15/5/23 · Cultura

Els drets culturals, clau en la lluita contra les desigualtats socials

Només un 9,6 % dels catalans i catalanes amb el tram de renda més baix poden gaudir de la cultura i accedir a les activitats culturals
La UOC i la Fundació Pau Casals organitzen el taller Educar en drets culturals, una formació dirigida a professionals de l'àmbit de la cultura. (Foto: Càtedra Pau Casals)

La UOC i la Fundació Pau Casals organitzen el taller Educar en drets culturals, una formació dirigida a professionals de l'àmbit de la cultura. (Foto: Càtedra Pau Casals)

L'accés a la cultura, la participació en els processos de creació i l'oportunitat d'orientar les polítiques públiques en material cultural no són un caprici passatger inventat al segle XXI: des de la Declaració Universal dels Drets Humans adoptada el 1948, els principals documents del dret internacional sobre drets humans han fet referència a la cultura. Són part fonamental del que anomenem el conjunt de drets culturals, un bon grapat de codis que asseguren el desenvolupament humà en matèria de cultura. Però què són els drets culturals i per què són cabdals en el nostre dia a dia?

"Bàsicament, quan parlem de drets culturals parlem de garantir que totes les persones tinguin, d'entrada, els recursos i les oportunitats i que realment exerceixin la possibilitat de contribuir a la cultura", resumeix Nicolás Barbieri, investigador i professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En les seves investigacions, Barbieri identifica quatre eixos clau en el dret a participar en la vida cultural. El primer fa referència a l'accés i el consum cultural –conèixer el que altres persones i grups ofereixen culturalment–, mentre que el segon versa sobre la pràctica –poder participar en la cultura en totes les seves dimensions, generar-ne i aportar-ne.

La tercera clau és poder compartir: "Si són efectius, els drets culturals ens han de permetre no només viure individualment la cultura, sinó fer-ho col·lectivament: la possibilitat de formar part d'una entitat cultural, poder ajuntar-te amb persones que comparteixen algun interès i, en general, intercanviar comunitàriament experiències culturals", apunta el professor. En darrer lloc, el quart eix ha de garantir el dret de la ciutadania a participar de les decisions que orienten les polítiques i l'acció culturals, a més dels recursos públics orientats a aquesta matèria. Què passarà els caps de setmana amb la biblioteca que tinc a prop de casa? Quins serveis oferirà el teatre del meu territori? Quin tipus de formació es desenvoluparà en una escola de música? Són algunes preguntes de les quals la ciutadania té dret a ser partícip.

Combatre la desigualtat

Les polítiques culturals, les que asseguren aquests drets, han de contribuir d'una manera essencial en la lluita contra la desigualtat i en l'ampliació dels drets i de les oportunitats de la ciutadania. Les dades mostren que estem lluny d'aquest ideal: la darrera Enquesta de consum cultural per renda familiar posa de manifest que l'accés a la cultura a Catalunya està ben marcat per les possibilitats socioeconòmiques, i és que només un 9,6 % dels catalans i catalanes amb el tram de renda més baix poden gaudir de la cultura i accedir a les activitats culturals.

"Les desigualtats no es donen per un sol motiu –econòmic o de gènere, per exemple–, sinó que són interseccionals i hi ha diverses problemàtiques associades a aquests desequilibris", explica Barbieri. Per tant, les polítiques o les formes d'abordar-les tampoc no són senzilles. "No passen simplement per oferir l'accés gratuït als museus i equipaments públics, per exemple, sinó que primer cal entendre bé quines són les necessitats de les persones i dels diferents grups socials, que són molt diverses, per a poder actuar", aclareix el professor. A més, matisa, és fonamental el reconeixement que existeixen diferents necessitats per poder dur a terme la vida cultural: "No és que les persones no vulguin exercir els drets culturals o no estiguin capacitades per exercir-los, sinó que les desigualtats són, moltes vegades, resultat de la dificultat de les institucions per interpel·lar les persones a la seva pròpia vida cultural."

En aquest sentit, l'Ajuntament de Barcelona –pioner en l'elaboració d'un pla de drets culturals a la ciutat– ha dut a terme durant l'últim any una nova enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona –després d'una primera enquesta publicada el 2020–, els resultats de la qual es donaran a conèixer aviat. "L'enquesta assenyala que el codi postal és clau per entendre les desigualtats en l'exercici dels drets culturals, però també que a Barcelona les persones viuen la seva vida cultural de manera molt diversa", avança Barbieri, que ha participat en el projecte. La Generalitat també va obrir, a finals del 2022, un procés participatiu perquè la ciutadania pogués fer aportacions de cara a l'elaboració de la Llei de drets culturals de Catalunya, que està previst que es desenvolupi en els pròxims mesos. Són els primers passos per involucrar la ciutadania en el diagnòstic i la presa de decisions.

Posar la ciutadania al centre

Ciutadania, desenvolupament i sostenibilitat són tres conceptes clau per entendre de què parlem quan ens referim a drets culturals. En aquest context, la Càtedra Pau Casals de Música i Defensa de la Pau i dels Drets Humans, un projecte en conveni entre la Fundació Pau Casals i la UOC, organitza el taller Educar en drets culturals, que tindrà lloc el 22 de maig al Museu Pau Casals (el Vendrell) en el marc del Dia Internacional dels Museus. Aquesta activitat és una formació en format taller sobre educació en drets culturals dirigida a professionals de la gestió cultural, personal tècnic d'educació i cultura de serveis municipals, professionals de la museologia i el patrimoni i professionals de l'educació. L'assistència al taller és gratuïta, però es requereix inscripció. Les inscripcions estaran obertes fins al 19 de maig a les 15 h.

El taller està orientat a professionals de l'entorn de les polítiques públiques i "apunta a detectar la responsabilitat professional en relació amb la ciutadania, per posar les persones i els seus drets en el centre de la intervenció professional", diu Barbieri. Tant en l'àmbit públic com en el comunitari, i inclús el privat, les actuacions dels professionals "tenen a veure amb el compliment o no de determinats drets de les persones i les comunitats".

En aquest sentit, posa l'exemple britànic: un informe de la Universitat de Warwick l'any 2016 concloïa que el 8 % de la població més rica, millor educada i menys diversa ètnicament conforma el segment que utilitza més els recursos culturals públics del Regne Unit. Això també es veu reflectit en el sector professional de la cultura a Anglaterra, que és bàsicament un sector on al capdavant hi ha persones de gran privilegi econòmic, explica Barbieri, i en aquest sentit "acaben podent produir, impulsar i comunicar a gran escala una cultura adreçada principalment a persones de caràcter privilegiat. Això genera un cercle tancat i endogàmic, on tot es retroalimenta i on al marge queden moltes persones. És molt important evitar que això passi".

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Cultura