29/7/20 · Recerca

Neix Greta, l'Alexa que fa de guia turístic i cultural

Un graduat de la UOC presenta un projecte emprenedor amb una nova generació d'audioguies que incorporen la intel·ligència artificial
Foto: Sheng Li / <a href="https://unsplash.com/" target="_blank">unsplash.com</a>

Foto: Sheng Li / unsplash.com

Un grup de tres professionals, associats sota el paraigua del The Greta Project, està treballant en el desenvolupament d'una nova solució d'intel·ligència artificial que permetrà disposar d'un guia turístic i cultural personalitzat. El projecte tracta de desenvolupar el que es coneix com un «arxiu APK per a telèfons mòbils», el qual, en paraules del cap del projecte, Xavier Domènech, significarà la promoció d'una «nova generació d'audioguies». Aquesta iniciativa tecnològica és un dels projectes finalistes de l'SpinUOC, el programa anual d'emprenedoria de la Universitat, que s'impulsa per mitjà de la plataforma Hubbik.

Domènech, graduat en Ciències Empresarials a la UOC, explica que Greta va un pas més enllà de les audioguies que tothom coneix, que acostumen a fer la reproducció d'arxius MP3, o que funcionen amb telèfons intel·ligents (smartphones) facilitant contingut multimèdia. El projecte del grup que coordina formula ara una «nova generació, que vindria a ser la guia multimèdia sumant-li una interfície de veu i basant-se en la intel·ligència artificial que fa que l'aparell "interlocuti" amb l'usuari d'una manera plenament bidireccional utilitzant la parla».

Un dels avenços en aquest cas, comenta Domènech, és que si amb les audioguies activar les funcionalitats s'ha de fer per mitjà de botons o de la pantalla tàctil, amb Greta —que tindria una funció d'hipertext verbal— només caldrà parlar a l'aparell, tal com es fa amb la coneguda Alexa. Greta ens podria explicar de viva veu informacions sobre una tècnica pictòrica de qualsevol quadre que podem trobar en el recorregut d'una exposició, així com qualsevol altra informació referent a l'autor i la seva obra. «El que fem és treballar amb guions molt complets, en què, al marge d'unes explicacions estandarditzades de les obres, que és com es fa la producció d'una audioguia, es recolliran les preguntes més freqüents per atendre els dubtes de l'usuari», explica Domènech. Els promotors del projecte defensen que, amb Greta, «l'experiència del visitant serà més natural, perquè és com tenir un guia humà privat amb tota la informació del museu».

L'usuari podrà recórrer amb tota tranquil·litat l'espai contemplant els elements que s'hi exposin i podrà preguntar directament a Greta qualsevol dubte que li sorgeixi. A banda, Greta també adoptarà una actitud proactiva amb l'usuari i li suggerirà informació en funció de la seva ubicació: «El que fem és crear un frame informàtic per rebre informació, que està estructurat i preparat, i cada museu serà una producció independent, en la qual el centre decideix quins itineraris vol incorporar i la informació que aboca dins d'aquest frame».

Una solució amb múltiples avantatges

Domènech considera que aquesta solució tecnològica tindrà molts avantatges, a banda de donar una experiència millor al visitant. Entre els beneficis, també n'hi ha per als museus, que veuran reduït el cost de la producció respecte al d'una guia tradicional. «Ens estalviarem les locucions, que impliquen una part important del cost d'una audioguia», comenta l'emprenedor. Aquest és un aspecte que pot resultar molt atractiu per a museus i centres culturals, perquè «en un museu contínuament hi passen coses, es presta una obra, es canvia el conservador, i tot això obliga a fer retocs a l'audioguia». Greta facilitarà que els canvis en els continguts es puguin fer directament en el processador dorsal (back-end) de la solució que construeixen. No caldrà iniciar tot un procés de producció, refer el guió i treballar de nou la locució en estudis de gravació.

Un altre dels avantatges de Greta respecte de l'audioguia és que si aquesta és un instrument d'interacció limitada, la nova eina ofereix moltes més possibilitats. Per als museus també té l'avantatge que el discurs que s'exposa «és molt més fidel i controlable» d'acord amb el que cada centre decideix explicar. Domènech recorda que «quan treballes amb guies humans, has de fer regularment un test de qualitat, perquè de vegades fiquen cullerada en el discurs, i això als directors de museus no els agrada gaire». Els desenvolupadors d'aquest projecte també aspiren que la solució s'adapti al màxim possible a cada usuari a partir del seu perfil i tenint en compte aspectes com ara l'edat, l'idioma, la seva formació (background) cultural o el nivell de coneixement que tingui sobre un tema.

Els creadors de Greta pensen que són diversos els col·lectius que es poden beneficiar d'aquesta solució tecnològica. Entre ells, la gent gran: «Es tracta de vetes de públic excloses sovint de les pantalles tàctils i d'una audioguia normal amb botons, i aquesta tecnologia que proposem, en canvi, s'hi adapta». Greta és un exemple de les possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial per a entorns museístics: «Som davant d'una revolució com la que va implicar el ratolí o la pantalla tàctil, que van revolucionar força la interacció amb la tecnologia». Les interfícies de veu, apunta Domènech, «implicaran encara una revolució més forta, sobretot pel que fa a la inclusió». De fet, segons dades de l'OCDE, el volum de gent que no pot fer tasques complexes amb eines tecnològiques supera el 60 % de la població d'entre 18 i 65 anys. «Una xifra aclaparadora si tenim en compte que no hi comptem la franja que més pateix la bretxa digital, els més grans de 65 anys», avisa Domènech.

Els creadors de Greta confien a poder tancar els primers acords de col·laboració durant el pròxim semestre, coincidint amb l'acabament de la primera versió alfa, i desenvolupar-la ja comercialment al llarg del 2021.

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca