L'educació financera, clau per a l'estalvi

La taxa d’estalvi de les llars espanyoles ha caigut fins al 4,9% el 2018, registrant la xifra més baixa dels últims vint anys, incloses les etapes de crisi, segons dades de l’INE. «Una millor educació financera de la població permet prendre consciència de la importàcia de l’estalvi i planificar l’economia domèstica a mig i llarg termini, sense esperar dependre en el futur d’una pensió de jubilació, una prestació de la qual s’acabarà no rebent el que s’espera», alerta Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. No solament la falta de coneixement econòmic explica aquest descens, hi ha elements que també hi influeixen: «el baix nivell dels sous, l’elevada taxa d’atur, el nivell d’inflació, l’elevat cost de la vivenda i subministraments i un alt nivell impositiu contribueixen a un escenari poc equilibrat», detalla l’experta.

Una societat amb nivells d’educació financera deficients té un impacte perjudicial per a si mateixa i per a l’economia del país. «Està demostrat en diversos estudis que una millora en l’educació financera de la població resulta en un comportament millor en qüestions com l’estalvi, planificació de jubilació, l’adquisició de productes financers d’inversió o la selecció de crèdits, hipoteques o refinançaments», explica Ruiz-Dotras. Alguns dels beneficis d’una bona alfabetització són tenir una millor capacitat per a administrar els recursos familiars, aconseguir els objectius financers, prendre decisions d’estalvi i inversió, millorar el control de crèdit i ajudar a equilibri les despeses i els ingressos.

Dificultats per a entendre què és el tipus d’interès i per a fer operacions bàsiques de càlcul

L’alfabetització financera és un repte tant per a la població adulta com per als joves. Un estudi fet amb 370 estudiants de grau de la universitat i a personal col·laborador dut a terme per professors dels Estudis d’Economia i Empresa l’any 2018 destaca que els enquestats, de mitjana, només responen correctament la meitat de les preguntes sobre coneixements financers. «Principalment fallen en preguntes sobre la rendibilitat, el funcionament d’un bo i el tipus d’interès», alerta Ruiz-Dotras. Un 66% de la mostra no sap diferenciar un tipus anual amb pagament trimestral d’un amb pagament anual, i menys d’un 15% coneix correctament el funcionament d’un bo, que es considera un producte «financer d’actiu no complex».

La variable tipus d’interès és bàsica en economia perquè representa el preu del diner. «Aquest valor es pot presentar en diferents unitats de mesura i la societat no sap interpretar-les correctament; sovint es barregen termes tan bàsics com tipus nominal amb diferents freqüències, tipus d’interès real, rendiment o tipus anual efectiu», explica l’experta. Tot i que aquests conceptes semblen iguals, en realitat mesuren coses molt diferents.

En el mateix estudi també s’analitza la capacitat numèrica dels enquestats i la capacitat per a estimar el risc. Els resultats encara són més preocupants, ja que el 53% de la mostra no respon bé cap pregunta, cosa que demostra una habilitat numèrica nul·la i no saber fer correctament operacions matemàtiques; i el 41% dels enquestats demostra no tenir capacitat per a estimar el risc adequadament.

Diferències segons el gènere en l’alfabetització financera

Quan s’analitzen les dades amb més detall, es constaten buits importants i inquietants segons el gènere. En els càlculs i operacions matemàtiques, el 61% de les dones no va respondre cap pregunta numèrica correctament enfront del 42% dels homes. Pel que fa a la valoració del risc d’un producte, només el 30% dels homes no és capaç de respondre una pregunta correctament enfront d’un percentatge més alt entre les dones, un 50%.

En l’estudi es van incloure dos conjunts de preguntes diferents sobre capacitació financera. El primer conjunt de preguntes mesurava la capacitat financera bàsica i contenia operacions numèriques, conceptes com la inflació o sobre les diferències entre una targeta de crèdit i una de dèbit, per exemple. En aquest cas, el 13,3% dels homes va respondre correctament totes les preguntes, mentre que només un 3,7% de les dones les va contestar bé. «Aquestes preguntes estan orientades a coneixements generals que tothom hauria de tenir per a gestionar correctament els diners», alerta Ruiz-Dotras.

En el segon conjunt de preguntes s’estimava la capacitació financera avançada, en particular la familiaritat amb els productes i conceptes financers: avaluar actius financers com ara les accions, els fons d’inversió, els rendiments de riscos dels diferents actius, etc. En aquest bloc, molts menys enquestats van ser capaços de respondre correctament totes les preguntes, però els resultats reflecteixen que els homes tenen més capacitat que les dones, un 7% responen totes les preguntes correctament versos un 1%.

La falta de coneixement financer afecta, també, l’emprenedoria

«Els resultats que mostra l’estudi són prou rellevants i preocupants si pensem en tot el que ha passat en els darrers deu anys, després de l’última crisi financera i econòmica», explica Ruiz-Dotras. Una de les principals conseqüències d’aquesta crisi va ser la destrucció de llocs de treball i l’impacte que això va tenir a tot l’Estat espanyol.

«Per a recuperar llocs de treball, una de les opcions viables és l’establiment de polítiques que ajudin a impulsar l’emprenedoria», afegeix la professora. La Comissió Europea assenyala que un dels primers reptes als quals s’enfronten els emprenedors és la complexitat i la dificultat de les finances i l’accés als mercats financers. Per a Ruiz-Dotras, si els nivells de coneixement financer són tan baixos —especialment entre les dones—, no es garanteix que les activitats emprenedores que es duguin a terme siguin sostenibles a mitjà o a llarg termini.

«Són necessàries polítiques que ajudin a educar més i millor la societat en general, i en especial les dones, en tots els temes referits a les finances i el risc si volem tenir persones més preparades per a iniciar noves activitats empresarials i també perquè la diferència de gènere en l’àmbit de l’emprenedoria sigui menor», explica l’experta.