El turisme gastronòmic i de natura, clau per a recuperar el sector

  Les opcions vacacionals a petita escala es recuperaran abans que les de masses

Foto: Freepik

15/02/2021
Beatriz González
Les opcions vacacionals a petita escala es recuperaran abans que les de masses

La UOC participa en el VII Congrés Internacional Científic Professional de Turisme Cultural, que tindrà lloc a Còrdova els dies 17, 18 i 19 de febrer

Les xifres del sector turístic han caigut en picat des que va començar la pandèmia: el 2020, les visites a l'Estat espanyol van disminuir un 77,3 % respecte al 2019, segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). I les perspectives no són gaire optimistes per a aquest 2021. L'última enquesta feta entre el grup d'experts de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) mostra que un 50 % dels enquestats pensa que el repunt no es produirà almenys fins a l'any 2022. I, quan ho faci, no tots els tipus de turisme tindran la mateixa demanda.

«Els turismes a petita escala possiblement es recuperaran força abans que el turisme de masses», afirma Xavier Medina, catedràtic dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i director de la Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament. «Ara no tenim tantes ganes de ser en una platja plena de gent en qualsevol lloc del Mediterrani, sinó de visitar llocs menys massificats. I el turisme gastronòmic, que té un estatus oposat al de masses, sí que és un reclam interessant actualment», diu.

Segons l'opinió de Medina, els punts clau que fan que el gastroturisme sigui una opció especialment atractiva en la situació actual són la seva base local, el fet que sigui una mena de turisme que el mateix viatger acostuma a organitzar de manera individual, familiar o en grups reduïts, i el fet que sigui, a més, una activitat generalment poc estacional i que es distribueixi al llarg de tot l'any. «Com que els primers viatges que es permetran seran els més locals, els de proximitat, i el turisme gastronòmic és de base local, té avantatges en aquest sentit. Un altre al·licient és que aquesta mena de turista visita llocs que no són tan turístics —cosa que fa que en general hi hagi menys gent— i els busca per altres raons, entre les quals hi ha la gastronomia», explica el catedràtic de la UOC.

 

La natura, aliada de la gastronomia

Independentment de quan es reprengui l'activitat turística, el grup d'experts de l'OMT preveu que aleshores hi haurà un augment de la demanda d'activitats turístiques de natura i aire lliure, amb una aposta sobretot pel turisme intern i les experiències de «viatges lents», en què s'assaboreixen cada moment i cada lloc mitjançant experiències com ara una visita a un celler o el fet de gaudir de les tradicions i els costums del lloc gràcies al menjar dels restaurants locals.

En aquest sentit, els territoris rurals, als quals s'associa bona part del gastroturisme, «tindran més demanda, entre altres motius perquè són, generalment, els menys castigats per la pandèmia», diu F. Xavier Medina. L'expert afegeix que habitualment les activitats que es proposen en espais a l'aire lliure són a prop de localitats rurals, «de manera que aquest tipus de turisme ja està preparat perquè hi hagi una oferta gastronòmica complementària que li doni suport. Si bé un turista pot visitar un museu o no, o triar entre anar a la platja o descobrir el patrimoni arquitectònic del lloc, el que segur que fa és menjar com a mínim tres cops al dia. Per això el turisme gastronòmic en pot sortir molt reforçat», afirma.

 

Perfil del gastroturista

El fet que la cuina sigui un reclam —o almenys un atractiu de pes— per fer un viatge no és cap novetat. Segons el III Estudio de la demanda de turismo gastronómico en España, elaborat per Dinamiza Asesores el 2019, el 82 % dels espanyols afirmava llavors que durant els dos darrers anys havia fet algun viatge o alguna escapada amb la intenció de gaudir de la gastronomia. L'informe, basat en un miler d'enquestes, destaca que les destinacions preferides dels viatgers per anar de tapes són el País Basc, Andalusia i la Rioja, mentre que per menjar en bons restaurants prefereixen el País Basc, Madrid i Catalunya.

Segons Medina, que participarà en una taula rodona sobre turisme gastronòmic al VII Congrés Internacional Científic Professional de Turisme Cultural, que tindrà lloc a Còrdova els dies 17, 18 i 19 de febrer, una mostra que el turisme gastronòmic té una mica de pes fins i tot durant la pandèmia és que dona resultats inesperats en forma de comandes online de productes autòctons que els turistes van descobrir al seu dia.

Com explica el catedràtic de la UOC, el turisme gastronòmic acosta la cultura d'un lloc i deixa un record important en el visitant, que d'aquesta manera descobreix determinats productes als quals fins i tot es pot fidelitzar. «Això ja té efecte ara com ara, perquè s'estan fent comandes a distància de determinats productes relacionats amb el turisme gastronòmic. La gent que recorda aquests productes també recorda on els va tastar, els rememora en tot el seu context, i això té un cert èxit en temps com aquests, en què el turisme tal com l'havíem conegut no és possible», assenyala.

#expertsUOC

Foto del professor Francesc Xavier Medina Luque

F. Xavier Medina Luque

Catedràtic dels Estudis de Ciències de la Salut
Director de la Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament

Expert/a en: Antropologia social, antropologia alimentària, estudis alimentaris, vi i turisme gastronòmic, cultures mediterrànies, identitats socials i ètniques.

Àmbit de coneixement: Sistemes alimentaris, cultura i societat.

Veure fitxa