L'arribada de la crisi per la COVID-19 ha representat un cop fort per a tots els sectors industrials, entre els quals hi ha la petita i mitjana empresa. Ja al començament del confinament, al mes de març, CEPYME advertia que el 96 % de les pimes espanyoles pensava que la crisi afectaria de manera negativa o molt negativa el seu negoci, com va concloure el seu Baròmetre pimes. Aquest mateix mes de març es tancava amb una caiguda en el nombre de petites i mitjanes empreses de 85.690, que va deixar un total de 2.803.769 pimes a l'Estat espanyol. I tot just dos mesos després, l'estudi del Consell General dels Col·legis de Gestors Administratius preveia el tancament a curt termini d'unes altres 240.000 pimes. No obstant això, segons els experts en intel·ligència de negoci, aquest futur tan complicat podria millorar gràcies a les innovacions tecnològiques de les quals fins ara pràcticament només es beneficiaven les grans empreses.
«Qualsevol tipus d'empresa pot aprofitar la intel·ligència artificial (IA) i buscar-hi suport per sortir de la crisi amb independència de la mida que tingui. La gran diferència serà l'aproximació que hi faci», diu Josep Curto Díaz, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. A parer seu, som en una situació semblant a la del començament dels anys setanta, quan només les grans companyies podien invertir en els primers ordinadors, però amb una diferència fonamental respecte a aquesta època. «Les pimes tenen capacitats limitades tant en pressupost com en maduresa analítica, i actualment només les grans empreses poden crear solucions molt específiques per als seus processos de negoci. No obstant això, les pimes es poden beneficiar dels serveis de proveïdors tecnològics que han integrat la intel·ligència artificial», afirma.
Com explica el professor de la UOC, per poder evitar l'alta inversió que es deriva de crear sistemes ad-hoc, les pimes tenen l'opció d'enllaçar amb els serveis d'intel·ligència artificial en núvol, uns serveis, coneguts en el mercat com machine learning as a service (aprenentatge automàtic com a servei), que redueixen les complexitats operatives i les tecnologies per fer servir la intel·ligència artificial. Aquestes plataformes es fonamenten en el pagament per ús, per la qual cosa els preus que ofereixen estan lligats a la quantitat de dades i a les prestacions de rendiment necessàries. «Aquest tipus de solucions, ja existents en el mercat, com BigML o DataRobot, redueixen sens dubte la inversió necessària i les complexitats tecnològiques», diu el professor Curto Díaz.
Però quines estratègies són les que poden desenvolupar les pimes a partir d'aquests serveis? La resposta engloba des de l'optimització de recursos humans per facilitar la recerca de treballadors adequats fins a la gestió de campanyes de màrqueting, passant per passarel·les de pagament que inclouen capacitats per detectar el frau, serveis de comunicació amb clients (chatbots) o ciberseguretat. «L'important és que, en el moment de contractar aquests serveis, les pimes revisin si s'ofereixen capacitats intel·ligents i automatitzades de generació de dades, captura, emmagatzematge, anàlisi i visualització, a més de la integració futura amb altres sistemes més avançats com IA en modalitat d'autoservei», assenyala i posa com a exemple Square, que a més de permetre gestionar pagaments i transaccions en una botiga, inclou la possibilitat de contractar diferents serveis per mòduls. «No solament es tracta d'apostar per la IA, sinó també per sistemes en núvol que permeten treballar de manera adequada amb les dades», assenyala Josep Curto.
La democratització del big data
Aquest escenari en què no solament les grans empreses, sinó també el petit comerç es beneficien de l'anàlisi de dades és possible perquè «el big data s'ha anat democratitzant», recorda Josep Navarro, professor col·laborador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. «La tecnologia evoluciona tan ràpid i els costos s'abarateixen de manera tan progressiva que el que fa alguns anys era inviable avui és una realitat a un cost molt raonable.»
Com explica el professor Navarro, amb la crisi per l'aparició del coronavirus hi ha hagut un nombre considerable de pimes que ha començat a vendre per e-commerce o comerç electrònic «i ni tan sols se l'han instal·lat, sinó que han utilitzat un e-commerce d'un tercer en núvol. Tota la informació que han obtingut d'aquest comerç en línia, que segurament va inclosa en el pagament per ús, pot reportar dades valuoses». No obstant això, per poder-se'n beneficiar, les pimes han de canviar de mentalitat, adverteix el professor de la UOC. «Moltes encara prenen les decisions basant-se o en la intuïció o en dades passades: quant he venut, quin tipus de producte vaig vendre, a qui el vaig vendre... Se cenyeixen al que s'anomena una anàlisi descriptiva. No obstant això, si volem intentar predir el que podria passar i optimitzar així el nostre compte de resultats, la intuïció i les dades passades no seran suficients», adverteix, i assenyala que la clau per poder predir circumstàncies i adaptar-s'hi està en el big data (les dades massives) i en la IA. «Les dades no ho prediuen tot, però sí que poden donar una certa garantia a l'hora de prendre algunes decisions empresarials. Ajuden a optimitzar i a poder anar incorporant variables que normalment no tenim en compte, perquè ens permeten encreuar diferents tipus de dades», explica.
Accedir a més informació i tenir-la estructurada té un valor, perquè permet conèixer molt més tant el negoci propi com les tendències. De fet, l'ús de la IA serà més intensiu els anys vinents. Segons l'informe de PwC Sizing the Prize, el PIB mundial creixerà per sobre del 14 % a causa precisament de la IA. «L'anàlisi de dades no és només per a les companyies que inverteixen milions. També serveix per saber quants negocis hi ha a la zona amb el mateix codi d'activitat, qui accedeix a la ubicació del teu negoci a Google i com et busca, saber si et troben per l'activitat principal o per un altre concepte... Tot això m'ha d'ajudar a veure noves línies de producte o nous negocis, però també a treballar la fidelització i el coneixement del client, que és el que fa diferencial la pime», assenyala Navarro i recorda que avui les relacions entre les empreses i el client canvien. «Gran part de la venda de tota la vida es feia perquè el comercial coneixia molt bé el client per la visita física. Ara la visita física és cada vegada menys important, i els darrers tres mesos ha estat nul·la. Avui per tenir èxit cal conèixer el client d'una altra manera, i el big data ens pot ajudar molt en aquest sentit», afirma Josep Navarro.
La internet de les coses
Millorar el compte de resultats d'una pime es pot aconseguir augmentant les vendes o reduint les despeses. I hi ha un altre avenç tecnològic que pot facilitar el futur a les pimes apostant tant per les vendes com per la reducció de les despeses. Gràcies a la internet of things (IoT) o internet de les coses (IdC), el petit i mitjà empresari pot controlar més les despeses prestant atenció, entre altres aspectes, als consums energètics. Però la IoT també pot servir per augmentar vendes centrant-se en un altre tipus de dades. «Per exemple, podem fer servir un sensor de temperatura o de control d'obertura de portes d'una cambra frigorífica o de comptatge de persones, que té un preu molt raonable, i optimitzar així el negoci. Fins i tot és possible fer mapes de calor per veure per on es mouen les persones dins de la botiga, cosa que pot interessar per saber en quin passadís he de situar els productes que vull vendre abans», explica Josep Navarro.
És així, evolucionant cap a empreses data driven, com les pimes poden innovar en el seu funcionament i millorar els comptes a partir de les dades. «Si tot ho bases en el preu pot funcionar, però no sempre és l'estratègia més encertada. Tant el big data com la IoT són bons aliats per al futur de les pimes», assenyala el professor Navarro.
Contacte de premsa
-
Redacció