Els més grans de 60 anys, els que més gasten en loteria

  Foto: Pixabay

Foto: Pixabay

Segons els experts, les principals motivacions per a comprar loteria són el compromís amb la casualitat, el pensament negatiu, l'enveja social i la tradició familiar

Un de cada tres espanyols ha regalat loteria a familiars i amics, segons una enquesta de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Regalar un dècim és un clàssic, però només per a una part de la població. Així, els joves no regalen loteria i tampoc en consumeixen, mentre que les persones més grans de seixanta anys són el segment que hi gasta més diners per Nadal (més de 60 euros), segons les dades de l'empresa Ventura24 sobre el Sorteig Extraordinari de la Loteria de Nadal (2017). «Per a la gent d'una certa edat, és difícil prescindir d'un fet que has vist i has repetit tota la vida i que està arrelat en el teu imaginari», afirma Francesc Núñez, sociòleg i professor d'Humanitats de la UOC.

 

La loteria, una «obligació» amb la casualitat

Comprar loteria, a més, és un fenomen repetitiu, perquè segons Núñez, genera «obligacions per por». Si sempre es compra el número acabat en 5 o el número de la feina, segurament aquest any es tornarà a comprar el mateix número per la por que, aquesta vegada, sí que toqui. «Amb la loteria aquest pensament negatiu existeix i per això aquest segment procura gastar els mateixos diners que els anys anteriors, no fos cas que toqués i llavors es rebessin menys diners», detalla Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, experta en educació financera.

Així, entre les principals motivacions per a participar en la loteria hi ha el compromís amb la casualitat («compro sempre el mateix dècim»), el pensament negatiu («sempre jugo, perquè si no jugo tocarà»), l'enveja social, la por («em convertiré en l'única persona que no compra loteria a la feina») i la tradició familiar o el consum social.

 

Compartir una butlleta com a gest d'unió entre iguals

Durant Nadal, al 50% dels enquestats els havien regalat algun dècim o alguna participació, i al seu torn un de cada tres havia regalat loteria als familiars i els amics, segons una enquesta de l'OCU del 2015. «Aquest gest, que està més arrelat en les generacions més grans, té una dimensió social, de generositat: dones diners i a més demostres que vols compartir una il·lusió o el premi, si fos el cas», explica Núñez. Segons una recerca publicada a la European Sociological Review titulada «Embedded Play: Economic and Social Motivations for Sharing Lottery Tickets», compartir una butlleta és en realitat un ritual d'interacció, «una trobada social que es repeteix periòdicament i que està ple de simbolisme i contribueix a la unió dels individus en grups socials d'iguals (per exemple, els amics, els companys de feina) o en grups més estructurats, com la família».

 

Els joves no en compren, esperen que els pares comparteixin el premi

Tot i que el perfil del comprador habitual de loteria té entre 30 i 49 anys, els més malgastadors són la gent gran. «Es podria pensar que el fet que hagin solucionat els deutes —tenir l'habitatge o els crèdits pagats— els fa més malgastadors, però els seus ingressos són molt més baixos que quan treballaven i pagaven la hipoteca», afirma Ruiz-Dotras, també investigadora del grup DigiBiz de la UOC.

Els joves són a l'altre extrem: «Aquest segment disposa de menys ingressos; a més, esperen que si el premi toca als seus pares el compartiran amb ells, i no tenen tanta tradició en la compra de loteria». En aquesta mateixa línia, Núñez considera que no és un hàbit que formi part del seu imaginari, ni gaire present a les seves vides.

 

Com més pobres ens considerem, més gastem en loteria

Segons dades del 2010, durant la crisi econòmica, la participació en la Grossa de Nadal de la Loteria Nacional no va patir cap descens. «En èpoques de crisi les expectatives que té una persona envers el fet que li toqui la loteria són més altes», adverteix Ruiz-Dotras. Sembla que com menys diners es tenen, més se'n busquen. «El que es coneix com a somiar despert o daydreaming  és una font inesgotable d'emocions plaents i de satisfacció, i en una època de vaques magres encara ve més de gust aquest somni», considera el sociòleg.

«Com més necessitat econòmica es té, en lloc de tenir en compte la part racional del cervell, que diu que les probabilitats són petites i que no han variat respecte a l'any anterior, s'escolta la part més emocional», explica Ruiz-Dotras. Un estudi dut a terme per la Universitat Carnegie Mellon als Estats Units pel neuroeconomista George Loewenstein va demostrar que les persones que es consideren més pobres gasten el doble en loteria que les que tenen economies més sanejades.

#expertsUOC

Foto de la professora Elisabet Ruiz Dotras

Elisabet Ruiz Dotras

Expert/a en: Mercats financers, capacitació financera, banca electrònica, ètica i finances, i aprenentatge virtual (e-learning).

Àmbit de coneixement: Economia financera i comptabilitat.

Veure fitxa
Foto del professor Francesc Núñez Mosteo

Francesc Núñez Mosteo

Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats
Director del màster d'Art, Literatura i Cultura Contemporànies

Expert/a en: Sociologia del coneixement i de la cultura, sociologia de les emocions. Filosofia contemporània.

Àmbit de coneixement: Filosofia i sociologia.

Veure fitxa