21/3/23 · Justícia

Justícia climàtica i justícia sexual i reproductiva: un informe analitza com les dues lluites s'interconnecten a Catalunya

Un informe de la UOC per a l'Associació Drets Sexuals i Reproductius ha explorat quin és el grau d'interconnexió entre la justícia climàtica i la justícia sexual i reproductiva en organitzacions i moviments socials de Catalunya.
Foto: Axel Holen / Unsplash

Foto: Axel Holen / Unsplash

Un informe de la UOC per a l'Associació Drets Sexuals i Reproductius ha explorat quin és el grau d'interconnexió entre la justícia climàtica i la justícia sexual i reproductiva en organitzacions i moviments socials de Catalunya. Sota el títol Amplificant la interconnexió entre la justícia climàtica i la justícia sexual i reproductiva, s'han identificat les vinculacions entre els dos àmbits per contribuir a la reflexió entre els moviments feministes i de justícia climàtica a Catalunya. Maria Heras i Hug March, investigadors del grup de recerca Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), van presentar l'informe al Parlament de Catalunya el passat 24 de febrer.

El treball amb diferents organitzacions socials i entitats de l'Administració, a través d'entrevistes i debats, ha permès recollir informació per veure de quina forma els moviments de justícia climàtica incorporen perspectives de gènere i de feminisme interseccional i com el moviment feminista tracta la qüestió climàtica. Amb això, indiquen els autors de l'informe, "es pretén contribuir a generar reflexions, evidència i aliances que ens ajudin a construir alternatives i discurs polític i que facilitin la definició i implementació d'accions d'incidència política i social i de sensibilització".

L'informe s'emmarca en el paradigma de la interseccionalitat, és a dir, aquell que considera que "en l'experiència individual d'una persona convergeixen múltiples categories socials (com la raça/ètnia, el gènere, l'orientació sexual o la classe social), que són reflex de diferents sistemes de privilegi i opressió socioestructural a un nivell macro".

L'informe defensa que la lluita climàtica s'entén cada cop més com una lluita transversal que s’ha d'expandir més enllà del que s'ha considerat tradicionalment com a "ambiental" (energia, mobilitat, etcètera) per "aglutinar altres lluites socials, com la feminista o l'antiracista, i coordinar-s'hi". Els autors de l'estudi han trobat que, a la pràctica, molts dels col·lectius que han participat en el projecte treballen de forma directa sobre eixos d'intersecció com el gènere, el nivell socioeconòmic, l'edat, l'orientació sexual, l'origen i l'estatus legal. Tot i això, l'informe assenyala que "el gran deute pendent" de totes les organitzacions i col·lectius és "integrar aquesta interseccionalitat en la seva organització, en la composició del seu col·lectiu".

Quins són els punts de connexió entre la justícia sexual i reproductiva i la climàtica?

La discussió amb les organitzacions dedicades a la justícia sexual i reproductiva que han participat en el projecte ha permès també establir quins són els punts de connexió amb la justícia climàtica. Els dos àmbits se situen discursivament en una mateixa esfera de lluites entorn de la justícia social. Davant d'això es reivindica la "justícia des de baix" per combatre desigualtats i opressions. Així doncs, es posa l'èmfasi en la necessitat d'articular els col·lectius que treballen amb persones afectades i els moviments socials i escoltar-los des dels espais comunitaris. D'aquesta manera es busca "crear coneixements i propostes des de la base social que puguin després pujar a l'àmbit polític i de gestió institucional".

Aquesta recerca contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) número 5, igualtat de gènere, i número 13, acció pel clima.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Justícia