Les xarxes socials també són espai de protesta i mobilització per a mil·lennistes i centennistes

Els mil·lennistes i els centennistes han portat nous models d'activisme i participació a la universitat. Les xarxes socials i internet són el seu espai per informar-se sobre el que passa, comunicar-se, mostrar el descontentament... Poden, a més, fer-los sortir de casa i portar-los a generar el canvi? Universitat i joves viuen una relació d'entesa o de desacord en aquesta lluita? Tres joves activistes van participar en la taula rodona «La CUD en tiempo de millennials y centennials. ¿Listos para el cambio?», en el marc de les VI Jornades OCUD, Avenços i Reptes de la Cooperació Universitària en el Desenvolupament, portades a terme els dies 20 i 21 de gener i organitzades per CRUE Universitats Espanyoles, l'Observatori de Cooperació Universitària per al Desenvolupament (OCUD) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Com va dir la moderadora Rosa Lena, tècnica de l'Oficina de Cooperació en el Desenvolupament de la Universitat de Sevilla, «l'arribada d'aquests col·lectius ens obliga a replantejar-nos la manera d'entendre la cooperació universitària en el desenvolupament. Tenim l'obligació d'integrar l'alumnat actual en el nostre àmbit de treball i, per això, cal escoltar-ne les demandes».

«Cada vegada és més freqüent que els joves es manifestin per mitjà de les xarxes socials i, a vegades, aquest ciberactivisme també implica una mobilització social, com va passar el 15-M. El ciberactivisme real es va convertir en activisme real i va provocar canvis en la societat», va explicar María del Mar Agüera, autora del treball final de grau Millennials, la generación indignada. Análisis del ciberactivismo a través de los memes entre los alumnos de Periodismo de la Universidad de Sevilla.

Segons ella, el seu treball volia demostrar aquesta transformació i «l'impacte tan gran que representa un mem i la interacció que provoca, i també que l'activisme dut a terme únicament per mitjà d'internet també influeix i repercuteix socialment». La seva exposició va començar definint els mil·lennistes com «els nascuts entre el 1985 i el 2000. No som nadius digitals, però hem crescut amb les xarxes socials: vivim connectats a aquestes xarxes i a internet. Els centennistes són els nascuts a partir de l'any 2000: no coneixen ni conceben la vida sense noves tecnologies. Són la generació que ha incorporat internet en la primera etapa de socialització i estan molt sobreexposats a la informació, però a canvi són multipantalles, creatius, emprenedors i innovadors». Per a tots ells, «les xarxes no solament serveixen com a font d'informació i comunicació, sinó també com a espai de protesta i manifestació», i Facebook i Twitter en són els espais principals.

Els mems com a denúncia social

Per a María del Mar Agüera, «el malestar i l'interès social, polític i econòmic entre els mil·lennistes és evident, però la realitat és que ni la meitat dels que comparteixen aquestes denúncies per internet arriba a fer alguna cosa per canviar la situació». Assegura que els mil·lennistes «de vegades reflectim els sentiments i els pensaments amb mems i sovint els fem servir», segons les dades recollides en les entrevistes a companys de la seva facultat, els quals afirmen que aquests mems tenen per objectiu la denúncia social malgrat l'aparença còmica. Per a la ponent, «els mil·lennistes som cada vegada més exigents, però sembla que ens hem resignat amb algunes coses. Com podem anar més enllà del mem en l'activisme?». La resposta és senzilla: per mitjà de l'educació. Per a Agüera, «les noves generacions hem d'aprendre a viure en aquest món amb les xarxes socials i internet, però no hem d'oblidar el que és vital, que és educar els que venen a apostar per la lluita activa en la vida diària i per la lluita per mitjà d'armes poderoses com internet i les xarxes».

Lucas Barrero, activista ecosocial i autor de l'estudi El mundo que nos dejáis (Destino), va considerar que són la generació crisi: «vam començar amb la del 2018 i això es va traduir en les retallades que vam notar a l'escola, a l'institut i a la universitat. Ara som en el context del coronavirus, amb el qual tenim més inseguretat i problemes. Arrosseguem la crisi mediambiental amb el canvi climàtic i la degradació mediambiental». Segons ell, això «ens genera una desafecció, un desànim» que ha portat els joves a sortir al carrer i que s'ha traduït en una mobilització social. En el seu cas i en el del moviment Fridays for Future, del qual forma part, el motor no va ser un mem, sinó la figura de la jove sueca Greta Thunberg, «que es va convertir en un fenomen viral després de la intervenció que va fer en la cimera climàtica. Molts joves que compartíem aquests vídeos, mems i piulades vam començar a fer vaga cada divendres». «El que és més important és destacar que són noves formes de mobilització no reglades ni institucionalitzades. No hi havia cap mena d'organització, vam decidir sortir al carrer i vam generar un moviment social, assembleari. Jo diria que no estem preocupats només per aquesta situació de crisi que és motivada per la crisi mediambiental, sinó també per la crisi social, de la immigració... Els joves som a primera línia, al capdavant d'aquestes mobilitzacions.»

