Els estereotips de gènere impacten en el diagnòstic de les nenes amb trastorn de desenvolupament del llenguatge

El trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) és un problema en l'adquisició i el desenvolupament del llenguatge que dificulta la parla, la comunicació, la comprensió i l'expressió en menors. Encara més, es considera un "trastorn invisible", ja que els seus marcadors són complexos de diagnosticar i comprendre per part de professionals i familiars del menor, uns conflictes que es poden veure incrementats pels estereotips de gènere.

Ara un equip d'expertes del Grup interuniversitari de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, adscrit a l'eHealth Center (eHC), de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Barcelona (UB), ha realitzat una revisió crítica de diversos estudis per avaluar les conseqüències dels mites sexistes sobre el llenguatge i la comunicació en l'entorn de la població infantil, especialment en els menors que pateixen TDL.

Les investigadores han fet una llista* dels deu mites o estereotips sexistes més comuns sobre el llenguatge i l'esfera emocional al voltant de nens i nenes; entre d'altres, hi ha afirmacions com ara que "les nenes tenen més capacitats comunicatives i lingüístiques que els nens", o bé que "els nens interrompen perquè saben més coses que les nenes" (*llista completa dels mites al final).

"En aquest treball hem analitzat la influència de l'estereotip sexista sobre variables importants per a l'estudi del TDL com ara el llenguatge i l'esfera socioemocional a partir de la importància de treballar des d'una perspectiva feminista en la ciència i en l'abordatge del TDL", detallen Nadia Ahufinger, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i integrant de l'associació Docents Feministes per la Coeducació (DoFemCo), i Mari Aguilera, experta de la Universitat de Barcelona, les autores d'aquesta revisió.

A més, en aquesta revisió també s'han tingut en compte aspectes com les relacions entre els factors de socialització sexistes i el desenvolupament de les habilitats del llenguatge i socioemocionals en la població infantil que pateix TDL, també conegut com a trastorn específic del llenguatge (TEL). "Aquests factors poden arribar a tenir un impacte negatiu per detectar i avaluar les nenes i els nens amb dificultats del llenguatge en diferents etapes del desenvolupament", adverteix Ahufinger.

S'estima que la prevalença del TDL se situa al voltant del 7 % en la població infantil, és a dir, un de cada catorze menors pateix aquest tipus de trastorn. "Aquests nens i nenes presenten, principalment, dificultats per expressar-se i comprendre el llenguatge oral, però les seves dificultats també s'estenen a aspectes no lingüístics com la cognició, la memòria, el rendiment acadèmic o les habilitats socioemocionals", indica Aguilera.

Detecció i avaluació androcèntriques

En aquesta revisió, les expertes argumenten que els estereotips sexistes han propiciat una detecció i avaluació androcèntriques del trastorn del desenvolupament del llenguatge. Aquesta situació ha generat un increment més elevat en nens que en nenes de les deteccions d'aquesta mena de trastorn, perquè els nens tendeixen a mostrar comportaments més disruptius.

"Segons l'evidència científica, la diferència entre nens i nenes en relació amb l'adquisició del llenguatge no és prou gran per justificar la creença o el mite generalitzat que les nenes tenen més capacitats comunicatives i lingüístiques al llarg de tot el desenvolupament, i hem de comprendre que aquesta idea respon a un estereotip sexista", assenyala Ahufinger.

Així doncs, l'estereotip sexista impacta de manera important en el desenvolupament i l'expressió de l'emocionalitat, així com en la manera de relacionar-nos amb les altres persones, és a dir, en les relacions socials. "L'estereotip sexista parteix de la creença, vigent encara avui dia, que la nena/dona és un ésser emocional, empàtic i orientat cap a les altres persones, especialment cap als nens/homes, i el nen/home és un ésser racional, orientat a les seves pròpies metes i assoliments", recorda Aguilera.

Per tant, segons el parer de les investigadores, s'ha de tenir en compte que les nenes poden tenir dificultats en el llenguatge de la mateixa manera que les tenen els nens, però que les expressen d'una forma diferent de com ho fan els nens.

Sobrerepresentació de nens i infradiagnòstic de nenes

Segons les expertes, fins ara l'estudi d'aquest trastorn compta amb una sobrerepresentació de nens en les mostres per a la seva recerca, que pot arribar a no identificar o respondre a les necessitats de les nenes.

"A causa d'aquesta mirada androcèntrica, encara no sabem si hi ha un perfil de dificultats del llenguatge —emocionals, socials i de les diverses esferes afectades— que pugui ser diferent entre nens i nenes amb aquest trastorn. Aquest aspecte pot incidir directament en l'infradiagnòstic de les nenes i en un disseny desajustat de la intervenció", recalca Ahufinger, que recorda que, a causa d'aquest context, cal desenvolupar una metodologia en què es tingui en compte la mirada feminista.

A més, hi ha un problema afegit, ja que la influència d'aquests estereotips de gènere pot provocar que les famílies vegin menys necessària la visita de les nenes a un professional, atès que els mites assenyalen que les menors no tenen dificultats pel fet de ser nenes. Per tant, el desenvolupament d'aquests estereotips en la disciplina de la comunicació i el llenguatge pot comportar un tractament inadequat i fins i tot un infradiagnòstic en el cas de les nenes.

Alternatives per millorar el diagnòstic i les teràpies

Amb l'objectiu de millorar-ne el diagnòstic i les teràpies requerides, aquestes expertes proposen diferents enfocaments i alternatives als models de treball actuals perquè es treballi de manera interdisciplinària. "S'han d'incorporar protocols i guies que tinguin en compte els biaixos sexistes en la detecció i l'avaluació del TDL i en el treball amb les famílies per poder atendre aquesta població des de la coeducació i una igualtat real", incideix Ahufinger.

En aquesta revisió, les expertes han desenvolupat diverses propostes per dur a terme recerques i teràpies que representin de la mateixa manera nenes i nens i integrin bones pràctiques. Així doncs, des d'una perspectiva feminista, s'han d'incloure en aquests protocols les explicacions dels falsos mites relacionats amb els estereotips sexistes i desmentir idees generalitzades i encotillades sobre els rols de gènere.

"És imprescindible formar pediatres i professionals de l'àmbit mèdic perquè coneguin els senyals d'alerta en edats primerenques que poden indicar un possible trastorn en un futur", conclouen les expertes, que també recalquen que "és important treballar per integrar protocols comuns entre logopedes i professionals de la medicina".

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 5, sobre la igualtat de gènere; 10, sobre la reducció de les desigualtats, i 16, de pau, justícia i institucions sòlides.

*Llista dels mites i estereotips sexistes més comuns relacionats amb el llenguatge i l'esfera emocional

Aquests mites sexistes es basen en la creença que aquests comportaments són essencials i naturals de cada sexe. Tanmateix, són atributs inventats i imposats sobre cada sexe amb l'objectiu de subordinar les nenes i les dones.

1. Les nenes tenen més capacitats comunicatives i lingüístiques que els nens al llarg de tot el desenvolupament.
2. Els nens diuen el que saben, i les nenes diuen el que agrada.
3. A les nenes els agrada més parlar en contextos privats i de temes personals i criticar altres persones, i als nens els agrada més parlar en contextos públics i de temes més interessants.
4. En el context públic, les nenes només saben parlar poc, de manera suau i agradable, i els nens saben parlar molt, amb seguretat i contundència.
5. A les nenes no els agrada donar ordres ni cridar ni interrompre; prefereixen limitar-se a suggerir i demanar, a escoltar, a fugir de la discussió i a no preguntar directament. En canvi, als nens els agrada discutir i debatre; interrompen perquè saben més coses que les nenes.
6. Els nens parlen des del coneixement i la raó, i les nenes, des de l'opinió i l'emoció.
7. Als nens els agrada més córrer, jugar i saltar, i a les nenes els agrada cuidar i estar quietes.
8. Les nenes són més sensibles als sentiments de les altres persones, més afables i més empàtiques, i els nens són éssers racionals (allunyats de l'emoció), orientats a les seves pròpies metes i assoliments.
9. Les nenes són éssers emocionals, empàtics i orientats cap a les altres persones, especialment cap als nens. En canvi, els nens no senten tantes emocions ni els agrada empatitzar ni cuidar les altres persones.
10. Les nenes són dependents, i els nens, independents.

Article de referència:

Ahufinger, N., & Aguilera, M. (2022). "El impacto de los estereotipos sexistas en el estudio, detección y evaluación del Trastorno del Desarrollo del Lenguaje: Propuestas para su abordaje desde una perspectiva feminista". Revista Chilena de Fonoaudiología, 21(2), 1-18. https://doi.org/10.5354/0719-4692.2022.68921

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.