La Xina en la cursa per l'hegemonia mundial

  Foto: Gigi/ Unsplash

Foto: Gigi/ Unsplash

20/12/2019
Article David Martnez Robles

Fa vint anys la Xina era una economia emergent, amb uns desequilibris regionals i socials evidents i una classe mitjana incipient. Productes xinesos molt econmics i de baixa qualitat inundaven els mercats mundials i arribaven al pblic en les botigues de tot a cent. Quan es va implantar l'euro, aquests populars establiments van adaptar el nom a la nova moneda. Per amb els anys no solament es va produir un canvi de nom. De mica en mica, aquests locals regentats per xinesos van comenar a incorporar nous productes. Les andrmines de plstic barat van deixar lloc a productes cada vegada ms elaborats, ms ben adaptats als interessos locals, i les lleixes metl·liques plenes de capses apilonades de manera maldestra van cedir el lloc a espais ms amplis, ms ben distributs i ben il·luminats. Avui dia els tot a cent i tot a un euro comencen a ser escassos. Els seus hereus sn els basars, certament plens de productes econmics, per ja no tant, cada vegada de millor qualitat, no necessriament fets a la Xina. Sovint tenen treballadors que atenen en un perfecte catal o castell, siguin fills dels primers immigrants o treballadors locals. En un model de negoci que ja no pren la unitat familiar com a base, es tracta de botigues de vegades especialitzades en determinats sectors, com la ferreteria, el moble auxiliar o, especialment, l'electrnica.

Aquest canvi en la faana que ens s ms propera de l'economia xinesa respon a transformacions profundes en el sistema productiu i social impulsat pel Govern de la Repblica Popular de la Xina. La imatge d'una economia basada en la imitaci, la cpia i fins i tot la falsificaci tan comuna fa vint anys va essent substituda per la d'una potncia innovadora, amb marques que en pocs anys han passat d'oferir productes low cost a competir amb les grans companyies de les principals economies mundials. El desenvolupament de la tecnologia 5G i tota la polmica que l'envolta s noms la punta d'un iceberg que fa dues dcades era inconcebible per molts. En un temps rcord, la Xina ha passat de ser un pas tancat als mercats a convertir-se en un subministrador de manufactures barates i finalment a ser un competidor directe dels Estats units, una economia que semblava destinada a continuar dominant el mn de manera indefinida i sense rival. La guerra econmica que va comenar fa any i mig entre tots dos pasos s noms un reflex de com l'statu quo econmic i poltic mundial canvia, i de com de difcil s de pair per a les economies occidentals, especialment l'estatunidenca, l'arribada d'un nou competidor que sembla no tenir aturador.

Com ha aconseguit la Xina assumir aquest protagonisme a escala mundial? Sovint s'ha acusat el Govern xins d'edificar el seu desenvolupament a partir d'un sistema poltic sense les restriccions a qu es veuen sotmesos els pasos democrtics. Les protestes de Hong Kong sn una mostra de les tensions internes que hi ha a la Xina, tot i que all on la maquinria totalitria del rgim de Pequn es mostra amb tota la seva cruesa —i on el silenci dels mitjans occidentals s ms eloqent— s a la regi autnoma de Xinjiang, on la minoria uigur s assetjada i on, segons testimonis i els documents oficials filtrats en el que es coneix com a Xinjiang leaks, ms d'un mili de musulmans han estat reclosos en camps de reeducaci. Tanmateix, la immensa majoria dels 1.400 milions de xinesos, que han vist com la seva vida ha experimentat un autntic salt endavant en el transcurs d'una sola generaci, se senten identificats amb els plans i fins i tot les formes del seu govern. La manca de democrcia no s un tema que preocupi la majoria de ciutadans de la Repblica Popular.

S'ha acusat tamb la Xina de ser un poder neocolonial a l'frica i l'Amrica Llatina, on les inversions xineses han augmentat exponencialment —el que no s'esmenta s que la inversi directa xinesa en aquests continents continua lluny de la dels Estats Units, o que el seu model d'inversions t ben poc a veure amb el de les antigues potncies colonials, algunes de les quals continuen interferint en la vida poltica de molts d'aquests pasos. s evident que la Xina s'assegura l'accs a matries primeres estratgiques i mercats de futur en aquests dos continents. De manera similar, s'erigeix com a poder econmic dominant en el continent eurasitic, especialment per mitj de la iniciativa La franja i la ruta, un intent ambicis de desenvolupament d'infraestructures que ha de permetre a la Xina reviure el paper clau que va tenir en l'antiga ruta de la seda, sempre amb uns parmetres que Pequn defineix com de convivncia harmnica i enriquidora —culturalment i econmica— per a tots els participants, incloent-hi les principals potncies europees. L'adhesi a aquesta iniciativa d'alguns aliats tradicionals dels Estats Units mostra que els equilibris geoestratgics que van quedar configurats desprs de la guerra freda es van redefinint completament. No cal dir que el fet que aquesta redefinici no respongui al dictat de Washington s vista com una amenaa alarmant pels Estats Units.

