La pirateria ha caigut un 12% des de l'any 2015

  Foto: Caspar Camille Rubin / Unsplash

Foto: Caspar Camille Rubin / Unsplash

25/04/2019
Redacci
Cada minut es baixen 8.272 continguts culturals de manera illcita a Espanya

En tres anys els ndexs de pirateria a Espanya han caigut un 12%, segons les dades de l’Observatori de la pirateria i hbits de consum de continguts digitals 2018, informe elaborat per la consultora independent GfK. Els dos sectors en qu s’ha registrat un descens ms acusat de la pirateria el darrer any han estat les sries i les pel·lcules, amb davallades de 13 i 12 punts percentuals, respectivament, en comparaci de l’any 2017. El desembarcament a partir del 2015 de plataformes com ara Netflix, Amazon o HBO i la consolidaci de models de subscripci a preus assequibles expliquen, entre altres raons, aquest descens de la pirateria a l’Estat, segons Elena Neira, professora de la UOC experta en plataformes audiovisuals. El 26 d’abril se celebra el Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual.

Segons les dades de l’Observatori, durant l’any 2018 es van registrar 4.348 milions d’accessos il·legals a continguts culturals, fet que significa que cada dia es van fer, de mitjana, 11,9 milions de baixades il·legals, s a dir, 8.272 baixades per minut. Malgrat aquestes xifres tan altes, la pirateria ha anat baixant des que el 2015 van irrompre plataformes audiovisuals que per un preu molt assequible permetien accedir a continguts diversos per mitj de multiplataformes i sense riscos.

El darrer any, la caiguda de la pirateria s’ha situat en el 3%, si b la reducci des de l’any 2015 ha estat del 12%. «L’oferta legal per internet est dinamitant el pblic pirata», explica Neira, si b els experts asseguren que assolir el nivell zero de pirateria s ara per ara prcticament una quimera. Es posiciona en la mateixa lnia Raquel Xalabarder, catedrtica de Propietat Intel·lectual i professora dels Estudis de Dret i Cincia Poltica de la UOC, que reconeix que «com ms oferta legal hi hagi, menys necessitat tindr la gent de buscar continguts pirates», els quals poden comportar riscos en forma de virus que poden malmetre l’ordinador. Xalabarder recorda que la gent al comenament piratejava perqu no tenia manera d’aconseguir continguts legals i lcits, i que s’ha trigat molt a aconseguir que els titulars dels drets llicenciessin les plataformes tecnolgiques.

Actualment, segons les darreres dades de l’Observatori, els sectors amb ms consumidors pirates sn les pel·lcules (32%), les sries (29%) i la msica (31%). Tot i aix, l’estadstica demostra que alguna cosa va canviant per b respecte al consum d’aquests continguts. En el cas de les sries, el darrer estudi demostra que augmenten els consumidors que accedeixen a les sries de manera legal. El 2018 ho va fer el 61%, 13 punts percentuals ms que el 2017, quan ho va fer el 48%. En el cas de les pel·lcules, s’ha passat del 49% de fa un any al 61% d’enguany.

Les dades del segon trimestre del 2018 de la Comissi Nacional dels Mercats de la Competncia (CNMC) constaten que actualment 1 de cada 3 llars connectades a internet fa servir plataformes de pagament per a veure continguts audiovisuals en lnia. Movistar+ encapala el rnquing en els dispositius, amb 2,2 milions de llars usuries, seguida de Netflix, que arriba a la xifra de 2 milions, i de Vodafone TV Online, amb 950.000 subscriptors. El cas de Netflix s destacat, ja que en noms un any ha doblat la presncia a les llars espanyoles.

