La falta de criteris comuns en els protocols i l'ús judicial de les sales Gesell podria vulnerar els drets dels menors

  L'estudi ha analitzat les cambres Gesell a Espanya i a onze països de Sud-amèrica

L'estudi ha analitzat les cambres Gesell a Espanya i a onze països de Sud-amèrica. (Foto: Alexas_Fotos/Pixabay)

03/05/2022
Agustín López

Es tracta d'un sistema utilitzat durant les entrevistes a víctimes i testimonis per evitar el contacte amb l'entorn hostil de la sala de judici


L'estudi de la UOC ha analitzat les cambres Gesell a Espanya i a onze països de Sud-amèrica

La protecció especial dels menors que són víctimes o testimonis en processos penals és un dels reptes del sistema judicial. Un estudi de Laura Arantegui elaborat en el marc dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC ha analitzat la normativa, els protocols i l'ús de cambres o sales Gesell, un sistema utilitzat durant les entrevistes a menors per evitar el contacte amb l'entorn hostil de la sala de judici i disminuir així els efectes traumàtics que pot provocar aquest procés. Els resultats, publicats a la Revista de Victimología, conclouen que es tracta d'un sistema beneficiós per a aquest col·lectiu. No obstant això, també s'ha detectat una falta de criteris comuns en els protocols d'ús dels països analitzats, diferències rellevants en la pràctica judicial i, fins i tot, contradiccions amb els protocols establerts. Segons la investigadora, aquesta situació pot tenir conseqüències quant a la vulneració dels drets de la infància, amb múltiples efectes que poden acabar contribuint al que es vol evitar: la victimització secundària del menor.

"Cal homogeneïtzar els criteris d'actuació en l'ús de les sales Gesell perquè es faci d'acord amb el que preveuen els instruments de drets humans i de protecció a la infància internacionalment acceptats", afirma la investigadora. En aquest sentit, Laura Arantegui assenyala que "no basta dir que cal protegir sempre l'interès superior dels menors, sinó que cal consensuar la millor manera de fer-ho, pensant en ells com a persones amb una individualitat que s'ha de respectar en la mateixa mesura que la dels adults".

 

Una instal·lació per reduir la victimització secundària

La cambra Gesell consta de dues habitacions adjacents, separades per una paret, o d'una habitació amb dos ambients. En aquesta paret hi ha un mirall que el menor i l'entrevistador veuen com a tal, però que de l'altre costat apareix com una finestra a l'habitació contigua, en la qual estarien observant el jutge, el fiscal, els advocats, els investigats i altres parts en el judici. Aquesta instal·lació entra en joc en un moment de la vida del testimoni, sobretot si és la víctima, "especialment delicat per tot el que fa referència a conseqüències psíquiques i emocionals, més encara quan el subjecte és un nen", explica la investigadora.

L'objectiu d'aquest estudi ha estat destriar fins a quin punt la cambra Gesell redueix l'anomenada victimització secundària, és a dir, els efectes negatius del pas pel sistema penal, que inclouen la possible vulneració de drets. Per fer-ho, s'han analitzat catorze protocols d'ús d'onze països hispanoparlants de Sud-amèrica, juntament amb dos textos a Catalunya i la Comunitat Valenciana. A més, també s'ha aprofundit en la plasmació pràctica d'aquesta diligència amb entrevistes a professionals del sistema de justícia d'El Salvador, Barcelona, Madrid i València.

La recerca mostra que es tracta d'un sistema beneficiós perquè és un entorn amigable per al nen, perquè evita el contacte visual i, a més, perquè l'entrevistador és un professional especialista en el tracte amb menors. No obstant això, en l'anàlisi dels protocols i la seva aplicació judicial, l'heterogeneïtat és la nota dominant. "No hi ha criteris uniformes quant a estructura, contingut ni —el que és més rellevant— procediment adequat per protegir els drets dels menors", explica Laura Arantegui. 

 

Discrepàncies sobre consentiment i informació del menor

Aspectes com ara el consentiment de l'entrevistat són especialment escassos en els protocols i, a més, presenten incongruències entre territoris. Així, mentre que a El Salvador se sol·licita el consentiment informat als menors en funció de la maduresa i les capacitats (o als representants legals en defecte d'això), a les tres ciutats espanyoles no se sol·licita en cap cas, amb l'argument que cap testimoni té l'opció de donar el consentiment per declarar.

