Adeu a Zoom i a Meet? El metavers es cola a les reunions de treball

Les reunions laborals al metavers es generalitzaran més perquè aporten un valor diferencial

23/06/2022
Beatriz González

El metavers pot aprofitar el millor del món presencial i el millor del món digital

A finals de l'any passat, Bill Gates ho anunciava al seu blog personal: "Els pròxims dos o tres anys, la majoria de reunions virtuals passaran de les quadrícules d'imatges amb càmeres 2D (…) al metavers, un espai 3D amb avatars digitals". El seu convenciment coincideix amb el de la majoria d'experts, que consideren que les reunions de treball a què ens vam acostumar durant la pandèmia —mitjançant Zoom, Meet o altres aplicacions— passaran a millor vida quan s'ampliï l'ús dels cascos de realitat virtual. Sembla que aquesta serà la tendència: segons l'últim pronòstic del portal de recerca tecnològica Counterpoint Global XR (VR/AR), les vendes de cascos de realitat virtual creixeran unes deu vegades en només quatre anys, i es passarà dels 11 milions d'unitats el 2021 a 105 milions el 2025.

"A mesura que aquests dispositius entrin més i més a les cases i a les empreses, les reunions laborals al metavers es generalitzaran més perquè realment aporten un valor diferencial respecte de les reunions virtuals tradicionals amb Zoom o Meet", explica Luis Villarejo, CEO de Immersium Studio, spin-off de la UOC. "És com si tinguéssim ADSL i hagués arribat la fibra. El metavers és una cosa semblant, una eina tecnològica que permet fer les coses millor, d'una manera més aproximada a la realitat. I un dels casos d'ús són les reunions laborals", afirma Villarejo, que ja fa dos anys que es reuneix amb els seus companys al metavers per tractar temes laborals.

 

Com funciona

El metavers és un conjunt d'experiències a què podem accedir mitjançant aplicacions com Horizon Workrooms, creada per Meta, l'antic Facebook, que permet fer una immersió en un entorn virtual en què veiem els altres participants de la reunió. Com explica Lluís Villarejo, si tenim unes ulleres de realitat virtual, podem crear el nostre propi avatar, personalitzar-lo i veure la resta de persones en forma d'avatar en un mateix espai, ja sigui una oficina, un lloc a l'aire lliure o l'entorn triat. El nostre avatar respondrà als moviments que fem i, quan parlem, mourà els llavis. "No deixes de veure avatars, però és una experiència bastant realista. Un dels avantatges que té és que et pots moure per aquest espai virtual, canviar de posició, situar la gent des d'una perspectiva que et vegin tots a tu si has de fer una presentació o asseure't en una taula rodona si has de participar en un debat".

A més, té altres funcionalitats. Per exemple, permet compartir recursos com una presentació de PowerPoint, fotos, un document, etc. "Tot això es visualitza en una pantalla gran dins d'aquest espai virtual perquè doni suport al que estàs fent. A més, tens una pissarra en la qual tant tu com tots els altres membres de la reunió podeu dibuixar i treballar conceptes de manera col·laborativa", assenyala Villarejo.

En resum, facilita que totes les dinàmiques que es generen en una reunió d'aquest tipus en realitat virtual s'acostin més al que és una reunió física. I aquest és l'objectiu d'aquesta mena de programari: continuar fent el que fèiem en una reunió presencial, però a distància, sempre que tinguem unes ulleres de realitat virtual, que permeten aprofitar al màxim totes les característiques de l'aplicació. Perquè, tot i que també podem accedir al metavers des d'un telèfon, un portàtil o un ordinador de sobretaula sense necessitat de tenir unes ulleres de realitat virtual i participar-hi igualment, en aquest cas el nostre avatar no estarà representat a la reunió —el que veuran les altres persones és la imatge del vídeo, com si veiessin un participant de Zoom— i tampoc no podrem accedir a la pissarra virtual.

 

La clau de l'èxit

Però com canviarà realment el metavers la nostra relació amb el teletreball? En opinió de Manel Fernández Jaria, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, el metavers farà més potent la connexió entre el món físic i el món digital i, per descomptat, augmentarà l'experiència humana de comunicació en aquest entorn. Segons afirma, "necessitarem un període d'adaptació semblant al que hem necessitat fins a assumir de forma generalitzada el món digital en la nostra manera de viure actualment, però sens dubte passarà".

Entre les potencialitats del metavers, l'expert en benestar laboral destaca que les empreses podran accedir a tot el talent que hi ha, ja que transformar la barrera física facilitarà l'accés a aquest talent global. "El metavers pot aprofitar el millor del món presencial i el millor del món digital, i això pot ser una gran oportunitat per a les empreses. Sens dubte, impulsarà les tres P definides per John Elkington, expert en responsabilitat corporativa i desenvolupament sostenible: profitplanet people", sosté, i afegeix que en tots els sectors hi haurà alguna companyia que provocarà la ruptura, per la qual cosa "la innovació real es fa necessària. Caldrà començar a pensar a portar el nostre avatar a l'estilista".

Això sí, la presència física a les empreses no desapareixerà. "Els cotxes de cavalls no es van deixar d'utilitzar perquè els cavalls s'extingissin, sinó perquè vam trobar maneres més eficients de desplaçar-nos i treballar. Posteriorment, els hem donat un ús diferent. El metavers a la feina propiciarà maneres més eficients d'operar. La presència física a les empreses es farà servir de manera diferent de la que ara tenim", assenyala Manel Fernández Jaria.

 

Un complement, no un substitut

Una de les raons per les quals el metavers no posarà fi completament a les reunions presencials a la feina és que també té limitacions. Com explica Pierre Bourdin, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, en aquest entorn virtual es perden detalls, "fins i tot en comparació amb Zoom, ja que no es veu la cara dels interlocutors. Aquesta pèrdua de contacte real fa que no sigui gaire recomanable per a reunions crítiques o amb interlocutors desconeguts, en què l'apreciació de la confiança és un factor important".

En la seva opinió, tot i que aquests sistemes són capaços de capturar i transmetre molts dels comportaments no verbals, com ara la manera com actuem o el lloc on mirem, encara se'ls escapen molts detalls sobre els nostres interlocutors. "Per exemple, si estan nerviosos, si estan atents o si estan convençuts. Per no parlar de tots els aspectes relacionats amb la reunió de manera indirecta, però que hi influeixen igualment, com ara si la persona em ve a rebre i m'acompanya fins a la sala de reunió, si m'ofereix aigua o cafè o del que parlem als passadissos o a l'ascensor arribant a la sala de reunió", afegeix.

Un altre dels obstacles que destaca el professor Pierre Bourdin és el de garantir la seguretat de l'usuari. Per exemple, com ens podem assegurar que un interlocutor és qui diu ser? "Si tots tenen l'aparença d'un avatar, no és tan evident. De la mateixa manera, la garantia sobre l'ús de les dades generades per aquestes eines també pot ser un problema. El que graven les càmeres dels cascos, el que diem, el que escrivim a la pissarra o els documents que intercanviem, estan segurs? Qui hi té accés?", planteja Bourdin.

D'altra banda, l'expert en benestar laboral considera que cal continuar fent esforços perquè el teletreball no envaeixi la llar, i hem d'aprendre a treballar amb el canvi tecnològic. Segons Manel Fernández Jaria, tot i que afortunadament el debat sobre la desconnexió digital és cada vegada més present, "cal més regulació legal i, sobretot, un canvi organitzatiu també en l'aspecte ètic. Protegir el nostre temps fora de la feina és molt important per mantenir un equilibri entre productivitat i conciliació saludable".

Experts UOC

Foto del professor Pierre Bourdin

Pierre Bourdin Kreitz

Expert/a en: Realitat virtual (realitat augmentada) i les seves aplicacions, des de màrqueting fins a rehabilitació. Robòtica, programació 3D i comportament de les persones dins els mons virtuals.

Àmbit de coneixement: Realitat Virtual, Realitat Augmentada, Videojocs, 3D, Informatica Grafica, Programacío, Robòtica, Haptica, Psicologia Cognitiva, Psicologia Experimental.

Veure fitxa
Manuel Fernández Jaria

Manuel Fernández Jaria

Professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC

Luis Villarejo

Luis Villarejo

CEO de Immersium Studio, spin-off de la UOC

Enllaços relacionats