Cristina Barrena, cooperant i exfacilitadora de Global Challenge, va compartir la seva experiència en aquesta «iniciativa que busca una societat més compromesa amb el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible i l'Agenda 2030. Els estudiants hi participem com a voluntaris i creem accions de conscienciació i formació amb les temàtiques que ens interessen. Les fem arribar a la resta d'estudiants, i Ongawa i la universitat ho faciliten i guien. Aquesta iniciativa és el primer contacte amb l'activisme per a molta gent en una etapa —la universitària— en què es produeixen molts canvis. És l'inici d'un procés d'entesa, d'una forma de canalització de motivacions i d'unir-nos a tots». En l'àmbit personal i des d'una part més emocional, per a ella, Global Challenge va representar «un punt de trobada, no estar sola, un "jo també vull canviar les coses", molta il·lusió, molta motivació, molts canvis. Va ser "un jo sola no puc i juntes sí que sí, un jo no he vingut a la universitat només per estudiar" i han estat moltes crisis existencials... En definitiva, ha estat molt de descobriment, pensament crític, aprenentatge, posada en valor del poder del col·lectiu i dels èxits a què podem arribar; molta feina en equip, molta reflexió, rectificació també, i una visió una mica més global del món. És tot això que hauria de ser la universitat.» Ella mateixa va llançar la pregunta clau: «què passa perquè això no sigui la universitat en si mateixa? Passa el mateix que passa a tota la societat. A la universitat hi ha el potencial, la gent que no està desgastada, la gent amb ganes de crear un món nou. Cal aprofitar-ho». No obstant això, aquesta enginyera assegura que cal «el sentiment de col·lectivitat, el sentiment que juntes podem generar més canvi», i ha detectat «la distància entre alumnat i professorat, que moltes vegades ens fa tenir alguns prejudicis com si fóssim enemics, quan en realitat hauríem de ser aliats i treballar plegats. A més, la universitat és a dins de la societat i de vegades falta aquesta connexió».

Segons Cristina Barrena, els estudiants «anem amb un focus fix: vinc a treure'm la carrera i el que hi ha al voltant és una distracció. Doncs no, és una aportació. Cal estar disposat a moltes coses, primer a despertar-se, perquè potser un cop obres els ulls ja no els podràs tancar, i també a desconstruir per poder-hi construir a sobre i a ser pacient perquè els canvis a llarg termini poden ser d'un mes, d'un any o potser no els veurem, perquè seran per a altres generacions. Cal estar disposat a ser un agent de canvi i a passar-ho a tothom. Això en si mateix ja és fer un canvi. El programa t'ho explica».

El paper de la universitat

Escoltar la veu dels estudiants universitaris és imprescindible: nous models d'actuació, nous reptes, noves exigències... Què pot fer i què ha de fer la institució? Per a la vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, Pastora Martínez Samper, «la participació de tota la comunitat universitària en les accions de cooperació universitària en el desenvolupament, i no solament en aquestes, és imprescindible per diversos motius. D'una banda, promovent espais participatius i de cocreació de coneixement podem impulsar projectes en què l'estudiantat se senti molt més involucrat i fomentar així el sentiment de pertinença i, alhora, enriquir aquests projectes gràcies a les seves aportacions; de l'altra, tenim un full de ruta, l'Agenda 2030, que ens apel·la a tots, per la qual cosa és imprescindible tenir una comunitat conscienciada sobre els reptes actuals i disposada a contribuir amb les seves accions a una societat més equitativa i un planeta més sostenible».

El perfil dels participants

María del Mar Agüera: graduada en Periodisme per la Universitat de Sevilla, especialitzada en Documental i Reportatge Periodístic Transmèdia a la Universitat Carlos III. Actualment estudia el grau de Llengua i Literatura Espanyoles a la UNED. Ha publicat el seu primer poemari, molt reivindicatiu, Bajándole las bragas a la poesía. Està immersa en la redacció del segon.

Lucas Barrero: graduat en Biologia i Ciències Ambientals per la Universitat de Girona. Actualment cursa el màster d'Agroecologia a la Universitat Pablo de Olavide. La seva preocupació per la crisi climàtica i mediambiental el va portar a iniciar juntament amb quatre companys el moviment Fridays for Future a l'Estat espanyol.

Cristina Barrena: cooperant, enginyera de Telecomunicacions, amb un màster de Tecnologies i Estratègies per al Desenvolupament Humà. Ha treballat en diferents projectes de cooperació a l'Amèrica Llatina tant en l'àmbit de l'energia fotovoltaica com en el monitoratge i el registre d'informació, i en diferents activitats de conscienciació i sensibilització aquí. Treballa com a tècnica de projectes a la Fundació EAS. És exfacilitadora del projecte Global Challenge de la Universitat Politècnica de Madrid.