L'alteració de les rutines, la manca d'activitat a l'aire lliure o el canvi de modalitat d'accés a les classes són algunes de les circumstàncies derivades del confinament a què s'han hagut d'enfrontar els menors en general i els nens amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) en particular. No obstant això, i atès que encara no hi ha dades concloents sobre l'impacte a mitjà i llarg termini d'aquesta situació, les percepcions dels experts apunten que, en general, aquests nens han respost bé —de vegades molt millor fins i tot que els adults i del que es podria esperar a priori— a unes circumstàncies tan excepcionals i atípiques com les viscudes durant les últimes setmanes.
«En la nostra pràctica clínica veiem nens i nenes amb TDAH que s'han adaptat prou bé a la situació de confinament, segurament a causa de la disminució de les exigències del seu entorn, no solament acadèmic sinó també social i familiar», explica Jordi Maurici Reixach, professor col·laborador de la UOC en l'assignatura de Tècniques d'intervenció amb nens i adolescents (mòdul cognitivoconductual) del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d'Intervenció i psicòleg de l'àmbit clínic infantil i juvenil a la Fundació Institut de Psicologia de Barcelona.
En la mateixa línia, Raúl Tárraga, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, comenta que l'impacte en aquests nens ha estat determinat en gran manera per les circumstàncies en què han passat el confinament. «Alguns dels factors més rellevants en aquest sentit han estat l'espai i les condicions d'habitatge (domicilis grans o petits; amb molta o poca gent), la disponibilitat per jugar o interactuar amb els germans o altres nens de la família, el grau d'atenció que han pogut rebre dels pares o dels cuidadors principals o l'ajuda i supervisió que han rebut per gestionar la gran quantitat de temps lliure generada sobtadament», assenyala.
Segons Tárraga, un altre element clau que s'ha de tenir en compte per avaluar el grau d'afectació són les tres presentacions predominants o subtipus que té el diagnòstic d'aquest trastorn: presentació predominantment amb falta d'atenció, presentació predominantment hiperactivocompulsiva i presentació combinada. «En els dos últims casos, la necessitat de moviment és més acusada, motiu pel qual molt probablement el confinament deu haver provocat més nerviosisme, malestar o irritabilitat que en la resta»
Els dos experts coincideixen que no és fàcil extrapolar els efectes negatius d'aquesta situació en el cas concret dels nens amb TDAH als de la resta de la població infantil, però sí que es poden apuntar algunes conseqüències concretes que s'han constatat. «Entre aquestes conseqüències, destacaria l'augment dels problemes de conducta i les dificultats d'autocontrol; l'aparició o l'augment de la simptomatologia d'ansietat i un estat d'ànim més negatiu, les alteracions del son i una disminució de les activitats gratificants, especialment les socials, en aquest cas amb més afectació en adolescents», assenyala Jordi Maurici
Segons explica aquest psicòleg, precisament a causa que la simptomatologia del TDAH implica dificultats per seguir rutines, organitzar-se i acatar ordres, la ruptura d'aquestes pautes i el fet de no estructurar les jornades a causa del confinament han pogut ser perjudicials i afavorir aquests efectes negatius. «A més, alguns indicis indiquen que un percentatge relativament alt de menors pot patir alguns símptomes d'estrès posttraumàtic com a conseqüència d'aquesta situació, i els nens amb TDAH no estan exempts d'aquesta possibilitat», afegeix Jordi Maurici.
La cara «amable» del confinament i l'adaptació a la nova realitat
Curiosament, tal com manifesta Raúl Tárraga, el confinament no ha tingut únicament conseqüències negatives per als nens. «Si les condicions els han permès disposar del seu propi espai, si han rebut suport i supervisió dels pares o cuidadors, si han tingut la companyia d'un germà en el joc i han dedicat el temps lliure a activitats productives, es poden haver donat molts casos en què, en la desescalada, fins i tot hagi "costat" fer-los sortir de casa. Cal tenir en compte que habitualment, a casa, aquests nens estan sotmesos a una supervisió i a unes normes més laxes que quan interactuen a l'exterior (on solen estar sotmesos a moltes restriccions), motiu pel qual molts d'ells, especialment els que no presenten un component d'hiperactivitat tan acusat, s'han trobat fins i tot més còmodes que no pas els adults en l'entorn domèstic durant el confinament», assenyala.
Aquesta opinió coincideix amb els resultats d'estudis que reflecteixen que, sobretot en el tram d'edat de vuit a deu anys, el confinament s'havia traduït en una disminució significativa dels casos d'estrès i ansietat, cosa que també s'ha pogut donar en el cas concret dels nens amb TDAH, com assenyala Jordi Maurici. «En efecte, en alguns casos sí que hem observat una millora de les situacions associades als nivells elevats d'estrès durant aquestes setmanes», afirma.
D'altra banda, un cop superat el confinament i ja en el context de vacances actual, una de les qüestions que molts pares es plantegen ara és com es poden introduir les mesures de seguretat establertes per evitar contagis —mascareta, higiene de mans, distància social— en el dia a dia dels nens amb TDAH. «És important que tinguin informació del que han de fer, i que vagi acompanyada d'una explicació, adequada a la seva edat, sobre els motius pels quals ho han de fer, i en les indicacions s'ha de posar èmfasi en el "sí" ("hem de portar mascareta"), en lloc de posar-lo en el "no" ("ja tornes a anar sense mascareta")», explica Raúl Tárraga, que ofereix com a idea per facilitar aquest compliment l'elaboració de petits programes d'economia de fitxes en què s'acordin recompenses amb els nens quan compleixin el nombre de vegades a què s'han compromès de fer una cosa determinada (portar la mascareta sense treure-se-la durant determinats minuts, per exemple). «Les recompenses han de ser en sentit positiu. D'altra banda, els pares els han de repetir aquestes normes sovint i els han d'ensenyar a donar-se instruccions a si mateixos —autoinstruccions—, amb frases fàcils d'entendre i de recordar», assenyala.
Rutines estiuenques: a l'exterior i amb molt «moviment»
Pel que fa al tipus de rutines més recomanables per aconseguir que aquests nens aprofitin tot l'estiu —i, en certa manera, «compensin» els possibles efectes negatius del confinament—, Jordi Maurici afirma que, sens dubte, el millor és planificar activitats plaents a l'aire lliure, que impliquin moviment i, també, relacions amb altres nens. «No obstant això, en els casos amb dificultats d'aprenentatge, pot ser efectiu aportar algun tipus de reforç o suport psicopedagògic. En canvi, no té gaire sentit plantejar activitats adreçades a centrar l'atenció (les quals no han demostrat que millorin la simptomatologia del dèficit d'atenció en persones amb aquest trastorn). Així mateix, cal tenir en compte que aquests nois i noies solen mostrar més dificultat per mantenir l'esforç durant l'última part del curs, de manera que no seria recomanable plantejar un estiu fent feina, per exemple, per recuperar el que no s'ha pogut fer durant el confinament, ja que això no els permetrà descansar i desconnectar, cosa que és molt important en aquests moments», afirma Maurici.
A l'hora d'aconsellar activitats concretes, Jordi Maurici i Raúl Tárraga coincideixen que la premissa fonamental és que aquestes activitats suscitin l'interès de l'infant i, sobretot, que li agradin i en gaudeixi. «És recomanable que els que presenten un TDAH amb hiperactivitat i impulsivitat facin activitats a l'aire lliure que impliquin moviment: esports individuals o d'equip, dansa, campus multiesportius, colònies o campaments d'estiu que incloguin excursions a entorns naturals. En canvi, per als que presenten simptomatologia exclusivament de dèficit d'atenció, això potser no serà tan necessari», diu Maurici.
