se més segur el curs següent, quan comenci primària, ja que es relacionarà amb els nens amb qui es trobarà més endavant», exemplifica Martínez. Pel que fa a les colònies d'estiu, aquesta psicòloga pensa que a cinc-sis anys l'infant pot estar preparat per a anar-hi i dormir fora de casa uns quants dies. «Cada nen, però, és diferent: sempre cal pensar en la maduresa de la criatura», puntualitza.

 

#expertsUOC

Foto del professor Segundo Moyano Mangas

Segundo Moyano Mangas

Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director del programa d'Educació Social

Expert/a en: Protecció a la infància; pedagogia social; formació d'educadors socials; art i ciutat en educació social; lectura, escriptura i educació social.

Àmbit de coneixement: Pedagogia.

Veure fitxa