L'economia feminista guanya pes arran de la COVID-19

  Foto: Unsplash/Hannah Busing

Foto: Unsplash/Hannah Busing

22/04/2020
Goretti Brunet
La crisi del coronavirus precipita un canvi profund en el model econmic i incorpora algunes de les premisses feministes

La crisi de la COVID-19 est implicant un canvi profund en el model econmic i obre la porta a una nova perspectiva que incorpora alguns dels valors i les premisses del feminisme llargament reclamats. Conceptes com ara el valor de la vida i de la cura de les persones, el b com, el coneixement obert i el suport mutu s'han posat, d'un dia per l'altre, al centre del sistema productiu.

«Actualment som davant d'un veritable canvi d'poca. Tot i que abans ja n'havem tingut alguns indicis, amb la crisi de la COVID-19 s'est produint de manera accelerada un canvi de forces que obre la porta a elements esperanadors i oportunitats respecte de les demandes feministes de canvi de model econmic», explica Mayo Fuster, investigadora principal del grup Dimmons, que forma part de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya.

Segons Fuster, en moments com l'actual en qu s'evidencia la vulnerabilitat compartida global, s'est reivindicant la vida per davant de l'economia i s'accentuen la importncia del sector pblic i el b com, i tamb d'alguns valors com ara el de la solidaritat.

En aquest sentit, s'est produint una major digitalitzaci de l'economia, que comporta un augment exponencial del treball en xarxa i la producci distribuda mitjanada per plataformes digitals, a ms de l'explotaci del coneixement obert i la centralitat de les dades. Aquests elements, aplicats en el context d'emergncia sanitria actual, han aconseguit  proporcionar en temps rcord i contra rellotge diferents tipus de material mdic i de protecci per donar suport al sistema sanitari en la seva lluita contra la pandmia. I tot plegat, grcies a la iniciativa ciutadana procedent de diferents col·lectius de makers, xarxes de dones i entitats i empreses de sectors diversos que han treballat de manera col·laborativa amb centres sanitaris i institucions pbliques amb l'objectiu d'assolir un repte com.

De tota manera, Fuster tamb avisa que l'augment de la importncia d'economies de plataforma i digitals t certs riscos, com ara l'increment de les desigualtats de gnere prpies d'aquesta modalitat de producci, o la creaci de noves classes de treballadors i, si no es vigila, pot comportar l'increment de noves desigualtats que s'haurien de contrarestar amb poltiques pbliques.

 

Economia de les cures en temps de coronavirus 

D'altra banda, l'emergncia derivada de la COVID-19 est contribuint ms que mai a posar en relleu la importncia de les tasques de cura que fins ara havien estat fortament invisibilitzades. «El treball de cura s tamb economia. Es tracta d'economia reproductiva. Aix s quelcom que fins ara la societat havia ignorat, per que actualment s'est fent ms evident que mai. Per aix diem que amb el coronavirus s'est visibilitzant i portant a l'extrem la crisi de la cura que existeix des de fa molts anys», afirma la investigadora del grup Dimmons.

En aquest sentit, el confinament decretat pel Govern, que ha comportat el tancament de les escoles i la clausura total o parcial de moltes empreses, ha abocat un gran nombre de persones al teletreball. Aquesta situaci ha obligat molts treballadors i treballadores a conciliar ms que mai la seva activitat laboral amb les tasques domstiques i de cura de la famlia, sigui dels fills i filles o de qualsevol persona amb dependncies especials, com ara familiars malalts, persones grans o amb diversitat funcional. I tot plegat amb l'afegit que actualment ja no es tracta noms de combinar aquestes dues rees —feina i vida familiar—, molts cops en conflicte, sin de fer-ho de manera simultnia.

Aquest context comporta una demanda afegida per a les famlies i, en bona part, per a les dones, que sn les que encara ara com ara s'ocupen majoritriament de les cures de la famlia. Cal recordar que, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadstica (INE), les dones inverteixen, de mitjana, quatre hores al dia a tasques de cura, enfront de les dues hores que hi dediquen els homes. 

«El teletreball, en aquests moments, es dona en unes condicions extremes i difcils de combinar que no sn les habituals i, com a conseqncia, comporta una sobrecrrega enorme», apunta Mayo Fuster. Per aix, la investigadora tamb avisa dels possibles riscos: «Si aquesta situaci dura molt de temps, afectar inevitablement la salut de les persones que porten a terme la cura en aquestes condicions i aix s'ha d'aconseguir evitar. s molt important saber cuidar a qui cuida».

A ms, per a aquesta investigadora, el teletreball dut a terme en temps de confinament, amb aquestes condicions adverses, comportar necessriament una reducci de la productivitat. Per aix pensa que una soluci viable podria ser la d'acordar, col·lectivament i amb la intervenci del Govern, altres mesures complementries, com ara una reducci de la jornada o una disminuci de la crrega de treball a les persones que han de teletreballar amb crregues de cura. 

 

Les reivindicacions dels treballadors i les treballadores de la llar

D'altra banda, arran de l'inici de la pandmia i l'aprovaci de l'estat d'alarma, han sorgit diferents moviments organitzats dins del col·lectiu dels treballadors i de les treballadores domstics, un dels grups tradicionalment ms vulnerables, amb l'objectiu d'organitzar-se i visibilitzar la seva situaci, desprs de no ser tinguts en compte en les primeres mesures adoptades pel Govern per pal·liar la crisi del coronavirus. 

El col·lectiu, format per unes 600.000 persones, de les quals ms del 90 % sn dones, ha alat la veu per reclamar els seus drets, i ha aconseguit finalment que es reconegus el dret a un subsidi, tant per als treballadors i les treballadores acomiadats com per a aquelles a les quals se'ls ha susps el contracte per la situaci sanitria. De tota manera, segons apunten les entitats representatives del col·lectiu, la mesura resulta insuficient per garantir la protecci dels treballadors i treballadores d'aquest sector, tenint en compte que, segons les estadstiques oficials, almenys 200.000 persones, un ter del total, treballen sense contracte laboral. 

Per fer front a aquesta situaci, l'Associaci Dones Migrants Diverses ha obert un espai de donacions per donar suport a les dones que s'han quedat en una situaci de desemparament respecte de les mesures del Govern. La iniciativa, que s'ha impulsat sota el lema «Cuida a qui et cuida», ha recaptat ms de 18.000 euros per a una caixa de resistncia destinada a donar suport en les despeses de lloguer, manutenci i trasllat a aproximadament 300 treballadores de la llar i les cures en els prxims dos mesos.

D'altra banda, al llarg dels ltims dies tamb s'han engegat altres iniciatives com la que ha iniciat l'entitat Trabajadoras No Domesticadas per tal de donar assessoria jurdica gratuta al col·lectiu per mitj de la plataforma en lnia interdependientes.org

 

Increment de la violncia de gnere com a problema econmic 

Un altre element que cal tenir en compte s l'increment exponencial de la violncia de gnere que est comportant el confinament. «Les dones no solament han de conciliar la seva vida laboral amb una distribuci desigual dels treballs de cura, sin tamb amb agressions de tota mena (fsiques, psicolgiques, econmiques i sexuals) que sens dubte sn condicionades pel model econmic i que impacten en l'economia», apunta Fuster. Per aix, segons la investigadora, el pla de xoc de sortida i de transformaci econmica arran de la crisi econmica del coronavirus no pot deixar de banda aquesta violncia envers les dones.