«Hi ha nens que prefereixen ballar, cantar, tocar un instrument, practicar un esport o una activitat física, pintar, modelar, etc. El més important, a més que sigui una activitat gratificant, és que tingui un valor que vagi més enllà de simplement "passar l'estona", és a dir, que li reporti algun tipus d'aprenentatge. Això sí, l'estiu és molt llarg i també cal incloure en les jornades moments "lliures" (controlant-ne la durada) que els permetin desconnectar, evadir-se i, simplement, gaudir», afegeix Raúl Tárraga.
Una tornada a l'escola atípica: preparats per al setembre?
Un altre dels reptes a què s'han hagut d'enfrontar tant nens com pares ha estat la substitució (gairebé d'un dia a l'altre) de les classes presencials per la modalitat en línia. Segons Raúl Tárraga, la implantació de l'ensenyament a distància ha estat una situació inesperada que els centres educatius han gestionat tan bé com han pogut, «però, sobretot al començament del confinament, les respostes no han estat les idònies. Tot i que per a molts nens aquesta circumstància no ha estat un obstacle insalvable, en el cas dels nens amb TDAH o amb altres necessitats específiques de suport educatiu, les conseqüències han estat més greus i en molts casos no s'ha donat una resposta ajustada a les seves necessitats».
Per la seva banda, Jordi Maurici comenta que el fet d'adaptar-se millor o pitjor a aquesta nova circumstància en els nens amb TDAH ha estat molt determinat per la possibilitat de mantenir el suport psicopedagògic i psicoterapèutic durant el confinament, en molts casos telemàticament. «En alguns casos, el canvi respecte a la rutina escolar habitual ha provocat certa pèrdua d'hàbits d'autonomia o d'estudi que s'estaven instaurant i també dificultat per seguir amb regularitat les classes i les tasques en línia. No obstant això, molts nens amb TDAH s'han adaptat bé a aquesta nova situació, gràcies en gran manera a la gestió que han fet els pares en qüestions com ara el seguiment de les tasques i rutines, utilitzant estils educatius positius basats en el reforç, la comunicació assertiva i la negociació, per exemple».
En tots els casos, i davant de les perspectives del començament d'un nou curs, que, en principi, serà diferent d'altres anys, Maurici aconsella no abaixar la guàrdia quan tornin a les aules i hagin d'afrontar un nivell de més gran exigència. «Cal transmetre a les famílies i als professors la necessitat d'estar pendents de com es produeix aquesta tornada a les rutines escolars després de sis mesos sense assistir a l'escola de manera presencial».
Raúl Tárraga també recalca el paper que han d'exercir els pares en la preparació d'aquest nou escenari a què s'hauran d'enfrontar un cop acabat l'estiu, sobretot tenint en compte que, en principi, la formació en línia continuarà estant molt present: «La seva participació serà clau en qüestions com ara l'organització de les seves agendes o ajudant-los a diferenciar les tasques que han de fer en un dia i una hora concrets (per exemple, les connexions amb els professors) de les que es poden fer en qualsevol moment del dia. També és important proporcionar-los un espai propi, tranquil, sense distraccions, amb tots els elements necessaris per dur a terme les tasques escolars (sense joguines, televisió, ordinadors o tauletes quan no calguin)».
Un trastorn difícil de quantificar
La prevalença del TDAH en nens i adolescents és variable segons els estudis. Així, per exemple, i en el cas de l'Estat espanyol, s'han vist certes diferències entre les zones rurals i les urbanes. Jordi Maurici assenyala que segons la Guía de práctica clínica sobre las intervenciones terapéuticas en el trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH), elaborada pel Ministeri de Sanitat, aquesta prevalença es pot arribar a situar entre el 6 % i el 10 %. «En altres països, per exemple als Estats Units, les recerques més recents estimen una prevalença aproximadament del 7,2 %, tot i que altres estudis apunten a xifres superiors. La prevalença mundial és més difícil de concretar, ja que hi ha moltes diferències entre països relacionades amb la possibilitat d'avaluar el trastorn i el model teòric psicològic predominant, entre altres aspectes. No obstant això, diferents estudis situen aquesta prevalença entorn del 5 % en l'àmbit mundial».
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció