14/4/21 · Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

Clubhouse, la xarxa social exclusiva i d'alt perfil en què tothom vol escoltar

L'aïllament social i la fatiga de les pantalles són algunes de les causes de l'èxit d'aquesta aplicació, que es basa en el so
Foto: Nathan Reboucas / Unsplash

Foto: Nathan Reboucas / Unsplash

Un club selecte on, gràcies a la invitació d'un altre usuari, es pot escoltar com parlen, per exemple, Elon Musk, Mark Zuckenberg o Vladímir Putin. Clubhouse ha aconseguit admiradors d'alt perfil i 8 milions de descàrregues, segons l'últim informe de la firma App Annie, i se situa com una de les xarxes socials revelació. Ara que fa un any que es va posar en marxa, està valorada en 20 milions de dòlars. Aquesta xarxa que aposta clarament per l’àudio xat ha aconseguit atreure figures públiques famoses i d'alt perfil tan dispars com Oprah Winfrey o Drake. Això, sumat a l'escassetat d'invitacions i al funcionament actual, només per a iPhones, l'ha convertit en una xarxa exclusiva i molt atraient. “Tot i les restriccions d'ús i d'accés, Clubhouse es va posicionant i consolidant. A més, reuneix una bona part de característiques d'èxit: els directes, els continguts efímers, el bonrotllisme (encara no s'hi han instal·lat haters ni trols), el diàleg constructiu i positiu i l'aposta per fugir de la imatge i el vídeo”, afirma Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC

La revolució de la veu empesa per la fatiga de les pantalles 

Tant els podcasts com els audiollibres han anat guanyant oients durant aquest any. Gairebé la meitat dels internautes espanyols ja escolten podcasts: un 47,1 % el 2020, respecte del 41,5 % el 2019, i un de cada tres internautes consumeix audiollibres: un 32,2 % el 2020, respecte del 27 % el 2019. La pandèmia ens ha empès, per esgotament, de la imatge al so. 

“Aquestes aplicacions han guanyat importància a causa d'aquesta època d'aïllament social massiu que vivim i la fatiga de l'element pantalla”, adverteix Miquel Pellicer, professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Clubhouse competeix directament amb Tik Tok, Zoom i Twitch. “Mentre que en les dues primeres l'atenció i la concentració són màximes per la necessitat de crear continguts o atendre el que hi ha a la pantalla, Twitch i, sobretot, Clubhouse són com la ràdio de sempre, les tens enceses i escoltes”, explica Pellicer. “Clubhouse aconsegueix 'acompanyar', un fet important en una societat global, pandèmica i saturada d'imatges i pantalles”, afegeix.

El club selecte on es pot escoltar

A través d'una invitació i després de descarregar l'aplicació, l'usuari ha de personalitzar la llista de gustos i interessos i aprofundir, llavors sí, en les diferents sales de veu. L'algorisme es nodreix dels gustos dels usuaris, la qual cosa permet segmentar millor. Per Pellicer, això millora l'enfocament de la plataforma, ja que s'hi entra a escoltar, a dir i a aprendre i s'eviten situacions d'odi o haters. “L'experiència és aquí i ara, espontània, en directe i sense poder recuperar la conversa, ja que no queda desada”, explica Pellicer. 

Segons les normes de Clubhouse, no és possible enregistrar o reproduir les sales o escoltar la xerrada a posteriori o compartir informació obtinguda a Clubhouse sense permís previ. “Això li confereix una imatge d'exclusivitat que connecta molt bé amb el concepte de club, d'una cosa exclusiva per a membres”, afirma Lalueza. El que sí que es permet en aquestes sales és que els participants puguin aixecar la mà i intervenir en la conversa. “Es permet que els usuaris es converteixin en prosumers, és a dir, consumidors i creadors, en qüestió de segons. En aquesta aplicació no és la imatge per la imatge, és el contingut i l'argument sonor el que afegeix valor. No s'hi val a aparentar, cal compartir i aportar contingut de qualitat”, afegeix Pellicer. 

Influencers sonors?

Aconseguir monetitzar els continguts de qualitat és el que, segons Reuters, es planteja Clubhouse de manera imminent. En aquesta línia, Pellicer afirma que “el contingut de qualitat a Clubhouse pot significar monetitzar les xerrades amb personatges rellevants o continguts amb un valor afegit més enllà del contingut commodity”. L'aplicació es planteja diferents tipus de generació d'ingressos: propines, venda de tiquets i/o subscripcions. De moment, no s'ha decidit com s'integrarà tot això i es proposa com a prova pilot per a alguns comptes.

Un altre dels punts clau serà veure si Clubhouse es manté tancat i exclusiu només sota invitació o si finalment s'obre i es democratitza per a tots els usuaris. “Tot i el risc de perdre l'exclusivitat, els gestors d'aquesta plataforma no tenen més remei que obrir-la al màxim, perquè si no ho fan estaria molt exposada al fet que les plataformes mainstream (com Twitter o Facebook) acabin consolidant propostes molt similars a les de Clubhouse i les facin arribar als milions d'usuaris que ja tenen”, adverteix Lalueza. “Per afrontar aquesta amenaça, hi ha de permetre l'accés per poder créixer i que les altres plataformes no li guanyin la batalla en el seu terreny”, afegeix. Una de les batalles més importants davant aquest desafiament serà enfrontar-se amb els aspectes de la transparència i la moderació del contingut, com ja fan Facebook i YouTube, cosa per la qual se l'ha criticat. 

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits