Tecnologies virtuals com el metavers completen l'experiència de les visites presencials a museus

Submergir-nos digitalment en un quadre o explorar més enllà dels objectes i espais físics dels museus és una tendència museística a l'alça. Com a mostra, Barcelona acull diverses exposicions immersives: d'una banda, "Frida Khalo", al Centre d'Arts Digitals (IDEAL); de l'altra, "Homo ludens", que combina videojocs i obres d'art, o "Symphony", un viatge virtual al cor de la música, al CaixaForum. Així, un grup d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) estudia els diversos models de relació entre espais reals i objectes virtuals i la seva afecció en els processos cognitius dels visitants.

"Aquest treball vol fer una comparació entre una visita real i una visita virtual en les quals s'utilitzen tant la realitat augmentada amb agents virtuals en diferents localitzacions com la realitat virtual i el vídeo 360", explica Pierre Bourdin, professor i investigador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i responsable d'aquest projecte.

La realitat ampliada és un terme que abasta l'ús de diferents tecnologies immersives capaces de presentar elements reals i virtuals amb diferents graus d'integració. D'aquesta manera, gràcies a l'ús d'aquesta mena de tecnologies, es permet a una persona fer un recorregut pels mateixos espais i veure els mateixos agents amb un casc de realitat virtual, la qual cosa implica que aquesta classe de visites virtuals es puguin fer des de qualsevol lloc del món.

"La UOC té línies de recerca des de fa temps en aquesta matèria, però, a causa del creixement del metavers, l'interès per aquestes àrees s'ha reforçat en projectes relacionats amb la realitat virtual i augmentada, així com l'aplicació d'aquestes tecnologies en àmbits com el sociosanitari, la cultura, l'e-health o l'educació", apunta Bourdin.

Visita real complementada amb tecnologia virtual

En aquest treball s'utilitzen sistemes de realitat augmentada i de realitat virtual, i també altres elements audiovisuals, com els vídeos en 360°. Tot això, amb l'objectiu d'oferir a l'usuari una experiència més completa tant en la visita real com en la visita virtual i comparar els efectes de cadascuna en l'experiència del visitant. "Aquest tipus de tecnologies estan dissenyades per visualitzar i interactuar amb diferents objectes generats per computador superposats al món real, la qual cosa ens permet analitzar certs processos cognitius i comportaments que es produeixen en els visitants", apunta Álvaro Pastor, professor col·laborador de la UOC, que investiga aquest àmbit en el seu projecte de tesi doctoral, dirigida per Bourdin i adscrita al programa de doctorat de Tecnologies de la Informació i de Xarxes.

Els investigadors han posat en marxa uns sistemes i models propis dissenyats específicament per a aquesta recerca. "En aquest estudi emprem la realitat virtual i la realitat augmentada. Són desenvolupaments propis específics per al projecte, aptes tant per captar la realitat en vídeo 360 com per restituir-la posteriorment en un casc", detalla el doctorand, que assenyala que també s'ha implementat una aplicació de realitat augmentada per al recorregut in situ.

"L'experimentació es duu a terme gràcies a la col·laboració de persones voluntàries que vulguin participar en sessions individuals, cada dissabte fins a finals d'abril al CaixaForum de Barcelona", destaquen els investigadors. Així, és possible inscriure's com a voluntari o voluntària en aquesta pàgina.

"Les persones voluntàries podran visitar l'edifici del museu fent servir la realitat augmentada o la realitat virtual, en funció de la condició que se'ls assigni, amb l'objectiu d'avaluar les seves percepcions i certs processos cognitius", detalla Pastor, el treball del qual ha rebut finançament per a projectes d'experimentació i innovació de l'Institut de Cultura de Barcelona.

En els últims anys, la realitat augmentada s'ha convertit en un reclam aplicat a diferents museus amb el propòsit d'afegir continguts virtuals a peces del món físic. Així, els visitants poden obtenir més informació quan assisteixen a diverses exposicions o beneficiar-se dels coneixements d'experts.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat, i 9, indústria, innovació i infraestructura.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 52 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC