Un 70 % de les persones amb dolor crònic ha empitjorat durant la pandèmia

  dolor confinament

Les TIC són una oportunitat per millorar el benestar amb intervencions a un cost assequible (Foto: Usman Yousaf, Unsplash)

01/03/2021
Teresa Bau
Un estudi de la UOC mostra que factors com ara la inseguretat laboral, la preocupació pel futur i la por de contagiar-se podrien influir negativament en les persones amb dolor

El perfil dels participants en la recerca és el d'una dona d'entre 30 i 59 anys que pateix dolor des de fa uns set anys

La pandèmia actual ha provocat conseqüències importants en les persones que pateixen dolor crònic. Un estudi dut a terme per l'eHealth Lab, el grup de recerca dels Estudis de Ciències de la Salut i de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha revelat que un 70 % de les persones amb dolor crònic han vist empitjorar la intensitat del seu dolor, la freqüència dels episodis i la interferència del dolor en les activitats de la seva vida diària.

Han participat en l'estudi 502 pacients, un 88 % dels quals eren dones d'entre 30 i 59 anys, amb dolor crònic de llarga duració (una mitjana de set anys). La majoria dels participants (87,6 %) tenia dolor en més d'un punt, essent l'abdomen, les lumbars i el coll les localitzacions més freqüents. Els participants han contestat enquestes en línia, dissenyades segons la metodologia IMMPACT (Initiative on Methods, Measurement, and Pain Assessment in Clinical Trials) i s'ha emprat el CPGQ (Chronic Pain Grade Questionnaire) per comparar els canvis en el dolor percebuts pels pacients a partir de l'inici del confinament.

 

La pandèmia empitjora el dolor

Els resultats mostren que la inseguretat laboral, les preocupacions respecte del futur, el nombre de persones cohabitant a la mateixa llar, el fet de tenir algú proper que ha mort per COVID-19 o la por d'infectar-se poden estar relacionats amb un empitjorament del dolor. 

L'estudi també mostra que la pandèmia ha propiciat nous desencadenants del dolor. Si abans l'estrès i els canvis de temps eren els més freqüents, durant el confinament un nombre elevat de participants han citat la preocupació pel futur, els problemes de son, la inseguretat, els pensaments negatius, la tristesa, la solitud, el sedentarisme i la por de contagiar-se com a desencadenants.

 

Noves maneres d'afrontar el dolor 

La pandèmia ha canviat també la manera com una part important dels pacients gestionen el seu dolor. Més de la meitat (54,5 %) han modificat com hi fan front: «L'estudi ha mostrat que, des de l'inici de l'estat d'alarma, més de la meitat dels pacients ha utilitzat el descans per fer front al dolor, i un percentatge similar ha augmentat el consum de medicació. Ambdues coses podrien ser contraproduents», explica Rubén Nieto, professor i investigador del grup eHealth Lab de la UOC. Amb tot, la pandèmia també ha incorporat una nova manera de combatre el dolor que és positiva: el 48,2 % han inclòs els estiraments com a nova eina per desfer-se del dolor. 

 

Les TIC, una oportunitat de futur

«Quan hi ha un problema de dolor crònic, és important que les persones puguin aprendre a viure amb aquest dolor, i que es puguin centrar a aconseguir els seus objectius vitals, tinguin dolor o no. Eliminar del tot el dolor és difícil, però aprendre a afrontar-lo i a viure-hi és possible. Poden ser útils les intervencions biopsicosocials, en què es tracta el dolor de manera global», explica Rubén Nieto, que és especialista en comprensió, avaluació i tractament dels problemes de dolor des d'un punt de vista multidimensional. 

Desgraciadament, la majoria de persones no tenen accés a aquestes intervencions, ja que hi ha pocs centres que ofereixin tractaments des d'aquesta perspectiva, i els professionals de la salut reben poca formació específica en gestió del dolor, segons Nieto. Però les TIC es perfilen com una eina útil per acostar aquest tipus de tractament als pacients amb dolor crònic: «Les TIC representen una oportunitat per lluitar contra el dolor i millorar el benestar, atès que poden facilitar l'accés a intervencions basades en l'evidència amb un cost assequible. I poden augmentar l'autonomia i empoderar la persona», explica Nieto, que centra una part de la seva recerca en l'aplicació de les noves tecnologies a problemes de salut. Per a l'investigador, cal aprendre de l'experiència de la pandèmia en l'ús de les TIC en la salut: «Les possibilitats són infinites, des de la clàssica teleconsulta, fins a solucions basades en intel·ligència artificial, però abans és imprescindible planificar i provar-les.»

 

Segona part de l'estudi 

Liderat pel psicòleg i investigador Rubén Nieto, en aquesta recerca també hi han participat Beatriz Sora, també investigadora del grup de recerca eHealth Lab i professora del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili; la psicòloga clínica Rebeca Pardo, professora del Departament de Psicologia de la Universitat Europea de Madrid i professora associada de la Universitat Autònoma de Madrid, i Juan Vicente Luciano Devis i Albert Feliu Soler, investigadors de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i professionals del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Per entendre millor la situació de les persones amb dolor crònic en l'entorn de pandèmia, els investigadors han planificat una segona part de l'estudi, en la qual es faran entrevistes en profunditat a persones amb dolor per conèixer-ne de primera mà la situació. L'equip de Rubén Nieto busca persones per participar-hi. Si hi esteu interessats, podeu contactar-hi per correu electrònic a rnietol@uoc.edu

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar.

 

Article relacionat

Nieto, R.; Pardo, R.; Sora, B.; Feliu-Soler, A.; Luciano, J. V. Impact of COVID-19 Lockdown Measures on Spanish People with Chronic Pain: An Online Study Survey. J. Clin. Med. 2020, 9, 3558. https://doi.org/10.3390/jcm9113558

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en l'aprenentatge en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC

#expertsUOC

Foto del professor Rubén Nieto Luna

Rubén Nieto Luna

Expert/a en: Investigació en l'àmbit del dolor crònic (avaluació, factors de risc i prevenció secundària), desenvolupament d'intervencions en línia per a problemes de salut (especialment problemes de dolor).

Àmbit de coneixement: Personalitat, avaluació i tractaments psicològics, i salut i xarxa.

Veure fitxa