Aquestes són algunes de les claus per millorar l'aprenentatge mitjançant el feedback

  feedback aprenentatge emocions

Un dels aspectes que cal considerar per entendre la implicació o no dels estudints amb el feedback és en com el perceben (Foto: Amel Majanovic, Unsplash)

17/05/2022
Beatriz González
Una recerca de la UOC determina aspectes com ara quan i com s'ha de fer retorn perquè resulti útil als estudiants

Gairebé tots els estudiants ho han experimentat: el professor d'una assignatura determina una data per al lliurament d'un treball, l'estudiant el fa, el lliura i, després d'un temps, rep una nota determinada juntament amb les correccions. N'hi ha prou amb això perquè els estudiants aprenguin? O hi ha maneres de millorar el procés? La resposta dels experts és que n'hi ha. Un estudi del grup Feed2Learn de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) afirma que una de les claus és el retorn (feedback) entre l'estudiantat i el professorat, però amb unes característiques concretes.

"Partíem de la base que el retorn és important per a l'aprenentatge, cosa en què tant el professorat com l'estudiantat coincideixen. No obstant això, en molts casos no compleix la funció que hauria de tenir", indica Rosa M. Mayordomo, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i autora, juntament amb investigadores del grup Feed2Learn, de l'article publicat en obert "Perception of online feedback and its impact on cognitive and emotional engagement with feedback".

I és que, tot i que el professorat sol invertir molt de temps i esforç a proporcionar respostes a l'estudiantat, aquest no fa servir aquest retorn perquè té la sensació que només se li dona al final del procés, amb la qualificació, per la qual cosa a vegades no n'acaba de veure el valor o la utilitat. "Per això vam decidir estudiar quines característiques ha de tenir el retorn per promoure l'aprenentatge amb l'objectiu de dissenyar estratègies més adequades", assenyala Mayordomo.

Com explica la investigadora, perquè el retorn realment resulti útil no només ha de corregir el que ha fet cada estudiant. La seva funció és ajudar cada estudiant a salvar la distància que hi ha entre el que sap en aquell moment i el que es pretén que sàpiga, o com està fent l'activitat en aquell moment i com l'ha d'arribar a fer. Per això, no només se li ha d'indicar com està en aquell moment, sinó que també cal dotar-lo d'instruments i recursos per ajudar-lo a millorar, de manera que cada estudiant ha de tenir clar cap on ha d'anar. I per aconseguir-ho resulta clau salvar una gran dificultat: el fet que el retorn tradicionalment s’hagi entès com un procés unidireccional, del professorat a l'estudiantat. No obstant això, és fonamental que el diàleg es doni entre tots dos, i que tingui lloc durant el desenvolupament de l'activitat i no solament al final (per exemple, demanant que cada estudiant lliuri un esborrany de l'activitat que porta a terme i proporcionant-li retorn en relació amb aquesta primera versió).

 

Retorn i emocions

Seguir aquesta recomanació facilita que l'estudiantat s'impliqui més en la comprensió i l'ús de les respostes, assenyala l'estudi de la UOC. Però és possible que, fins i tot en aquestes circumstàncies, l'estudiantat opti per ignorar-les. Un dels aspectes que s'han de tenir en compte per entendre la implicació o no de l'estudiantat amb les respostes és la manera com percep aquest retorn.

"En el marc del grup de recerca, en el moment actual ens hem centrat en les emocions vinculades a l'assoliment, és a dir, en les que experimenta cada estudiant davant la interpretació d'un resultat com un èxit o un fracàs, com ara l'esperança, l'optimisme, l'orgull, l'enuig, l'alleujament, el nerviosisme, la desesperança...", explica la professora de la UOC. Ara com ara, els resultats de l'estudi confirmen que quan els estudiants perceben el retorn com a positiu, o més positiu que negatiu, experimenten més emocionis com ara la confiança i l'esperança de poder millorar. I experimentar aquestes emocions es relaciona amb més esforços per fer servir el retorn per regular el seu procés d'aprenentatge, "la qual cosa pot afectar a llarg termini en les expectatives d'èxit de cada estudiant i en la seva pròpia percepció com a aprenent", afirma Mayordomo.

Per contra, quan els estudiants experimenten emocions negatives, com ara el nerviosisme o l'enuig, el grau d'implicació cognitiva amb el retorn és inferior, disminueixen els intents per entendre'l i fins i tot el poden arribar a ignorar. "Ajudar els estudiants a prendre consciència d'aquestes emocions i a regular-les pot promoure la seva implicació amb el retorn. En aquest procés de regulació, el fet de proporcionar respostes que no només siguin correctives, sinó que ajudin a millorar, pot generar en els estudiants més sensació de control sobre els seus resultats futurs", assenyala la investigadora. Tenir consciència d'aquesta realitat podria millorar la progressió dels estudiants, i fins i tot ajudar a reduir la taxa d'abandonament dels estudis. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, actualment, a Espanya, l'abandonament primerenc de l'educació-formació arriba a la xifra del 20,2 % per als homes —la taxa més alta de la Unió Europea— i l'11,6 % per a les dones.

 

Només en entorns en línia?

Entendre el retorn com un procés dialògic i no com un procés unidireccional no només és rellevant en entorns en línia. Segons els experts, també ho és en entorns presencials. No obstant això, en el context presencial hi ha alguns indicadors (elements paralingüístics de la comunicació i comportaments no verbals) que poden proporcionar pistes al professorat sobre si cada estudiant entén el retorn o no, i aquestes pistes poden portar a un treball conjunt posterior. Per contra, en els contextos en línia, el professorat no disposa d'aquesta ajuda. Per això és encara més important que promogui i creï situacions per poder compartir aquest grau de comprensió. 

"El professorat només podrà saber la manera com cada estudiant interpreta les respostes, com se sent una vegada les ha rebut i en quina mesura les entén si fa alguna si fa alguna tasca o activitat posterior en què cada estudiant hagi d'utilitzar aquest retorn o en què professor i estudiants treballin en relació amb la comprensió del retorn", adverteix Rosa M. Mayordomo.

Aquesta tasca comporta una càrrega de treball elevada per part del professorat si realment el retorn ha de fer la funció d'ajuda a l'aprenentatge en entorns en línia. Per això, la investigadora ressalta la importància de compartir en l'àmbit institucional "una cultura de l'avaluació continuada i del retorn, en el marc d'aquesta avaluació, que secundi, promogui i faciliti, quant a disseny tecnopedagògic, els processos de retorn dialògic entre professorat i estudiantat i entre estudiantat, i que impulsi i faciliti la formació del professorat en relació amb els processos de retorn dialògic".

Així mateix, segons la investigadora, és important que, en l'àmbit institucional, s'impulsi el desenvolupament d'estudis basats en analítiques de l'aprenentatge que permetin recollir dades per ajudar el professorat a fonamentar les seves decisions i a saber com i quan s'ha de proporcionar un determinat tipus de retorn en funció de les característiques de l'estudiantat. "Es tracta de posar la tecnologia al servei de la presa de decisions del professorat amb l'objectiu de promoure un aprenentatge cada vegada més personalitzat", afirma la professora de la UOC.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible 4, educació de qualitat, i 10, reducció de les desigualtats.

 

Article de referència:

Mayordomo, Rosa M., Espasa, Anna, Guasch, Teresa, i Martínez-Melo, Montserrat. Perception of online feedback and its impact on cognitive and emotional engagement with feedback. A: Education and Information Technologies [en línia]. 2022. Doi: https://doi.org/10.1007/s10639-022-10948-2

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Foto de la professora Rosa M. Mayordomo Saiz

Rosa M. Mayordomo Saiz

Expert/a en: Pràctiques educatives, processos d'influència educativa i construcció del coneixement, usos educatius de les TIC en educació no formal, influència educativa i construcció del coneixement en entorns educatius virtuals.

Àmbit de coneixement: Psicologia de l'educació.

Veure fitxa
Foto de la professora Anna Espasa Roca

Anna Espasa Roca

Professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Directora del programa de Psicopedagogia

Expert/a en: Avaluació dels aprenentatges i feedback formatiu en diferents entorns educatius (àmbit universitari i escolar).

Àmbit de coneixement: Psicologia de l'educació.

Veure fitxa
Foto de la professora Teresa Guasch Pascual

Teresa Guasch Pascual

Expert/a en: Formació del professorat universitari, aprenentatge en entorns virtuals i ajudes educatives (e-feedback) i l'escriptura com a eina d'aprenentatge en entorns virtuals.

Àmbit de coneixement: Psicologia de l'educació.

Veure fitxa