Un altre element especialment delicat del procés, i en el qual també apareixen nombroses discrepàncies, és la necessitat d'informar el menor sobre qui són les persones que l'observen durant l'entrevista. Si els protocols de Costa Rica i República Dominicana estableixen que cal informar el menor detalladament de tot (observants inclosos), en el de València s'indica literalment que s'ha de procurar que el menor "en cap cas sigui conscient que la seva exploració està essent gravada i visionada". En la pràctica judicial de Barcelona també s'acostuma a ometre el fet que hi hagi persones observant i, si el nen pregunta, se sol eludir la resposta. "No és fàcilment acceptable que, d'acord amb el mateix principi d'evitar la victimització secundària, es justifiquin accions contràries segons els països, o que —en el marc del respecte als drets de l'infant— en unes zones es doni per descomptat que s'informarà el menor i en altres zones es doni per fet que no se li ha de donar aquesta informació", argumenta la investigadora.

 

La presència dels pares a les entrevistes

Una altra qüestió no resolta és la regulació sobre la presència dels pares a la sala d'entrevistes juntament amb el menor. A l'Argentina, el protocol de Neuquén només prohibeix l'accés als pares si el jutge ho ordena, mentre que el de Buenos Aires només l'admet si l'entrevistador ho accepta. Tampoc s'admet la presència dels pares en la pràctica judicial de València. "Precisament al contrari del que estableix el seu propi protocol", incideix la investigadora. Sobre aquest tema, l'estudi també destaca el fet "extremadament greu" que a Barcelona l'investigat pugui conviure amb el menor, pugui ser el que l'acompanyi a la diligència, pugui presenciar la seva declaració (ja que com a investigat té dret a fer-ho) i després pugui tornar amb l'infant al domicili compartit.

Davant aquesta falta de criteris comuns, l'estudi assenyala que no es tracta d'un àmbit de discrecionalitat que pugui justificar aquesta situació: "La indefinició en alguns casos i l'oberta contradicció en uns altres, sumades a les particularitats de cada situació, tenen com a conseqüència actuacions que difereixen en múltiples aspectes essencials, tots amb incidència notable en els drets que volen protegir".

 

Revisió periòdica dels protocols

Davant aquesta situació, el treball recull mesures per millorar l'aplicació de les cambres Gesell, com ara regular la prestació del consentiment del menor i el contingut de la informació que se li ha de proporcionar; impedir que l'investigat acompanyi el declarant i convisqui amb ell, i establir que l'entrevistador sempre estigui especialitzat en el tracte amb infants. A més, també assenyala la importància de revisar els protocols per homogeneïtzar-ne el contingut i avaluar periòdicament la pràctica en seu judicial perquè s'adapti a aquesta regulació. "Les cambres Gesell van en bona direcció, però cal que, després d'una certa experiència acumulada, es corregeixin els punts febles d'aquesta xarxa teixida per esmorteir el contacte dels més vulnerables amb la justícia", conclou la investigadora.

 

Recerca sobre la Casa de Maternitat

Laura Arantegui fa recerca centrada en l'àmbit dels menors d'edat i els col·lectius vulnerables. Actualment la tesi doctoral que està fent és sobre els nens de la Casa de Maternitat i Expòsits de Barcelona-Les Corts en la dècada que va del 1960 al 1970. En aquest sentit, la investigadora està recopilant testimonis, per la qual cosa convida qualsevol persona que d'una manera o una altra hagi estat vinculada a aquesta institució durant aquesta època a posar-se en contacte amb ella.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 16, pau, justícia i institucions sòlides

 

Article de referència

Arantegui, L. "El uso de cámaras Gesell con niños: derechos humanos y victimización secundaria". (2022). Revista de Victimología, 13/2022, 35-64. DOI: 10.12827/RVJV.13.02

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Laura Arantegui

Autora de l'estudi "El uso de cámaras Gesell con niños: derechos humanos y victimización secundaria"