L'altra cara de la loteria: acabar sol i arruïnat

Foto: Pixabay

17/12/2018
Alba Pueyo
El 70% dels guanyadors d'una loteria s'acaba empobrint al cap de cinc anys

Els experts alerten de les «ximpleries» i les «decisions irracionals» que poden tenir lloc després de rebre diners per mitjà de l'atzar

Queden pocs dies per a la rifa de Nadal i segur que els qui en volen ser els afortunats ja es comencen a preguntar i a imaginar què faran si guanyen aquest feix de diners. Segons les dades de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la rifa de Nadal és la que té més adeptes, amb el 70% de participació, seguida de la rifa de Reis o del Nen, amb el 65%. Precisament la participació tan alta en aquests sorteigs fa que, tal com s'ha repetit sovint, «sigui més probable que ens toqui un llamp que no pas la loteria». «Estadísticament, la probabilitat que et toqui la grossa de Nadal és del 0,00001 (0,001%), ja que hi ha 100.000 boles iguals que tenen les mateixes probabilitats de sortir», assegura Elisabet Ruiz, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Les primeres imatges dels premiats sempre són protagonitzades per banys de cava, llàgrimes de felicitat i festes de celebració amb les persones més pròximes, com si s'acabés el món. Ara bé, estem preparats psicològicament per a convertir-nos en milionaris de la nit al dia? Al llarg dels anys hi ha hagut casos en què els guanyadors de loteries han acabat sols i arruïnats o, en la pitjor de les circumstàncies, s'han acabat suïcidant. «Rebre una immensa fortuna de cop pot descol·locar una persona de tal manera que pot ser difícil que refaci la vida quotidiana: el subjecte passa a ser expulsat del seu món per a convertir-se en un nou-ric, se sent malament, no es reconeix a ell mateix ni les seves emocions i sentiments, i això en casos extrems pot culminar en una depressió o un suïcidi», assegura Francesc Núñez, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.

El Fons Nacional per a l'Educació Financera (NEFE) apunta que el 70% dels guanyadors d'una loteria es gasta tot el premi en només cinc anys. «Quan una persona rep tants diners de cop, es desequilibra, perquè es produeix un impacte emocional molt elevat que deriva en emocions d'alta intensitat de satisfacció i d'eufòria que fan que se senti molt poderosa i capaç d'afrontar el que sigui, i això la pot portar a prendre decisions il·lògiques i irracionals respecte a negocis o compres molt cares», explica Mireia Cabero, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. Núñez hi coincideix, assegurant que quan algú rep una fortuna «a partir de l'atzar» és molt més fàcil que faci «ximpleries», ja que, per exemple, «un negoci no es pot engegar únicament a partir d'una il·lusió, perquè per tal que funcioni hi ha d'haver un conjunt de condicions mínimes».

Ruiz assegura que aquest malbaratament es deu «al desconeixement financer i a la mala gestió dels diners», dos aspectes estretament relacionats amb l'entorn familiar. «Si una persona ha viscut en una família en què mai no hi ha hagut diners, quan li toqui la loteria se'ls gastarà de seguida, perquè no està acostumada a tenir-ne. En el cas contrari, la persona serà capaç d'estalviar-los i fer-ne un bon ús a llarg termini», exemplifica aquesta professora. Cabero afegeix que una altra causa possible és que quan una persona rep diners sense haver fet cap esforç, «no els dona el mateix valor ni en té cura de la mateixa manera que si els hagués aconseguit després de molta lluita, molt temps i molta estratègia».

Cal tenir en compte que, a més de les conseqüències personals i de la mala gestió dels diners, guanyar la loteria també pot comportar problemes a escala social. Normalment, quan algú rep un premi pot estar més predisposat a compartir-lo perquè ha estat afortunat per atzar, però també es pot acabar convertint en el banc de la resta de gent. «Després de rebre el premi, et pots sentir pressionat per les demandes dels familiars i dels amics més pròxims, que s'aprofiten de la situació per tal d'obtenir diners d'una manera fàcil i ràpida», alerta Núñez.

Al cap i a la fi, els diners no donen la felicitat, ja que tal com demostra un estudi de Philip Brickman, un any després, un grup de guanyadors d'una loteria no era pas més feliç que un altre grup de persones que no havien estat afortunades. «Al final, molts guanyadors ho acaben perdent tot perquè no tenen els capitals personals ni socials per a moure's en el món en què els diners els han col·locat», conclou Núñez.


Com es pot fer una bona gestió dels diners?

Un estudi del Global Financial Literacy Excellence Center posa de manifest que a l'Estat espanyol només el 49% de la població adulta té coneixements financers, xifra que se situa per sota de la mitjana europea en termes d'educació financera. Aquest desconeixement en l'àmbit financer i en la gestió dels diners pot acabar essent un problema a l'hora de gestionar un premi de loteria. Per això, els professors donen alguns consells que cal tenir en compte:

  • Tributar a Hisenda. En els premis de loteria, els primers 2.500 euros estan exempts de tributació. De la xifra restant, cal restar-ne el 20%, que és el que s'ha de destinar a Hisenda en concepte d'impostos. D'aquesta manera, per exemple, si el premi és de 400.000 euros, els diners reals que s'acaben ingressant són 318.000 euros.
  • Establir contacte amb un assessor financer. És recomanable establir contacte amb un bon professional per tal d'obtenir una orientació de com cal invertir els diners tenint en compte les necessitats, el perfil de risc i els coneixements de cada persona.
  • Ser prudent. Cal fer un bon ús dels diners i aprofitar-los per a tapar forats, com per exemple liquidar la hipoteca o, en cas que n'hi hagi, els deutes pendents. També ens podem donar petits capricis, però sobretot és essencial no perdre l'orientació d'un mateix.
  • No refiar-se dels bancs ni dels coneixements financers de la família. Els bancs venen els seus productes com es fa en qualsevol negoci i els familiars no dominen prou les finances. Així, doncs, és millor no refiar-se'n.

 

#expertsUOC

Foto de la professora Elisabet Ruiz Dotras

Elisabet Ruiz Dotras

Expert/a en: Mercats financers, capacitació financera, banca electrònica, ètica i finances, i aprenentatge virtual (e-learning).

Àmbit de coneixement: Economia financera i comptabilitat.

Veure fitxa
Foto de la professora col·laboradora Mireia Cabero

Mireia Cabero Jounou

Professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Expert/a en: El desenvolupament del talent humà i emocional a la vida pública i de manera pública: amb polítiques transversals, integració real de valors socials i emocionals, amb lideratges ètics i afectius, amb cultura emocional pública.

Àmbit de coneixement: Les competències emocionals aplicades a la vida, als lideratges i a la política.

Veure fitxa
Foto del professor Francesc Núñez Mosteo

Francesc Núñez Mosteo

Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats
Director del màster d'Art, Literatura i Cultura Contemporànies

Expert/a en: Sociologia del coneixement i de la cultura, sociologia de les emocions. Filosofia contemporània.

Àmbit de coneixement: Filosofia i sociologia.

Veure fitxa