«Cap civilització no pot viure sense compartir i intercanviar»

Mustapha Cherif
08/05/2009
Gabriel Pernau
Mustapha Cherif
Mustapha Cherif dirigirà a partir del pròxim mes d'octubre el nou màster d'Estudis islàmics i àrabs que posa en marxa la Universitat Oberta de Catalunya. La tardor del 2006, Cherif va pronunciar la lliçó inaugural del curs 2006-2007 de la UOC, i unes setmanes més tard era rebut pel papa Benet XVI al Vaticà en una audiència privada durant la qual l'exministre d'Educació d'Algèria i actual professor de Filosofia de la Universitat d'Alger va transmetre al pontífex la seva convicció que l'islam no és violència ni intolerància, sinó raó i diàleg. En aquesta entrevista, l'especialista en diàleg intercultural i interreligiós defensa la necessitat de crear una nova civilització comuna per al conjunt de la humanitat i manifesta l'oportunitat excepcional que, a parer seu, representa l'elecció de Barack Obama com a president dels Estats Units. Un pensador musulmà rebut al Vaticà pel papa. Per què són tan poc freqüents els intercanvis interreligiosos o interculturals?

La responsabilitat és compartida entre el nord i el sud, entre el món musulmà i el món occidental. El món occidental creu que té l'únic model vàlid i el món musulmà es replega sobre si mateix davant del que considera una agressió externa. Davant d'això, no hi ha cap més alternativa possible que el diàleg. Diàleg és viure junts i el refús del diàleg és la confrontació. Els individus dialoguen als barris, a les ciutats, a les universitats… Ho fan cristians, musulmans i jueus, tot i que això no és gaire conegut. Doncs cal donar-ho a conèixer, perquè la gent cada dia descobreix que no pot viure sola, que té necessitat de l'altre.

Segons el que ha dit vostè mateix, hem passat del «proletaris del món, uniu-vos» al «gent del món, sigueu solidaris». Abans el mal era el capital. I ara?

Avui el mal és el rebuig del dret a la diferència. Es diu: «Sigues com jo o et detesto». El mal és la intolerància, la manca de moral, d'ètica en les relacions entre els pobles. No pots esclafar la gent amb el comerç; no pots impedir a la gent que circuli pel fet de ser diferent; no es pot aplicar la violència contra unes persones perquè no s'assemblen a nosaltres. Aquest és un mal profund. A tot arreu hi ha extremistes i fanàtics. Són una minoria, però impedeixen a la majoria de viure tranquils. Però cada cop més ciutadans al món són conscients que cal respectar el dret a la diferència.

«No hi ha manera de progressar sense la mirada de l'altre». Aquesta frase també és seva.

Exactament, jo tinc necessitat de l'altre. Per a corregir els meus errors, la mirada de l'altre em permet comprendre'm a mi mateix i produir idees i avenços. És en relació amb l'altre que progresso. És amb la discussió que veig la llum.

Aliança de civilitzacions com a idea oposada a xoc de civilitzacions. Algú pot dir que vostè és molt optimista, veient com van les coses al món…

L'aliança de civilitzacions és una cosa natural. No hi ha civilitzacions aïllades, només civilitzacions obertes. Si una civilització és tancada, deixa de ser una civilització. Així, doncs, l'aliança de civilitzacions és el futur compartit, amb intercanvis. Cap civilització no pot viure sense compartir i intercanviar. I avui dia és més greu: no hi ha civilitzacions modernes. Hi ha antigues tradicions, antigues civilitzacions, però la humanitat encara no ha sabut crear una civilització universal que sigui comuna per a tots. Això ens obliga a dialogar. L'aliança no s'ha fet perquè cadascú es quedi en la seva postura: s'ha creat per a fer una nova civilització que serveixi per a tots.

Això és possible?


Vivim en una sola vila planetària, en un únic vaixell. Aquest problema es planteja per a tot el món. La pol·lució o la injustícia no tenen fronteres, estem confrontats amb la mateixa situació, som interdependents. Davant de problemes comuns calen solucions també comunes, i ràpid.

Funcionarà la Unió per a la Mediterrània?

En la mesura que continuï la injustícia per al poble palestí, no hi haurà mai una Unió per a la Mediterrània. És necessari que la colonització israeliana s'aturi perquè s'acabi la violència. Els occidentals parlen sovint de reacció cega. És a dir, parlen dels efectes, però s'obliden de la causa del conflicte. Diuen als resistents de Gaza: «Atureu el llançament de coets»; però aquest poble està dominat, aïllat del món, colonitzat, oprimit, empès a la desesperació, què més pot fer? Passen fam, viuen en un camp de concentració, sotmès a l'apartheid: no tenen cap més alternativa! La violència cega és injustificable, inadmissible, però se n'han de buscar les causes. Cal que la comunitat internacional imposi les condicions perquè hi hagi dos estats sobirans, l'un al costat de l'altre. Tots els pobles de la regió, israelians i palestins, tenen dret a la pau i a la seguretat. I ara hi ha una injustícia greu.

Creu que Israel té dret a existir o accepta la seva existència com un fet consumat?

Des del 2002, els vint-i-dos estats de la Lliga Àrab han dit: «Reconeixem l'existència d'Israel i acceptem relacions diplomàtiques normals a condició que retorni els territoris que va conquerir el 1967». L'ONU va partir Palestina en dos el 1948, però Israel va prendre la part que corresponia als palestins, i continua la colonització. Israel té dret a existir, però els àrabs rebutgen de viure al costat d'un estat colonitzador que es considera al sud de la llei. I això no és possible. El problema no és dels palestins, sinó d'Israel, que força la gent a actuar de manera cega o violenta.

Ha dit que la política sionista forma part d'una estratègia d'Occident per a controlar l'Orient Mitjà.


Molts intel·lectuals jueus consideren que el sionisme és una forma d'antijudaisme i antihumanisme, que és una ideologia parcialment nacionalista i colonitzadora. Constatem que la colonització i l'opressió del poble palestí continuen. Les insuficiències i les contradiccions del món àrab són conegudes, però des del 2002 la proposta àrab és clara: normalització i reconeixement a canvi de la terra colonitzada el 1967. No hi ha alternativa a la via diplomàtica. Però Israel rebutja per ara aquesta via. Aplica la llei del més fort.

Quina influència poden tenir els nous mitjans de comunicació en el futur dels països musulmans que no disposen de règims democràtics?

Representen una oportunitat. El debat permet progressar cap a una solució. Avui, els pobles i els països, sobretot els àrabs, pateixen una agressió: Palestina, Iraq… Estadísticament, les principals víctimes són els musulmans. Quants musulmans han caigut per les bombes dels extremistes? I quants occidentals? No hi ha punt de comparació! Les principals víctimes són els musulmans. És la prova que l'extremisme és l'antiislam! Avui no es poden trobar solucions sense la negociació, sense la discussió i sense el suport de l'opinió pública internacional gràcies als mitjans.

Sovint s'associa islam amb fanatisme i violència.

Des de la caiguda del mur de Berlín, el sistema dominant consisteix a inventar un nou enemic. Bush ho va fer, ell i els seus van afavorir l'extremisme, la instrumentalització de la religió per part de la política, per crear un espantall que fes oblidar els vertaders problemes de la colonització i de la il·legalitat. Tots els grups extremistes que usen la violència alimenten aquesta propaganda. L'extremisme és el resultat de les contradiccions de la nostra època. La majoria de musulmans són oberts i es neguen a barrejar els afers polítics amb la religió i consideren que els problemes són només polítics.

I Occident què fa?

Molts occidentals són conscients de la situació i no barregen violència amb islam, de la mateixa manera que no tots els musulmans són cecs i no identifiquen Occident amb els agressors. Cal treballar perquè la majoria de ciutadans d'Occident i la majoria de ciutadans del món musulmà siguin solidaris i col·laborin a resoldre per la via pacífica els problemes del món.

Què pot aportar el màster que vostè dirigeix a la UOC?

El màster es crea per a difondre un coneixement objectiu, clar, que posi fi a la ignorància i a la confusió i que inventi valors nous per a un món millor.

No és una mica utòpica, aquesta idea?

L'obligació de la ciència és anar més enllà de tots els límits humans. La ciència i el coneixement tenen l'objectiu d'assumir aquesta responsabilitat, igual que la tenen els polítics i els mitjans de comunicació. És una responsabilitat col•lectiva i individual. A Occident, alguns diuen que el problema és musulmà i que els musulmans han de canviar. Alguns musulmans diuen que el problema és occidental i que és Occident el que ha de canviar. Tots hem de canviar! Hem de canviar per a aprendre a conviure sobre la base del dret i de la diplomàcia, no sobre la base de la força.

Parli'm dels professors que participaran en el màster.

Són els especialistes més grans que hi ha entorn de la Mediterrània en la seva especialitat. Hem optat per la diversitat, perquè no hi ha una manera única de pensar. Al mateix temps, hi ha una coherència i una unitat en el fet que l'única ideologia sigui la ciència. Necessitem el debat, la discussió, la comparació, la perspectiva, per a poder transmetre un coneixement que permeti arribar a punts de trobada. La paraula clau és interpretació. Cal ajudar els ciutadans del nord i del sud a interpretar, perquè no es deixin influir per tot el que veuen i senten. Cal que aprenguin a fer-se la seva pròpia opinió, a emetre els seus judicis. En això consisteix la ciència del coneixement. No es tracta d'imposar un punt de vista. La veritat és una perspectiva i ningú en té el monopoli. Una universitat oberta com ho és la UOC ofereix un espai privilegiat per a la creació i la crítica constructiva, perquè hi ha un mètode per a tot el grup, sense fer apologia ni denigrar. Crítica constructiva i respecte a la diferència.

Democràcia i progrés com a valors inseparables?


Sí, la democràcia i les condicions per al desenvolupament. Però ningú no té el model ideal. La democràcia és un tot. Consisteix en el que és bo, en el que és just, no solament a tenir eleccions lliures. Es tracta de posar fi a la violència econòmica, a la violència social, a la violència del coneixement que tracta de dominar. La democràcia és un concepte sense concepte, que pertany a tots els pobles. No és la invenció d'una sola cultura, d'una sola religió o d'una sola civilització. Pertany al conjunt de la humanitat.

Així, doncs, vostè manté la fe en el futur de la humanitat.


Sí, és en els moments difícils quan existeix la possibilitat d'obrir un horitzó que semblava tancat. Són moments de presa de consciència. Perquè no hi ha més alternativa, no hi ha cap altra solució que viure junts. Cal que ens acceptem amb les nostres diferències, sempre que ens posem d'acord entorn d'uns valors comuns.

Què representa el triomf de Barack Obama als Estats Units?

Una oportunitat política excepcional per a reconduir el debat al centre dels problemes. El rebuig del debat i de la discussió ha fet fracassar la política unilateral. Obama és l'oportunitat del retorn al multilateralisme en comptes de la llei del més fort.

Perfil

Enllaços relacionats