Els joves es continuen infectant del VIH

Foto: Unsplash/rawpixel

29/11/2018
Vernica Gay
Ms de l'11% dels nous diagnstics a Espanya corresponen a persones d'entre 15 i 24 anys

A Espanya viuen 145.000 persones infectades del VIH, per 1 de cada 5 no ho sap. L'ONU per combatre aquesta malaltia ha marcat l'objectiu 90-90-90 per al 2020: que el 90% de les persones infectades estiguin diagnosticades; que, d'aquestes, el 90% estigui en tractament, i que, d'aquestes ltimes, el 90% estigui en supressi viral. Espanya s a prop d'aquest objectiu amb un 82-92-94, per com alerta Juliana Reyes, epidemiloga del Centre d'Estudis Epidemiolgics sobre ITS i SIDA de Catalunya (CEEISCAT) i professora dels Estudis de Cincies de la Salut de la UOC, encara hi ha col·lectius, com els joves, que tenen conductes de risc.

Les xifres d'infecci del VIH van millorant, per les ltimes dades publicades del 2017 parlen encara de 3.381 nous diagnstics, dels quals 402 corresponen a joves d'entre 15 i 24 anys. Abans hi havia ms por, la preocupaci per aquesta malaltia a la fi dels 80 i a comenament dels 90 va fer que gran part de la poblaci prengus mesures. «Ara el VIH es coneix, per quan es grata en les percepcions de la gent s'observa que hi ha una manca de coneixement», es lamenta Reyes. «No hi ha una bona salut sexual i reproductiva, els joves tenen conductes de risc i s'estan infectant», alerta.

L'efecte de les campanyes de salut sexual es contraresta amb el bombardeig incessant de vdeos i modes sexuals que els joves reben a travs de les xarxes. «Hi ha un esfor per educar en salut sexual, per el funcionament normal de la societat est emetent el missatge contrari», apunta Dolors Colom Masfret, experta en Treball Social Sanitari i professora associada a la UOC. «No es poden controlar les xarxes, ni internet, per es pot posar mfasi en qu spiga discriminar qu s cert i qu no", continua Dolors. L'experta adverteix que «no s'hauria de baixar la gurdia, perqu totes les rees de la salut s'estan veient afectades per informaci escombaria».


L'educaci de la salut sexual, clau per a la prevenci

Sense cura per a evitar la infecci, posar fre al contagi s'ha convertit en la millor eina per a erradicar el virus. Reyes creu que la prevenci s efectiva quan es duu a terme un paquet de mesures simultnies (prevenci combinada), que inclouen campanyes de salut sexual, dispensaci de preservatius, millores en l'accs als tests per a incrementar el diagnstic preco, tractament de tots els diagnosticats, i l'accs a PrEp (profilaxi preexposici) de les persones que estan en risc. «Totes aquestes coses funcionen com un paquet, crec que si es treballa en aquesta lnia s'aconseguir arribar al 2030, no amb l'objectiu complert de l'ONU d'erradicar aquesta malaltia, per s havent redut el nombre de noves infeccions al mnim», opina l'experta.

Els avanos mdics en el tractament han estat molt importants en aquestes dcades. «Hi ha estudis que demostren que si en els tres anys segents a la infecci s'inicia el tractament, la supervivncia s gaireb del 90%, similar a la de la poblaci general», explica Reyes. El tractament, que s una pastilla diria sense gaires efectes adversos, fa disminuir la crrega viral. Les persones en supressi viral (quantitat de VIH quasi imperceptible en sang) no sols gaudeixen d'una salut adequada, sin que a ms no tenen risc de contagiar les seves parelles sexuals; per tant, el tractament s tamb la millor prevenci per a evitar la transmissi del virus a la comunitat.

El que encara no s'ha aconseguit s eliminar el virus completament del cos. «El problema d'aquest virus s que t reservoris, es queda amagat i adormit, aix que quan el tractament es deixa de prendre pot reactivar-se», adverteix Juliana Reyes.


A Espanya hi ha un diagnstic ms tard en els homes heterosexuals

«El diagnstic aqu encara s tard», es lamenta Reyes. «D'una banda de vegades no es fan proves a persones que sn clau, com les que han patit algunes infeccions, com ara la mononucleosi, una hepatitis vrica, o fins i tot una infecci de transmissi sexual; i d'una altra, hi ha col·lectius de risc que no estan accedint al test». «Tamb -afegeix l'experta- hi ha molta gent que no es considera en risc. A Espanya hi ha un diagnstic ms tard en els homes heterosexuals. Els homes que tenen sexe amb altres homes sn ms conscients dels riscos que assumeixen, estan ms informats».

Les coses han canviat molt des dels anys 80. Dolors Colom Masfret recorda que en aquells anys la gent tenia por de convidar a casa seva persones diagnosticades d'aquesta malaltia. «Ha ajudat molt que els famosos visualitzessin la malaltia», opina. «El temps tamb ha fet que la gent s'adons que no s sols cosa del col·lectiu homosexual o de persones amb alguna drogroaddicci, sin que ning no est fora de perill si no pren les mesures preventives adequades», recapacita Colom.