El president Aragonès i el rector Planell inauguren el nou edifici de recerca de la UOC al districte 22@ de Barcelona

acte inauguracio hub recerca UOC

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i el rector de la UOC, Josep A. Planell han encapçalat la comitiva d'inauguració del nou Hub Interdisciplinari de Recerca i Innovació de la UOC al 22@ de Barcelona. (Imatge: UOC)

L'edifici, de 2.700 metres quadrats, està destinat íntegrament a la recerca i la innovació, i ha estat possible gràcies al cofinançament de la Generalitat de Catalunya


Amb el nou edifici, la UOC concentra tota l'activitat acadèmica i bona part de la gestió al campus del Poblenou, al districte tecnològic de Barcelona


La recerca de la UOC està focalitzada en els desafiaments d'una societat global i connectada al voltant de tres àmbits: l'aprenentatge en línia, la salut digital i la societat xarxa, amb un centenar de projectes actius

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i el rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep A. Planell, han inaugurat avui el Hub Interdisciplinari de Recerca i Innovació de la UOC, el nou espai de 2.700 metres quadrats destinat íntegrament a la recerca, la innovació, la transferència i l'emprenedoria de la Universitat. El president i el rector han estat acompanyats del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, i la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC, Marta Aymerich, juntament amb una comitiva de representants de l'Ajuntament de Barcelona i de diferents entitats de recerca del país. La inauguració s'ha celebrat el 28 d'octubre a les 12 h.

El president Aragonès ha destacat que ens hem de sentir "orgullosos de tot el potencial que hi ha darrere d’iniciatives d’espais com el Hub Interdisciplinari de Recerca i Innovació de la UOC. Un espai que ho té tot per fer aflorar el coneixement", ha afegit. El cap de l'Executiu ha posat en valor que el nou complex "incorpora totes les eines per afavorir la millor recerca i el treball cooperatiu. Compartint idees, hipòtesis i teories i potenciant la intel·ligència col·lectiva".

"El Hub Interdisciplinari de Recerca i Innovació de la UOC és un espai increïble per fer aflorar el coneixement. Però no només és un espai. És una eina pel coneixement l’aporteu tots i totes vosaltres" ha dit als assistents. Estic convençut que d'aquest hub sortiran iniciatives i projectes que tindran impacte en les nostres vides per fer una societat més justa, una societat per tothom" ha conclòs.

L'edifici de quatre plantes, ubicat a la rambla del Poblenou, 154, s'ha remodelat amb el cofinançament de la Generalitat de Catalunya en la convocatòria de projectes singulars institucionals d'infraestructures d'R+D procedents de fons europeus, amb un import d'1,25 milions d'euros. L'espai ja acull l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eHealth Center (eHC), l'eLearning Research Programme (eLR), l’Escola de Doctorat, la plataforma Hubbik, d'emprenedoria i innovació oberta, i el personal de gestió de la recerca. Hi treballaran prop de 600 persones, que també disposaran dels UOC Labs, un ecosistema de nou laboratoris d'experimentació i prestació de serveis transversals i especialitzats, entre d'altres, en realitat virtual, neuroestimulació, experimentació social, fabricació 3D, innovació audiovisual, arquitectura de dades o sistemes ciberfísics. 

"Amb aquest nou espai impulsarem la recerca interdisciplinària, de frontera i excel·lent per aportar solucions en tres eixos globals clau on tenim expertesa reconeguda: l'aprenentatge en línia, la salut digital i la societat xarxa. Volem que els pròxims 25 anys la recerca continuï sent un vector fonamental de la nostra universitat", ha comentat el rector, Josep A. Planell

Amb el desplaçament dels grups de recerca i de suport del Parc Mediterrani de la Tecnologia, a Castelldefels, a aquesta nova infraestructura, gràcies a l'acord amb l'Ajuntament de Barcelona, a finals del 2020, la UOC culmina avui la concentració dels seus actius de docència, recerca i bona part de la gestió al campus del Poblenou, en un conjunt de tres edificis al complex de l'antiga fàbrica tèxtil de Can Jaumandreu, al districte digital 22@, de Barcelona. La UOC també manté l'edifici de l'avinguda del Tibidabo, on està ubicat el rectorat. 

"La concentració de professorat i investigadors en un entorn universitari i d'indústria digital ha de facilitar la generació de sinergies en molts àmbits", ha dit el rector Planell

Amb aquest acte, la UOC també clou la celebració dels 25 anys del naixement de la Universitat. 

 

Una recerca única i singular sobre l'impacte de la tecnologia 

La capacitat de recerca de la UOC ha augmentat molt els darrers anys. Ha crescut en nombre d'investigadors, grups de recerca, projectes i captació de recursos externs, en col·laboracions internacionals i en transferència de coneixement. El 2022, la UOC té 51 grups de recerca i 577 persones dedicades a la recerca i la innovació, amb un creixement del 41,77 % respecte al 2014. En set anys, del 2014 al 2021, ha multiplicat per tres la captació de fons competitius i ha aconseguit fins a 6,6 milions d'euros. En el mateix període, ha triplicat els articles científics publicats (642 el 2021), dels quals un 44,08 % són amb col·laboració internacional. En transferència, el 2021 la UOC té 21 patents i ha establert 4 spin-offs (17 i 3 més, respectivament, que el 2014). Avui dia, la UOC té en marxa un centenar de projectes de recerca que es duen a terme amb fons competitius nacionals i internacionals. La comitiva, encapçalada pel president Aragonès, ha pogut conèixer alguns d'aquests projectes de primera mà. 

 

Un laboratori en viu d'aprenentatge en línia: l'e-learning

El Campus Virtual de la UOC, amb més de 87.000 estudiants actius arreu del món, és un entorn real únic de processos d'ensenyament i aprenentatge basats en l'ús de les TIC; un laboratori en viu que permet dur a terme una recerca avantatjada de big data i aprenentatge en línia, estretament connectada amb l'eLearning Innovation Center (eLinC), des d'on s'afavoreix l'evolució del propi model educatiu. Es tracta d'una recerca més necessària que mai sobre un model d'aprenentatge que ha crescut i s'ha estès arreu del món arran de la pandèmia de la COVID-19.

La Universitat ha posat en marxa un programa específic de potenciació de la recerca en e-learning, que aglutina una vintena de grups de recerca i acumula més de 800 articles científics en aquesta matèria. A més, la posada en marxa del Data Science Lab, un dels nou laboratoris de servei a la recerca, dotarà els investigadors del programari, el maquinari i els tècnics especialistes en arquitectura de dades per fer un salt en la concepció, l'ús i l'explotació de dades massives. 

Un exemple és el projecte liderat per Montse Guitert i Teresa Romeu, investigadores del grup Edul@b, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, que fa servir el big data per millorar el seguiment dels estudiants en línia. A Edul@b han desenvolupat una eina d'analítiques d'aprenentatge que analitza les interaccions a les aules virtuals i que ha permès incrementar en un punt la qualificació mitjana de l'estudiantat i reduir un 6 % l'abandonament. Ara tenen en marxa l'ampliació d'aquest projecte amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació per aprofitar l'ús de les analítiques d'aprenentatge. Aquesta recerca ha de durar tres anys i és liderada per la UOC amb set universitats més, estatals i internacionals.

Una altra modalitat d'e-learning que pren embranzida és la formació a diferents col·lectius a través de realitat virtual (RV). Aquestes formacions les apliquen ja des de la spin-off de la UOC Immersium Studio, creada fa cinc anys i dirigida per Luis Villarejo. En plena pandèmia, davant la manca de professionals sanitaris a les UCI, van treballar amb la European Society of Intensive Care Medicine per formar remotament amb RV més de 20.000 professionals sanitaris d'arreu d'Europa. Per aquest programa van rebre l'Auggie Award a la millor experiència de realitat virtual en salut el 2021. Actualment, Immersium Studio forma col·lectius sanitaris per detectar i abordar la violència de gènere i per aprendre a comunicar males notícies. També estan iniciant projectes de formació immersiva amb les Nacions Unides i Metges Sense Fronteres.

 

Robots emocionals i molt més enllà: la salut digital

La salut digital és un altre dels pilars de la recerca a la UOC. Es concentra al voltant de l'eHealth Center (eHC), nascut el 2017. L'eHC abraça setze grups de recerca i es caracteritza per ser un centre acadèmic obert al món. Des del 2018, la UOC és centre col·laborador de l'OMS en salut digital, un compromís que ha renovat aquest 2022. L'activitat de recerca en salut digital investiga com les tecnologies digitals poden contribuir a millorar la salut i el benestar individuals i col·lectius, alhora que contribueix a tenir més coneixement i millor capacitat de decisió sobre la pròpia salut.