Aquests moviments a l'exterior sn un reflex del que passa a l'interior. Els ltims plans del Govern xins han estat dirigits a canviar el model econmic, des de l'exportaci que havia estat la base del creixement xins de les darreres dcades fins a l'estmul del consum intern. Aix s'ha interpretat com un intent de deixar de dependre dels mercats mundials, tot i que en realitat aquest canvi s una mostra de la consolidaci de la classe mitjana xinesa. El poder adquisitiu dels xinesos ha augmentat i s ja en els 4.500 dlars per cpita, una xifra aparentment modesta per que en un pas encara amb importants desequilibris regionals implica que una part de la poblaci t una capacitat de consum molt ms alta. La millor plasmaci d'aquest canvi la trobem en el gran nombre de comeros que disposa de personal capacitat per a atendre els turistes xinesos que des de fa uns anys inunden les ciutats europees —la Xina s el mxim emissor de viatgers del mn, malgrat que Espanya encara sigui una de les destinacions menys escollides pels xinesos.

El fet que 1.400 milions de ciutadans xinesos s'acostin als estndards occidentals de consum implica canvis inevitables en l'ordre internacional. La Xina s ja la primera economia del mn. L'actual guerra comercial amb els Estats Units posa de manifest que s capa de disputar-li l'hegemonia econmica i poltica mundial, fins i tot en un espai tan exclusiu com el de la recerca i la innovaci. Les universitats xineses tenen una poblaci de vint milions d'estudiants —xifra similar a la dels Estats Units—, i la inversi xinesa —majoritriament privada— en recerca i desenvolupament s equiparable a la del conjunt d'Europa i noms el gegant americ la supera, tot i que la bretxa es redueix any a any. El mateix es pot dir de l'impacte cientfic, mbit en qu en una dcada i mitja ha emergit com a gran potncia i s'ha situat ja en segon lloc. Altres xifres sn molt aclaridores del paper que tindr a escala mundial la Xina els propers anys. Actualment ja s el pas amb un major volum de comer electrnic; ha igualat els Estats Units en el valor de les companyies unicorn —les start-ups valorades en ms de mil milions de dlars—; els plans estatals projecten que el 2030 ser ja lder mundial en intel·ligncia artificial, i que el mateix any s'haur convertit en una superpotncia espacial, sector considerat clau per al desenvolupament econmic del pas —recordem que la primera nau no tripulada a aconseguir allunar sobre la cara oculta de la Lluna el gener del 2019 era xinesa.

En altres paraules, la lluita per l'hegemonia mundial en la propera dcada ser encara ms disputada i tot apunta que en alguns sectors la Xina aconseguir trencar de manera definitiva la supremacia nord-americana. Significa aix que la Xina t un paper desestabilitzador de l'ordre internacional? El cert s que el to del Govern xins en l'escenari internacional s calculadament conciliador i amists, molt allunyat de la bel·ligerncia mostrada sovint per Washington. Per la Xina ha estat objecte d'acusacions de prctiques comercials deslleials, espionatge tecnolgic o manipulaci financera, constants els ltims anys, que han anat sempre acompanyades d'una crtica per la manca de canvis poltics al pas i l'estricte control de l'esfera pblica que exerceix l'Estat xins. Aquests fets es consideren el principal escull perqu la Xina pugui ser acceptada com un competidor legtim. Tanmateix, tot i que s evident el deute pendent que la Xina t en relaci amb drets fonamentals, sabem que la manca de valors democrtics no ha estat mai un impediment perqu les democrcies occidentals s'aliessin amb dictadures de tots els colors.

Al comenament d'aquest mil·lenni s'especulava que l'actual generaci de dirigents xinesos, llavors noms joves quadres que despuntaven dins el Partit Comunista Xins, podria ser la que iniciaria el cam dels canvis poltics que han estat tema tab des dels fets de Tiananmen de 1989. La realitat ha estat ben diferent. L'actual president Xi Jinping s'ha perpetuat en el poder i acumula tots els mxims crrecs de l'Estat i el Partit Comunista Xins. s clar que en aquesta propera dcada pocs canvis poltics podem esperar, i ms quan aquesta s una demanda ms externa que interna. La qesti mediambiental, la desigualtat social, la corrupci o la inseguretat sn els principals problemes que apareixen a les llistes de preocupacions dels ciutadans xinesos, problemtiques a les quals el Govern xins dedica grans esforos, sovint per mitj de campanyes nacionals grandiloqents. Significativament, la manca de democrcia no els preocupa especialment —aqu el control que l'Estat exerceix sobre els mitjans de comunicaci en determinats temes clau s fonamental. La confiana que els ciutadans xinesos tenen en el seu propi govern i en la seva capacitat per a superar aquests problemes seria molt difcil de trobar en les democrcies consolidades d'Occident.

Tot sembla indicar, doncs, que l'actual guerra econmica que els Estats Units mantenen amb la Xina marcar el to dels propers anys. Washington ha de decidir si accepta que la Xina ocupi en l'escenari internacional l'espai que correspon a la seva economia, poblaci i influncia global, i per tant si cedeix part dels privilegis de qu gaudeix, o si vol fer veure que la Xina no ha canviat en els ltims vint anys i li continua atorgant un espai secundari. L'argument de la competncia deslleial en els mercats i la vulneraci dels drets humans dins les seves fronteres ser la clau que li permetr negar l'evidncia.

#expertsUOC

David Martnez Robles

Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i director del grup de recerca ALTER de la UOC

Expert/a en: Arts i Humanitats

Àmbit de coneixement: