Un estudi analitza els moviments socials contra el canvi climàtic a Barcelona i Sevilla

  Foto: Unsplash/Bill Oxford

Foto: Unsplash/Bill Oxford

28/05/2020
Ángela F. Casal
El projecte ha recopilat 53 iniciatives socials urbanes que combaten les onades de calor, les inundacions i les sequeres

Els científics reclamen que les polítiques de medi ambient es tractin com a polítiques de salut per poder superar les crisis post-COVID-19

«La resiliència urbana és la capacitat d'enfrontar-se, anticipar-se, reconstruir-se o transformar-se després d’un canvi brusc», defineix la investigadora Mar Satorras. És una dels integrants del grup TURBA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que acaba de fer pública una part de la recerca que ha dut a terme durant els últims mesos: la recopilació de 53 iniciatives socials urbanes per fer front al canvi climàtic a Barcelona i Sevilla. L'emergència climàtica és l'enfocament específic de l'activitat d'aquest equip, però moltes de les qüestions que estudien són aplicables a qualsevol altre xoc, com ha estat la pandèmia de la COVID-19.

«La visió integral de la resiliència és un repte per a les ciutats», exposa l'experta, que vincula aquestes dues àrees per posar sobre la taula el repte a què s'enfronta l'Estat espanyol. «Si les polítiques de medi ambient s'entenen com a polítiques de salut, hi haurem guanyat molt», afirma. La investigadora constata que hi ha dos camins contraris per sortir de la situació actual, que afecta de la mateixa manera l'entorn de les ciutats i la salut dels seus habitants.

D'una banda, considera que hi ha una «amenaça» pel que fa a la possible flexibilització de la normativa ambiental o dels processos urbanístics per millorar l'economia, i que hi pot haver un augment de la contaminació causat per uns models de mobilitat que siguin encara més personals i que rebutgin el transport públic per risc de contagi. «Pot ser que la nova normalitat s'assembli molt a l'anterior en termes d'impactes ambientals o que, fins i tot, augmenti l'ús del vehicle privat», destaca.

Però hi ha una altra opció, que és la que defensarien els científics: aprofitar la reconstrucció per impulsar una transformació del model econòmic que inclogui una transició ambiental. «L'experiment en massa del teletreball es podria consolidar, i l'ampliació de l'espai per a vianants i bicicletes i de les fórmules innovadores de transport col·lectiu podrien fer que la mobilitat fos més sostenible», apunta Satorras. Planteja «dos escenaris» i una gran dificultat per, ara com ara, predir quin serà el que s'adoptarà. «El més desitjable és que s'aprofiti l'oportunitat d'accelerar la transició ambiental sense deixar ningú enrere», conclou.

Alguns projectes de resiliència urbana, com ara la xarxa de cent ciutats resilients, de la qual Barcelona forma part, ja buscaven la coordinació entre àrees per fer front a diferents riscos, assenyala la investigadora. L'objectiu era millorar la resiliència assegurant la «comunicació» entre àrees diverses, com ara la salut pública, el medi ambient o els serveis socials. «Les persones més vulnerables als efectes del canvi climàtic, com ara una onada de calor, també poden ser les més vulnerables al coronavirus», subratlla, com a mostra de la importància dels punts en comú de les mesures i de la necessitat d'aprendre lliçons.

La clau, afegeix, és la participació, la col·laboració o la inclusió de la ciutadania i dels moviments socials en les polítiques de l'Administració pública. Moltes de les iniciatives que el grup TURBA ha recopilat durant el darrer any eren exemples de les diferents formes de diàleg entre aquestes dues parts. Entre les iniciatives recopilades pel grup, n'hi ha algunes d'autogestió, com ara els horts comunitaris que ofereixen espais de refugi; d'altres han tingut assessorament tècnic municipal, com ara la instal·lació de cobertes verdes en edificis a Barcelona, i d'altres s'originen i s'adrecen a la mateixa ciutadania, com ara les que organitzen mobilitzacions contra l'emergència climàtica o d'ajuda a col·lectius específics.

 

53 iniciatives de Barcelona i Sevilla contra el canvi climàtic

La pròxima part de l'estudi, que s'engega ara, estarà basada en el coneixement en profunditat de les 53 iniciatives plasmades en el material presentat aquest mes, però també analitzarà la inclusió de les propostes socials en l'agenda política. El grup TURBA, format per quinze investigadors de diferents disciplines, coordina aquest projecte, anomenat Rescities, que està finançat per l'Agència Estatal de Recerca i en el qual també col·labora personal investigador de la Universitat de Sevilla, la Universitat Pablo Olavide, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Internacional de Catalunya.

Durant l'últim any han dut a terme un treball de camp per detectar aquestes 53 iniciatives contra el canvi climàtic, que ara s'apleguen en el material disponible a la seva pàgina web. Barcelona i Sevilla van ser els escenaris triats com a mostra de dues ciutats mediterrànies que pateixen efectes semblants. Específicament, es van centrar en tres aspectes: les onades de calor, les inundacions i les sequeres, que es consideren «els reptes més importants» d'avui dia.

També es van centrar en la manera com aquests moviments proposen canvis de tipus urbanístic, artístic, de gestió o socials a les ciutats per pal·liar els efectes del canvi climàtic. I és que, com recorda l'equip, «les ciutats resilients són les que són capaces d'anticipar-se i enfrontar-se a esdeveniments climàtics extrems i de recuperar-se sense que això impliqui una gran alteració de la seva funcionalitat».

En la publicació, hi ha iniciatives per ajudar persones sense sostre que pateixen la calor extrema al carrer o per fomentar la climatització sostenible dels centres educatius públics, i també els col·lectius nascuts del famós Fridays for Future. La presència de més dones i de més gent jove —possiblement influïts per l'activista Greta Thunberg— que no pas en les iniciatives ecologistes antigues són alguns dels trets d'aquests moviments, que tenen en comú la «mirada comunitària». «En els moviments ecologistes més tradicionals, hi havia més visió naturalista; ara els moviments pel clima incorporen d'arrel la justícia social», destaca la investigadora, que apunta el «canvi d'escala» que aquests moviments han viscut els darrers anys per l'augment de l'interès social pel canvi climàtic.

S'incorporarà també la preocupació sanitària post-COVID-19 a aquests col·lectius? Satorras considera que sí. Pensa que estan sorgint «nous moviments de suport mutu» i destaca la previsible importància de plataformes en defensa dels serveis públics o antiretallades, però també aposta perquè els moviments que han estudiat i les iniciatives semblants que hi ha a la resta de l'Estat espanyol pel que fa al canvi climàtic assumiran el repte i «incorporaran» la cura i la defensa de la salut en els seus idearis. La investigadora reconeix que l'escenari urbà que s'obre amb la nova normalitat és «incert», però conclou que és inqüestionable que dins dels moviments socials que contribueixen a la resiliència sempre hi haurà espai per al «bé comú».