La salut digital representa una finestra d'oportunitat per a la salut. És un concepte en constant evolució i que inclou moltes variants: salut electrònica, big data i intel·ligència artificial, i se centra en tres àmbits principals: en com l'usuari interactua amb la tecnologia per monitorar, rastrejar i informar-se sobre la seva salut; en com l'ús de les tecnologies digitals millora la comunicació i la interacció entre cuidadors, pacients i ciutadans, i en com s'emmagatzemen, es gestionen o s'analitzen les dades per donar suport immediat a decisions i per oferir una atenció més personalitzada i precisa. La UOC fa recerca en aquests àmbits per superar els reptes necessaris i avançar, gràcies a la tecnologia, cap a un nou model de gestió de la salut i cap a una medicina més personalitzada, participativa, predictiva i preventiva. 

Un exemple de la recerca entre tecnologia i salut és la que desenvolupa el grup Artificial Intelligence for Human Well-being, AIWELL, liderat per Àgata Lapedriza, que també és investigadora afiliada al MIT, de Boston, des del 2012. Lapedriza, experta en intel·ligència artificial i computació afectiva, té en marxa un projecte de robòtica social que aplica la seva recerca a millorar la comunicació entre els robots socials i les persones. Aquesta recerca és important per desenvolupar robots assistencials, per exemple, a fi de crear-ne un que pugui ajudar la gent gran que viu sola i que contribueixi a estimular-la cognitivament i socialment.

 

Societat globalitzada, sensoritzada i interconnectada: la societat xarxa

L'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), creat fa 22 anys, agrupa l'expertesa de la UOC en l'estudi de la interacció entre la tecnologia i la societat. Els deu grups que el constitueixen analitzen la internet del futur i proposen solucions basades en la tecnologia per als reptes d'una societat globalitzada, sensoritzada i interconnectada. Això té impacte en tots els sectors: l'economia, la indústria, la informació, el dret, la igualtat, el medi ambient, la política, les arts...

Un exemple d'aquesta recerca és la que fa Xavier Vilajosana, investigador principal del grup Wireless Networks Research Lab (WINE). Vilajosana treballa en l'àrea dels sistemes ciberfísics, els sistemes electrònics que permeten digitalitzar el món. Aporten solucions tecnològiques en àmbits com la indústria, l'eficiència energètica i l'economia circular. Des del seu grup han desenvolupat una tecnologia de posicionament precís en interiors per incidir en l'automatització de processos en el sector industrial, la robòtica i la gestió logística. Aquesta tecnologia permet, de manera no intrusiva, millorar la gestió i l'automatització de processos i la localització d'objectes o persones només incorporant un dispositiu dotat de Bluetooth a l'objecte que es vol seguir. 

Una segona tecnologia del grup, i de la qual hi ha dues patents, proposa un canvi disruptiu en com entenem la digitalització. Estan desenvolupant sensors, sense bateria, amb costos inferiors als deu cèntims, amb capacitat per integrar-se a qualsevol substrat (paper, plàstic, teixits, etc.) i que es poden llegir de manera remota sense fils. El desenvolupament els ha portat a una col·laboració amb el MIT, de Boston, i a fer diverses proves de concepte amb una empresa del sector automobilístic ubicada a Catalunya.

 

Més oberta, més feminista

La UOC té, des del 2017, un pla d'acció del coneixement obert, rubricat amb una política institucional de coneixement obert ampliada el 2021. Alineada amb l'Agenda 2030 de les Nacions Unides, la Universitat aposta per un coneixement disponible per a tothom. En aquest sentit, el percentatge d'articles acadèmics de la UOC en accés obert és del 70 %, una xifra lleugerament superior a la mitjana espanyola, del 61 %, segons l'informe de la CRUE Mesurament de l'accés obert a les universitats espanyoles i el CSIC (2016-2020)

Conscients que la manera com s'avalua la recerca és clau per promoure la ciència oberta, i alhora convençuts que cal reformar l'avaluació de la recerca, la UOC va signar el 2019 la Declaració DORA, un moviment internacional que promou una valoració de la recerca basada en la qualitat de la recerca i no en la notorietat de les revistes en què es publica. 

Vinculat a la igualtat de gènere, un dels grups més actius i prolífics és el de Gènere i TIC (GenTIC), encapçalat per Milagros Sáinz, un referent internacional en l'anàlisi de la situació de les joves i les dones en la carrera científica. Aquest grup lidera el projecte INSPIRE amb Rachel Palmén com a coordinadora, amb catorze socis més d'Europa i l'Amèrica Llatina per crear el Centre Europeu d'Excel·lència per la Igualtat de Gènere en la Recerca i la Innovació, que va començar oficialment aquest 1 d'octubre. Tenen cinc milions d'euros per desenvolupar, en quatre anys, les accions necessàries per fer que la ciència i la recerca europees siguin més inclusives

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Enllaços relacionats