La UOC i la IAU fan una reflexió conjunta sobre l'impacte de la COVID-19 en el futur de l'educació superior en un cicle de col·loquis

  ordinador

Foto: IAU

Les conclusions es lliuraran a la Conferència Mundial d'Educació Superior de la UNESCO sota el títol "Reinventing the Role & Place of Higher Learning for a Sustainable Future"

La pandèmia de la COVID-19 ha trastocat l'àmbit de l'educació, tant a les escoles com als centres d'ensenyament superior, amb uns efectes que la UOC, la primera universitat 100 % en línia del món, ha explorat en profunditat els darrers mesos, tal com es pot veure a les reflexions dels seus portaveus. Dades de la UNESCO indiquen que, a data 1 d'abril de 2020, durant la primera onada, es van tancar escoles i institucions d'ensenyament superior a 185 països. Això va afectar un 89,4 % del total d’estudiants matriculats arreu. Amb la davallada de casos posterior en alguns països, alguns centres van tornar a obrir, però molt tímidament i sempre amb restriccions.

Una enquesta global sobre l'impacte de la pandèmia en les universitats feta per l'Associació Internacional d'Universitats (IAU, per la sigla en anglès) revela que pràcticament tots els centres que van participar en el sondeig van afirmar que la COVID-19 havia impactat d'alguna manera en la institució: un 59 % va respondre que es van aturar totes les activitats del campus i que la institució va quedar completament tancada. En el cas d'universitats africanes, el percentatge va pujar fins al 77 %. El 80 % de les universitats van considerar que la COVID-19 afectaria la matriculació en els propers cursos. Un 48 % va admetre haver rebut suport governamental per afrontar la situació.

L’impacte de la pandèmia en el futur de l’educació superior és clar i constitueix, precisament, l’eix central del cicle de col·loquis que han organitzat la UOC i la IAU sota el títol "Innovative Education for Unshaped Futures (IE4UF)", amb l'objectiu d'explorar alguns dels canvis que s'estan observant actualment en aquest àmbit. "La pandèmia de la COVID-19 i la necessitat del distanciament físic han accelerat la transformació digital dels ensenyaments superiors arreu del món. Més d'un any després en situació de pandèmia, creiem que és essencial abordar els canvis que s'han produït i l'impacte que tindran a llarg termini", comenta Pam Fredman, presidenta de la IAU i exrectora de la Universitat de Göteborg.

"És un gran honor per a la UOC tornar a col·laborar amb la IAU en una iniciativa tan important com aquesta", afirma Josep A. Planell, rector de la UOC, qui afegeix que "a la UOC pensem que és molt important, especialment en aquest moment tan difícil que estem vivint, que compartim els nostres 25 anys d'experiència en ensenyament en línia. Ja fa més d'un any que ho fem, especialment amb universitats d'Espanya i Llatinoamèrica, i ens alegra que ara, juntament amb la IAU, puguem arribar a universitats d'arreu del món per reflexionar plegats sobre el futur de l'ensenyament superior".

El cicle està dividit en sis sessions d’una hora que aborden diversos aspectes de la transformació de l’educació superior, accelerada a causa de la pandèmia. Albert Sangrà, catedràtic de la UOC, director de la Càtedra UNESCO en Tecnologia i Educació per al Canvi Social i responsable del cicle, explica que "un any després de l'inici d’aquesta disrupció sobtada que ha obligat molta gent a adoptar les tecnologies digitals, hi ha una incertesa constant i també la necessitat de ser resilients per respondre a un entorn de canvi ràpid i sostingut". El cicle creat per la UOC i la IAU, que arrenca el 10 de juny, busca precisament fer una reflexió conjunta i oferir "una resposta a les necessitats creades a partir de la situació que es va començar a viure el març del 2020". Tal com explica Sangrà, a aquest cicle la UOC hi aporta el seu coneixement sobre l’educació en línia i també la iniciativa de transformació digital de la universitat. D'altra banda, segons Fredman, "la IAU està satisfeta amb la col·laboració amb la UOC per poder compartir exemples de desenvolupaments i experiències que continuaran tenint un impacte sobre l'educació superior més enllà de la pandèmia".

En cada seminari web hi participaran dues persones de referència, una de la UOC i una de la IAU. Després de les sessions en obert, tindran lloc uns debats, limitats a trenta persones, en els quals s’aprofundirà en el que s’hagi comentat als seminaris web amb l’objectiu d’elaborar un document per lliurar en el marc de la Conferència Mundial d'Educació Superior de la UNESCO, amb el títol "Reinventing the Role & Place of Higher Learning for a Sustainable Future".

Trine Jensen, responsable d'HE & Digital Transformation de la IAU, destaca: "En cadascuna de les sis sessions debatrem temes que considerem crucials per a la transformació que experimentarem més enllà de la pandèmia, i tenim moltes ganes de debatre-ho amb participants d'arreu del món."

 

Sis col·loquis per a una reflexió conjunta

Al primer col·loqui, el 10 de juny, amb el títol "Return to Campus: Making sense of (innovative) hybrid teaching and learning", hi intervindran Albert Sangrà i Liz Johnson, de la Universitat de Deakin (Austràlia). La presidenta de la IAU, Pam Fredman, i el president de la UOC, Josep A. Planell, inauguraran el cicle.

Jensen destaca que "per a la primera sessió, comptarem amb Albert Sangrà, que aportarà la perspectiva de l'ensenyament i l'aprenentatge en línia. També serà un plaer comptar amb Liz Johnson, vicerectora d'Educació de la Universitat de Deakin, Austràlia. La Universitat de Deakin ja liderava iniciatives d'aprenentatge combinat abans de la pandèmia, i serà un plaer conèixer l'opinió de la Liz sobre la seva visió de futur".

El 22 de juny, la segona sessió, titulada "Assessment practices in hybrid and online HE scenarios", estarà liderada per Nati Cabrera (UOC) i Henrik Johansson (Universitat d'Estocolm, Suècia). L'1 de juliol, el col·loqui titulat "Leadership for Digital Education: Shortcuts and pitfalls" comptarà amb la presència de Josep M. Duart (UOC) i José Antonio Bowen (Associació Americana d'Universitats i Colleges, EUA).

Aquest primer bloc de tres col·loquis abasta les qüestions bàsiques que s'han de tenir en compte per a la transformació digital, subratlla Albert Sangrà. Els participants discutiran el plantejament de base del document que s'elaborarà per a la UNESCO. "Parlarem de com tornar al campus i com donar un sentit innovador a models híbrids d’ensenyament i aprenentatge, més que tornar a fer el que fèiem abans: a partir del que hem après, hem de poder desenvolupar solucions híbrides que donin més flexibilitat als estudiants i que a la vegada mantinguin l’element positiu de l’experiència viscuda al campus", comenta Sangrà.

A partir del setembre, un segon bloc amb tres sessions més abordarà aspectes més concrets i específics. El 16 de setembre tindrà lloc el col·loqui "Designing quality (online) learning", amb la participació de Marcelo Maina (UOC) i Sian Bayne (Universitat d'Edimburg, Escòcia); el 30 de setembre, Montse Guitert (UOC) i Shanali Govender (Universitat de Ciutat del Cap, Sud-àfrica) conduiran el col·loqui "Interaction and collaboration: being social in digital environments". Finalment, el 14 d'octubre tindrà lloc la darrera sessió, que porta per títol "Data Governance: What should we be aware of?", amb Juliana E. Raffaghelli (UOC) i Li Yan (Universitat de Zhejiang, Xina).

El cicle estarà obert a tothom a través de Zoom (amb inscripció prèvia) i les gravacions estaran disponibles a posteriori.

#expertsUOC

Foto del professor Albert Sangrà Morer

Albert Sangrà Morer

Catedràtic d'Educació
Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director acadèmic de la Càtedra UNESCO

Expert/a en: Aprenentatge virtual (e-learning), educació i TIC, organització educativa, docència universitària virtual, metodologia docent, polítiques educatives i planificació estratègica de les TIC en educació.

Àmbit de coneixement: Pedagogia.

Veure fitxa