Estiu, vacances i descans: un luxe reservat a uns quants

  Noia mirant el mar

La inflació i l'arribada d'una nova crisi econòmica són les preocupacions principals de cara al període vacacional. (Foto: Jason Blackeye / Unsplash)

27/07/2022
Andrea Romanos

El 32,7 % dels espanyols no es pot permetre ni una setmana de vacances a l'any

En l'imaginari social, l'estiu es pressuposa com l'època dedicada a les vacances, a desconnectar i a passar el temps fent el que ens agrada. No obstant això, oci i consum són pràcticament sinònims en una època en què el fet de poder gaudir va estretament lligat a les possibilitats econòmiques que es tenen a l'abast. A què dediquen el temps lliure de les caloroses jornades d'estiu les diferents generacions?

"La idea de l'estiu com una època de lleure està molt enfocada a un sector de la població: el que està en període de formació. Per als que van a l'escola, l'institut o la universitat, i potser també per als professors, l'estiu és un temps de desconnexió i vacances", assenyala Natàlia Cantó, sociòloga i professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. "La resta passem bona part de l'estiu treballant", afirma.

I és que, si bé la llei reconeix un mínim de trenta dies naturals de descans remunerat per a tothom que estigui assalariat —un dret que a l'Estat espanyol es va aprovar durant la Segona República i que el 2021 va complir noranta anys—, les vacances d'estiu estan fora de les possibilitats de molts treballadors. Segons la darrera enquesta de condicions de vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 32,7 % dels espanyols —quasi 18 milions de persones— no es pot permetre ni tan sols una setmana de vacances a l'any. L'any 2019, abans de la pandèmia, la xifra era del 36 %.

A més, per als que sí que es poden permetre deixar enrere la feina habitual durant uns dies i desconnectar de les obligacions més reconegudes, encara hi ha la feina no remunerada. "Especialment les dones es continuen ocupant durant l'estiu de totes les feines que estan invisibilitzades. No poden dir als fills que de l'1 al 31 d'agost no menjaran perquè la mare necessita desconnectar. Aquestes qüestions no ens venen al cap quan parlem de l'estiu, però són la realitat de molta gent", assenyala Cantó.

 

Els joves, amb les expectatives més altes

"La idea de l'estiu i de les vacances està molt estereotipada", apunta el sociòleg Francesc Núñez, director del màster universitari d'Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies de la UOC. "Pensem en la desconnexió, la festa… Molta gent, jove i adulta, ho viu així. Per això al juliol patim enormement, perquè no estem de vacances i tenim més feina que mai", destaca Núñez. 

Sens dubte, però, durant els mesos de calor aprofitem per trencar amb les rutines de la resta de l'any. "La gent pensa 'ara podré fer el que vulgui'. Fem plans com ara anar a la platja, menjar a restaurants, quedar amb els amics a la piscina... I, al final, ho centrem tot a intentar rebre una satisfacció immediata, que és el mateix que fem durant la resta de l'any", valora l'expert. "Aquesta concepció de l'oci com a consum i diversió s'allunya molt del que etimològicament significa aquest terme, que es refereix al cultiu de l'ànima, el que ara anomenaríem creixement personal. És evident que la paraula créixer es pot entendre de moltes maneres", afirma.

Una altra qüestió, que afecta especialment els joves, és la gestió de les expectatives que es generen entorn de les vacances. "Quan un nen de primària o secundària torna a l'escola al setembre, el primer que li pregunten és què ha fet durant les vacances. És un tema obligat al voltant del qual es fa un dibuix o una redacció o que serveix per fer debat el primer dia de classe", apunta Cantó. "L'infant que senzillament ha estat a casa passa un primer dia d'escolarització profunda que el pot portar, per exemple, a mentir o a sentir-se com un desgraciat que no s'ho ha passat bé pel fet de no haver anat enlloc. Això té unes conseqüències socials molt importants", afegeix l'experta.

 

El primer estiu postpandèmic

Malgrat les dificultats que suposa per a molts el fet de poder marxar de vacances —especialment en un context d'inflació i de pujada dels preus dels combustibles, que té un impacte directe en els desplaçaments vacacionals—, la indústria turística ja no oculta l'optimisme de cara a una temporada que promet batre rècords després de dos anys de pandèmia. Tot i que caldrà veure les dades definitives quan acabin els mesos més moguts de l'estiu, les previsions dels hotels, les agències de viatges i les aerolínies per a l'estiu del 2022 són molt positives.

En un estudi fet a principis de juny per l'Observatori Nacional de Turisme Emissor ja es preveia que enguany les aerolínies recuperarien els nivells d'abans de la pandèmia, i que el 89 % dels turistes nacionals de l'Estat espanyol tenien la intenció de viatjar a algun lloc durant les vacances. El turisme de sol i platja és l'opció principal de la majoria de gent per a aquest estiu, i l'agost serà el mes en què previsiblement es concentraran bona part dels desplaçaments.

No obstant això, l'estudi també deixa clar que durant aquest període les preocupacions no descansen: el 81 % dels enquestats assenyala la inflació com el gran temor de cara a les vacances, mentre que el 68 % té por de l'arribada d'una altra crisi econòmica, com ja alerten institucions com el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional. La invasió d'Ucraïna i les conseqüències que això pot tenir són la tercera inquietud dels participants en l'enquesta (55 %).

"Hi ha hagut un any o dos en què, a causa de la retenció obligatòria que ens marcava la pandèmia, hem estat molt constrets", assenyala Cantó. "Durant aquest temps, van sorgir molts discursos, imaginaris i ideals que es preguntaven si era possible viure d'una altra manera. Els mitjans en parlaven constantment i a mi m'ho van preguntar moltíssim", recorda l'experta. "Però amb la caiguda de les restriccions i amb la fi de tota aquesta situació, hem tornat al que és la condició del subjecte neoliberal contemporani, que és augmentar constantment la capacitat de fer coses i d'acumular. Això s'expressa en el que ens envolta ara mateix: la cerca de viatges, experiències, activitats, diners, benestar, etcètera", conclou Cantó. 

Experts UOC

Foto de la professora Natàlia Cantó Milà

Natàlia Cantó Milà

Professora dels Estudis d'Arts i Humanitats

Expert/a en: Teoria sociològica, filosofia social, sociologia del futur, de les emocions, de la cultura i de la memòria.

Àmbit de coneixement: Sociologia.

Veure fitxa
Foto del professor Francesc Núñez Mosteo

Francesc Núñez Mosteo

Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats
Director del màster d'Art, Literatura i Cultura Contemporànies

Expert/a en: Sociologia del coneixement i de la cultura, sociologia de les emocions. Filosofia contemporània.

Àmbit de coneixement: Filosofia i sociologia.

Veure fitxa

Enllaços relacionats