El 80 % dels professionals sanitaris de l'Estat espanyol estava disposat a vacunar-se durant la segona onada de COVID-19

  percepció vacuna COVID-19 Espanya

La UOC està avançant en un segon estudi per determinar l'opinió i predisposició a vacunar-se de la població i els professionals sanitaris, ara que som en ple procés de vacunació. (Foto: Artem Podrez_Pexels)

18/03/2021
Cristina Sáez
Un estudi de la UOC en col·laboració amb investigadors europeus posa de manifest que, tot i que la majoria del personal sanitari es mostrava favorable a la vacunació, 2 de cada 10 metges i 3 de cada 10 infermers hi eren reticents

Els principals motius al·legats eren els potencials efectes secundaris de la vacuna i la desconfiança que fos segura pel temps rècord en què s'havia desenvolupat

El treball suggereix la importància de les xarxes socials per a la difusió d'informació veraç, contrastada i actual per fer-la arribar a un ventall ampli de la població i empoderar-la a favor de la vacunació

Prop de 8 de cada 10 professionals de l'àmbit sanitari a l'Estat espanyol estan disposats a vacunar-se contra la COVID-19, segons un estudi liderat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El treball, publicat a la revista d'accés obert Vaccines, avalua per primer cop la reticència d'aquest sector de la població enfront de la vacunació contra el SARS-CoV-2 i conclou que hi ha més acceptació entre el personal mèdic que entre el personal d'infermeria. Entre les raons que al·leguen els sanitaris per no voler-se immunitzar destaquen la por que les vacunes no siguin segures i els potencials efectes secundaris

Tot i que la vacunació es considera el mètode més efectiu per prevenir i eliminar infeccions virals i aturar-ne la transmissió, un percentatge significatiu de la població recela del paper que tenen aquests fàrmacs preventius en la immunitat. I això repercuteix en un descens del nombre de persones vacunades, cosa que ha fet que hi torni a haver brots de malalties que ja estaven controlades o fins i tot erradicades, com ara el xarampió. De fet, l'augment de grups antivacunes va portar l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a considerar la reticència enfront de la vacunació una de les deu amenaces globals del 2019.

En aquest sentit, una de les vies principals de potenciació de la informació falsa i amb manca de rigor científic contra les vacunes són les xarxes socials, entre altres Instagram, Facebook, TikTok, Telegram i Twitter. Per aquest motiu, els investigadors, amb Hans Eguia, doctorand del programa de doctorat de Salut i Psicologia de la UOC, al capdavant, van reclutar 1.002 voluntaris de Twitter entre el 10 de setembre i el 23 de novembre de 2020, la majoria dels quals era personal sanitari, i els van demanar que completessin un qüestionari en què se'ls preguntava si es posarien la vacuna i el perquè de la seva resposta.

De les 731 persones espanyoles, 164 van respondre que no es vacunarien, dels quals el 17,5 % eren metges, gairebé el 35 %, personal d'infermeria i el 31,5 %, altres professionals de l'àmbit sanitari. Entre els motius principals al·legats per no vacunar-se hi havia la preocupació per una possible manca d'efectivitat, manca de seguretat i possibles efectes secundaris adversos

«És excepcional que s'hagin aconseguit desenvolupar les vacunes en menys d'un any, cosa que no havia passat mai abans a la història i això pot causar incredulitat fins i tot entre alguns professionals de la salut», explica Francesc Saigí, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigador del grup de recerca I2TIC, que ha liderat aquest estudi.

«Però podem estar ben tranquils que totes les vacunes aprovades són segures. Si s'han pogut desenvolupar en un temps rècord és perquè s'hi han abocat molts recursos i els criteris d'aprovació de les agències reguladores dels medicaments són molt estrictes», afegeix.  

Els resultats es van obtenir quan la segona onada començava a repuntar a l'Estat espanyol i encara no s'havien acabat els assajos clínics de la fase III de les vacunes. «No hi havia dades i potser això pot fer entendre que part dels professionals sanitaris preferia esperar a saber-ne més detalls. Potser, si repetíssim ara l'enquesta, els resultats serien diferents», apunta Marina Bosque, investigadora dels Estudis de Salut de la UOC i del grup de recerca GRESP (Universitat de Vic/Manresa - UOC).

El fet que el doble de personal d'infermeria que de personal mèdic sigui reticent a vacunar-se és, consideren els autors del treball, preocupant, perquè «són els que estan més a prop dels pacients i, per tant, són més susceptibles d'influenciar-ne l'opinió, tal com passa en les campanyes de vacunació de la grip», apunta Saigí.

Tot i que l'estudi s'ha dut a terme amb una mostra petita i anterior a l'inici de la vacunació, els autors consideren que els resultats són un toc d'alerta que mostra que calen més intervencions per aconseguir una millor comunicació amb la població en general i en particular amb els professionals de la salut. Estudis previs han mostrat que quan les persones tenen dubtes sobre les vacunes, si se'ls ofereixen missatges clars i potents, les reticències disminueixen i tendeixen a desaparèixer. En aquest sentit, s'està avançant en un segon estudi per determinar l'opinió i la predisposició a vacunar-se de la població i els professionals sanitaris, ara que som en ple procés de vacunació.

«Comprendre les raons per les quals les persones no es volen vacunar, sobretot el personal sanitari, permet dissenyar estratègies de comunicació i educació fins i tot fent servir les xarxes socials per resoldre dubtes, aconseguir una taxa més elevada de vacunació i, al final, el desitjat efecte ramat», conclouen els autors.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, sobre salut i benestar, i 10, sobre reducció de les desigualtats. 

 

Article de referència:

Eguia, H.; Vinciarelli, F.; Bosque-Prous, M. et al. (2021). «Spain's Hesitation at the Gates of a COVID-19 Vaccine». Vaccines 9, 170. https://doi.org/10.3390/vaccines9020170

 

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC

#expertsUOC

Marina Bosque

Professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora del grup GRESP (Universitat de Vic/Manresa-UOC)

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Salut electrònica (e-health) i telemedicina.

Veure fitxa