Els mediadors nocturns fan compatible la festa amb el descans dels veïns

Foto: Matty Adame / Unsplash (CC)
29/06/2017
Anna Torres
Les queixes dels veïns de Platja d'Aro s'han reduït a la meitat gràcies a la intervenció d'aquests professionals

Amb la calor i les vacances d’estiu arriben també les queixes de molts veïns de municipis catalans. No poden descansar ni dormir pel xivarri dels joves que fan gresca al carrer fins ben entrada la matinada, sobretot en zones on hi ha locals d’oci. És en aquest context que intervé el mediador nocturn, un professional que du a terme «tasques de prevenció i de gestió de conflictes per evitar que creixin i es materialitzin en violència», explica l’especialista Xavier Pastor.

Aquest estiu, com ja va passar fa un any, estudiants del màster de Gestió i Resolució de Conflictes de la UOC tornaran a treballar a Platja d’Aro i, per primer cop, a Badalona com a mediadors nocturns. Precisament, va ser l’ajuntament d’aquella població empordanesa qui l’any passat va engegar per primera vegada un servei de mediació a les zones d’oci nocturn per evitar problemes de convivència entre veïns i usuaris de pubs i discoteques.

El psicòleg i estudiant del postgrau de Gestió i Resolució de Conflictes de la UOC Roger Salmerón és coordinador del servei de mediació nocturna de Platja d’Aro. Explica que la prova pilot de l’any passat va anar tan bé que «les denúncies a la policia s’han reduït a la meitat». I a més del torn de nit, s’ha afegit el de la tarda: «Ara actuem de les cinc a les nou del vespre i intervenim en conflictes derivats de comiats de solter, en terrasses molt massificades, en conductes incíviques...». Per a Salmerón, la feina de mediador nocturn és una professió de futur, perquè «passes del món acadèmic al professional molt de pressa».

Enguany, a Badalona comença també un servei nou de mediació que comptarà amb l’estudiant del postgrau de Gestió i Resolució de Conflictes de la UOC Marta Ferrer. Es posarà en marxa el 30 de juny amb l’objectiu d’evitar conflictes que genera l’oci nocturn els caps de setmana al polígon Badalona Sud. Per a Ferrer, cal diferenciar-lo de la resta de projectes de mediació perquè tindrà lloc en una zona apartada del casc urbà i dels veïns i perquè tractaran amb joves assidus de la zona d’oci, més que no pas turistes. «La nostra presència pretén incidir positivament en la prevenció de l’aparició del conflicte mitjançant accions que inclouen informar, comunicar i empatitzar amb els joves, amb la finalitat de sensibilitzar-los; i en el cas de l’aparició del conflicte, mediar per tal que es transformi en una eina d’aprenentatge per a ells».

A més de Platja d’Aro i Badalona, els municipis catalans que també tenen un servei de gestió de conflictes són Barcelona i Girona. «Aquestes intervencions són pioneres a l’Estat», diu Pastor, perquè la pràctica habitual és que els ajuntaments contracten «agents cívics per recordar als usuaris quines són les ordenances de civisme, però això no aborda les causes i els factors que provoquen aquests conflictes ni hi dona resposta».

Per a l’acadèmic, la feina de mediació nocturna de professionals formats a la universitat neix tot just l’any passat, quan l’Ajuntament de Platja d’Aro posa en marxa aquest servei pioner i contracta estudiants de la UOC. En canvi, el mediador o gestor de conflictes veïnals i familiars ja fa uns quinze anys que existeix.


Les tasques del mediador nocturn

L’equip de mediadors té formació específica per a intervenir en aquests casos de conflicte nocturn. Entre les seves tasques, Pastor assenyala que fa actuacions de «prevenció, sensibilització i mediació» i ajuda a actuar coordinadament i juntament amb tots els actors que operen a les zones d’oci nocturn. També col·labora amb el personal dels locals a gestionar «les desavinences, discussions i tensions amb els usuaris» i els dona suport per a gestionar els conflictes que se’n puguin derivar. En cas que les situacions conflictives puguin traspassar a l’espai públic o representin una major gravetat social, aquest professional «cooperarà amb la policia local per gestionar-les», apunta l’expert de la UOC.

Amb tot, l’objectiu del mediador nocturn és minimitzar al màxim les molèsties i afavorir la convivència entre veïns i usuaris de l’oci de nit.


El soroll i els crits, els grans maldecaps dels veïns

Segons el professor Pastor, el que més molesta als veïns és el soroll de la «gent que parla i crida als carrers i places de les zones d’oci nocturn» i el que provoca «el volum de la música de pubs i discoteques». En segon lloc, afegeix l’expert, hi ha els

comportaments incívics dels usuaris dels locals de nit: «miccions, trencadisses, destrosses de mobiliari, ocupació de les platges o pàrquings per a fer botellot...».

En aquests contextos, la feina dels mediadors és fer compatible la festa amb el descans dels veïns, tot i que també intervenen en cas de conflicte entre locals. Per exemple: entre un pub amb música en directe i un hotel proper, en cas que la música no deixi dormir als clients de l’hotel.


La formació, clau perquè la mediació arribi a bon port

La UOC ofereix aquest estiu el seminari de Mediació Nocturna: Gestió de Conflictes en Zones d'Oci Nocturn. Amb 25 hores de formació, els estudiants seran capaços d’analitzar les situacions i els conflictes que es produeixen a les zones d’oci nocturn, tant a l’espai públic com dins dels locals; sabran dissenyar intervencions i plans d’actuació, i seran capaços d’establir ponts de comunicació entre els cossos de seguretat i els propietaris i professionals dels locals d’oci nocturn quan calgui.

«La formació i capacitació professional és clau per a adquirir i transmetre la cultura de pau, imprescindible per al progrés social», explica la professora Blanca Torrubia, directora del màster de Gestió i Resolució de Conflictes (MAGESCO) de la UOC. Aquest programa formatiu, que té també una especialitat de mediació esportiva, està lligat a la Càtedra UNESCO d’Esport per a la Coexistència Social i la Resolució de Conflictes.