En aquesta reducci de la pirateria, tamb hi ha ajudat el fet que s’hagi prestigiat mirar continguts per mitj d’aquestes plataformes. «Fa uns quants anys, quan es pagava per continguts, la pirateria estava ms aviat normalitzada i es considerava absurd pagar; en canvi, ara veure continguts per Netflix o HBO atorga un cert prestigi», afirma la professora Neira, que reconeix que als pasos del sud d’Europa es pirateja ms, perqu el desembarcament de les plataformes de reproducci en lnia (streaming) ha arribat ms tard que en altres pasos de l’entorn. Altres factors, com ara unes tarifes assequibles, tenir la possibilitat de compartir continguts amb altres persones o poder-los veure en dispositius simultanis, han ajudat en aquesta reducci de les taxes de pirateria. Segons les dades del darrer informe de l’Observatori, entre el 39% i el 49% dels consumidors pirates —la xifra varia depenent del sector (futbol, llibres, pel·lcules, sries...)— estaria disposat a pagar per a evitar la publicitat. La xifra s molt alta en els partits de futbol, la msica i les sries, sectors en qu ms del 78% estaria disposat a pagar.

Si les sries, la msica i les pel·lcules encapalen el rnquing de continguts ms piratejats, les partitures musicals (2%), la premsa (10%) i el futbol (11%) sn els continguts que tenen unes rtios de pirateria ms baixes. En la premsa es dona el cas que el consum il·lcit en format digital s superior al consum legal, que se situa en noms el 3%. Tamb cal dir que 6 de cada 10 consumidors fan servir els buscadors per a accedir a aquests continguts il·legals i Google s el majoritari, ja que el 94% opta per aquest portal.

L’estudi de l’Observatori tamb revela una dada preocupant: ms del 50% dels consumidors que accedeixen a continguts il·legals diuen que «no saben distingir entre les plataformes legals i les que no ho sn».

Les raons principals que al·leguen els que pirategen sn la rapidesa i la senzillesa, d’una banda, i l’absncia de conseqncies legals, de l’altra, si b, segons recorda Xalabarder, la pirateria est tipificada per l’article 270 del Codi penal com un delicte contra la propietat intel·lectual que pot comportar penes de pres i el pagament de quantitats de diners importants. A comenament de mes va arribar als tribunals de Mrcia el cas del web de baixades il·legals per internet Series Yonkis. El fiscal demana dos anys de pres i una multa de 4.200 euros per a cada un dels imputats. Fa anys el Tribunal Suprem va condemnar a sis anys de pres per un delicte contra la propietat intel·lectual i un altre per associaci criminal els responsables de la pgina web Youkioske, que permetia baixar diaris, revistes i llibres de manera gratuta sense respectar els drets d’autor.

 

Un pas ms en la lluita contra la pirateria

El 15 d’abril, el Consell de la Uni Europea va aprovar una directiva que fa un pas ms en la protecci dels drets d’autor. A l’efecte prctic, aquesta normativa fa recaure sobre les plataformes digitals tota la responsabilitat dels continguts il·lcits i de les infraccions que cometin els usuaris. Fins ara, els titulars dels drets d’autor eren els encarregats d’avisar les plataformes de quins continguts els infringien. Ara, el titular t l’opci d’oferir una llicncia de propietat intel·lectual a la plataforma que infringeixi els drets d’autor, i en cas que no la vulgui contractar, la responsable de la infracci que cometi l’usuari ser la plataforma. Aix, per exemple, si un usuari penja contingut a YouTube sense tenir-ne el perms, la plataforma l’haur de bloquejar, i si no ho fa, ser responsable d’un delicte d’infracci de la propietat intel·lectual. «s una fita ms per a assegurar que les plataformes col·laboren en la lluita contra la pirateria», explica la professora Xalabarder.

La normativa, per, no ser de compliment immediat. Desprs que es publiqui al Diari Oficial de la Uni Europea, els estats membres tindran 24 mesos per a transposar la directiva a la seva legislaci nacional.

#expertsUOC

Foto de catedrtica Raquel Xalabarder Plantada

Raquel Xalabarder Plantada

Catedrtica de Propietat Intellectual

Expert/a en: Drets d'autor, lmits dels drets exclusius, infraccions a la xarxa, Dretd'internet i Dret internacional privat.

Àmbit de coneixement: Propietat Intellectual.

Veure fitxa

Elena Neira

professora dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la UOC.

Expert/a en: Cincies de la Informaci i de la Comunicaci

Àmbit de coneixement: Propietat Intellectual.