Les xarxes socials, una font de confort emocional durant la pandèmia

El distanciament físic provocat per la pandèmia de la covid va tenir un important impacte psicològic en la població i també en l'ús de les xarxes socials virtuals. Un estudi del grup de recerca Digital Business Research Group (DigiBiz) de la UOC, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Nanjing i la Universitat de Guizhou (Xina), ha analitzat l'efecte dels trets psicològics i dels canvis de perspectiva sobre el present en el comportament dels usuaris de la xarxa social WeChat durant la pandèmia. Els resultats, que s’han publicat en accés obert a la revista Computers in Human Behavior, mostren que la visió que aquestes persones s'havien format sobre el seu futur es va veure trastocada durant aquest període, i això va conduir a una millora de la qualitat de les interaccions amb altres persones a través dels mitjans socials i les aplicacions de missatgeria instantània, que van esdevenir una font de confort emocional.

"La possibilitat de caure molt malalts de covid o, fins i tot, de morir va portar moltes persones a considerar que el seu futur era molt més difícil de preveure. Al seu torn, aquesta incertesa les va fer molt més propenses a exposar-se a experiències personals altament immersives en els mitjans socials i les aplicacions de missatgeria instantània, de manera que es van obrir a altres persones usuàries d'aquestes plataformes i hi van compartir informacions ben personals", explica Inma Rodríguez-Ardura, catedràtica de Màrqueting Digital dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i directora del DigiBiz, que ha participat en aquesta recerca juntament amb el professor Antoni Meseguer-Artola, catedràtic de Mètodes Quantitatius Aplicats a l'Economia i Empresa dels mateixos estudis.

Hedonisme i confiança en el futur

La recerca ha partit de l'anàlisi de les característiques psicològiques i el comportament virtual de 516 usuaris de WeChat, una plataforma xinesa amb 1,2 bilions d'usuaris que és a la vegada un mitjà social, una aplicació de missatgeria instantània i un mitjà de pagament. "Aquests aspectes psicològics tenen a veure amb els trets de personalitat narcisistes que poden tenir les persones, i també amb el fet que vegin el present de manera hedonista —i per això intentin que les seves accions els proporcionin gratificacions immediates, noves sensacions i experiències úniques—, o tendeixin a tenir en compte les conseqüències futures de les seves accions i, per tant, planifiquin el seu futur i treballin de valent en el present per aconseguir més endavant el que s'han proposat", explica Inma Rodríguez-Ardura.

Segons els resultats de l'estudi, quan s'activa aquesta percepció hedonista del temps, els individus estan més disposats a participar en les xarxes socials i a gaudir d'aquestes activitats, de manera que són més proclius a sincerar-se amb altres persones. "Això succeeix perquè l'ús d'aquestes plataformes pot proporcionar el confort emocional que necessiten quan consideren que els seus horitzons temporals de vida es retallen i, consegüentment, donen més importància a aconseguir gratificacions emocionals en el present", argumenta la investigadora.

D'aquesta manera, segons el nou estudi, el fet de centrar-se en l'"aquí i ara" i de confiar en la influència del comportament present per tenir un futur millor és útil per fer front a una emergència pública com la pandèmia de la covid, que implica aconseguir regular les pròpies emocions i mantenir l'estat d'ànim, en aquest cas, a través de les xarxes socials virtuals.

La funció dels trets narcisistes

La recerca també demostra la influència dels trets narcisistes en aquest comportament a les xarxes socials, ja que ha trobat una relació causal directa entre aquesta característica psicològica i la tendència a compartir estats emocionals i altra informació íntima dels usuaris a través de WeChat. Per tant, aquest aspecte de la personalitat ajudaria a desencadenar un comportament propici per mantenir el benestar emocional de les persones en els moments d'emergència sanitària.

Segons els investigadors, aquests resultats també poden servir per entendre millor "la funció i el significat dels trets narcisistes en entorns durs", com els provocats en les fases més greus de la pandèmia.

L'impacte de l'experiència immersiva

L'estudi mostra que les experiències immersives que proporcionen confort emocional tenen unes característiques úniques, ja que, en paraules d'Inma Rodríguez-Ardura, són capaces de "generar la sensació entre les persones usuàries que realment són a l'entorn o context creat per la tecnologia i en companyia d'altres persones també reals".

Segons els investigadors, aquesta constatació pot ser "molt útil" per a totes les organitzacions, públiques i privades, que vulguin ajudar les persones a combatre els efectes negatius de la pandèmia en la seva interpretació del futur i en les relacions socials, ja que aquests espais virtuals podrien esdevenir un context alternatiu que els permetria reconstruir les seves xarxes socials i obtenir gratificacions quan hagin de complir amb pautes de distanciament social.

A més, els autors destaquen que els resultats també poden tenir implicacions per a les empreses i els establiments comercials que es proposin potenciar els canals d'interacció amb els consumidors. Per exemple, podrien impulsar iniciatives per adaptar els serveis de xarxes socials virtuals i la tecnologia immersiva segons el perfil i la motivació dels usuaris, o organitzar grups específics de WeChat per facilitar que els usuaris puguin compartir sentiments, experiències, comportaments i plans i experiències de consum.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar. 

 

Article de referència:

Fu, Q.; Rodríguez-Ardura, I.; Meseguer-Artola, A.; Wu, P. “Self-disclosure during the COVID-19 emergency: Effects of narcissism traits, time perspective, virtual presence, and hedonic gratification”. Computers in Human Behavior, 2022, Vol. 130. https://doi.org/10.1016/j.chb.2021.107154

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC