Victimització en línia i fora de línia, dues cares d'una mateixa moneda?

 

Un 73,7 % de les persones enquestades van manifestar haver patit algun tipus de ciberdelicte (Foto: Christin Hume/Unsplash)

21/03/2022
Agustín López

El risc de patir delictes en el món virtual és més alt en persones que han experimentat altres tipus de victimització al llarg de la vida


Un estudi de la UOC amb estudiants universitaris ha confirmat l'elevada prevalença dels ciberdelictes, especialment el ciberfrau i els ciberatacs

Amb l'avanç de la digitalització de la societat, la ciberdelinqüència és cada vegada més freqüent. Una recerca del grup Victimologia i Criminalitat en la Societat de la Informació (VICRIM) de la UOC ha estudiat la prevalença dels ciberdelictes en un grup d'estudiants universitaris i ha comparat aquestes dades amb la seva experiència prèvia de victimització en el món fora de línia. Els resultats, publicats a la revista Social Sciences, mostren que un 73,7 % de les persones enquestades van manifestar haver patit algun tipus de ciberdelicte. A més, els investigadors també han detectat que el risc de patir aquestes situacions en el món virtual és més alt en persones que ja han experimentat altres tipus de victimització, especialment durant la infància.

"L'estudi aporta una visió de la ciberdelinqüència com un fenomen que no pot ser examinat de manera aïllada d'altres fets socials que hi estan relacionats. Les persones que experimenten victimització al ciberespai també pateixen altres experiències adverses que hi estan relacionades, i ens interessa tenir-ne una visió global i no segmentada per poder millorar la prevenció i la resposta als problemes", explica Josep M. Tamarit, catedràtic de Dret Penal dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i investigador principal del VICRIM.

La recerca s'ha basat en una enquesta a 749 estudiants universitaris, que s'han analitzat mitjançant un estudi de classes latents, una metodologia que serveix per detectar els diferents patrons existents pel que fa al risc de victimització en línia. "Hem trobat que el risc de patir ciberdelictes no es distribueix de manera equilibrada en la població. Això ja ho sabíem, però l'estudi ens ha aportat un coneixement més profund: hi ha diversos patrons de victimització i el risc no depèn només de la manera com les persones fan ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), sinó que també està relacionat amb altres experiències vitals", destaca Josep M. Tamarit.

 

Victimització infantil, el factor de risc més important

Els resultats de l'estudi han identificat tres grups de persones pel que fa al risc de ser víctima de ciberdelictes: un primer grup que té un risc baix; un segon grup, el més nombrós, que té un risc referit bàsicament a formes de cibervictimització econòmica (ciberfraus o ciberatacs), que són els tipus de ciberdelictes predominants entre les dotze tipologies analitzades, i, finalment, un tercer grup que presenta un risc molt elevat de patir diverses formes de cibervictimització, com ara amenaces, insults, assetjament, frau d'identitat, difusió de falsos rumors i també delictes sexuals.

Aquest tercer grup representa un 17 % de les persones enquestades i es caracteritza per haver patit experiències de victimització en la infància (abús sexual, maltractament o exposició a violència parental) i en la vida adulta en àmbits com la violència en les relacions de parella. "L'estudi reforça el que ja havia revelat la recerca victimològica: que la victimització infantil és el principal predictor de la victimització en la vida adulta", destaca l'investigador.

A més, i també en línia amb altres recerques prèvies, el treball ha detectat la rellevància del baix estatus socioeconòmic i les orientacions sexuals minoritàries (no heterosexuals) com a factors de risc de polivictimització. "Aquestes dades ens fan adonar que allò que succeeix al ciberespai és, en molts casos, una extensió del que passa al món fora de línia, especialment pel que fa a les persones que necessiten més atenció des del punt de vista de les accions de prevenció i de resposta al delicte", explica Josep M. Tamarit.

 

Ciberdelictes econòmics i conflictes de parella

La recerca també ha trobat una inesperada associació entre conviure en parella, ser víctima de violència de parella (unidireccional o bidireccional) i patir cibervictimització econòmica. Tot i que amb aquest estudi no es pot establir una explicació empírica per a aquesta associació, els autors expliquen al treball que aquests resultats "suggereixen la necessitat de superar una visió de la cibervictimització econòmica centrada en els atacs per part de desconeguts i prestar més atenció al frau o als ciberatacs que es puguin produir en situacions de conflicte entre parelles sentimentals".

En definitiva, els investigadors argumenten que la recerca sobre el ciberdelicte i la seva prevenció no s'hauria de centrar només en els riscos derivats d'activitats rutinàries associades a la presència i la comunicació al ciberespai, ja que aquests comportaments només poden explicar una part de la victimització i no les seves arrels profundes ni les seves conseqüències. "Sovint es tendeix a cercar quins aspectes relacionats amb la conducta de les persones a internet, com ara la desinhibició o altres circumstàncies, generen risc de victimització al ciberespai, però cal examinar aquest fenomen com una realitat completa i complexa", apunta Josep M. Tamarit.

 

La reducció de les desigualtats i la discriminació com a mesura de prevenció

Davant d'aquests resultats, l'investigador subratlla que les estratègies de prevenció de la ciberdelinqüència no s'haurien de centrar només en factors d'oportunitat relacionats amb les interaccions en línia i el comportament de les víctimes potencials, sinó que "cal enfrontar-se a les profundes arrels humanes i socials de la victimització".

En aquest context, destaca la importància de focalitzar-se en les persones que han patit experiències de victimització, especialment en la infància: "Totes les actuacions preventives han de ser benvingudes, però els resultats ens porten a advertir la importància que té la prevenció de la victimització infantil i el suport a les persones que l'han patit per millorar-ne el benestar i també per evitar que es reprodueixi un patró de victimització al llarg de la seva vida".

En la mateixa línia, Josep M. Tamarit també fa una crida a posar el focus en dos factors de risc que han aparegut en l'estudi: una orientació sexual socialment minoritària i un estatus socioeconòmic baix. "Les polítiques de reducció de les desigualtats i de la discriminació són polítiques de prevenció de la victimització en totes les seves formes, també en l'àmbit de la ciberdelinqüència", conclou.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar; 5, igualtat de gènere, i 10, reducció de les desigualtats

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 52 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Foto del catedràtic Josep Maria Tamarit Sumalla

Josep Maria Tamarit Sumalla

Catedràtic de Dret Penal i investigador líder del grup VICRIM de la UOC

Expert/a en: Victimologia, justícia restaurativa, sancions penals i justícia transicional.

Àmbit de coneixement: Dret penal i criminologia.

Veure fitxa